Tina Turner

De Wikipedia
Tina Turner
Vida
Nacimientu Brownsville (es) Traducir[1]26 de payares de 1939[2]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos  (26 payares 1939 -  2013)[3]
Suiza  (22 abril 2013 -  24 mayu 2023)[4]
Residencia Küsnacht (es) Traducir
Marienburg
Grupu étnicu afroamericanu d'Estaos Xuníos
Llingua materna inglés
Muerte Küsnacht (es) Traducir[5]24 de mayu de 2023[6] (83 años)
Causa de la muerte causes naturales
Familia
Casada con Ike Turner (1962 – div. 1978)
Erwin Bach (2013 – m. 2023)[7]
Pareyes Erwin Bach
Fíos/es
Hermanos/es Alline Bullock
Familia
Estudios
Estudios Sumner High School (es) Traducir
Llingües falaes alemán
inglés[8]
Oficiu cantante, baillarina, autobiógrafa, compositora de cantares, artista d'estudiu, actriz, coreógrafamúsica
Llugares de trabayu Küsnacht (es) Traducir
Trabayos destacaos Private Dancer
Premios
Nominaciones
Miembru de Ike & Tina Turner
Kings of Rhythm
Beyond
Seudónimu/os Tina Turner
Xéneru artísticu rock
soul
pop
Country
rock and roll
Rhythm and blues
Funk
Mena de voz contraltu
Instrumentu musical voz
Discográfica Capitol Records
EMI
United Artists Records
Parlophone
Virgin
Creencies
Relixón budismu
IMDb nm0877913
tinaturnerofficial.com
Cambiar los datos en Wikidata

Anna Mae Bullock (26 de payares de 1939Brownsville (es) Traducir – 24 de mayu de 2023Küsnacht (es) Traducir), conocida artísticamente como Tina Turner, foi una cantante, compositora, baillarina, actriz, escritora y coreógrafa d'Estaos Xuníos con nacionalidá suiza dende 2013, que la so carrera desenvolvióse per más de cincuenta años, amás de ser una de les principales y mayores componentes de rock siendo considerada como «La Reina del Rock».

Empezó la so carrera musical a mediaos de los años 1950 como cantante de funciones con Ike Turner en Kings of Rhythm, llegando a la so primer grabación en 1958 sol nome de Little Ann. La so introducción al mundu de la musica como Tina Turner empezó en 1960 como una de los dos integrantes de la banda musical Ike & Tina Turner. L'ésitu siguió con una serie d'ésitos notables ente la pareya como «River Deep - Mountain High» (1966), «Proud Mary» (1971) y «Nutbush City Limits» (1973), un cantar qu'ella escribió. Nel so autobiografía llamada «I, Tina», reveló que tuvo dellos casos de grave violencia doméstica con Ike Turner enantes del so divorciu. Criada como baptista, empezó la so fe nel budismu en 1974, confirmándose a esta relixón y los sos espirituales cantares p'ayudar a soportar los momentos difíciles.

Tina Turner ye conocida poles sos enérxiques actuaciones en direuto, los sos estrafalarios paxellos, la so poderosa voz y la so llonxeva trayeutoria.[15] Vendió más de 200 millones d'álbumes en tol mundu.[16][17]En 2008 abandonó'l so semiretiro pa percorrer el mundu cola so xira Tina!: 50th Anniversary Tour, que llevóse a cabu tamién en 2009. La xira convertir nuna de les más rentables de la hestoria del espectáculu.[18]

En 2013 adquirió la nacionalidá helvética, al empar qu'arrenunció a la so nacionalidá d'Estaos Xuníos.[19] Amás confirmó esi añu que se retiraba pa siempres de la música.

Vida y carrera[editar | editar la fonte]

1939-1957: Niñez y entamos artísticos[editar | editar la fonte]

Tina Turner nació como Anna Mae Bullock el 26 de payares de 1939 en Nutbush, un área ensin incorporar nel condáu de Haywood, Tennessee. Los sos padres Zelma Priscilla y Floyd Richard Bullock , yeren blancos y acoyer n'adopción cuando tenía tres años. Ye d'ascendencia afroamericana y nativos americanos. La so madre tenía ascendencia cheroqui y navajo xunto con afroamericana. Cuando apaeció nun documental de la PBS, Africa American Lives 2, los resultaos de les sos analises de sangre, según Henry Louis Gate, amosaron que Tina tenía un 1% de sangre indíxena. Tina tenía una hermana mayor, Ruby Aillene. Por un tiempu mientres la Segunda Guerra Mundial los sos padres treslladóse a Knoxville, Tennessee dempués de que'l so padre trabayara na instalación pa defendese en dicha guerra. Mientres esti periodu, Tina y la so hermana fueron dixebraes y vivíen en cases distintes, polo que Tina foi vivise colos sos güelos paternos. Asistió a la Ilesia Misionera Bautista de Woodlwan cerca de l'autopista 19, renombrada como Autopista Tina Turner n'honor a ella. Col tiempu les hermanes volvieron axuntase en Knoxville xunto colos sos padres. Dempués de dos años volvieron a Nutbush a vivir, onde Tina asistió a la Escuela Primaria Flagg Glove n'octavu grau. Tuvo la so primer esperiencia musical en primavera na Ilesia Bautista de Nutbush Hill.

