Tour de Francia 1924

De Wikipedia
Tour de Francia 1924 Cycling (road) pictogram.svg
Detalles
Carrera18. Tour de Francia
Etapes15
Dates22 de xunu – 20 de xunetu de 1924
Distancia total5425 km
PaísesFRA Francia
MON Mónacu
Llugar d'entamuParís
Llugar de llegadaParís
Ciclistes participantes157
Ciclistes acabaos60
Velocidá media23,972 km/h
Clasificación final
GanadorITA Ottavio Bottecchia
SegunduLUX Nicolas Frantz
TerceruBEL Lucien Buysse
Tour de France 1924.png
◀19231925▶
Commons-logo.svgDocumentación Wikidata.svg

El 'Tour de Francia de 1924' foi la 18ª edición del Tour de Francia y apostóse ente'l 22 de xunu y el 20 de xunetu de 1924, sobre un percorríu de 5.425 km, distribuyíos en 15 etapes. La carrera foi ganada pol italianu Ottavio Bottecchia, a una velocidá media de 24,250 km/h y con más de media hora de diferencia respeuto al segundu clasificáu, el luxemburgués Nicolas Frantz. Bottecchia foi'l primer italianu en ganar el Tour de Francia, según el primeru en liderar la carrera dende la primera hasta la última etapa. De los 157 ciclistes que tomaron la salida, namái 60 remataron la carrera.

Esta foi la última edición col formatu de 15 etapes, empecipiáu'l 1910. Unu de los fechos más destacables foi l'abandonu del vixente campeón, Henri Pélissier, mientres la tercer etapa, pa un nuevu enfrentamientu col organizador del Tour, Henri Desgrange.

Per primer vegada dos ciclistes españoles acababen la carrera. Foi'l catalán Jaime Janer y el cántabru Victorino Otero, que terminaríen na posición 30 y 42 respeutivamente.

Cambeos al respeutive de la edición anterior[editar | editar la fonte]

El 1923 introduxérense les bonificaciones de dos minutos pal vencedor de cada etapa. Esta considerábase insuficiente, y nesta edición aumentar a tres minutos.

Al rematar el Tour de Francia de 1923 el vencedor Henri Pélissier dixo que'l segundu clasificáu, Bottecchia, acabaría ganando la carrera.[1]

Participantes[editar | editar la fonte]

Ente los participantes nesti Tour había dellos ganadores pasaos ​​y futuros, incluyendo'l defensor de la victoria, Henri Pélissier (1923), Philippe Thys (1913, 1914, 1920), Lucien Buysse (1926) y Nicolas Frantz (1927, 1928).

Nuevamente estremáronse los ciclistes en tres categoríes: la "primer categoría", los meyores ciclistes, la "segunda categoría", ciclistes de menor nivel, pero entá patrocinaos, y los touriste-routiers , o cicloturistes, casi-amateurs . Omer Huyse ganaría na segunda categoría, mientres Ottavio Pratesi facer en cicloturistes.

Jaime Janer pudo tomar la salida nel Tour gracies a les aportaciones desinteresaes feches en distintes suscripciones populares, na que se consiguieron más de 4.600 pesetes.[2]

Percorríu[editar | editar la fonte]

El Tour de Francia de 1924 foi'l postreru en que s'utilizó formatu de carrera empecipiáu en 1910: quince etapes con un percorríu cimeru a los 5.000 km, siguiendo'l perímetru de Francia col sentíu contrariu a les aguyes del reló, con salida y llegada a París. Al respeutive de la edición anterior namái se modificar una entrada y Gex sustituyi Xinebra como villa de llegada y salida d'una etapa.

Desenvolvimientu de la carrera[editar | editar la fonte]

Ottavio Bottecchia, vencedor del Tour de Francia de 1924, nos años 20.

La primer etapa foi ganada pol italianu Ottavio Bottecchia, que s'impunxo al sprint nun grupu de 17 ciclistes y consiguió el lideralgu.[3]

En 1924 esistía una norma que dicía que tolos ciclistes teníen qu'acabar la etapa cola mesma ropa cola que la empecipiaren y los xueces abarruntaron que Pélissier empezaba les fríes madrugaes con delles camisetes, yá midida calecía'l sol diba sacar.[4] La norma fuera introducida en 1920, cuando tolos ciclistes yeren patrocinaos pol grupu la Sportive , y asina tratar d'evitar el bagazu de material.[5] Pélissier oponer a la norma, aduciendo que les camisetes que llevaba yeren sos, y nun-y fueren apurrida por nengún patrocinador.

