Idioma soninké

De Wikipedia
Soninké
'Sooninkanxanne'
Faláu en  Senegal
 Gambia
Bandera de Malí Malí
 Mauritania
y nos países d'emigración (Francia, España, ...).
Falantes 1,5 millones
Familia Níxer-congu

  llingües mandé
    Mandé noroccidental
      Soninké

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 snk
ISO 639-3 snk

Estensión del soninké

L'idioma soninké (tamién llamáu sarakole, sarahule, serahuli y marka) ye faláu aproximao por un millón y mediu de persones principalmente de la etnia soninké en Malí, Senegal, Gambia y Mauritania.

Llocalización[editar | editar la fonte]

Pueblos vecinos: fulani, bamana, wólof, senufo, bobu.

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Gramática[editar | editar la fonte]

El soninké exhibe les carauterístiques típiques de les llingües mandé, escasa morfoloxía verbal, morfoloxía nominal amenorgada, calter altamente aislante. El nome nun estrema xéneru, a diferencia de la mayor parte de llingües Níxer-Congu.

La conxugación verbal faise principalmente per mediu d'auxiliares teniendo'l raigañu dos formes básiques, una asociada al aspeutu perfectivu y otra al imprefectivo. El tiempu (pasáu, presente, futuru), la polaridá y dacuando tamién l'aspeutu, realizar por aciu auxiliares:

Afirmativa Negativa

(1a) A wa riini
PER AUX venir
'él vien'

(1b) A nta riini
PER AUX venir
'él nun vien'

(2a) A Ø ri
PER AUX venir.PERF
'él vieno'

(2b) A ma ri
PER AUX venir.PERF
'él nun vieno'

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]