AG2R Citroën Team

De Wikipedia
(Redirixío dende AG2R Prevoyance)
AG2R Citroën Team
Situación
Estáu Francia
Datos
Nome oficial Chazal-Vanille et Mûre-Vetta
Tipu Grupu Deportivu I UCI
Fundáu en1992
Direutor deportivu Bandera de Francia Vincent Lavenu
Entrenador Bandera de Francia Laurent Biondi
Códigu UCI A2R
Proveedor BMC Switzerland (en) Traducir

http://www.cyclisme.ag2rlamondiale.fr/
Cambiar los datos en Wikidata

AG2R Citroën Team (códigu UCI: A2R, ALM, ACT y DAT) ye un equipu ciclista francés de categoría UCI ProTeam que participa nel UCI WorldTour, según en delles carreres del Circuitu Continental.

Historia del equipu[editar | editar la fonte]

Chazal y Petit Casino[editar | editar la fonte]

En 1992 Vincent Lavenu, acabante retirar del ciclismu profesional, creó un equipu ciclista con Chazal (que yá -y patrocinó como ciclista nos sos últimos años) como patrocinador principal. La empresa permaneció amestada al equipu hasta 1995.

En 1996 el patrocinador principal pasó ser la cadena de cafeteríes Petit Casino. La formación, un modestu equipu de la Segunda División del ciclismu, buscaba coneutar col públicu pa llograr a dalgún patrocinador, y tenía la espresión Petit Casino-c'est votre forna (Petit Casino-ye'l to equipu), en llinia con esa filosofía.

Casino[editar | editar la fonte]

En 1997 l'equipu pasó a llamase Casino, cola entrada de la cadena de supermercaos Grupu Casino (propietaria del patrocinador anterior, Petit Casino). La llegada de la casa matriz tuvo una gran influyencia nel aportar de la escuadra, yá que supunxo una medría sustancial del presupuestu. Asina, l'equipu pudo empezar a correr en delles de les principales carreres ciclistes de la temporada.

1997[editar | editar la fonte]

En 1997 llegó Alberto Elli, quien ganó la Midi Libre. L'equipu debutó esi añu nel Tour de Francia.

1998[editar | editar la fonte]

En 1998 Bo Hamburger ganó la Flecha Valona, la segunda de los trés clásiques que componen la triloxía de les Ardenas. Poco dempués Jaan Kirsipuu ganó dos etapes nel Giro d'Italia. Na Vuelta a España Kirsipuu llogró otra victoria d'etapa.

1999[editar | editar la fonte]

En 1999 Alexander Vinokourov ganó la Dauphiné Libéré.

Ag2r[editar | editar la fonte]

En 2000 el Grupu Ag2r, un grupu francés dedicáu a los seguros y los fondos de pensiones qu'había copatrocinado a la escuadra los trés últimes temporaes, convertir nel patrocinador principal de la formación, polo que l'equipu pasó a llamase Ag2r-Prévoyance.

2006[editar | editar la fonte]

En 2006 llegó al equipu Francisco Mancebo, cuartu nel Tour de Francia del añu anterior col Illes Balears-Caisse d'Epargne, como nuevu xefe de files de cara a la Grande Boucle. Sicasí, el descubrimientu de la Operación Puerto y el fechu de que la Guardia Civil identificara a Mancebo como unu de los veceros de la rede de dopaxe dirixida pol doctor Eufemiano Fuentes motivó que Mancebo fuera estremáu del equipu un día antes del entamu de la ronda gala, al igual qu'otros favoritos como Jan Ullrich (T-Mobile) y Ivan Basso (CSC).

Yá en términos deportivos destacar el 6ᵘ puestu na xeneral del Tour de Francia y el so 2ᵘ puestu d'etapa en Pau de Cyril Dessel. Tres esa etapa vistir col maillot mariellu y tamién llogró'l del monte. Acabaría perdiendo dambos. Otra gran clasificación foi la del so compañeru y en teoría xefe de files Christophe Moreau que foi 7ᵘ.