Con once años, la so madre dexó al so padre, sumiendo ensin dici-y nada a los sos fíos y depués divorciase, dempués d'un matrimoniu abusivu. La so madre treslladóse a St. Louis a vivir cola tía güela de Tina. Dempués de casase con otra muyer, el so padre tamién dexó a la familia, cuando Tina tenía trece años, polo que les hermanes fueron vivise cola so güela a Georgeanna, Brownsville. Tina Turner declaró nes sos memories que nunca sintió'l ciñu del so madre y que ella non me quería», afirmando amás, que la so madre entamara abandonar al so padre cuando taba embarazada d'ella. «Yera una muyer bien nueva que nun quería tener más fíos», esplicó. Antes del so adolescencia, convertir nuna trabayadora doméstica en Ripley. Creció como una machorra» y Tina compaxinó tanto'l so puestu como animadora, como xugador de baloncestu nel equipu

Tina Turner en 1972

de Carver High School. Cuando tenía dieciséis años la so güela morrió de sópitu, y tres el funeral d'ella en Georgeanna, la so madre llevólu a St. Louis, onde la so hermana yá se treslladara. En St. Louis asistió a Sumner High School y graduóse en 1968. Darréu atopó trabayu como auxiliar d'enfermería nel Hospital Barnes-Jewish, cola esperanza de ser titular d'enfermería.

Dempués de treslladase a St. Louis a finales de 1950, una vegada más s'axuntó cola so hermana, Aillene. El dúu empezó a actuar en clubes nocherniegos en St. Louis y East St. Louis. Foi mientres asistía a Manthattan Club, un club nocherniegu nel área de East St. Louis que vio Ike Turner y la so banda, Kings of the Rythm. Tina dixo que taba impresionada pola música y el talentu de Ike Turner, allabando dempués la música del líder de la banda. Al dase cuenta de que les muyeres ufiertábense como voluntaries a cantar con Ike, sintió un impulsu de xubir al escenariu, a pesar de que Ike nun yera seriu, como los cantantes de la so banda.

Una nueche en 1957, la batería de Kings of the Rhythm, Gene Washington sacó un micrófonu del so tambor afitándose en Tina y la so hermana Aillene. Dempués del refugu de Aillene numberoses vegaes, Tina coyer y empezó a cantar mientres el restu de la banda taba nel entemediu. Amoriáu pola voz de Tina, Ike dexó-y el so pianu y preguntó-y si conocía otros cantares y finalmente cantó mientres tola nueche. Tiempu dempués Ike dexó que Tina pudiera xunise a la banda. Mientres esto, Ike enseñó-y los puntos de control de voz y el rendimientu. Finalmente, la primer grabación d'estudiu de Tina foi titulada «Box Top» en 1968 xunto a la cantante Carlson Oliver sol nome de Little Ann.

1958-1960: El dúu Ike & Tina Turner[editar | editar la fonte]

En St. Louis, Bullock matricular nel Sumner High School. Nesa ciudá empezó a cantar en pequeñes cafeteríes y clubes nocherniegos. Mientres realizaba una actuación nel Club Imperial conoció al músicu Ike Turner. A los sos 18 años, la cantante xunir a la banda qu'él lideraba, Ike Turner and his Kings of Rhythm, col fin de participar nos coros.[20][21]

1960-1972 Ésitos comerciales[editar | editar la fonte]

La cantante xunto a Ike Turner mientres un conciertu (1972).

En 1960, publicaron el so primer senciellu, «A Fool in Love», que foi un ésitu de ventes nel mercáu d'Estaos Xuníos y européu. Asitiar nos primeros puestos de les llistes de xéneros R&B y pop. Ike camudó-y el nome pol de Tina Turner y al de la so banda pol de Ike & Tina Turner.[22] En 1962, casóse en Tijuana, Méxicu.[23]

Na década de 1960, el dúu publicó dellos senciellos que resultaron ser ésitos comerciales, ente ellos «It's Gonna Work Out Fine», «I Idolize You» y d'últimes «River Deep, Mountain High», con producción de Phil Spector. Darréu incorporaron al so repertoriu una serie de cantares empobinaos al rock, como «Come Together» (de The Beatles), «Honky Tonk Women» (de los Rolling Stones) y «I Want to Take You Higher».

