Brest

De Wikipedia
Blue globe icon.svgBrest
Brest - Le Château - PA00089847 - 011.JPG
Blason ville fr Brest (Finistere).svg
Alministración
PaísBandera de Francia Francia
Organización territorial Francia metropolitana
RexónFlag of Brittany (Gwenn ha du).svg Bretaña
DepartamentuBandera de Finistère Finistère
Distritu distrito de Brest (es) Traducir
Tipu d'entidá comuña de Francia
Alcalde de Brest François Cuillandre
Nome oficial Brest (fr)
Nome llocal Brest
Códigu postal
Xeografía
Coordenaes 48°23′24″N 4°29′13″O / 48.39°N 4.4869°O / 48.39; -4.4869Coordenaes: 48°23′24″N 4°29′13″O / 48.39°N 4.4869°O / 48.39; -4.4869
Brest alcuéntrase en Francia
Brest
Brest
Brest (Francia)
Map commune FR insee code 29019.png y Map Brest.jpg
Superficie 49.51 km²
Altitú 34 m
Llenda con Bohars, Bourg-Blanc, Gouesnou, Guilers, Guipavas, Milizac y Plouzané
Demografía
Población 139 456 hab. (1r xineru 2020)
- 68 564 homes (2017)

- 71 500 muyeres (2017)
Porcentaxe 0.21%
0.21%
4.13%
15.2%
100% de Francia
Francia metropolitana
Bretaña
Finistère
distrito de Brest (es) Traducir
Densidá 2816,72 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00 (horariu estándar)
UTC+02:00 (horariu de branu)
Llocalidaes hermaniaes Denver, Plymouth, Kiel, Tarento, Yokosuka, Dún Laoghaire, Cádiz, Saponé, Constanța, Qingdao, Brest y Béjaïa
brest.fr
Cambiar los datos en Wikidata

Brest (/bʁɛst/) ye una comuña francesa del departamentu de Finistère, na rexón de Bretaña. Llenda con Bohars, Bourg-Blanc, Gouesnou, Guilers, Guipavas, Milizac y Plouzané.

Historia[editar | editar la fonte]

La so vocación militar y marítima remóntase a l'antigüedá, pos na dómina del Imperiu romanu yá fuera una fortaleza romana na zona. Del sieglu IX, cabo destacar el so castiellu, posesión de los condes de Lleón hasta'l sieglu XIII, momentu nel que pasara a pertenecer a los duques de Bretaña. Foi tomada por Eduardo III d'Inglaterra hasta'l sieglu XIV y, dempués, vencida a Juan IV de Bretaña. La ciudá recibe nel sieglu XVI el títulu de villa; pero nun tomó importancia hasta'l sieglu XVII cuando Richelieu estableció ellí un puertu militar y, sobremanera, gracies a Luis XIV qu'estableció'l primera gran puertu de la Marina Real: «Brest, idea de Richelieu, mano de Louis XIV». El puertu de Brest conoció un gran tráficu nel sieglu XVIII. Tuvo'l so apoxéu cola Revolución Industrial y convirtióse nel principal puertu comercial de la rexón.

Castiellu de Brest

Mientres la Segunda Guerra Mundial la ciudá foi práuticamente destruyida y entró nun periodu de decadencia: los sos monumentos fueron destruyíos, les sos instalaciones militares bombardeadas, la marina de guerra tresferida al Mediterraneu, etc. Sicasí, güei Brest ye una de les trés ciudaes bretones más importantes. Ello ye que les sos instalaciones son afayadices pa recibir buques de cualquier tamañu pa xeres d'arreglu. Amás, alluga la sede del Centru Nacional d'Esplotación de los Océanos y del Centru Oceanográficu de Bretaña. A lo último, les sos bases submarines alemanes recuperáronse pa instalar la base francesa de submarinos nucleares, unu de los llugares más seguros y misteriosos del mundu.

Demografía[editar | editar la fonte]

Tien una población de 139 456 hab. (1r xineru 2020)[1][2] y una superficie de 49,51 km².

Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

  • Castiellu de Brest
  • Muséu de Belles Artes
  • La tour Tanguy
  • Océanupolis
  • La cai St Malu

Educación[editar | editar la fonte]

  • École nationale supérieure de techniques avancées Bretagne

Llocalidaes hermaniaes

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]