Tour de Francia 1995

De Wikipedia
Tour de Francia 1995
Detalles
Carrera82. Tour de Francia
Etapes21
Dates1 – 23 de xunetu de 1995
Distancia total3635 km
PaísesFRA Francia
BEL Bélxica
Llugar d'entamuSaint-Brieuc
Llugar de llegadaParís
Ciclistes participantes189
Ciclistes acabaos115
Velocidá media39,191 km/h
Clasificación final
GanadorESP Miguel Induráin (Banesto)
SegunduSUI Alex Zülle (ONCE)
TerceruDEN Bjarne Riis (Gewiss-Ballan)
PuntosFRA Laurent Jalabert (ONCE)
MonteFRA Richard Virenque (Festina-Lotus)
MozosITA Marco Pantani (Carrera Jeans-Tassoni)
EquipuESP ONCE
◀19941996▶
Documentación

El 82ᵘ Tour de Francia apostar del 1 al 23 de xunetu de 1995 sobre un percorríu de 20 etapes y con un total de 3.635 km que se cubrir a una velocidá media de 39,193 km/h. La carrera empezó en Saint-Brieuc terminó en París, nel clásicu final de los Campos Elíseos.

El ganador final foi l'español Miguel Induráin, quien consiguía asina la so quinta victoria, igualando'l récor de Jacques Anquetil, Eddy Merckx y Bernard Hinault, pero siendo'l primeru d'ellos que lo faía de forma consecutiva.

Desenvolvimientu de la carrera[editar | editar la fonte]

Miguel Indurain volvía partir como favoritu de la ronda gala. Tony Rominger, recién vencedor del Giro d'Italia 1995, volvía atopase ente los sos más direutos rivales. Ente éstos, tamién s'atopaba'l mozu rusu Eugeni Berzin, segundu por detrás de Rominger nel Giro y que yá ganara a Indurain nel Giro d'Italia 1994.

La etapa prólogu resultó un tanto atípica, pos a metá de la prueba empezó a llover torrencialmente, lo cual torgó que los favoritos apostaren la etapa, na que vencería'l francés Jacky Durand, que nun yera pa nada un espertu en contrarreló.

L'equipu Gewiss-Ballan demostró una gran fuercia na contrarreló por equipos, na que quedó primero per delantre del ONCE. Amás del xefe de files, Berzin, había otros corredores importantes naquella escuadra, como Bjarne Riis y Ivan Gotti.

Mientres les primeres etapes nun hubo concesiones y toes decidieron al sprint. Na séptima etapa, con final en Liexa, ver a un agresivu Miguel Indurain que, en compañía del belga Johan Bruyneel, llegaría destacáu a la meta con casi un minutu de ventaya. La octava etapa yera la primer contrarreló individual. Indurain volvía vencer nuna etapa cronometrada, magar esta vegada nun foi tan decisiva como n'años anteriores y foi siguíu, relativamente de cerca, por Riis, Rominger y Berzin.

Alex Zülle, que perdiera casi cuatro minutos na contrarreló del día anterior, quixo esquitase na primer llegada n'alto d'aquel Tour, en La Plagne. En llegando a asitiase como virtual líder mientres l'intre de la etapa, venció finalmente con dos minutos de ventaya sobre Indurain, que espereció mientres aquella etapa. Naquella etapa, Berzin, qu'abandonaría na décima etapa, dicía adiós a toles sos posibilidaes, perdiendo más de 17 minutos en meta. Rominger, que perdía cuatro minutos respeuto de Indurain, tamién vía, una vegada más, atayaes les sos esperances. Zülle convertíase asina nel gran rival de Indurain naquel Tour.

La décima etapa, con final en Alpe d'Huez supunxo la confirmación de que'l suizu Zülle yera'l rival a bater por Indurain. Al pie de ellos taba'l danés Bjarne Riis, terceru na xeneral, anque yá a seis minutos. La victoria foi para Marco Pantani.

El colombianu del equipu Kelme, Hernán Buenahora, intentar na etapa siguiente, pero escoyó un mal compañeru d'escapada, el italo-inglés Maximilian Sciandri, muncho más rápido en meta qu'él.

