Hassanía

De Wikipedia
Hassanía
حسانية / Hassānīyá'
Faláu en Bandera d'Arxelia Arxelia

Bandera de República Árabe Saḥariana Democrática República Árabe Saḥariana Democrática
Bandera de Mauritania Mauritania
 Marruecos
Bandera de Senegal Senegal
Bandera de Malí Mali
 Níxer

Rexón Desiertu d'El Sáḥara
Falantes 3.123.190 (2006)[1]
Familia Afro-asiáticu

  Semíticu
    Semíticu occidental;
      Semíticu central
        Árabe
          Magrebín
            Hassanía

Alfabetu Alfabetu árabe
Estatus oficial
Oficial en Bandera de Mauritania Mauritania
Bandera de República Árabe Saḥariana Democrática República Árabe Saḥariana Democrática
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 {{{iso2}}}
ISO 639-3 mey

Estensión del hassanía

El hassaniyya (n'árabe حسانية, tamién transcrito ḥassanía o ḥasanía), al que los sos falantes llamen tamién kalām Hassān o "fala de Hassan", ye un dialeutu del idioma árabe faláu na rexón desértica del suroeste del Magreb, ente'l sur de Marruecos, suroeste d'Arxelia, El Sáḥara Occidental y Mauritania, y tamién en zones de Malí, Níxer y Senegal.

Historia y contestu[editar | editar la fonte]

El nome del dialeutu tien el so orixe na denominación de los Beni Hassan, tribus árabes que trescalaron el so idioma en numberosos pueblos de la rexón y que la so autoridá estender sobre casi toa Mauritania y el Sáḥara Occidental nos sieglos XV y XVI.

Magar ye un dialeutu claramente occidental, el hassanía ye relativamente distante de les otres variantes magrebines del árabe. El so allugamientu esponer a la influencia de les llingües zenaga y wolof.

El hassanía tien dellos dialeutos, que difieren básicamente nes sos regles fonétiques. De la mesma, pertenez al continuum llingüísticu de dialeutos orales árabes.

Más d'un 90 % del vocabulariu tien un orixe árabe. Sicasí, esisten amás pallabres d'idiomes africanos, del castellán y del francés nesti dialeutu. Tradicionalmente la poesía en hassaniya pasóse boca oreya mientres sieglos y considérase, según Laroussi Haidar de la Universidá de Granada, dacuando más orixinal que la del árabe clásicu.[2] Na actualidá reemplazó casi totalmente a les llingües bereberes natives de la rexón, sicasí caltién d'estes l'acentu y estilu de pallabres propies de los dialeutos bereberes de la rexón según un bon númberu de terminaciones.

Distribución xeográfica[editar | editar la fonte]

  • Mauritania: 2,770,000 (2006)
  • Arxelia: 150,000 (1985)
  • El Sáḥara Occidental: ensin datos
  • Mali: 106,000 (1991)
  • Marruecos: 40,000 (1995)
  • Níxer: 10,000 (1998)
  • Senegal: 7,190 (2006)

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Ethnologue report for language code: mey - Hassaniyya
  2. Laroussi Haidar Traducción poética: Propuesta de traducción de poesía saḥariana http://wdb.ugr.es/~greti/revista-pontes/pub1/05-Haidar.pdf

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]