Sylvain Calzati ganaría la 8ª etapa del Tour de Francia con llegada en Lorient.

2007[editar | editar la fonte]

Na temporada 2007 llograron un total de 17 victories, destacando sobremanera les 2 etapes y la xeneral de la Dauphiné Libéré de Christophe Moreau, y l'etapa na París-Niza de Jean-Patrick Nazon. El restu de victories fueron de menor nivel, cuasi toes en carreres del calendariu francés. Destaquen la xeneral del Tour Down Under de Martin Elmiger, la victoria nel G. P. Miguel Indurain de Rinaldo Nocentini, la victoria d'etapa na Ruta del Sur de Jean-Patrick Nazon o la victoria d'etapa nel Tour del Mediterraneu de Rinaldo Nocentini.

2008[editar | editar la fonte]

En 2008 consiguió un total de 12 victories, destacando sobre toos elles la victoria d'etapa nel Tour de Francia de Cyril Dessel, amás de la victoria d'etapa na Volta a Catalunya y na Dauphiné Libéré, tambié de Cyril Dessel. Otres victories a destacar son la victoria nel Gran Premiu de Lugano de Rinaldo Nocentini, la victoria d'etapa nos Cuatro díes de Dunkerque de Cyril Dessel o la etapa del Tour de l´Ain de John Gadret. Amás llogró 1 Campeonatu Nacional en Contrarreló (Estonia) y otru en ruta (Moldavia).

L'equipu tuvo una bona participación nel Tour de Francia, con dos ciclistes clasificaos ente los diez primeros de la xeneral: Tadej Valjavec (9ᵘ) y Vladimir Efimkin (10ᵘ),[1] dempués de que la descalificación del en principiu tercer clasificáu Bernhard Kohl (Gerolsteiner) por dopaxe fixera que dambos adelantraren un puestu na clasificación final.[2] Amás, el positivu de Riccardo Riccò (Saunier Duval-Scott), tamién por CERA,[3] fizo que Efimkin fuera'l ganador de la 9ª etapa con final en Bagnères-de-Bigorre,[4] na que nun primer momentu fuera segundu.[5]

2009[editar | editar la fonte]

Dupont nel Tour, cola nueva equipación.

El diseñu de la equipación camudó notablemente al respective de años anteriores: el maillot pasó a ser blancu con detalles azul celeste y negru, ente que'l culote sería negru.

Tadej Valjavec remató 9ᵘ na clasificación xeneral del Giro d'Italia.

Nel Tour de Francia el veteranu Rinaldo Nocentini llució'l maillot mariellu mientres ocho díes, al faese col lideralgu gracies a la so incursión na escapada bona na primer etapa pirenaica, con final en Ordino Arcalis. Nocentini, que participaba per primer vegada en la ronda gala, aguantó'l maillot mariellu hasta la 15ª etapa con final en Verbier (primer etapa alpina), na que dexó'l lideralgu ante Alberto Contador, ganador final de la carrera. Nocentini foi'l meyor clasificáu na xeneral final al rematar 14ᵘ, dempués de que'l teóricu xefe de files, el rusu Vladimir Efimkin, tuviera qu'abandonar por una cayida cuando s'atopaba nuna bona situación clasificatoria. Unu de los ciclistes destacaos del equipu foi'l campeón irlandés Nicolas Roche, quien participó en delles fugues, anque nun pudo llograr nenguna victoria d'etapa.

L'equipu tuvo una discreta actuación na Vuelta a España, na que Valjavec foi 30ᵘ na xeneral y el meyor puestu nuna etapa llograr Sébastien Hinault al ser quintu nel sprint de la última etapa, con final en Madrid.

La formación cerró la temporada ensin nenguna victoria importante, al nun llograr nengún trunfu nel UCI World Calendar.