La docena etapa, con un trazáu tropezosu y bien duru al traviés del Macizu Central, punxo en serios apuros a Indurain, pos se produció un grupu d'escapaos nel que taba'l francés Laurent Jalabert, que llegó a los 16 minutos de ventaya y llegó a asitiar a Jalabert al mandu de la clasificación xeneral. Sicasí, el trabayu en bloque del equipu Banesto consiguió amenorgar sensiblemente dicha diferencia, salvaguardando asina'l maillot del so líder. Aun así, Jalabert, que tamién ganaría la etapa, consiguía asitiase en tercer posición na xeneral.

Pantani llograría la so segunda victoria d'etapa en Guzet Neige, onde llegó en solitariu y destacáu, anque aquella etapa nun tuvo consecuencies pa los meyor clasificaos.

Na decimoquinta etapa, el francés Richard Virenque volvió protagonizar una perllarga escapada que lu sirviría pa sentenciar la clasificación del monte, amás de ganar la etapa. Esi mesmu día, nel descensu del primer puertu, el Portet-d'Aspet, producióse la cayida de dellos corredores. El francés Dante Rezze cayía por una rimada, anque ensin consecuencies. Peor paráu salía l'italianu Fabio Casartelli, que xacía inconsciente na calzada tres un fuerte impautu. Foi treslladáu n'helicópteru hasta l'hospital, pero Casartelli llegaba al mesmu ensin vida.

La etapa siguiente sería neutralizada. El pelotón rodó arrexuntáu mientres tola xornada, dexando que los compañeros del equipu de Casartelli, el Motorola, llograren tolos premios en sprints y nel monte, que seríen donaos a la familia del fináu (esposa y un fíu pequeñu d'apenes dos meses d'edá). A la fin de la etapa, l'equipu Motorola adelantrar al pelotón y entró destacáu, n'homenaxe al ciclista italianu. Dos díes depués, en Limoges, Lance Armstrong consiguía una emotiva victoria d'etapa que dedicaría tamién al so difuntu compañeru.

La penúltima etapa, una contrarreló individual de de 46 km, nun sería nesta ocasión decisiva, pos al acabar el día, les posiciones ente los meyores quedaron igual.

Djamolidine Abdoujaparov foi'l vencedor de la etapa con final nos Campos Elíseos, anque la clasificación de los puntos sería pal francés Laurent Jalabert; Richard Virenque ganó, ensin discutiniu, la clasificación del monte; Hernán Buenahora foi'l ganador del premiu a la combatividad y Bruno Cornillet foi'l farolucu coloráu, a más de 3 hores y media del vencedor.

1995 foi l'añu en que Miguel Indurain completaba la so xesta d'igualar en victories a los meyores ciclistes de tolos tiempos: Anquetil, Merckx y Hinault; pero a diferencia d'éstos, el navarru foi'l primeru en consiguilo de forma consecutiva. Nel podiu veríase acompañáu por Alex Zülle y Bjarne Riis.

Participantes[editar | editar la fonte]

Equipu Xefe(s) de files
Banesto Miguel Indurain
Gewiss-Ballam Eugeni Berzin, Bjarne Riis y Ivan Gotti
Carrera Marco Pantani, Claudio Chiappucci y Enrico Zaina
Aki-Gipiemme Zenon Jaskula
Mapei GB Tony Rominger, Fernando Escartín
Festina Richard Virenque y Laurent Dufaux
ONCE Alex Zülle y Laurent Jalabert
Lampre-Panaria Maurizio Fondriest
Gan Chris Boardman
Polti Georg Totschnig y Oscar Pellicioli
Kelme-Avianca Saeco Laudelino Cubino y Hernán Buenahora
Equipu Xefe de files
Motorola Lance Armstrong y Álvaro Mejía
TVM Panaria Bo Hamburger
Lotto Andrei Tchmil
Castorama Armand de las Cuevas y Laurent Madouas
MG Technogym Gianni Bugno y Alberto Elli
Novell Djamolidine Abdoujaparov y Viatcheslav Ekimov
Mercatone Uno Mario Cipollini y Massimiliano Lelli
Chazal Miguel Regueru y Jean-François Bernard
Brescialat Massimo Podenzana y Paolo Lanfranchi
ZG Mobili-Selle Italia Udo Bölts y Vladimir Poulnikov

Etapes[editar | editar la fonte]

