Gnathostomata
Gnathostomata | ||
|---|---|---|
| Rangu temporal: Ordovícicu superior - Recién | ||
|
| ||
| Clasificación científica | ||
| Superreinu: | Eukaryota | |
| Reinu: | Animalia | |
| Subreinu: | Eumetazoa | |
| Superfilu: | Deuterostomia | |
| Filu: | Chordata | |
| Subfilu: | Vertebrata | |
| Infrafilu: | Gnathostomata | |
| Clases | ||
| ||
| Consultes | ||
| [editar datos en Wikidata] | ||
Los gnatóstomos o gnatostomados (Gnathostomata) son un cladu de vertebraos carauterizaos por tener quexals articulaes (del griegu γνάθος (gnathos) "quexal" + στόμα (stoma) "boca").
El grupu considérase un infrafilo y nella inclúyense la mayoría de los vertebraos actuales, como los peces, anfibios, reptiles, aves y mamíferos. El grupu oponer al de los agnatos (Agnatha) o vertebraos ensin quexales.
Otres carauterístiques distintives de los gnatostomados son les vainas de mielina alredor de les neurones y un sistema inmunolóxicu adaptativu.
Les clases tradicionales de Gnathostomata son:
- Placodermi †
- Chondrichthyes - pexes cartilaxinosos.
- Acanthodii †
- Osteichthyes - pexes óseos
- Actinopterygii - pexes óseos d'aletes radiaes.
- Sarcopterygii - pexes óseos d'aletes lobulaes.
- Amphibia - anfibios
- Sauropsida - reptiles y aves
- Mammalia - mamíferos
Per otru llau, esiste un cladu parafiléticu, Pisces, qu'inclúi a tolos pexes, inclusive a los mixines y llamprees, non pertenecientes a los gnatóstomos.
Filoxenia
[editar | editar la fonte]Los claos arrexuntaos en Gnathostomata son los siguientes:[1]
Notes y referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Hickman, C. P., Ober, W. C. & Garrison, C. W., 2006. Principios integrales de zooloxía, 13ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XVIII+1022 pp. ISBN 84-481-4528-3
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]| Wikispecies tien un artículu sobre Gnathostomata. |