Al entamu de la tercer etapa, un oficial del Tour comprobó cuantos xerséis llevaba Henri Pélissier. Pélissier enoxóse, y decidió que nun empezar la etapa. Anque finalmente empezó la etapa, retirar al altor de Coutances, xuntu col so hermanu Francis Pélissier y el compañeru d'equipu Maurice Ville. Los trés ciclistes axuntar col periodista Albert Londres, del Le Petit Parisien ,[6] a quien espunxeron les dures condiciones nes que teníen de correr los ciclistes. Nesta tercer etapa, que terminó nun circuitu, Theophile Beeckman crució la llinia de meta en primer posición, pero la campana qu'indica l'entamu de la postrera vuelta nun sonó, y Philippe Thys, tres una reclamación, foi consideráu vencedor ex aequo polos xueces.

Mientres los cinco primeres etapes los ciclistes remataron arrexuntaos y les bonificaciones de tres minutos pal vencedor fueron les úniques diferencies que s'establecieron. Dempués de la tercera y cuarta etapa Bottecchia tenía'l tiempu que Beeckman, anque Bottecchia yera lo que llevaba'l maillot mariellu de líder. Nel les etapes pirenaiques, en que teníen de superar los puertos del Col d'Aubisque, Tourmalet, Aspin, Peyresourde, Ares, Col de Portet-d'Aspet, Port y Puymorens Bottecchia consolidó'l lideralgu, con un marxe de 50 minutos sobre'l segundu clasificáu, Nicolas Frantz.[7]

El dominiu de Bottecchia los Alpes nun foi tan contundente, perdiendo una quincena de minutos respeuto Frantz ente la décima y decimotercer etapes; un tiempu insuficiente pa poner en peligru la victoria final. Na decimotercer etapa Bottecchia atopó con un perru y cayó.[8] Nicolas Frantz intentó recuperar tiempu, pero nun lu consiguió.

Na penúltima etapa l'italianu Giovanni Brunero tuvo qu'abandonar cuando ocupaba la tercer posición na xeneral. Al empezar la última etapa Bottecchia superaba a Frantz en 32 minutos. Bottecchia ganó la última etapa en París, y la diferencia aumentó hasta los 35 minutos gracies a les bonificaciones.

Etapes[editar | editar la fonte]

Etapa Fecha Percorríu km Vencedor de la etapa Líder de la clasificación xeneral
22 de xunu París - Le Havre 381 Bandera d'Italia Ottavio Bottecchia Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Ottavio Bottecchia
24 de xunu Le Havre - Cherburgo 371 Bandera de Francia Romain Bellenger Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Ottavio Bottecchia
26 de xunu Cherburgo - Brest 405 Bandera de Bélxica Theophile Beeckman Bandera d'Italia Ottavio Bottecchia
28 de xunu Brest - Les Sables d'Olonne 412 Bandera de Francia Félix Goethals Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Ottavio Bottecchia
30 de xunu Les Sables d'Olonne - Bayonne 482 Bandera de Bélxica Omer Huyse Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Ottavio Bottecchia
2 de xunetu Bayonne - Luchon Etapa de monte 326 Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Ottavio Bottecchia Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Ottavio Bottecchia
4 de xunetu Luchon - Perpiñán Etapa de monte 323 Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Ottavio Bottecchia Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Ottavio Bottecchia
6 de xunetu Perpiñán - Tolón 427 Bandera de Bélxica Louis Mottiat Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Ottavio Bottecchia
8 de xunetu Tolón - Niza 280 Bandera de Bélxica Philippe Thys Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Ottavio Bottecchia
10ª 10 de xunetu Niza - Briançon Etapa de monte 275 Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Giovanni Brunero Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Ottavio Bottecchia
11ª 12 de xunetu Briançon -Flag of Switzerland.svg Xinebra Etapa de monte 307 Bandera de Luxemburgu Nicolas Frantz Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Ottavio Bottecchia
12ª 14 de xunetu Flag of Switzerland.svg Xinebra - Estrasburgu 360 Bandera de Luxemburgu Nicolas Frantz Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Ottavio Bottecchia
13ª 16 de xunetu Estrasburgu - Metz 300 Bandera de Francia Arsène Alancourt Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Ottavio Bottecchia
14ª 18 de xunetu Metz - Dunkerque 433 Bandera de Francia Romain Bellenger Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Ottavio Bottecchia
15ª 20 de xunetu Dunkerque - París 343 Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Ottavio Bottecchia Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Ottavio Bottecchia