En 1969, collecharon el so mayor ésitu, al versionar el cantar «Proud Mary», tema orixinalmente grabáu pola banda Creedence Clearwater Revival. El senciellu foi'l mayor llogru comercial del dúu y algamó la posición númberu cuatro de la llista d'Estaos XuníosBillboard Hot 100 en marzu d'esi añu.[24]Por esta nuevu versión del cantar ganaron un premiu Grammy a la «Meyor interpretación d'un dúu o grupu de R&B».[25]

1973-1978: Cayente de la so popularidá y separación[editar | editar la fonte]

La carrera de Ike & Tina Turner enllancóse de secute en 1973; los sos álbumes y senciellos yá nun teníen ésitu. Darréu fueron «teloneros» d'artistes como David Bowie, Sly Stone, Janis Joplin, Cher, James Brown, Ray Charles, Elton John y Elvis Presley.[26]Paralelamente Tina Turner llanzó al mercáu'l so álbum debú como solista tituláu Tina Turns the Country On en 1974. Coles mires de recuperar la so popularidá aceptó interpretar el papel de la Reina del Ácidu (Acid Queen, n'inglés) na película Tommy. La so actuación recibió crítiques positives de diverses fontes y el nome del personaxe qu'interpretó foi'l títulu del so segundu álbum como solista, Acid Queen (1975).

La pareya protagonizó un escándalu que tuvo repercusión internacional nel mes de xunetu de 1976, nel Dallas Statler Hilton, cuando Ike cutió y afrelló brutalmente a la so esposa. Esti episodiu causó la rotura de la pareya, lo que derivó depués nuna separación llegal. Al respective de les sos carreres, suspendieron tolos conciertos que teníen previstu realizar xuntos nos siguientes meses. Pa establecese definitivamente como solista, l'artista realizó apaiciones especiales en programes d'entretenimientu como The Hollywood Squares, Donny & Marie, The Sonny & Cher Show y The Brady Bunch Hour.[27]

En 1978 confirmóse'l so divorciu por «diferencies irreconciliables», dempués de 16 años de matrimoniu.

1979-1983: primeros trabayos como solista[editar | editar la fonte]

Mientres finales de los 70 Tina Turner grabó dellos álbumes pa United Artists, pero nun tuvieron repercusión dalguna. Ente 1971 y 1974 tuvo apaiciones en The Sonny & Cher Comedy Hour, destacando duos con Cher en cantares como «Shame Shame Shame» y «Makin' Music Is My Business».

En 1983, remaneció col proyeutu d'Ian Craig Marsh y Martin Ware, B.E.F., nel que faía una versión del cantar de The Temptations «Ball of Confussion».

En 1983, foi contratada por Capitol Records. El so primer senciellu foi una versión del clásicu d'Al Green «Let's Stay Together», qu'entró con fuercia nes llistes en 1984. El so segundu senciellu foi «What's Love Got to Do With It», col que se caltuvo tres selmanes nel númberu unu, convirtiéndose nunos de los hits del añu. Esti cantar entendióse como alusiva a la so pasada rellación con Ike Turner, magar la so video musical nun lo reflexaba claramente. De toes formes, el sentíu real del cantar quedó claro porque'l so títulu utilizar pa una película biográfica de 1993, onde Angela Bassett encarnaba a Tina.

Discu de platín (What's Love Got to Do with It)

1984-1985: Torna al prestíu[editar | editar la fonte]

Tina Turner en Cardiff, 1984, mientres un conciertu.

En 1984, Turner apaeció na portada de la revista Ebony, onde anunció que fadría un «triunfal regresu a la música».[28]En xunu d'esi añu llanzó al mercáu l'álbum Private Dancer: el discu tuvo un gran ésitu de ventes, vendiendo cinco millones de copies n'Estaos Xuníos y otros venti nel restu del mundu. Nesti álbum incluyóse'l senciellu «What's Love Got to Do with It», cantar que s'asitió nel primer puestu de la llista d'Estaos Xuníos Billboard Hot 100 y nel terceru de la publicación británica UK Singles Chart, amás d'algamar altes posiciones en diversos países del mundu.

