Bellis perennis

De Wikipedia
Commons-emblem-notice.svg
 
Infobox plantae.pngBellis perennis
mirasol
Belis peremnis - panoramio.jpg
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Astereae
Xéneru: Bellis
Especie: B. perennis
L., 1753
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El mirasol[1] (Bellis perennis) ye una planta yerbácea bien utilizada a efeutos decorativos entemecida col verde, pola so resistencia a la barraquera.

Capítulu, vista cenital.
Bellis perennis en Johann Georg Sturm, Deutschlands Flora, 1796

Descripción[editar | editar la fonte]

Planta yerbácea perenne, dacuando con pequeños rizomes, glabrescentes o laxamente pubescentes y fueyes obovado-espatulaes, crenaes o dentada-arrondaes de 10-60 por 4-20 mm. Escapos ensin fueyes d'hasta 20 cm d'altor. Les bráctees involucrales tienen pelos pluricelulares más o menos abondosos nel envés. Les flores hemiliguladas de 5,5-8,5 mm, devasen el arreyo en 2-5 mm, y tienen un tubu de 0,3-0,8 mm; son blanques, dacuando tiñíes de púrpura; los flósculos, mariellos, tienen 1,5-2 mm. El frutu ye un aqueniu de 1-1,5 por 0,5-1 mm, ovoideo, estruyíu, daqué peludo, con cantu periféricu engrosáu; miriguanu ausente.[2]

Hábitat y distribución[editar | editar la fonte]

Nativa d'Europa y Norte d'África hasta Asia Central. Introducida nel restu del mundu.[3]
Floria y fructifica d'ochobre a xunu.

Composición química[editar | editar la fonte]

Los capítulos florales contienen taníns (que son derivaos poliacetilénicos), saponócitos, aceites esenciales,[4] ácidos orgánicos y saponines.[5][6] Amás, contién antoxantina, responsable de la coloración mariella.

Usos[editar | editar la fonte]

Melecinales[editar | editar la fonte]

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Les partes utilizaes son les fueyes, raigaños y flores, anque los raigaños son les que s'usen con menos frecuencia.

Ye un popular remediu contra munches enfermedaes y tien una gran variedá de formes d'aplicación. Ye la yerba tradicionalmente utilizada contra les feríes, angüeñes, quemadures y pa menguar inflamaciones.

Los raigaños utilizar nel tratamientu del escorbutu y eccemes dérmicos. Nun se describió nengún tipu de toxicidá pa esta especie.

Culinarios[editar | editar la fonte]

Ye comestible; Consumióse les fueyes n'ensalaes, davezu entemecida con diente de lleón (Taraxacum officinale) y fenoyu (Foeniculum vulgare).

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Bellis perennis describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum, vol. 2, p. 886 en 1753.[8]

Etimoloxía
  • Bellis: del Llatín bellis, -idis, yá emplegáu na antigüedá por Pliniu'l Vieyu (26, 26) col mesmu sentíu ("Bellis in pratis nascitur, flore albu, aliquatenus rubente" -La "pascueta" que crez nos praos, con flor blanca tintada d'acoloratáu.[9]).
  • perennis: epítetu Llatín deriváu de per y annuus, "que dura tol añu".[10]
Taxones infra-específicos

Tolos descritos, una ventena, son meros sinónimos de la especie o d'otres especies de Bellis.

Sinonimia
  • Aster bellis E.H.L.Krause
  • Bellis alpina Hegetschw.
  • Bellis armena Boiss.
  • Bellis croatica Gand.
  • Bellis hortensis Mill.
  • Bellis hybrida Ten.
  • Bellis integrifolia DC.
  • Bellis margaritifolia Huter
  • Bellis minor Garsault nom. inval.
  • Bellis perennis var. caulescens Rochebr.
  • Bellis perennis f. discoidea D.C.McClint.
  • Bellis perennis var. fagetorum Lac.
  • Bellis perennis var. hybrida (Ten.) Fiori
  • Bellis perennis subsp. hybrida (Ten.) Nyman
  • Bellis perennis var. margaritifolia (Huter) Fiori
  • Bellis perennis var. microcephala Boiss.
  • Bellis perennis f. plena Sacc.
  • Bellis perennis f. pumila (Arv.-Touv. & Dupuy) Rouy
  • Bellis perennis var. pusilla N.Terracc.
  • Bellis perennis f. rhodoglossa Sacc.
  • Bellis perennis var. strobliana Bég.
  • Bellis perennis var. subcaulescens Martrin-Donos
  • Bellis perennis var. tubulosa F.J.Schultz
  • Bellis perennis f. tubulosa A.Kern.
  • Bellis pumila Arv.-Touv. & Dupuy
  • Bellis pusilla (N.Terracc.) Pignatti
  • Bellis scaposa Gilib. nom. inval.
  • Bellis validula Gand.
  • Erigeron perennis (L.) Sessé & Moc.[11]

Nome común[editar | editar la fonte]

Castellanu: María, agamarza, amagarza, bella margarita, bellis menor, bellorita (13), chibirita, chiribita (3), chiriva, chirivas, chirivita (9), chirivitas (2), consolida menor, consuelda menor, flor d'Alexandría, galana, gamarza (2), gamazón, gramaza, gramazón, yerba del buenaliento, magarza, margarida, margarita (24), margarita común, margarita de praos, margarita menor (5), margarita montesa, margarites, margarites de prau, margaritina, marzas, maya (18), maya maya, maya borracha, maya colorada, mayes, moxigatu, pascueta (6), primavera de praos, rosa, rosa blanca, vellorita (9), vellorito, velorita, vichaya, viroleta, yerba de les perlles, yerba-margarita. Ente paréntesis, la frecuencia del vocablu n'España.[12]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]