2010[editar | editar la fonte]

Con 19 victories na temporada, como resultaos más destacaos mentar la victoria de Christophe Riblon na 14ª etapa del Tour de Francia que remataba en Ax 3 Domaines y el 15ᵘ puestu na xeneral del nuevu Nicolas Roche.

Primeramente, nel Giro d'Italia, John Gadret foi'l meyor del equipu rematando na 13ª posición y con un podiu d'etapa na cronoescalada a Plan de Corones, onde foi terceru.[6]

Otros trunfos del equipu llegaron por entemediu de Rinaldo Nocentini quien venció nel Tour del Mediterraneu, ente que Martin Elmiger coronóse nuevamente como Campeonatu de Suiza de Ciclismu en Ruta campeón en ruta de Suiza amás de vencer nos Cuatro Dias de Dunkerque y nel Gran Premiu de la Somme. Riblon, amás de la etapa del Tour facer cola victoria en Les Boucles du Sud Ardèche. Biel Kadri imponer na 2ª etapa de la Ruta del Sur y Maxime Bouet imponer na 3ᵉʳ etapa del Tour de l'Ain dempués de que Steve Morabito del BMC fixera una maniobra irregular magar ser el que crució primero la llinia de meta y ser descalificáu polos xueces.

Na Vuelta a España nun hubo trunfu pero nuevamente Roche remató nuna más que meritoria 7ª plaza.[7]

2011[editar | editar la fonte]

En 2011 John Gadret foi'l protagonista del equipu nel Giro d'Italia rematando na tercer posición. Gadret ganó la etapa que remató en Castelfidardo, foi terceru nel Grossglockner y cuartu en Macugnaga. En carrera terminó'l Giro na cuarta posición, por detrás d'Alberto Contador, Michele Scarponi y Vincenzo Nibali. Meses dempués, cuando Contador foi sancionáu, foi xubíu a la tercer posición de la corsa rosa.[8] Otru destacáu nel equipu foi Jean-Christophe Peraud que tuvo nel top ten de delles carreres; 6ᵘ na París-Niza, 7ᵘ nel Critérium del Dauphiné, 9ᵘ nel Tour de Francia y 7ᵘ nel estrenáu Tour de Beixín.[9]

Igualmente, les victories del equipu mientres la temporada fueron poques. Namái 6 trunfos nel añu, 2 d'ellos nel UCI WorldTour. Amás de la etapa nel Giro de Gadret, namái Nicolas Roche ganó una etapa del Tour de Beixín. Nel Circuitu Continental Européu, Anthony Ravard quedar cola Châteauroux Classic de l'Indre, una etapa del Tour de Poitou Charentes y la Estrella de Bessèges, onde Lloyd Mondory tamién ganó una etapa.

2012[editar | editar la fonte]

En 2012 facer colos servicios del ganador del Tour de l'Avenir 2011, Romain Bardet, de Sylvain Georges y el experiente Jimmy Casper. La baxa puntuación nel UCI Worldtour 2011, fizo que l'equipu tuviera de buscar los puntos de corredores que se destacaren nos Circuitos Continentales, p'asegurase un llugar como equipu UCI ProTeam. Foi asina que contrató al iranín Amir Zargari, al rusu Boris Shpilevsky y al eslovenu Gregor Gazvoda. Tuvo d'esperase hasta mayu pa llograr la primer victoria de la temporada, cuando'l debutante nel equipu Sylvain Georges, ganó la 6ª etapa del Tour de California. El mesmu día Sébastien Hinault quedar cola 3ᵉʳ etapa del Circuitu de Lorena. Pocos díes dempués Hinault ganó tamién la Boucles de l'Aulne y Manuel Belletti la 4ª etapa de la Ruta del Sur.

Nes grandes vueltes, John Gadret foi 11ᵘ nel Giro d'Italia y Nicolas Roche foi'l meyor del equipu nel Tour y la Vuelta, en dambes 12ᵘ.

