Aeropuertu Internacional Harry Reid

Coordenaes: 36°05′07″N 115°09′02″W / 36.08528°N 115.15056°O / 36.08528; -115.15056
De Wikipedia
Aeropuertu Internacional Harry Reid
aeropuertu internacional, aeropuertu y aeródromu de tráficu comercial
IATA: LAS • OACI: KLAS
Llocalización
PaísBandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
EstaosBandera de Nevada Nevada
Condáu condáu de Clark
Lugar designado por el censo en los Estados Unidos (es) Traducir Paradise (es) Traducir
Coordenaes 36°05′07″N 115°09′02″W / 36.08528°N 115.15056°O / 36.08528; -115.15056
Aeropuertu Internacional Harry Reid alcuéntrase en los EE.XX.
Aeropuertu Internacional Harry Reid
Aeropuertu Internacional Harry Reid
Aeropuertu Internacional Harry Reid (los EE.XX.)
Altitú 664,8 m
Historia y usu
Dueñu condáu de Clark
Orixe del nome Patrick Anthony McCarran (es) Traducir
Las Vegas
Harry Reid
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Área metropolitana de Las Vegas (es) Traducir y Las Vegas
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

L'Aeropuertu Internacional Harry Reid (IATA: LASOACI: KLASFAA LID: LAS) ye'l principal aeropuertu comercial de Las Vegas y tola área del Condáu de Clark, Nevada. L'aeropuertu ta allugáu a 8 km al sur del distritu financieru de Las Vegas nel pueblu de Paradise. Cubre una área de 1,113 ha. y tien 4 pistes d'aterrizaxe.

L'aeropuertu ye propiedá del Condáu de Clark y ye operáu pol Departamentu d'Aviación del condáu. Ye'l mayor centru d'operaciones de Southwest Airlines y Allegiant Air. Dende febreru de 2012 l'aeropuertu tamién foi una base de tripulación y caltenimientu de Spirit Airlines.

Nel añu 2006, Harry Reid foi unu de los aeropuertos más activos del mundu, algamando'l decimoprimeru llugar a nivel mundial y sestu n'Estaos Xuníos con 46,194,882 pasaxeros y quintu del mundu y d'Estaos Xuníos en movimientu d'aeronaves con 605,046 despegues y aterrizaxes.[1]

Harry Reid y el departamentu d'aviación del condáu son empreses solventes, que nun riquir del financiamiento del condáu[2]

Hasta xunetu de 2007, Southwest Airlines operó más vuelos en Harry Reid qu'en cualesquier otru aeropuertu. Amás, Southwest ye l'aereollinia que tresporta la mayor cantidá de pasaxeros en McCarran, tantu en vuelos de salida como de llegada. Southwest anguaño opera en 21 puertes, principalmente nel Salón C.

Harry Reid Airport ye inusual yá que tien más de 1,300 tragamonedas a lo llargo de los sos terminales, particularidá que comparte col Aeropuertu Internacional de Reno-Tahoe.

La capacidá máxima del aeropuertu envalorar en 53 millones de pasaxeros y 625,000 movimientos d'aviones. Especúlase que l'aeropuertu va algamar esta capacidá en 2017, polo cual tase entamando utilizar l'Aeropuertu de Ivanpah pa solliviar l'eventual congestionamiento de Harry Reid.

Historia[editar | editar la fonte]

La principal cai de rodaxe.
Máquines tragamonedas na Terminal 1.
La Sala D terminada en 2009, cola Terminal 3 so construcción no fondero.

1942–1989[editar | editar la fonte]

L'aviador americanu George Crockett, un descendiente del guarda de frontera Davy Crockett, creó l'Aeropuertu d'El Álamu en 1942 nel llugar qu'ocupa anguaño l'Aeropuertu Internacional McCarran. En 1948, el Condáu de Clark mercó l'aeródromu de Crockett pa establecer l'Aeropuertu Públicu del Condáu de Clark y toles operaciones comerciales treslladóse a esti aeropuertu.

El 20 d'avientu de 1948 l'aeropuertu foi renombráu McCarran Field pol Senador Pat McCarran, un políticu de Nevada que mientres enforma tiempu autorizó los actos aeronáuticos civiles y desempeñó un papel importante nel desarrollu nacional de l'aviación.

El llugar de les terminales actuales foi treslladáu de Las Vegas Boulevard South a Paradise Road en 1963. Nesi momentu, l'aeropuertu sirvía a 1.5 millones de pasaxeros al añu.

En 1978, el senador Howard Cannon, fixo aprobar la Llei de Regulación de les Llinies Aérees nel Congresu d'EEXX, pola que les aereollinies nun tendríen que llograr nunca más el permisu del gobiernu federal pa volar a los sos destinos, sinón tratar colos aeropuertos pa establecer rutes adicionales. Xusto dempués de la regulación, el númberu de llinies aérees qu'operaben en McCarran doblar de 7 a 14.