Otros senciellos esitosos de Private Dancer fueron «Let's Stay Together», «Better Be Good to Me», «Private Dancer», «I Can't Stand The Rain» y «Show Some Respect». Darréu ganó diversos gallardones, ente ellos un MTV Video Music Award, dos American Music Awards y cuatro premios Grammy. En febreru de 1985 embarcar na so primer xira mundial como cantante solista, Private Dancer Tour, cola que visitó les principales ciudaes de países de Norteamérica, Asia, Europa y Oceanía. Coles mesmes aceptó la invitación de Michael Jackson de collaborar na grabación del senciellu «We Are the World».[29]

Tres l'ésitu de Private Dancer, la cantante aceptó representar el papel de Aunty Entity na película Mad Max Beyond Thunderdome, protagonizada por Mel Gibson. Pola so actuación ganó'l premiu Image por «Meyor actriz de cine», amás de recibir crítiques positives de diverses fontes.[30]Pela so parte, el filme recaldó mundialmente más de 30 millones de dólares. Tina contribuyó con dos canciones pa la so banda sonora: «We Don't Need Another Hero» y «One of the Living», que se convirtieron n'ésitos simultáneos. Por «We Don't Need Another Hero» foi nomada al premiu Grammy como «Meyor interpretación vocal pop femenina» y al Globu d'Oru como Meyor Cantar Orixinal, y por «One of the Living» ganó'l gallardón, pero na categoría de «Meyor interpretación vocal rock femenina».

1986-1999: siguientes trabayos[editar | editar la fonte]

En 1986 llanzar al mercáu'l so siguiente álbum d'estudiu: Break Every Rule (1986), un álbum con ésitos como «Typical Male» y «Two People» nel que taben presentes convidaos de la talla de Phil Collins o Steve Winwood y al que siguió una xira de catorce meses alredor del mundu. En 1988 vio la lluz Live in Europe, con collaboradores tamién importantes como Eric Clapton, David Bowie, Bryan Adams y el cantante de blues Robert Cray. En 1989 volvió afarar nes llistes de mediu mundu col álbum Foreign affair, que contenía senciellos como «The Best», «Steamy Windows» y «I Don't Wanna Lose You» (tema compuestu por Albert Hammond), y entró nos noventa con nueves ventes millonaries.[31] En 1991 publicó un álbum recopilatorio, Simply The Best, y dos años más tarde embarcóse nuna xira mundial llamada What's Love.


Yá nesta etapa, convertida n'unu de los principales iconos del rock, famosa pola so enérxicu voz y non menos poles sos poderoses y bien torniaes piernes, Tina dedicó la gran parte de la década de los 90 a faer innumberables y esitoses xires per tol mundu llogrando recaldar grandes cantidaes de millones de dólares.

En 1995 interpretó la tema central del filme Goldeneye, una nueva entrega de la saga James Bond. A principios d'abril de 1996 publicóse l'álbum Wildest Dreams el cual foi grabáu nel Reinu Xuníu so la producción de Trevor Horn y qu'incluyía un dueto con Antonio Banderas na tema principal. Dempués de llanzar l'álbum, Tina embarcar nuna estensa xira mundial llamada Wildest Dreams Tour la cual llogró recaldar un total de 100 millones de dólares.

2000-2013: retiru y regresu[editar | editar la fonte]

Tina nun conciertu perteneciente a la so xira Tina!: 50th Anniversary Tour.

Nel añu 2000 Tina Turner, a la edá de 61 años, decidió retirase de los escenarios. Por fortuna nun foi una midida definitiva, tal que se demostró años dempués.

En 2004 Tina publicó un nuevu álbum recopilatorio tituláu All the Best, que contenía, ente otros, el senciellu «Open Arms». Esti cantar tuvo un gran ésitu n'Europa pero non n'Estaos Xuníos, magar All the Best foi'l so primer álbum n'once años en consiguir un discu de platín nel so país.

Tina Turner recibe una mención d'honor del presidente George W. Bush xunto a otros grandes artistes, ente ellos Tony Bennett y Robert Redford.

Tres una llarga etapa de relativu silenciu, participó nel álbum River: The Joni Letters de Herbie Hancock y en febreru de 2008 remaneció nuna gala de los Premios Grammy ufiertando un enérxicu dueto en direutu con Beyoncé. En dicha gala, l'álbum d'Hancock ganó'l gallardón más preciáu, el Grammy al Meyor Álbum del Añu. Col cual Tina recibe'l so octavu Grammy.