Nel UCI WorldTour 2012 terminó nuevamente penúltimu, superando namái al otru equipu francés, el FDJ-BigMat. Rinaldo Nocentini foi'l meyor na individual na 30ª posición.

2013[editar | editar la fonte]

De cara a 2013 hubo una importante reestructura de la plantía. Once nuevos corredores llegaron al equipu, destacar Domenico Pozzovivo, Samuel Dumoulin, Gediminas Bagdonas, Davide Appollonio y Carlos Betancur. La principal baxa foi la de Nicolas Roche que se coló al Saxo-Tinkoff. Pozzovivo y Betancur seríen l'apueste del equipu pa Giro y Vuelta, ente que Gadret y Peraud pal Tour.

Peraud tuvo una destacada actuación na París-Niza, rematando 3ᵘ y Betancur sobresalió mientres la primavera llogrando bones posiciones mientres la preparación pal Giro; séptimu en País Vascu, terceru na Flecha Valona y cuartu en Liexa, fixeron crecer la posibilidá de que podía engarrar pola clasificación de los mozos de la corsa rosa. Les previsiones fixeron realidá y el colombianu con una escelente actuación nel monte llogró l'oxetivu, meyor nuevu y 5ᵘ na clasificación xeneral. Nun ganó etapes pero tuvo cerca; foi tres veces segundu y una vegada terceru. Pela so parte Pozzovivo remató décimu, llogrando asina l'equipu asitiar a dos homes ente los 10 meyores.[10]

Nel Tour de Francia, quien yera'l líder de la formación Jean-Christophe Péraud, abandonó tres una cayida mientres la contrarreló de la 17ª etapa cuando s'atopaba 9ᵘ na xeneral.[11] A otru día l'equipu tuvo revancha cola victoria na 18ª etapa de Christophe Riblon, y nada menos que nel Alpe d'Huez.[12] Na clasificación por equipos remataron 2ᵘ, por detrás del Saxo-Tinkoff y Romain Bardet foi'l meyor na posición 15ª.

Na Vuelta a España, Carlos Betancur foi una solombra de lo que foi nel Giro y rápido quedó bien lloñe de la engarradiella. Pela so parte Domenico Pozzovivo foi terceru nel Monte da Groba y la mesma posición na contrarreló qu'incluyía na primer parte, la xubida al Moncayo. L'italianu remató la carrera nuna meritoria 6ª posición.

Mientres Christophe Riblon facer con otru trunfu nel UCI WorldTour (una etapa de la Vuelta a Polonia), otres carreres en que l'equipu ganó fueron el Tour de l'Ain, Roma Maxima y el Gran Premiu de Plumelec-Morbihan, con Romain Bardet, Biel Kadri y Samuel Dumoulin respeutivamente.

Corredor meyor clasificáu nes Grandes Vueltes[editar | editar la fonte]

Añu Giro d'Italia venceyu=https://es.wikipedia.org/wiki/Ficheru:Jersey_pink.svg Tour de Francia venceyu=https://es.wikipedia.org/wiki/Ficheru:Jersey_yellow.svg Vuelta a España venceyu=https://es.wikipedia.org/wiki/Ficheru:Jersey_red.svg
1992 - - -
1993 - 37ᵘ

