Plata

De Wikipedia
Paladiu ← PlataCadmiu
   
 
47
Ag
 
               
               
                                   
                                   
                                                               
                                                               
Tabla completaTabla enantada

Platiáu
Información xeneral
Nome, símbolu, númberu Plata, Ag, 47
Serie química Metales de transición
Grupu, periodu, bloque 11, 5, d
Masa atómica 107,8683 u
Configuración electrónica [Kr]5s1 4d10
Electrones per nivel (imaxe)
Propiedaes atómiques
Radiu mediu 160 pm
Electronegatividá 1,93 (Pauling)
Radiu atómicu (calc) 165 pm (Radiu de Bohr)
Radiu covalente 153 pm
Radiu de van der Waals 172 pm
Óxidu Anfóteru
enerxía d'ionización 731 kJ/mol
enerxía d'ionización 2070 kJ/mol
enerxía d'ionización 3361 kJ/mol
Propiedaes físiques
Estáu ordinariu Sólidu
Densidá 10490 kg/m³
Puntu de fusión 1234,93 K (962 °C)
Puntu de bullidura 2435 K (2162 °C)
Entalpía de vaporización 250,58 kJ/mol
Entalpía de fusión 11,3 kJ/mol
Presión de vapor 0,34 Pa a 1234 K
Varios
Estructura cristalina cúbica centrada en las caras
Nᵘ CAS 7440-22-4
Nᵘ EINECS 231-131-3
Calor específica 232 J/(K·kg)
Conductividá llétrica 63 × 10⁶ S/m
Conductividá térmica 429 W/(m·K)
Velocidá del soníu 2600 m/s a 293,15 K (20 °C)
Isótopos más estables
iso AN Periodu MD Ed PD
MeV
107Ag51,839%Estable con 60 neutrones
108AgSintético418 aε
TI
2,027
0,109
108Pd
 
109Ag48,161%Estable con 62 neutrones
Valores nel SI y condiciones normales de presión y temperatura, sacante que se diga lo contrario.
[editar datos en Wikidata]

La plata ye un elementu químicu de númberu atómicu 47 y símbolu Ag, allugáu nel grupu 11 de la tabla periódica de los elementos. El so nome vien del llatín plattus ('planu', 'llanu', y posteriormente 'llámina metálica'), que na Península Ibérica'l términu especializóse pa pasar a referise al metal. El símbolu de la plata provién del llatín argentum, el nome orixinal del metal nesa llingua.

Ye un metal de transición blancu y rellucente. Presenta les mayores conductividaes térmica y llétrica de tolos metales, y alcuéntrase formando parte de distintos minerales (xeneralmente en forma de sulfuru) o como plata llibre. Ente les sos variaes aplicaciones, esti metal emplégase na fabricación de monedes, xoyería, como catalizador, etc., dalgunes de les sos sales úsense en fotografía y radioloxía y nos vidrios de los vehículos en forma de nitratu de plata yá que presenta un efeutu fotocrómicu. En lletricidá y lletrónica tien un usu creciente.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]



Elementos químicos
Llistaos
Nome | Símbolu | Númberu atómicu | Masa atómica | Puntu de fusión | Puntu d'ebullición | Densidá
Grupos
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18
Periodos
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7
Series
Alcalinos | Alcalinotérreos | Lantánidos | Actínidos | Metales de transición | Metales del bloque p | Metaloides | Non metales | Halóxenos | Gases nobles
Bloques
bloque s | bloque p | bloque d | bloque f | bloque g


Error de Lua en Módulu:Control_d'autoridaes na llinia 522: attempt to index field 'datavalue' (a nil value).