En mayu de 2008, Tina apaeció nel programa d'Oprah Winfrey, The Oprah Winfrey Show, xunto cola so gran amiga Cher. L'apaición de Tina nesti show marcó l'entamu d'una nueva xira de conciertos n'Estaos Xuníos y Europa, que podría estendese a otros continentes. Aprovechando la ocasión, publicóse otru recopilatorio qu'axuntaba los sos ésitos y los dos nuevos cantares «It Would Be a Crime» y «I'm Ready», que foi llanzada como primer senciellu. Tina Turner embarcóse asina na so primer xira en 8 años, a puntu de cumplir los 69 años, demostrando de nuevu una gran forma física y enchiendo enerxía nos escenarios. La xira acabó'l 5 de mayu de 2009, ensin refugase nueves feches n'América y Europa. El día 29 de setiembre de 2009 editóse un CD + DVD tituláu Tina Live nel que se recoyíen 15 cantares grabaos en direuto na xira y el conciertu completu en formatu DVD.

Tina Turner ostenta un récor Guinness por ser la única solista n'enllenar por completo l'Estadiu Maracaná de Rio de Janeiro, más de 180.000 persones nuna sola nueche, cifra similar a la consiguida por Paul McCartney en 1990.

Álbumes más vendíos[editar | editar la fonte]

Private Dancer[editar | editar la fonte]

Private Dancer ye'l quintu álbum en solitariu de Tina Turner, publicáu por Capitol Records en 1984. L'álbum foi'l nuevu saltu a la fama de Turner dempués de dellos años difíciles de la carrera en solitariu, en divorciándose del so home. Ye'l so álbum más vendíu, tantu nos EE.XX. como a nivel internacional. L'álbum produció siete senciellos, incluyíos «What's Love Got to Do with It», «Better Be Good To Me», «Private Dancer» y «Let's Stay Together». Foi'l segundu álbum más vendíu de 1984 y foi promovíu a lo llargo de 1985 nuna xira mundial llamada Private Dancer Tour. En 1985, Tina ganó cuatro Grammy gracies a esti álbum.

Llista (1984) Posición
Austrian Albums Chart 1
Spanish Album Chart 2
Canadian Albums Chart 2
German Albums Chart 2
UK Albums chart 2
US Billboard 200 3

Break Every Rule[editar | editar la fonte]

Break Every Rule ye'l sestu álbum d'estudiu de Tina Turner, llanzáu en 1986 por Capitol Records. Él álbum llogró algamó'l númberu 4 nos EE.XX. y rápido foi certificáu como discu de platín al superar 1.000.000 copies vendíes en dichu país, n'Occidente entró na llista d'álbumes del Reinu Xuníu nel númberu 2, foi certificáu triple discu de platín y llegó a vender más de 1,2 millones de copies solamente nel Reinu Xuníu. N'Alemaña tuvo un ésitu similar y vendió 1 millón de copies en poques selmanes. L'álbum algamó'l númberu unu en dellos países europeos, ente ellos Alemaña (12 selmanes) y Suiza. D'esti álbum, sacar al mercáu cinco singles: «Typical Male» (con una edición maxi-single, en siendo númberu unu por casu n'España), «Two People», «Paradise Is Here», «What You Get Is What You See» y «Girls». Tina realizó una gran xira mundial pa promocionar l'álbum.

Llista (1986) Posición
Australian Albums Chart 11
German Albums Chart 1
Spanish Album Chart 3
Swiss Albums Chart 1
French Albums Chart 16
UK Albums Chart 2
Canadian Albums Chart 4
US Billboard Albums Chart 4

Foreign Affair[editar | editar la fonte]

Foreign Affair ye'l séptimu álbum de Tina Turner, llanzáu en 1989 por Capitol Records. Dempués del ésitu de Private Dancer y Break Every Rule, Tina empieza la producción del so séptimu trabayu en solitariu. Anque l'álbum nun se desempeñó tan bien n'Estaos Xuníos como los sos anteriores, foi un ésitu mundial, vendiendo más de 12 millones de copies. D'esti álbum, sacar al mercáu seis singles: «The Best», «Steamy Windows», «I Don't Wanna Lose You», «Foreign Affair», «Look Me in the Heart» y «Be Tender With Me Baby».