Bandera de Francia Éric Caritoux

-
1994 - 22ᵘ

Bandera de Francia Éric Caritoux

-
1995 - 34ᵘ

Bandera de Francia Jean-François Bernard

85ᵘ

Bandera de Francia Pascal Chanteur

1996 - - 21ᵘ

Bandera de Francia Pascal Chanteur

1997 - 26ᵘ

Bandera de Francia Pascal Chanteur

12ᵘ

Bandera de Francia Philippe Bordenave

1998 26ᵘ

Bandera de Francia Fabrice Gougot

15ᵘ

Bandera de Dinamarca Bo Hamburger

18ᵘ

Bandera de Francia Fabrice Gougot

1999 - 16ᵘ

Bandera de Francia Benoît Salmon

-
2000 - 32ᵘ

Bandera de Kazakstán Andrei Kivilev

-
2001 - 17ᵘ

Bandera de Rusia Aleksandr Bocharov

-
2002 - 30ᵘ

Bandera de Rusia Aleksandr Bocharov

61ᵘ

Bandera de Rusia Aleksandr Bocharov

2003 - 24ᵘ

Bandera de Rusia Aleksandr Bocharov

-
2004 - 20ᵘ

Bandera de Francia Stéphane Goubert

55ᵘ

Íñigo Chaurreau

2005 - 27ᵘ

Mikel Astarloza

-
2006 32ᵘ

Bandera de Francia Hubert Dupont

6ᵘ

Bandera de Francia Cyril Dessel

26ᵘ

Íñigo Chaurreau

2007 25ᵘ

Bandera de Francia Hubert Dupont

26ᵘ

Bandera de Francia Stéphane Goubert

13ᵘ

Bandera de Francia Stéphane Goubert

2008 13ᵘ

Bandera d'Eslovenia Tadej Valjavec

9ᵘ

Bandera d'Eslovenia Tadej Valjavec

18ᵘ

Bandera de Francia John Gadret

2009 33ᵘ

Bandera de Rusia Aleksandr Yefimkin

12ᵘ

Bandera d'Italia Rinaldo Nocentini

30ᵘ

Bandera d'Eslovenia Tadej Valjavec

2010 13ᵘ

Bandera de Francia John Gadret

13ᵘ

Bandera de Irlanda Nicolas Roche

6ᵘ

Bandera de Irlanda Nicolas Roche

2011 3ᵘ

Bandera de Francia John Gadret

9ᵘ

Bandera de Francia Jean-Christophe Péraud

16ᵘ

Bandera de Irlanda Nicolas Roche

2012 11ᵘ

Bandera de Francia John Gadret

12ᵘ

Bandera de Irlanda Nicolas Roche

12ᵘ

Bandera de Irlanda Nicolas Roche

2013 5ᵘ

Bandera de Colombia Carlos Betancur

15ᵘ

Bandera de Francia Romain Bardet

6ᵘ

Bandera d'Italia Domenico Pozzovivo

2014 5ᵘ

Bandera d'Italia Domenico Pozzovivo

2ᵘ

Bandera de Francia Jean-Christophe Péraud

54ᵘ

Bandera de Francia Hubert Dupont

2015 20ᵘ

Bandera de Colombia Carlos Betancur

9ᵘ

Bandera de Francia Romain Bardet

11ᵘ

Bandera d'Italia Domenico Pozzovivo

2016 11ᵘ

Bandera de Francia Hubert Dupont

2ᵘ

Bandera de Francia Romain Bardet

13ᵘ

Bandera de Francia Jean-Christophe Péraud

2017 6ᵘ

Bandera d'Italia Domenico Pozzovivo

3ᵘ

Bandera de Francia Romain Bardet

17ᵘ

Bandera de Francia Romain Bardet

2018 11ᵘ

Bandera de Francia Alexandre Geniez

6ᵘ

Bandera de Francia Romain Bardet

11ᵘ

Bandera de Francia Tony Gallopin

Material ciclista[editar | editar la fonte]

Coche del equipu.

Estos son los provisores del material ciclista utilizáu pol equipu:[13][14]

  • Bicicletes: FACTOR
  • Componentes: SRAM
  • Ruedes: Mavic
  • Neumáticos: Michelin
  • Pedalier: FSA
  • Pedal: Time
  • Manillares: FSA
  • Equipación: Rosti
  • Sillinos: Pro Choice
  • Cascos: Ekoi
  • Utillaje: Elite

Clasificaciones UCI[editar | editar la fonte]

La Xunión Ciclista Internacional ellaboraba'l Ranking UCI de clasificación de los ciclistes y equipos profesionales.

