Islles Fixi

Coordenaes: 18°S 178°E / 18°S 178°E / -18; 178
De Wikipedia
Islles Fixi
país insular
Bandera de Fiyi (es) Traducir Escudo de Fiyi (es) Traducir
Himnu nacional Meda dau doka (es) Traducir
Alministración
Nome oficial Republic of the Fiji Islands
Matanitu Tu-Vaka-i-koya ko Viti
फ़िजी रिपब्लिक, فِجی رپبلک
Capital Suva
Presidente de Fixi Wiliame Katonivere (dende 12 payares 2021)
Primer ministru de Fixi Sitiveni Rabuka (dende 24 avientu 2022)
Llingües oficiales inglés
Idioma fixanu
Hindi fixanu
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 18°S 178°E / 18°S 178°E / -18; 178
Superficie 18,270 km² (puestu 156)
% agua 0%
Costes n/a km
Llenda con 0 km
Puntu más altu Monte Tomanivi (es) Traducir
Puntu más baxu Océanu Pacíficu
Demografía
Población 905,949 (2006 hab. (2017)
Densidá Error d'espresión: Operador ( inesperáu hab/km²
Xentiliciu fixanu[11]
fixana[12]
Esperanza de vida 70,269 años
IDH 0,73 (2021)
Tasa de fertilidá 2,564 (2014)
Economía
Moneda Dólar fixanu
PIB nominal 4 296 235 428 $ (2021)
Bancu central Bancu de Reserva de Fixi
Más información
Dominiu d'Internet .fj
Códigu telefónicu +679
Códigu ISO 242 / FJI / FJ
Estaya horaria UTC+12:00 y Pacific/Fiji (en) Traducir
fiji.gov.fj…
Cambiar los datos en Wikidata

Les Islles Fixi[13] (n'inglés: Fiji; en fixanu: Matanitu ko Viti; n'indostánicu: फ़िजी, فِجی), oficialmente República de les Islles Fixi, ye un país insular allugáu en Melanesia, n'Oceanía. Asitiáu nel Océanu Pacíficu sur, ta al este de Vanuatu, al oeste de Tonga y al sur de Tuvalu, y a unos 2.000 km al noreste de Nueva Zelanda. El país compriende un archipiélagu de más de 330 islles, de les que 110 tán permanentemente habitaes, y más de 500 isllotes, que tienen en conxuntu una superficie total de 18.300 km². El 87% de la so población total, que ye de 883.483 habitantes, viven nes dos islles mayores, Viti Levu y Vanua Levu. Tres cuartes partes de los fixanos viven na costa de Viti Levu, seya na capital, Suva, o notros centros urbanos de menor tamañu, como Nadi, perenfocada al turismu, o Lautoka, que ye la sede de la industria del azucre de caña. El interior de la islla, d'orografía difícil, tien una población perescasa.

La mayoría de les islles del archipiélagu formáronse de resultes d'actividá volcánica qu'asocedió hai 150 millones d'años. Entá güei hai della actividá xeotérmica nes islles de Vanua Levu y Taveuni. La presencia humana en Fixi remóntase al segundu mileniu enantes de Cristu: primero los austronesios y llueu los melanesios llegaron a les islles, nes que se ve tamién delles influencies polinesies. Los europeos aportaron a Fixi nel sieglu XVII, y dempués d'un breve periodu de dexalos siguir siendo un reinu independiente, los británicos establecieron la Colonia de Fixi n 1874. Siguió siéndolo hasta 1970, cuando algamó la independencia como Dominiu de Fixi. Un gobiernu militar declaró la república en 1987, como resultáu final d'una serie de golpes d'estáu. Nún nuevu golpe, en 2006, el comodoru Frank Bainimarama tomó'l poder. Cuando'l Tribunal Supremu declaró, en 2009, que'l gobiernu militar yera illexítimu, el presidente Ratu Josefa Iloilo, al que los militares conservaren nel so puestu, puramente decorativu, de xefe del estáu, abolió formalmente la constitución de 1997 y denomó otra vuelta a Bainimarama primer ministru. En 2009 Ratu Epeli Nailatikau asocedió a Iloilo como presidente, pero la primer elección democrática entá tuvo qu'esperar al 17 de setiembre de 2014. El partíu de Bainimarama, FijiFirst, ganó col 59,2% de los votos estes elecciones que foron consideraes válides polos observadores internacionales que les controlaron.

Fixi tien una de les economíes más desarrollaes del Pacíficu gracies a la bayura de los sos recursos forestales, minerales y pesqueros. Les sos principales fontes de riqueza son el turismu, les remeses de dineru qu'unvien los fixanos emigraos, l'agua embotellao y el zucre de caña. El país sodivídese en conceyos, dirixíos por alcaldes que tán embaxu la supervisión del ministru de gobiernu llocal y desarrollu urbanu.

Historia[editar | editar la fonte]

Gobiernu y política[editar | editar la fonte]

Xeografía[editar | editar la fonte]

Economía[editar | editar la fonte]

Demografía[editar | editar la fonte]

Cultura[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  2. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  3. URL de la referencia: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editorial: Organización Hidrográfica Internacional. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  5. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  6. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  7. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/fiji. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  8. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 URL de la referencia: https://thecommonwealth.org/our-member-countries/fiji. Data de consulta: 12 abril 2022. Tipo de referencia: official member page.
  10. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 9. Supports qualifier: data de principiu.
  11. Aplícase a esta parte: masculín singular.
  12. Aplícase a esta parte: femenín singular.
  13. 13,0 13,1 (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.


Países d'Oceanía
Australia | Islles Fixi | Islles Cook | Kiribati | Marianes del Norte | Islles Márxal | Micronesia | Nauru | Niue | Nueva Zelanda | Paláu | Papúa Nueva Guinea | Islles Salomón | Samoa | Tokeláu | Tonga | Tuvalu | Vanuatu | Wallis y Futuna