Titaniu

De Wikipedia
22 escandiutitaniuvanadiu
-

Ti

Zr
Xeneral
Nome, Símbolu, Númberu titaniu, Ti, 22
Serie química metales de transición
Grupu, Periodu, Bloque 4, 4, d
Aspeutu

Blancu plateáu
Masa atómica 47,867 uma
Configuración electrónica [Ar] 3d2 4s2
Electrones per capa 2, 8, 10, 2
Propiedaes físiques
Estáu de la materia sólidu
Densidá 4.506 kg/m³
Densidá llíquida nel p.f.4.110 kg/m³
Puntu de fusión 1.941 K
Puntu de bullidura 3.560 K
Entalpía de fusión14,15 kJ/mol
Entalpía de vaporización425 kJ/mol
Capacidá calorífica(25°C) 25,06 J/mol·K
Presión de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.982 2.171 (2.403) 2.692 3.064 3.558
Propiedaes atómiques
Estructura cristalinahexagonal
Estaos d'oxidación2, 3, 4 (óxidu anfóteru)
Electronegatividá1,54 (Pauling)
Potenciales d'ionización
(más)
1ᵘ: 658,8 kJ/mol
2ᵘ: 1.309,8 kJ/mol
3ᵘ: 2.652,5 kJ/mol
Radiu atómicu140 pm
Radiu atómicu calculáu176 pm
Radiu covalente136 pm
Otros datos
Magnetismuparamagnéticu
Resistividá(0°C) 0,42 nΩ·m
Conductividá térmica(300 K) 21,9 W/m·K
Espansión térmica(25°C) 8,6 µm/m·K
Velocidá del soníu(t.a.) 5.090 m/s
Módulu de Young116 GPa
Módulu de Shear44 GPa
Módulu de Bulk110 GPa
Coef. Poisson0,32
Dureza Mohs6.0
Dureza Vickers970 MPa
Dureza Brinell716 MPa
Códigu CAS7440-32-6
Isótopos más estables
Artículu principal: Isótopos del titaniu
isó
AN
semivida
D
ED (MeV)
PD
44Ti
sintéticu
63 años
ε
-
44Sc
γ
0,07D 0,08D
 -
46Ti
8,0%
Ti ye estable con 24 neutrones
47Ti
7,3%
Ti ye estable con 25 neutrones
48Ti
73,8%
Ti ye estable con 26 neutrones
49Ti
5,5%
Ti ye estable con 27 neutrones
50Ti
5,4%
Ti ye estable con 28 neutrones
Unidades nel SI y en condiciones normales (0ºC y 1 atm)

El titaniu ye un elementu químicu de númberu atómicu 22 y símbolu Ti, allugáu nel grupu 4 de la tabla periódica. Ye un elementu perteneciente a la serie química de los metales de transición, abondosu na corteya terrestre: alcuéntrase en forma d'óxidu, na povisa de dellos minerales de fierro y d'animales y plantes. El metal ye de color buxu escuru, gran durez, resistente a la corrosión y de propiedaes físiques asemeyaes a les del aceru; úsase na fabricación d'equipos pa la industria química y, aleáu col fierro y otros metales, emplégase na industria aeronáutica y aeroespacial.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Elementos químicos
Llistaos
Nome | Símbolu | Númberu atómicu | Masa atómica | Puntu de fusión | Puntu d'ebullición | Densidá
Grupos
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18
Periodos
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7
Series
Alcalinos | Alcalinotérreos | Lantánidos | Actínidos | Metales de transición | Metales del bloque p | Metaloides | Non metales | Halóxenos | Gases nobles
Bloques
bloque s | bloque p | bloque d | bloque f | bloque g