Hasta l'añu 1998, la clasificación del equipu y del so ciclista más destacáu foi la siguiente:[15][16]

Añu Clasificación por equipos Meyor corredor Posición
1995
29ᵘ
Bandera de Lituania Artūras Kasputis
159ᵘ
1996
26ᵘ
Bandera de Francia Pascal Chanteur
87ᵘ
1997
12ᵘ
Bandera d'Italia Alberto Elli
25ᵘ
1998
2ᵘ
Bandera d'Italia Alberto Elli
19ᵘ

A partir de 1999 y hasta 2004 la UCI estableció una clasificación por equipos estremaos en tres categoríes (primer, segunda y tercer). La clasificación del equipu foi la siguiente:[15][16]

Añu Categoría Clasificación por equipos Meyor corredor Posición
1999 Primer
12ᵘ
Bandera d'Estonia Jaan Kirsipuu
11ᵘ
2000 Primer
22ᵘ
Bandera d'Estonia Jaan Kirsipuu
48ᵘ
2001 Segunda
2ᵘ
Bandera d'Estonia Jaan Kirsipuu
14ᵘ
2002 Primer
26ᵘ
Bandera d'Estonia Jaan Kirsipuu
47ᵘ
2003 Primer
15ᵘ
Bandera de Francia Laurent Brochard
24ᵘ
2004 Primer
21ᵘ
Bandera de Francia Laurent Brochard
41ᵘ

En 2005 la UCI instauró'l circuitu profesional de máxima categoría, el UCI ProTour y los Circuitos Continentales UCI. Esi añu l'equipu baxó a la segunda categoría y foi rexistráu dientro del UCI Europe Tour, puntuando nes clasificaciones del UCI Europe Tour Ranking, UCI Asia Tour Ranking y UCI Oceania Tour Ranking. Les clasificaciones del equipu fueron les siguientes:[17]

Añu Clasificación por equipos Meyor corredor Posición
2005
(Europe Tour)
2ᵘ Bandera de Lituania Tomas Vaitkus 15ᵘ
2005
(Asia Tour)
29ᵘ Bandera de Bielorrusia Alexandre Usov 111ᵘ
2005
(Oceania Tour)
4ᵘ Bandera de Australia Simon Gerrans 9ᵘ

A partir de 2006, l'equipu tuvo na máxima categoría, el UCI ProTour. Les clasificaciones del equipu son les siguientes:[18]

Añu Clasificación por equipos Meyor corredor Posición
2006
15ᵘ
Bandera de Francia Christophe Moreau
13ᵘ
2007
4ᵘ
Bandera de Francia Christophe Moreau
18ᵘ
2008
13ᵘ
Bandera de Francia Cyril Dessel
48ᵘ

Tres discrepancies ente la UCI y les Grandes Vueltes, en 2009 túvose que refundar el UCI ProTour nuna nueva estructura llamada UCI World Ranking, formada por carreres del UCI World Calendar; y a partir del añu 2011 xuniéndose na denominación común del UCI WorldTour. L'equipu siguió siendo de categoría UCI ProTour.[19][20]

Añu Clasificación por equipos Meyor corredor Posición
2009
17ᵘ
Martin Elmiger
68ᵘ
2010
18ᵘ
Bandera de Irlanda Nicolas Roche
32ᵘ
2011
15ᵘ
Bandera de Francia Jean-Christophe Péraud
25ᵘ
2012
17ᵘ
Bandera d'Italia Rinaldo Nocentini
30ᵘ
2013
12ᵘ
Bandera de Colombia Carlos Betancur
14ᵘ
2014
7ᵘ
Bandera de Francia Jean-Christophe Péraud
10ᵘ
2015
11ᵘ
Bandera d'Italia Domenico Pozzovivo
18ᵘ
2016
13ᵘ
Bandera de Francia Romain Bardet
8ᵘ
2017
9ᵘ
Bandera de Francia Romain Bardet
19ᵘ