Llista (1989) Posición
Spanish Albums Chart 3
French Albums Chart 11
German Albums Chart 1
Swiss Albums Chart 1
UK Albums Chart 1
Australian Albums Chart 15
US Billboard 200 Chart 31

Vida privada[editar | editar la fonte]

Familia[editar | editar la fonte]

N'agostu de 1958, con dieciocho años d'edá, Tina convertir en madre per primer vegada, dando a lluz al so fíu Craig. Craig yera'l fíu de Tina y de Raymond Hill, el saxofonista del grupu Ike Turner & the rithms of the blues. La noticia del so embaranzu, obligó a la so madre Zelma a echala de la so casa. Dempués d'una mancadura de Raymond Hill nun combate de llucha llibre con un miembru de los reis del ritmu nel que se rompió'l todíu, Raymond Hill viose obligáu a tornar a la so ciudá natal de Clarksdale y nunca tornó. Poco dempués d'eso, Tina treslladóse a la casa de Ike Turner en East St. Louis. Al cabu d'un par d'años, Tina taba embarazada de Ronald, fíu de Ike, que nació n'ochobre de 1960. Dempués de casase con Ike Turner en 1962, convertir na madrasca de los fíos de Ike, Ik, Jr. (nacíu en 1958 ) y Michael (nacíu en 1959). Tina taba embarazada otra vegada de Ike en 1968, pero dempués d'afayar que la so amiga, Ann Thomas, tamién taba embarazada de Ike, decidió albortar de callao. Tres l'ascensu al ésitu de Tina en solitariu, Ike acusó a Tina de nun ser una bona madre pa los sos fíos, inclusive alegando que Tina unviara a Michael a un hospital psiquiátricu dempués d'entrar en casa supuestamente pa recoyer al so fíu Ike. Tina darréu negó les acusaciones de Ike y más tarde dixo a la revista australiana TV Week ", diome esos neños y nin un centavu pa curiar d'ellos ". La rellación cola so madre caltúvose distante mientres tola vida. Dempués de que Tina saliera de Los Angeles pa treslladase a Inglaterra, tuvo que camudase a la casa de la so madre, Zelma Bullock, que finó en 1999. Allene (01-12-1936 / 04-09-2010), la so hermana mayor, finó tres una llarga llucha con una enfermedá en 2010 a los 73.

Rellaciones y matrimoniu con Ike Turner[editar | editar la fonte]

Nun principiu, la rellación de Tina con Ike Turner yera amistosa. Tres la nacencia del so primer fíu, Ike dexó temporalmente a Tina camudase a la so casa en East St. Louis. Mientres esti primer periodu, Tina empezó a ayudar cola so voz. Nun principiu nin Ike nin Tina sentíen atraición l'unu pol otru. Ike inda taba casáu con Lorraine Taylor mientres esti periodu. A finales de 1959, Lorraine y Ike Turner dixebráronse. Tina y Ike casóse en Tijuana en 1962. Como resultáu d'ello, el fíu de Tina, Craig adoptó l'apellíu de Ike. Tina dixo más tarde que, el primer abusu dominante de Ike sobre ella empezó dempués de que pensara en dexar el grupu de Ike por cuenta de una disputa financiera. Ente que Tina diba escribir y esplicar los niveles d'abusu de Ike, les intenciones de Ike fueron distintes. Nuna entrevista en 1985 cola revista Spin, Ike almitió: "Sí, cutióme, pero yo nun lu pegué a ella más que l'home permediu péga-y a la so esposa... Si ella diz qu'abusé d'ella, al meyor lo fixi". Ta redactáu un pocu distintu nes sos memories (1999), "Taking Back My Name" escribiendo: "Claro, he abofeteado a Tina... Hubo momentos en que di una puñada nel suelu ensin pensar, pero nunca lu he cutíu.". Ike tamién afirmó, en más d'una ocasión, qu'él y Tina nin siquier taben llegalmente casaos. Nel artículu de Spin de 1985, Ike dixo: "Como Dios ye'l mio xuez, de toles mios muyeres Tina ye la única cola que nun casé llegalmente". Antes d'un show en Los Angeles en 1969, Tina trató de suicidase inxiriendo 50 Valiums. A principios de xunetu de 1976, dempués d'años d'abusos, Tina dexó a Ike en sufriendo una paliza pela so parte en Dallas. Más tarde, esi mesmu mes, Tina pidió'l divorciu. Nel decretu final de divorciu, tomó la responsabilidá pal conciertu de cites vencíes, según p'apaecer como intérprete de munchos cantares. Un derechu de retención del IRS, dexó caltener l'usu del so nome artísticu (Tina Turner). Tres el divorciu, Tina tuvo qu'operase del tabique nasal por cuenta de los golpes constantes de Ike Turner.

Relixón[editar | editar la fonte]

A lo llargo de la so infancia y la edá adulta, Tina Turner yera baptista. Foi introducida nel budismu por una amiga d'ella y de Ike en 1972. Tina Turner escribió na so autobiografía qu'utilizó per primer vegada los cantares budistes (principalmente Nam Myoho Renge Kyo ) enantes de realizar una sesión de grabación nel estudiu Sound Bolic xunto a Ike.

