Panthera tigris

De Wikipedia
Panthera tigris
tigre
Rangu temporal: Pleistocenu-Recién
Estáu de caltenimientu
En peligru (EN)
En peligru (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Subreinu: Eumetazoa
Superfilu: Deuterostomia
Filu: Chordata
Subfilu: Vertebrata
Infrafilu: Gnathostomata
Superclas: Tetrapoda
Clas: Mammalia
Subclas: Theria
Infraclas: Placentalia
Superorde: Laurasiatheria
Orde: Carnivora
Suborde: Feliformia
Familia: Felidae
Subfamilia: Pantherinae
Xéneru: Panthera
Especie: P. tigris
Linnaeus, 1758
Distribución
Subespecies
Sinonimia
  • Felis tigris Linnaeus, 1758[2]
  • Tigris striatus Severtzov, 1858
  • Tigris regalis Gray, 1867
Consultes
[editar datos en Wikidata]

El tigre[3] (Panthera tigris) ye un mamíferu de la familia Felidae, perteneciente a una les cuatro especies de felinos del xéneru Panthera. El tigre ye carnívoru.

Como munchos felinos, como'l lleopardu, los tigres avecen comer de nueche. Son de gran tamañu, hailos d'hasta una tonelada pero, con ello y con too, son silenciosos y ataquen a les sos preses dempués de tenese averao a elles despacio. Agarren a les so víctimes y tarácen-yos el pescuezu. Ataquen igual preses grandes como críes d'elefante, búfalu o venáu como pequeñes tipu monu. Los sos caniles de 9-10 cm faen el trabayu de matar a les sos víctimes. Los tigres ataquen tamién a los humanos y tienen matao a muncha xente, especialmente n'India, llugar nel que más comparten hábitat humanos y tigres.

Nos caberos años, la población mundial de tigres tien baxao muncho, más que nada pola caza illegal. Anguaño hai, con toa probabilidá menos de 7.000 ejemplares en llibertá. Dalgunes de les sos especies tan dientro la llista encarnada de la IUCN. El tigre nun tien enemigos naturales y coles sos rayes escuéndese bien nes viesques. L'únicu animal que lu mata ye l'home, por mieu.

Al paicer, el tigre ye animal orixinariu del sur de Siberia y apaeció nel Pleistocenu. Dende ellí espandiéronse en dos rutes, una pal oeste, pel Asia central per llugares como Persia, Mesopotamia y el Cáucasu; y otra pela costa asiática, dende China hasta la India y el Sureste Asiáticu, onde aportaren va unos diez mil años. La presión humana fizo que la so espansión menguara y hasta s'estinguió en sitios, pero tovía nel sieglu XIX podía atopáselu dende Xeorxa hasta la islla indonesia de Bali.

Anguaño hai cinco subespecies de tigres: el de Bengala (Panthera tigris tigris), posiblemente el más conocíu, que vive nel subconntinente indiu; el de Siberia (P. t. altaica), el más grande, con 3,30 m de llargu y 270 kg de pesu, vive más que nada nel cordal de Sikhote-Alin; el de Sumatra(Panthera tigris sumatrae), del que nun hai más allá de 500 exemplares, subespecie de pequeñes dimensiones en comparanza col restu; el d'Indochina (P. t. corbetti), y el tigre del sur de China (P. t. amoyensis), que ye'l que ta más en peligru d'estinción y del que se calcula nun queden más de 60 exemplares. El famosu "tigre blanco", en realidad, ye una variedá de tigre bengalí orixinaria del Estáu indiu de Madhya Pradesh (antiguu reinu de Rewa), que por mor d'una mutación tien en llugar del color pardu el blancu. Los güeyos d'estos tigres son azules. Tamién tan documentaos tigres siberianos ya indochinos blancos. En 2004 atopárense evidencies moleculares de que'l tigre de la península de Malaca, hasta entós consideráu dientro la subespecie indochina ye, en realidá, una subespecie de diferenciación mui reciente. Bautizóselu como Panthera tigris jacksoni n'honor a Peter Jackson, un afamáu conservacionista que pasó muncho de la so vida peleando pola conservación de los tigres.

Durante'l sieglu XX estinguiérense tres subespecies por mor de la caza y el deterioru del so hábitat. El tigre del Caspiu (P. t. virgata), un gran tigre asemeyáu al de Bengala, cazáu con saña hasta'l so estermín na Rusia zarista. L'últimu exemplar rusu morrió nel actual Azerbaixán en 1923, y la subespecie esapareció dafechu cuando se cazó l'últimu tigre iranín en 1959.

Unes décades enantes, en 1937, el pequeñu tigre de Bali (P. t. balica), una raza de color escuru y menos de 100 kilos de pesu tamién esapaeció. Na vecina islla de Xava dende mediaos de los 70 nun se ve una subespecie llocal (P. t. sondaica).

N'América ye normal llamar tigre al xaguar, pol so paecíu.


Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Chundawat, R.S., Habib, B., Karanth, U., Kawanishi, K., Ahmad Khan, J., Lynam, T., Miquelle, D., Nyhus, P., Sunarto, S., Tilson, R. & Sonam Wang (2011). «Panthera tigris» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2014.2. Consultáu'l 10 de octubre de 2014.
  2. Linnaeus, C. (1758) Felis tigris En: Caroli Linnæi Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomo I. Halae Magdeburgicae. p. 41. (en llatín)
  3. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]