Palmarés[editar | editar la fonte]

P'años anteriores, vease Palmarés del Ag2r La Mondiale

Palmarés 2018[editar | editar la fonte]

UCI WorldTour[editar | editar la fonte]

Feches Carreres Ganador
26 d'agostu Bandera de Francia Bretagne Classic Bandera de Bélxica Oliver Naesen
31 d'agostu 7ª etapa de la Vuelta a España Bandera de Francia Tony Gallopin
6 de setiembre 12ª etapa de la Vuelta a España Bandera de Francia Alexandre Geniez

Circuitos Continentales UCI[editar | editar la fonte]

Feches Circuitu Carreres Ganador
28 de xineru UCI Europe Tour 2018 Bandera de Francia Gran Premiu Ciclista la Marsellesa Bandera de Francia Alexandre Geniez
4 de febreru UCI Europe Tour 2018 Bandera de Francia 5ª etapa de la Estrella de Bessèges (CRI) Bandera de Francia Tony Gallopin
4 de febreru UCI Europe Tour 2018 Bandera de Francia Estrella de Bessèges Bandera de Francia Tony Gallopin
8 de febreru UCI Europe Tour 2018 Bandera de Francia Prólogu del Tour La Provence (CRI) Bandera de Francia Alexandre Geniez
11 de febreru UCI Europe Tour 2018 Bandera de Francia Tour La Provence Bandera de Francia Alexandre Geniez
24 de febreru UCI Europe Tour 2018 Bandera de Francia Classic Sud Ardèche Bandera de Francia Romain Bardet
30 de marzu UCI Europe Tour 2018 Bandera de Francia Route Adélie Xiblen Dillier
15 de xunu UCI Europe Tour 2018 Bandera de Francia 2ª etapa de la Ruta de Occitania Bandera de Francia Clément Venturini

Campeonatos nacionales[editar | editar la fonte]

Feches Carreres Ganador
22 de xunu Bandera de Lituania Campeonatu de Lituania Contrarreló (CRI) Bandera de Lituania Gediminas Bagdonas
24 de xunu Bandera de Lituania Campeonatu de Lituania en Ruta Bandera de Lituania Gediminas Bagdonas
28 de xunu Bandera de Francia Campeonatu de Francia Contrarreló (CRI) Bandera de Francia Pierre Latour

Plantía[editar | editar la fonte]

P'años anteriores, vease Plantíes del Ag2r-La Mondiale

Plantía 2018[editar | editar la fonte]

Corredor[21] Nacencia !Nacionalidá !Equipu 2017


Gediminas Bagdonas 26/12/1985  Lituania Ag2r La Mondiale
Jan Bakelants 14/02/1986  Bélxica Ag2r La Mondiale
Rudy Barbier 18/12/1992  Francia Ag2r La Mondiale
Romain Bardet 09/11/1990  Francia Ag2r La Mondiale
François Bidard 19/03/1992  Francia Ag2r La Mondiale
Mikaël Cherel 17/03/1986  Francia Ag2r La Mondiale
Clément Chevrier 29/06/1992  Francia Ag2r La Mondiale
Benoît Cosnefroy 17/10/1995  Francia Ag2r La Mondiale
Nico Denz 15/02/1994 Bandera d'Alemaña Alemaña Ag2r La Mondiale
Xiblen Dillier 03/08/1990 Suiza BMC Racing Team
Axel Domont 07/08/1990  Francia Ag2r La Mondiale
Samuel Dumoulin 20/08/1980  Francia Ag2r La Mondiale
Hubert Dupont 13/11/1980  Francia Ag2r La Mondiale
Julien Duval 27/05/1990  Francia Ag2r La Mondiale
Mathias Frank 09/12/1986  Suiza Ag2r La Mondiale
Tony Gallopin 24/05/1988  Francia Lotto Soudal
Ben Gastauer 14/11/1987  Luxemburgu Ag2r La Mondiale
Cyril Gautier 26/09/1987  Francia Ag2r La Mondiale
Alexandre Geniez 16/04/1988  Francia Ag2r La Mondiale
Alexis Gougeard 05/03/1993  Francia Ag2r La Mondiale
Quentin Jauregui 22/04/1994  Francia Ag2r La Mondiale
Pierre-Roger Latour 12/10/1993  Francia Ag2r La Mondiale
Matteo Montaguti 06/01/1984  Italia Ag2r La Mondiale
Oliver Naesen 16/09/1990  Bélxica Ag2r La Mondiale
Aurélien Paret-Peintre[2018 1] 27/02/1996  Francia Neo (Chambéry CF)
Nans Peters 12/03/1994  Francia Ag2r La Mondiale
Stijn Vandenbergh 25/04/1984  Bélxica Ag2r La Mondiale
Clément Venturini 16/10/1993  Francia Cofidis, Solutions Crédits
Alexis Vuillermoz 01/06/1988  Francia Ag2r La Mondiale

