Athene cunicularia
![]() |
||
---|---|---|
![]() | ||
Estáu de caltenimientu | ||
![]() Esmolición menor (IUCN) | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Animalia | |
Filu: | Chordata | |
Clas: | Aves | |
Orde: | Strigiformes | |
Familia: | Strigidae | |
Xéneru: | Athene | |
Especie: |
A. cunicularia (Molina, 1782) | |
Distribución | ||
![]() | ||
Sinonimia | ||
Strix cunicularia Molina, 1782 | ||
Consultes | ||
[editar datos en Wikidata] |
Athene cunicularia[1] ye una especie d'ave estrixiforme de la familia Strigidae. Ye un uxu pequeñu y de pates llargues que s'atopa en tolos paisaxes abiertos d'América, foi reparáu en pacionales, árees agrícoles, desiertos, o cualesquier otra área seca llibre de vexetación baxa. Añeren y fuelguen en llurigues, como les escavaes por perrinos de la pradería (Cynomys spp.) o poles vizcaches Lagostomus maximus. A diferencia de la mayoría de los uxos, son activos de cutiu mientres el día, a pesar de que tienden a evitar el calor del mediudía. La mayoría de la caza sigue faciéndose dende l'atapecer hasta l'amanecer, al igual que munchos uxos, cuando entá pueden usar la so visión nocherniega y l'audición nel so beneficiu.
Nomes comunes[editar | editar la fonte]
- Arxentina: lechucita vizcachera, lechucita pampa
- Chile: pequén
- Cuba: sijú de sabana, cucu de sabana, cuzco
- España: miagón de lluriga ye'l nome encamentáu n'español pola SEO;[2] tamién se-y denomina miagón de fuexu
- Méxicu: tecolote llaneru, tecolote zancón
- Perú: curuxa de los arenales
- Uruguái: lechucita de campu, vizcachera[3]
- Venezuela: miagón de fuexu, guarracuco
- Colombia: murruco
- Ecuador: uxu terrestre, picpiga
Distribución[editar | editar la fonte]
Anguila, Antigua y Barbuda, Arxentina, Aruba, Les Bahames, Barbados, Belice, Bolivia, Brasil, Canadá, Chile, Colombia, Costa Rica, Cuba, Dominica, República Dominicana, Ecuador, El Salvador, Estaos Xuníos (presente nel oeste, el centru y en Florida), Xeorxa del Sur y Islles Sandwich del Sur, Groenlandia, Guadalupe, Guatemala, Guyana, Haití, Hondures, Islles Malvines, Martinica, Méxicu, Montserrat, Antilles Neerlandeses, Panamá, Paraguái, Perú, Saint Kitts y Nevis, Santa Llucía, Saint Pierre y Miquelon, San Vicente y Les Granadines, Surinam, Trinidá y Tobagu, Islles Turques y Caicos, Uruguái, Venezuela, Islles Vírxenes Britániques, Islles Vírxenes Americanes. En sabanes y campos agrícoles abandonaos, arenosos y con camperes.
Descripción[editar | editar la fonte]
Athene cunicularia ye un uxu o miagón d'unos 23 cm de llargu. Tien güeyos mariellos, y ceyes blanques. L'envés ye castañu escuru motudu de blancu. Una banda blanca traviesa'l gargüelu. El pechu y el banduyu son blancucios con barres pardes. Les pates son bien llargues y la cola curtia. Tien vezos terrestres, añera en llurigues y caza entamando, de cutiu de día. Aliméntase de reptiles pequeños y inseutos.
Subespecies[editar | editar la fonte]
Anguaño reconócense les siguientes subespecies:
- A. c. amaura (Lawrence, 1878)
- A. c. apurensis (Gilliard, 1940)
- A. c. arubensis (Cory, 1915)
- A. c. boliviana (L. Kelso, 1939)
- A. c. brachyptera (Richmond, 1896)
- A. c. carrikeri (Stone, 1922)
- A. c. cunicularia (Molina, 1782)
- A. c. floridana (Ridgway, 1874)
- A. c. grallaria (Temminck, 1822)
- A. c. guadeloupensis Ridgway, 1874
- A. c. guantanamensis (Garrido, 2001)
- A. c. hypugaea (Bonaparte, 1825)
- A. c. Entemedia (Berlepsch & Stolzmann, 1902)
- A. c. minor (Cory, 1918)
- A. c. nanodes (Berlepsch & Stolzmann, 1902)
- A. c. partridgei Olrog, 1976
- A. c. pichinchae (Boetticher, 1929)
- A. c. punensis (Chapman, 1914)
- A. c. rostrata (C. H. Townsend, 1890)
- A. c. tolimae (Stone, 1899)
- A. c. troglodytes (Wetmore & Swales, 1931)
Nial[editar | editar la fonte]
Añera pel branu (nel hemisferiu norte de mayu a agostu) nuna lluriga qu'escava, d'hasta 2 m de llongura so tierra, onde pon de 5 a 8 güevos blancos y redondos.
Imáxenes[editar | editar la fonte]
Ver tamién[editar | editar la fonte]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J. «Nomes en castellán de les aves del mundu recomendaos pola Sociedá Española d'Ornitoloxía (Quinta parte: Strixiformes, Caprimulxiformes y Apodiformes)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 47 (1): páxs. 123-130. ISSN 0570-7358. https://www.seo.org/wp-content/uploads/tmp/docs/vol_47_1_quinto.pdf. Consultáu'l .
- ↑ Bernis, F., De Juana, E., Del Hoyo, J., Fernández-Cruz, M., Ferrer, X., Sáez-Royuela, R. & Sargatal, J. "Nomes en castellán de les aves del mundu encamentaos pola Sociedá Española d'Ornitoloxía (Quinta parte: Stringiformes, Caprimulxiformes y Apodiformes)." Ardeola 47(1), xunu, 2000, páx.123-130.
- ↑ Lechucita de campu
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- Garrido, O. H.; Kirkconnell, A. (2000). Birds of Cuba. Helm Field Guides, Londres. 253 pp.
- Andrade A.; Nabte M.J.; Kun M.E.(2010). Diet of the Burrowing Owl (Athene cunicularia) and its seasonal variation in Patagonian steppes: implications for biodiversity assessments in the SomuncuraPlateau Protected Area, Arxentina. Studies on Neotropical Fauna and Environment (45)2, Pages 101 - 110.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Athene cunicularia.
![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Athene cunicularia. |