Asteroideae

De Wikipedia
Asteroideae
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
(Cass.) Lindl., 1829
Tribus
Ver testu.
Sinonimia
  • Ambrosiaceae Berchtold & J. Presl
  • Anthemidaceae Berchtold & J. Presl
  • Artemisiaceae Martynov
  • Athanasiaceae Martynov
  • Calendulaceae Berchtold & J. Presl
  • Coreopsidaceae Link, nom. inval.
  • Eupatoriaceae Berchtold & J. Presl
  • Gnaphaliaceae Rudolphi
  • Grindeliaceae A. Heller
  • Heleniaceae Rafinesque
  • Helianthaceae Berchtold & J. Presl, *Helichrysaceae

Link, nom. inval.

  • Inulaceae Berchtold & J. Presl
  • Ivaceae Rafinesque
  • Madiaceae A. Heller
  • Matricariaceae J. Voigt
  • Partheniaceae Link, nom. inval.
  • Santolinaceae Martynov
  • Senecionaceae Berchtold & J. Presl
  • Tanacetaceae Vest
  • Tussilagaceae Berchtold & J. Presl
  • Xanthiaceae Vest[1]
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Les Asteroideae ye una subfamilia d'anxospermes perteneciente a la familia Asteraceae..

Descripción[editar | editar la fonte]

Son yerbes, matos o arbustos, más raramente árboles, dacuando epifitas o aquáticos, perrenes o añales. Les fueyes son alternes o opuestes, enteres pero dacuando bien estremaes y nunca espinoses. Los capítulos son homo o heterogamos, con receptáculos nuedos o paleáceos. Les flores, en númberu dende 1 hasta munches, toes flosculaes o les centrales flosculaes y les perifériques liguladas, o bien raramente toes liguladas o coles esteriores bilabiadas. Les cipseles, glabras o peludas, tienen miriguanu o non, y, cuando lo hai, ta compuestu por escama o goches, o bien pue ser coroniforme o heteromorfu.[2]

Distribución[editar | editar la fonte]

Cosmopólita, sacante nel Antárticu.[2][1]

Subdivisiones[editar | editar la fonte]

Con 1135 xéneros y más de 16.000 especies, esta ye la subfamilia con mayor riqueza de les Compuestes. Los xéneros con mayor riqueza d'especies son Senecio (1000), Eupatorium sensu lato (1200; 40 en sentíu estrictu), Helichrysum (600), Artemisia (550), Mikania (430), Baccharis (400), Verbesina (300), Ageratina (290), Bidens (235), Stevia (235), Anthemis (210), Erigeron (200), Pentacalia (200), Aster (180), Viguiera (180), Chromolaena (165), Gnaphalium (150), Solidago (150), Tanacetum (150), Olearia (130), Seriphidium (130), Ligularia (125), Achillea (115), Coreopsis (115), Anaphalis (110), Brickellia (110), Calea (110), Koanophyllum (110), Blumea (100), Euryops (100), Pectis (100) y Wedelia (100).[1]

Supertribus[editar | editar la fonte]

Reconócense 3 supertribus dientro d'esta subfamilia: Senecionodae, Asterodae y Helianthodae.[3][4][5]

Tribus[editar | editar la fonte]

Inclúi 20 tribus:

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 Stevens, P. F. (2001 onwards). Angiosperm Phylogeny Website. Version 12, July 2012 (and more or less continuously updated since).
  2. 2,0 2,1 KadereIt J.W. & Jeffrey C. The Families and Genera of Vascular Plants, Edited by K. Kubitzki, VIII Flowering Plants, Eudicots, Asterales
  3. Robinson, H. 2004. New supertribes Helianthodae and Senecionodae, for the subfamily Asteroideae (Asteraceae). Phytologia 86: 116-120.
  4. Robinson, H. 2005. Validation of the supertribe Asterodae. Phytologia 87: 72-88.
  5. «Asteroideae» (inglés). Tree of Life Web Project (2008). Consultáu'l 04-28-2008.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]