  1. Dende'l 1 d'agostu.

Stagiares
Dende'l 1 d'agostu, los siguientes corredores pasaron a formar parte del equipu como stagiaires (aprendices a prueba).

Corredor Nacencia !Nacionalidá !Equipu 2018


Geoffrey Bouchard 01/04/1992  Francia
Clement Champoussin 29/05/1998  Francia
Nicolas Prodhomme 01/02/1997  Francia

Notes[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Sports Result». Archiváu dende l'orixinal, el 19 de xineru de 2016.
  2. «El ciclista austriacu Bernhard Kohl, terceru del Tour, positivu por EPO CERA - Deportes - La Opinión A Coruña».
  3. «Riccó, positivu con EPO de tercer xeneración. diariovasco.com».
  4. «Sports Result Main». Archiváu dende l'orixinal, el 7 d'ochobre de 2011.
  5. «L'italianu Riccò gana la 9ª etapa del Tour de Francia - 13/07/08 - 652495 - EcoDiario».
  6. Giro d'Italia, Stage 16 : San Vigilio di Marebbe - Plan de Corones I.T.T.
  7. Vuelta a España, Xeneral classification
  8. Giro d'Italia, Xeneral classification
  9. [PERAUD Jean-Christophe 2011 Ag2r La Mondiale]
  10. Giro d'Italia, Xeneral classification
  11. Peraud abandona'l Tour marca.com
  12. Riblon: "Dende pequeñu suañaba con ganar en L'Alpe D'Huez" as.com
  13. «Ag2r La Mondiale y BH danse la mano en París - Noticies Ciclismu | BikeZona.com».
  14. «AG2R LA MONDIALE - les partenaires de l'équipe». Archiváu dende l'orixinal, el 31 d'ochobre de 2009.
  15. 15,0 15,1 memoire-du-cyclisme.net (ed.): «Clasificaciones FICP, UCI, UCI ProTour y UCI World Ranking (de 1986 a 2009)» (francés). Archiváu dende l'orixinal, el 23 d'ochobre de 2012. Consultáu'l 3 de payares de 2012.
  16. 16,0 16,1 UCI (ed.): «UCI Rankings» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 19 d'agostu de 2011. Consultáu'l 3 de payares de 2012.
  17. Archivo UCI (ed.): «Classements Route UCI 2005 Hommes Elite et Moins de 23 ans» (francés). Consultáu'l 3 de payares de 2012.
  18. UCI ProTour (ed.): «Results & Rankings archives» (inglés). Consultáu'l 3 de payares de 2012.
  19. UCI (ed.): «UCI World Ranking» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 5 d'ochobre de 2009. Consultáu'l 3 de payares de 2012.
  20. UCI (ed.): «Ranking Cycling Road 2010-2012» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 4 de marzu de 2016. Consultáu'l 3 de payares de 2012.
  21. Plantía Ag2r La Mondiale (ALM) - PRT2018

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]