Clasificación xeneral[editar | editar la fonte]

Bottecchia foi'l primer italianu en ganar el Tour de Francia, y el primer ciclista en llevar el mallot groc de principiu con cuenta de que la carrera.[9]

bgcolor="#FFFF00"
Pos. Corredores Categoría !Tiempu
Jersey yellow.svg Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Ottavio Bottecchia 1 226h 18' 21"
2 Bandera de Luxemburgu Nicolas Frantz 1 +35' 36"
3 Bandera de Bélxica Lucien Buysse 1 +1h 32' 13"
4 Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Bartolomeo Aimo 1 +1h 32' 47"
5 Bandera de Bélxica Théophile Beeckman 1 +2h 11' 12"
6 Bandera de Francia Joseph Muller 1 +2h 35' 33"
7 Bandera de Francia Arsène Alancourt 1 +2h 41' 31"
8 Bandera de Francia Romain Bellenger 1 +2h 51' 09"
9 Bandera de Bélxica Omer Huyse 2 +2h 58' 13"
10 Bandera de Bélxica Hector Tiberghien 1 +3h 05' 04"

A posteriori[editar | editar la fonte]

Pocos díes dempués de que Henri Pélissier abandonara la carrera, unvió una carta a la revista comunista Humanité, escribiendo qu'él aceptaba "el cansanciu, el sufrimientu y el dolor" como parte del oficiu de ciclista, pero que quería ser tratáu como un ser humanu.[10] Desgrange, organizador del Tour, caltuvo la fórmula de faer que los ciclistes corrieren de manera individual hasta'l 1930, cuando aceptó que los ciclistes xunir n'equipos ya introdució los equipos nacionales.

El númberu d'etapes creció mientres los siguientes años. Asina, si en 1925 los ciclistes fueron de Brest en Bayonne en dos etapes, corriendo unos 900 km en total, en 1926 este mesmu percorríu facer en cuatro etapes. Con etapes más curties yá nun había que tomar la salida de madrugada.

Bottecchia ganaría'l Tour de Francia de nuevu en 1925. El subcampeón, Nicolas Frantz, ganaría los de 1927 y 1928, repitiendo en 1928 la fazaña de Bottecchia fe 1924 de llevar el maillot mariellu de principiu con cuenta de que la carrera.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «The Tour - Year 1923». Amaury Sport Organisation. Archiváu dende l'orixinal, el 23 de xunetu de 2009. Consultáu'l 1 d'avientu de 2013.
  2. Plantía:Ref-notícia
  3. Plantía:Ref-notícia
  4. «Goethals gana la IV etapa pero Bottechia y Beckmann comparten entá'l primer puestu de la classificación xeneral» páxs. 1. El Mundo Deportivo (30 de xunu de 1924). Consultáu'l 1 d'avientu de 2013.
  5. Dauncey, Hugh (2003). The Tour de France, 1903-2003, páx. 86–88. ISBN 978-0-7146-5362-4. Consultáu'l 25 juny 2009.
  6. «18ème Tour de France 1924 - 3ème étape» (francès). Memoire du cyclisme. Consultáu'l 25 juny 2009.
  7. «1924 - 18th Tour de France». Amaury Sport Organisation. Consultáu'l 25 de xunu de 2009.
  8. «1924: Ottavio Bottecchia bezorgt Italië eerste Touroverwinning» (neerlandès). Tourdefrance.nl (19 març 2003). Consultáu'l 25 juny 2009.
  9. Tom James (15 agost 2003). «1924: Le Tour de Souffrance». VeloArchive. Archiváu dende l'orixinal, el 21 juliol 2009. Consultáu'l 1 desembre 2013.
  10. Plantía:Ref-book