Tonga

Coordenaes: 20°35′16″S 174°48′37″W / 20.58778°S 174.81028°O / -20.58778; -174.81028
De Wikipedia
Tonga
Pule'anga Fakatu'i 'o Tonga
Kingdom of Tonga
estáu soberanu
Bandera de Tonga (es) Traducir escudu de Tonga
Himnu nacional Koe Fasi Oe Tu'i Oe Otu Tonga (es) Traducir
Alministración
Nome oficial Tonga (en)
Tonga (to)
le Royaume des Tonga (fr)
Capital Nuku'alofa
Rei de Tonga Tupou VI (dende 18 marzu 2012)
Primer Ministru de Tonga Pohiva Tuʻiʻonetoa
Llingües oficiales tonganu
inglés
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 20°35′16″S 174°48′37″W / 20.58778°S 174.81028°O / -20.58778; -174.81028
Superficie 748.506563 km²
% agua 4%
Costes 419 km
Llenda con 0 km
Puntu más altu Kao (es) Traducir
Puntu más baxu Océanu Pacíficu
Demografía
Población 108 020 hab. (2017)
Densidá 144,31 hab/km²
Xentiliciu tonganu (masculín singular)
tongana (femenín singular)
Esperanza de vida 73,029 años
IDH 0,745 (2021)
Tasa de fertilidá 3,722 (2014)
Economía
Moneda Pa'anga
PIB nominal 469 228 124 $ (2021)
Más información
Dominiu d'Internet .to
Códigu telefónicu +676
Códigu ISO 776 / TON / TO
Estaya horaria UTC+13:00 y Pacific/Tongatapu (en) Traducir
mic.gov.to
Cambiar los datos en Wikidata

Tonga[11] (en tonganu Puleʻanga Fakatuʻi ʻo Tonga), oficialmente Reinu de Tonga, ye un estáu soberanu d'Oceanía, asitiáu na Polinesia. El so territoriu compriende'l del archipiélagu homónimu, formáu por 169 islles, que tienen una estensión total de 750 km² y tán espardíes per un área de 700.000 km² del océanu Pacíficu Sur. Hai 36 islles habitaes, con una población total de 100.651 habitantes, de los que'l 70% viven na islla principal, Tongatapu. El país, que s'estiende a lo llargo d'una llinia norte-sur de 800 km de llonxitú, ta arrodiáu per Fiji y Wallis y Futuna al noroeste, por Samoa al noreste, por Niue (el territoriu más averáu a elli) al este, por Kermadec (Nueva Zelanda) al suroeste y por Nueva Caledonia (Francia) y Vanuatu al oeste. La so capital, Nuku'alofa, asítiase a 1.800 km de la islla del Norte de Nueva Zelanda.

Les islles Tonga foron colonizaes por seres humanos hacia'l sieglu XIII e.C., tres la gran espansión na que los pueblos del sureste asiáticu emigraron a traviés del Océanu Pacíficu hacia l'este y a traviés del Océanu Índicu hasta Madagascar y África oriental hacia l'oeste.

Ente 1900 y 1970 Tonga foi un estáu protexíu pol Reinu Xuníu, que s'encargaba de los sos asuntos esteriores de resultes de la robla d'un tratáu d'amistá, pero nunca nun foi parte del imperiu colonial de dengún país. En 2010 el país entamó'l camín pa pasar de ser d'una monarquía absoluta a una monarquía constitucional, con una serie de cambios llexislativos que culminaron na celebración de les primeres eleiciones representatives parciales.

Historia[editar | editar la fonte]

Xeografía[editar | editar la fonte]

Economía[editar | editar la fonte]


Países d'Oceanía
Australia | Islles Fixi | Islles Cook | Kiribati | Marianes del Norte | Islles Márxal | Micronesia | Nauru | Niue | Nueva Zelanda | Paláu | Papúa Nueva Guinea | Islles Salomón | Samoa | Tokeláu | Tonga | Tuvalu | Vanuatu | Wallis y Futuna


Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: https://thecommonwealth.org/our-member-countries/tonga. Data de consulta: 21 ochobre 2022. Tipo de referencia: official member page.
  2. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  3. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editorial: Organización Hidrográfica Internacional. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  5. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  6. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  7. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  8. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/tonga. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  9. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  10. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 10. Supports qualifier: data de principiu.
  11. (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]