Malí

Coordenaes: 17°N 4°W / 17°N 4°O / 17; -4
De Wikipedia
(Redirixío dende Mali)
Malí
République du Mali
estáu soberanu
Bandera de Malí Escudu de Malí
Lema nacional Un peuple, un but, une foi
Un pueblu, una meta, una fe
Himnu nacional Pour l'Afrique et pour toi
Alministración
Nome oficial Mali (fr)
Mali (bm)
la République du Mali (fr)
Capital Bamaku
Presidente de Malí (es) Traducir Assimi Goita (es) Traducir (dende 24 mayu 2021)
Primer ministro de Malí (es) Traducir Choguel Kokalla Maïga (dende 6 xunu 2021)
Llingües oficiales Idioma bambara
Bobo (en) Traducir
Bozo (en) Traducir
Llingües dogón
Idioma fula
Hassanía
Kassonke (en) Traducir
Maninka (en) Traducir
Minyanka (en) Traducir
Llingües senufo
Llingües songhay
Idioma soninké
Idioma tamashek
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 17°N 4°W / 17°N 4°O / 17; -4
Superficie 1240192 km²
% agua 1,6 %
Costes Nun tien
Llenda con 7.243 km
Puntu más altu Hombori Tondo (es) Traducir
Puntu más baxu ríu Senegal
Demografía
Población 20 250 833 hab. (2020)
Densidá 16,33 hab/km²
Xentiliciu malianu (masculín singular)
maliana (femenín singular)
Esperanza de vida 57,966 años
IDH 0,428 (2021)
Tasa de fertilidá 6,229 (2014)
Economía
Moneda francu CFA d'África Occidental
PIB nominal 19 309 463 506 $ (2021)
Bancu central Banco Central de los Estados de África Occidental (es) Traducir
Más información
Dominiu d'Internet .ml
Códigu telefónicu +223
Códigu ISO 466 / MLI / ML
Estaya horaria UTC±00:00 y Africa/Bamako (en) Traducir
primature.gov.ml
Cambiar los datos en Wikidata

Malí[10], oficialmente República de Malí (en francés République du Malí, en llingua bambara Malí ka Fasojamana, y en llingua fula Renndaandi Maali) ye un país d'África. Llenda al norte con Arxelia, al este con Níxer, al oeste con Mauritania y Senegal, y al sur con Costa de Marfil, Guinea y Burkina Fasu. Ye, colos sos 1.240.192 km², l'octavu estáu más grande de tol continente, y tien una población de 19,1 millones d'habitantes; el 67% d'ellos tien menos de 25 años (2017).La so capital ye Bamaku. L'estáu sodivídese alministrativamente n'ocho rexones, y tien un clima estremáu nes sos diverses fasteres: la más septentrional asítiase en plenu desiertu d'El Sáḥara, y la meridional, na que vive la mayoría la so población, ocúpala la sabana sudanesa. El país ye travesáu polos ríos Níxer y Senegal. La economía del país céntrase na agricultura y la minería. Ún de los principales recursos naturales del país ye l'oru; Malí ye'l tercer mayor productor d'esti mineral de tol continente. Tamién ye importante la esportación de sal.

L'actual territoriu de Malí repartiose sieglos atrás ente los tres imperios del África occidental que controlaban el comerciu tressaḥarianu: l'imperiu de Ghana (que-y da nome al actual estáu homónimu), l'imperiu de Malí y l'imperiu Songhai. Nel so momentu de mayor esplendor, nel añu 1300, l'imperiu de Malí tenía un territoriu el doble de grande que l'actual Francia, y que llegaba a la oriella del océanu Atlánticu. A finales del sieglu XIX, na Repartición d'África, Francia fízose cargu del territoriu, que pasó a integrase na colonia del Sudán Francés. Esta, conocida entós como República Sudanesa, xunióse col Senegal en 1959; la federación resultante algamó la independencia en 1960 col nome de Federación de Malí. Tres la dixebra de Senegal, qu'abandonó la federación a poco de la independencia, la República Sudanesa camudó'l so nome pol de República de Malí. El país, gobernáu munchos años por un réxime de partíu únicu, convirtióse, tres un golpe d'estáu en 1991, nún estáu democráticu multipartidista.

En xineru de 2012 españó un conflictu armáu nel norte del país: los rebeldes tuareg tomaron el control en parte del territoriu, y n'abril declaró la so independencia pa formar un nuevu estáu, Azawad. El conflictu enguedeyose al producise en marzu un golpe d'estáu militar, y posteriormente pola llucha ente los tuareg y otros grupos rebeldes. Francia, en rempuesta a la formación del nuevu estáu, llanzó la Operación Serval en xineru de 2013; pal mes siguiente los soldaos franceses y malineses recapturaran yá la mayoría del territoriu. El 28 de xunetu y el 11 d'agostu d'esi mesmu añu hebo eleiciones presidenciales a dos vueltes, y a finales d'añu (24 de payares y 15 d'avientu) eleiciones llexislatives.

Al entamu de la década del 2020 el país sufrió dos golpes militares dirixíos por Assimi Goïta. Tres salir victoriosu del segundu, el 24 de mayu de 2021, convirtióse en presidente interín del país.

Historia[editar | editar la fonte]

Economía[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: https://www.oic-oci.org/states/?lan=en. Data de consulta: 29 ochobre 2022.
  2. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  3. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  5. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  6. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  7. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/mali. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  8. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  9. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 8. Supports qualifier: data de principiu.
  10. (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


África
Angola | Arxelia | Benín | Botsuana | Burkina Fasu | Burundi | Cabu Verde | Camerún | República Centroafricana | Chad | Comores | El Congu | República Democrática d'El Congu | Costa de Marfil | Eritrea | Etiopía | Exiptu | Gabón | Gambia | Ghana | Guinea | Guinea-Bisáu | Guinea Ecuatorial | Kenia | Lesothu | Liberia | Libia | Madagascar | Malaui | Malí | Marruecos | Mauriciu | Mauritania | Mozambique | Namibia | Níxer | Nixeria | Ruanda | Santu Tomé y Príncipe | Seixeles | Senegal | Sierra Lleona | Somalia | Suazilandia | Sudáfrica | Sudán | Sudán del Sur | Tanzania | Togu | Tunicia | Uganda | Xibuti | Zambia | Zimbabue

Dependencies: Islles Kerguelen | Mayotte | Reunión | El Sáḥara Occidental | Socotra | Tromelin

Organización pa la Cooperación Islámica
Afganistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Benín | Brunéi | Burkina Fasu | Camerún | Chad | Comores | Costa de Marfil | El Líbanu | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bisáu | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Lleona | Siria | Somalia | Sudán | Surinam | Taxiquistán | Togu | Tunicia | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbequistán | Xibuti | Xordania | Yeme

Países observadores: Bosnia y Herzegovina | República Centroafricana | Rusia | Tailandia | República Turca de Xipre del Norte