Baḥréin

Coordenaes: 26°04′03″N 50°33′04″E / 26.0675°N 50.55111°E / 26.0675; 50.55111
De Wikipedia
(Redirixío dende Bahrain)
Baḥréin
مملكة البحرين
Mamlakat al-Bahrayn
estáu soberanu
bandera de Baḥréin escudu de Baḥréin
Lema nacional n/d
Himnu nacional Himnu nacional de Baḥréin
Alministración
Nome oficial Royaume de Bahreïn (fr)
Kingdom of Bahrain (en)
Bahrajnské kráľovstvo (sk)
Capital Manama
Forma de gobiernu Monarquía constitucional
Rei de Baḥréin Hamad bin Isa Al Jalifa (dende 6 marzu 1999)
Primer Ministru de Baḥréin Salman bin Hamad bin Isa Al Jalifa (dende 11 payares 2020)
Llingües oficiales árabe
Relixón oficial islam[1]
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 26°04′03″N 50°33′04″E / 26.0675°N 50.55111°E / 26.0675; 50.55111
Superficie 786.5 km²
% agua 0%
Costes n/d
Llenda con Nun tien
Puntu más altu Jabal ad-Dukhan (es) Traducir
Puntu más baxu Golfu Pérsicu
Demografía
Población 1 311 134 hab. (2014)
Densidá 1667,05 hab/km²
Xentiliciu baḥreiní[12]
baḥreinina[13]
Esperanza de vida 76,9 años
IDH 0,875 (2021)
Tasa de fertilidá 2,056 (2014)
Economía
Moneda dinar baḥreiní
PIB nominal 39 303 403 989 $ (2021)
Bancu central Bancu Central de Baréin
Más información
Dominiu d'Internet .bh
Códigu telefónicu +973
Códigu ISO 048 / BHR / BH
Estaya horaria UTC+03:00 y Asia/Bahrain (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Baḥréin[14] o Bahréin[15], oficialmente Reinu de Baḥréin (Mamlakat al-Bahrain), ye un país del mediu Oriente y ún de los países más pequeños de la rexón. Ta integráu por 5 islles, de les que la mayor ye Baḥréin, arriendes hai ente 25 y 28 isllotes menores. Ta allugáu nel Golfu Pérsicu y tien fronteres marítimes con Qatar pel este y l'oeste, y con Arabia Saudita pel oeste y el noreste, xuníos pela calzada del Rei Fahd.

El nome de Mamlakat al-Bahrain quier decir lliteralmente "reinu de los dos mares".

El so sistema de gobiernu ye la monarquía parllamentaria, col rei como Xefe del Estáu y un primer ministru como Xefe de Gobiernu.

Historia[editar | editar la fonte]

Baḥréin foi pobláu dende tiempos prehistóricos, la so estratéxica posición nel gulfu pérsicu ficieron que fuese controlada polos asirios primeru, y llueu polos babilonios, perses, griegos y finalmente polos árabes, que convertiríen a la so población al Islam. Baḥréin yera conocida en tiempos antiguos como Dilman, Tylos (nome dau polos Griegos) Awal o Mishmahig, nome que tuviera cuando yera gobernada polos Perses.

La islla foi nos sos entamos abellugu de los musulmanes gármates, hasta que foi ocupada polos portugueses en 1507. Ente 1602 y 1783 tuvo ocupada polos perses qu'echaren a los portugueses, si más la gobernación yera ocasional, con dómines d'independencia nominal. En 1783 dixébrase de la influyencia persa finalmente y pasa a tar gobernada pola dinastía al Khalifa cona forma oficial de Xecatu. En 1861 los perses intentaren reanexionarla, polo que la dinastía pidió ayuda al Imperiu Británicu, convirtiéndose dende entos nun proteuturáu británicu. Esti tratáu foi reratificau nos años 1880, 1892 y 1913, magar que Persia siguió reclamándola hasta 1970.

En 1932 descubrieron petroleu nel reinu, lo que propiciara un gran desargau del país. En 1950 entamaron a xurdir movimientos nacionaliegos que llevaríen a la independencia nel añu 1968 ya la integración na federación d'Emiratos Árabes, magar que tres años dempués dixebrárase d'esti, mantuviéndose la dinastía al Khalifa que tomaría el títulu d'Emir. Esti mesmu añu roblose un tratáu d'amistá colos británicos y la retirada de les sos tropes, polo que munchos consideren esti añu el de la so independencia dafechu. N'avientu del mesmu añu roblose otru tratáu colos Estaos Xuníos pol que la marina americana obtuvo el permisu pa se instalar na base naval d'al-Jufayr.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Economía[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: https://www.state.gov/reports/2019-report-on-international-religious-freedom/bahrain/.
  2. URL de la referencia: https://www.oic-oci.org/states/?lan=en. Data de consulta: 29 ochobre 2022.
  3. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  5. URL de la referencia: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editorial: Organización Hidrográfica Internacional. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  6. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  7. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  8. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  9. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/bahrain. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  10. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  11. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 7. Supports qualifier: data de principiu.
  12. Aplícase a esta parte: masculín singular.
  13. Aplícase a esta parte: femenín singular.
  14. (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.
  15. Ramón d'Andrés (2021). Diccionariu de consultes llingüístiques del asturianu (n'asturianu). Uviéu: Ediciones Trabe.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme
Organización pa la Cooperación Islámica
Afganistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Benín | Brunéi | Burkina Fasu | Camerún | Chad | Comores | Costa de Marfil | El Líbanu | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bisáu | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Lleona | Siria | Somalia | Sudán | Surinam | Taxiquistán | Togu | Tunicia | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbequistán | Xibuti | Xordania | Yeme

Países observadores: Bosnia y Herzegovina | República Centroafricana | Rusia | Tailandia | República Turca de Xipre del Norte