La resultancia, llevó a Ike a regala-y unes maraviyoses compres de miles de dólares (en llugar de reprendela o cutila por supuestes notes incorreutes). Dos años más tarde, convertir al budismu de Nichiren y darréu confirmóse a la relixón pa consiguir coses bones al traviés d'ella nos momentos difíciles. Tina considérase una "budista-baptista", y afirmó qu'entá reza nel sentíu tradicional Budista coles mesmes meditando y cantando.

Otres rellaciones y residencies[editar | editar la fonte]

Ente que inda asistía a la escuela secundaria en Brownsville, Tina tuvo la so primer rellación con un mozu d'una escuela rival, llamáu Harry Taylor, que se produció dempués de qu'él se camudara a la escuela de Tina (Anna entós daquella) pa tar cerca d'ella. La rellación rompióse dempués de que Tina enterar de que Harry casárase con otra moza, dexando'l so corazón rotu. Dempués del so divorciu de Ike Turner, Tina decidió quedase sola mientres lluchaba por consiguir la so carrera como solista. En 1985, conoció al so actual pareya, l'alemán y productor musical Erwin Bach, nuna fiesta del so sellu discográficu en Londres. Dempués d'un añu, Tina y Erwin empezaron a salir y permanecieron xuntos dende entós. El 21 de xunetu de 2013, Erwin Bach convertir nel maríu de Tina Turner. Tina vive nuna casa del llagu de Zürich llamada Chateau Algonquin en Suiza, desque se camudó ellí en 1994. Tien una propiedá en Los Angeles, y tien residencies en Londres y Colonia. Nel 2012, dempués de vivir en Suiza mientres 20 años, solicitó la ciudadanía d'esti país, que-y foi concedida en xineru del 2013, y arrenunció a la so ciudadanía d'Estaos Xuníos.

Discografía[editar | editar la fonte]

Tina Turner & Don Grierson, col esitosu álbum "Private Dancer"

Álbumes recopilatorios[editar | editar la fonte]

Álbumes en Vivu[editar | editar la fonte]

Xires promocionales[editar | editar la fonte]

Filmografía[editar | editar la fonte]

Cine
Añu Película Papel Notes
1970 Gimme Shelter

Documental

1971 Taking Off
1975 Tommy
1976 All This and World War II

Documental

1979 John Denver and the Ladies
1985 Mad Max Beyond Thunderdome Auntie Entity Ganó'l premiu Image por "Meyor actriz de cine"
1993 What's Love Got to Do with It

Doblando nos cantares a Angela Bassett

Last Action Hero
Televisión
Añu Títulu Papel Notes
1966 The Big T.N.T. Show

Documental

1970 It's Your Thing

Documental

1971 Soul to Soul

Documental

2000 Ally McBeal Ella mesma Apaición especial
Episodiu tituláu: "The Oddball Parade"

Premios y reconocencies[editar | editar la fonte]

Grammy Awards
Añu Títulu Categoría ----------------- 1971 Proud Mary Meyor actuación vocal dúu o grupu R&B
1984 Better be good to me Meyor actuación vocal femenina Rock
1984 What's love got to do with it Meyor actuación vocal femenina Pop
1984 What's love got to do with it Grabación del añu
1985 One of the living Meyor actuación vocal femenina Rock
1986 Back where you started Meyor actuación vocal femenina Rock
1988 Tina live in Europe Meyor álbum vocal femenín Rock
2008 River: The Joni Letters (con Herbie Hancock) Discu del añu

Amás:

1984 What's love got to do with it (Cantar del añu); Premiu apurríu a los escritores de la grabación; 2008 River: The Joni Letters (Discu del añu)

Nominaciones de Tina Turner a los Grammy:

1969 Bold soul sister (Meyor actuación vocal dúu o grupu) R&B; 1984 Let's stay together (Meyor actuación vocal femenina) R&B; 1984 Private dancer (Discu del añu); 1985 We don't need another hero (Meyor actuación vocal femenina) Pop; 1985 It's only love (Meyor actuación vocal dúu o grupu) Rock; 1986 Typical male (Meyor actuación vocal femenina) Pop; 1987 Better be good to me (Meyor interpretación) Rock; 1989 The best (Meyor actuación vocal femenina) Rock; 1990 Steamy Windows (Meyor actuación vocal femenina) Rock; 1991 The bitch is back (Meyor actuación vocal femenina) Rock; 1993 I don't wanna fight (Meyor actuación vocal femenina) Pop; 1993 I don't wanna fight (Meyor cantar pa película y/o televisión) 1997 Live in Amsterdam: Wildest dreams tour (Meyor video musical en llargumetraxe)