Etapa Fecha Percorríu Km Ganador Líder
Pr. 1 de xunetu Saint-Brieuc 7,3 (CRI) Bandera de Francia Jacky Durand Bandera de FranciaJacky Durand
2 de xunetu Dinan-Lannion 233,5 Bandera d'Italia Fabio Baldato Bandera de Francia Jacky Durand
3 de xunetu Perros-Guirec-Vitré 235,5 Bandera d'Italia Mario Cipollini Bandera de Francia Laurent Jalabert
4 de xunetu Mayenne - Alençon 67 (CRE) Bandera d'Italia Gewiss-Ballan Bandera de Francia Laurent Jalabert
5 de xunetu Alençon-Le Havre 162 Bandera d'Italia Mario Cipollini Bandera d'Italia Ivan Gotti
6 de xunetu Fécamp-Dunkerque 261 Bandera de Países Baxos Jeroen Blijlevens Bandera d'Italia Ivan Gotti
7 de xunetu Dunkerque-Charleroi 202 Bandera d'Alemaña Erik Zabel Bandera de Dinamarca Bjarne Riis
8 de xunetu Charleroi-Liexa 203 Bandera de Bélxica Johan Bruyneel Bandera de Bélxica Johan Bruyneel
9 de xunetu Huy-Seraing 54 (CRI) Miguel Indurain Miguel Indurain
11 de xunetu Le Grand-Bornand-La Plagne 160 Alex Zülle Miguel Indurain
10ª 12 de xunetu Aime-Alpe d'Huez 162,5 Bandera d'Italia Marco Pantani Miguel Indurain
11ª 13 de xunetu Le Bourg-d'Oisans-Saint-Étienne 199 Bandera del Reinu Xuníu Maximilian Sciandri Miguel Indurain
12ª 14 de xunetu Saint-Étienne-Mende 222,5 Bandera de Francia Laurent Jalabert Miguel Indurain
13ª 15 de xunetu Mende-Revel 245 Bandera de Ucraína Serguei Outschakov Miguel Indurain
14ª 16 de xunetu Saint-Orens-Guzet-Neige 164 Bandera d'Italia Marco Pantani Miguel Indurain
15ª 18 de xunetu Saint-Girons-Cauterets 206 Bandera de Francia Richard Virenque Miguel Indurain
16ª 19 de xunetu Tarbes-Pau 267 Etapa neutralizada Miguel Indurain
17ª 20 de xunetu Pau-Burdeos 246 Bandera d'Alemaña Erik Zabel Miguel Indurain
18ª 21 de xunetu Montpon-Ménestérol-Limoges 166,5 Bandera de Estaos Xuníos d'América Lance Armstrong Miguel Indurain
19ª 22 de xunetu Lac de Vassivière 46,5 (CRI) Miguel Indurain Miguel Indurain
20ª 23 de xunetu Sainte-Geneviève-de-Bois-París 155 Bandera d'Uzbequistán Djamolidine Abdoujaparov Miguel Indurain

Clasificaciones[editar | editar la fonte]

Clasificación xeneral
1. Miguel Indurain  España BAN 92h 44' 59"
2. Alex Zülle  Suiza ONC + 4' 35"
3. Bjarne Riis  Dinamarca GEW + 6' 47"
4. Laurent Jalabert  Francia ONC + 8' 24"
5. Ivan Gotti  Italia GEW + 11' 33"
6. Melchor Mauri  España ONC + 15' 20"
7. Fernando Escartín  España MAP + 15' 45"
8. Tony Rominger  Suiza MAP + 16' 46"
9. Richard Virenque  Francia FES + 17' 31"
10. Hernán Buenahora Bandera de Colombia Colombia KEL + 18' 50"
Clasificación por puntos
1. Laurent Jalabert  Francia ONC 333 puntos
2. Djamolidine Abdoujaparov  Uzbequistán NOV 271 puntos
3. Miguel Indurain  España BAN 180 puntos
Clasificación del monte
1. Richard Virenque  Francia FES 438 puntos
2. Claudio Chiappucci  Italia CAR 241 puntos
3. Alex Zülle  Suiza ONC 205 puntos
Clasificación de los mozos
1. Marco Pantani  Italia CAR 93h 11' 19"
Clasificación por equipos
1. ONCE  España ONC -

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]