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Tales of Ike and Tina Turner» (inglés) (14 ochobre 1971). Consultáu'l 26 mayu 2023.
  2. Afirmao en: SNAC. Identificador SNAC Ark: w6rx9jhq. Apaez como: Tina Turner. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. «Tina Turner formally ‘relinquishes’ U.S. citizenship» (inglés) (12 payares 2013). Consultáu'l 27 mayu 2023.
  4. «Tina Turner, Magnetic Singer of Explosive Power, Is Dead at 83» (inglés) (24 mayu 2023). Consultáu'l 25 mayu 2023.
  5. «Tina Turner, 'Queen of Rock 'n' Roll', dies aged 83 in Switzerland» (inglés). Sky News (24 mayu 2023). Consultáu'l 26 mayu 2023.
  6. «Tina Turner er død - TV 2» (danés) (24 mayu 2023). Consultáu'l 24 mayu 2023.
  7. «Who Is Tina Turner's Husband? All About Erwin Bach» (inglés) (31 mayu 2023). Consultáu'l 21 agostu 2023.
  8. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  9. «FRANCE: PARIS: US SINGER TINA TURNER AWARDED ARTS HONOUR» (22 payares 2007). Consultáu'l 25 mayu 2023.
  10. «Winners Database: Tina Turner». Consultáu'l 12 setiembre 2020.
  11. 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 11,11 11,12 11,13 11,14 11,15 11,16 11,17 11,18 11,19 11,20 11,21 11,22 11,23 11,24 Afirmao en: Premios Grammy. Identificador Premios Grammy de artista: tina-turner/7641. Data de consulta: 24 mayu 2023.
  12. «1999 MOBO Awards». Consultáu'l 12 setiembre 2020.
  13. «Tina Turner». Centro John F. Kennedy para las Artes Escénicas. Consultáu'l 12 setiembre 2020.
  14. Identificador Rock Hall of Fame: tina-turner.
  15. Reuters.com. «Amway Global to be Presenting Sponsor of 'Tina Turner Live in Concert' 2008» (inglés). Consultáu'l 15 de xunetu de 2009.
  16. Pressemeldungen.at. «Tina Turner heads for Brum city limits» (inglés). Consultáu'l 15 de xunetu de 2009.
  17. Expressandstar.com. «Tina Turner heads for Brum city limits» (inglés). Consultáu'l 15 de xunetu de 2009.
  18. USA Today. «Tina Turner is back by popular demand» (inglés). Consultáu'l 15 de xunetu de 2009.
  19. bbc.com (13 de payares de 2013). «Tina Turner arrenuncia a la nacionalidá d'Estaos Xuníos». Consultáu'l 13 de payares de 2013.
  20. Hasday, Judy L. (Xunu de 1999). Tina Turner: Black Americans of Achievement. Chelsea House Publications, páx. 10. ISBN 0791049671.
  21. Gaar, Gillian A. (Ochobre de 1992). She's a Rebel: The History of Women in Rock & Roll. Seal Press. ISBN 1878067087.
  22. Warner, Jay; Jones, Quincy (2006). On This Day in Black Music History. Hal Leonard Corporation, páx. 114. ISBN 0-634-09926-4.
  23. Lyman, Darryl (2005). Great African-American Women. Jonathan David Company, Inc., páx. 226. ISBN 0-824-60459-8.
  24. Whitburn, Joel (2004). The Billboard Book of Top 40 Hits: Complete Chart Information About America's Most Popular Songs and Artists, 1955-2003. Billboard Books, páx. 645. ISBN 0-823-07499-4.
  25. Turner, Tina; Loder, Kurt (1987). I, Tina: My Life Story. HarperCollins, páx. 160. ISBN 0-380-70097-2.
  26. Bogdanov, Vladimir (2003). All Music Guide to the Blues: The Definitive Guide to the Blues. Hal Leonard Corporation. ISBN 0879307366. Consultáu'l 9 de febreru de 2011.
  27. Mabery, D. L. (1986). Tina Turner. Lerner Publishing Group. ISBN 0822516098.
  28. Norment, Lynn (1985). Tina Turner: Sizzling at 45. Ebony. Consultáu'l 12 de febreru de 2010.
  29. «Artist Chart History - Tina Turner» (inglés). billboard.com. Archiváu dende l'orixinal, el 17 de xunu de 2009. Consultáu'l 12 de febreru de 2011.
  30. Lichtenfeld, Eric (2007). Action Speaks Louder: Violence, Spectacle, and the American Action Movie. Wesleyan University Press, páx. 153. ISBN 0-819-56801-5.
  31. Biografíes y Vides. «Tina Turner». Consultáu'l 30 de xunetu de 2012.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]