Un plan d'espansión llamáu McCarran 2000 adoptar en 1978 y pagóse por un contratu de 300 millones de dólares en 1982. El plan en tres fases incluyía una nueva terminal central, un parking de nueve plantes, pistes d'aterrizaxe espandíes y adicionales, puertes adicionales, instalaciones d'asistencia de pasaxeros anovaes y un nuevu túnel y carreteres de serviciu modernizaes nel aeropuertu. La primer fase de McCarran 2000 empezó en 1985 y completóse en 1987.

Ente 1986 y 1997, construyóse la Terminal 2 onde había dos terminales dixebraes nos años 1970 y nos años 1980, una p'American Airlines y otra pa Pacific Southwest Airlines.

1990–presente[editar | editar la fonte]

Nos años 1990 toles puertes y puestos de control actualizar pa utilizar un conxuntu común de hardware, el CUTE (Common Use Terminal Equipment, Equipamientu de Terminal pa Usu Común), esaniciando la necesidá de que cada aereollinia tenga los sos propios equipos y dexando al aeropuertu reasignar puertes y mostradores ensin tener que tratar colos sistemes informáticos individuales de cada aereollinia. Harry Reid foi'l primer aeropuertu n'Estaos Xuníos n'implementar esti tipu de sistemes.

En 1998 les Puertes llaterales D SE y SO abriéronse añadiendo 28 nueves puertes. El proyeutu de la Puerta D ye un cambéu del plan McCarran 2000 orixinal.

El 16 d'ochobre de 2003, l'aeropuertu instaló kioscos de chequeo rápidu que dexaben a los usuarios llograr la tarxeta d'embarque ensin tener que dir al kiosco o al mostrador específicu d'una aereollinia. Harry Reid foi'l primer aeropuertu n'apurrir esti serviciu pa múltiples aereollinies dende un únicu kiosco. Coles mesmes, 6 kioscos fueron activaos nel Las Vegas Convention Center dexando a los invitaos a les convenciones llograr les tarxetes d'enmarque nel so camín al aeropuertu. Esti sistema foi aumentáu p'añedir la impresión de les etiquetes de facturación d'equipaxes en 2005.

En 2003 l'aeropuertu anunció que va implementar un sistema de enrutamiento d'equipaxe que va utilizar etiquetes de maletes RFID de Matrics Inc. p'ameyorar la seguridá aérea. La decisión d'implementar el sistema de enrutamiento fai que Harry Reid seya unu de los primeros aeropuertos n'utilizar la teunoloxía RFID.

El 4 de xineru de 2005, l'aeropuertu empezó a ufiertar de baldre el serviciu de Wi-Fi. Esta señal ta disponible nes árees d'embarque y otres munches árees públiques. L'aeropuertu foi'l primeru n'apurrir esti serviciu gratuitamente pa toles instalaciones. Nesi momentu, foi la mayor instalación inalámbrica (18 ha) d'internet wireless gratuitu del mundu.[3] En 2005, les Puertes D de l'ala NE abriéronse añadiendo 10 nueves puertes.

El 4 d'abril de 2007, la instalación d'arriendu de coches, alcontrada a 5 km de les terminales abrió con 5000 places de estacionamiento en 68 acres de terrén. Una flota de 40 autobuses apurre tresporte dende les terminales a les instalaciones de les 11 compañíes d'arriendu de coches.[4]

El 30 de setiembre de 2008, l'ala noroeste de la Sala D abrióse. Costó 179 millones de dólares pa construyir. L'ala añadió 9 puertes; la Sala D agora tien 44 puertes en total.

Por cuenta de la burbuya del preciu del petroleu ente 2004-2008, US Airways cerró'l so centru de conexón nel aeropuertu en setiembre de 2008. L'aereollinia diariamente fuera operando 131 vuelos d'ida y vuelta nel aeropuertu.[5] Amás, l'aereollinia cerró la so base de tripulaciones en xineru de 2010, y en setiembre de 2011 anunció que diba amenorgar los sos vuelos a Las Vegas por 40%.

Desenvolvimientos recién[editar | editar la fonte]

Mientres los años 2000, el tráficu internacional al Aeropuertu Harry Reid aumentó significativamente. Ente 2004 y 2011 el tráficu xubió por 92%. Una razón por esto ye'l principiu de munches nueves rutes internacionales a Harry Reid. Los vuelos de British Airways de Londres-Heathrow fixeron más fáciles les conexones d'África y l'Oriente Mediu. Otres aereollinies qu'empezaron tales vuelos inclúin Edelweiss Air de Zúrich y Copa Airlines de la Ciudá de Panamá.

De resultes, otra terminal más grande, la Terminal 3, foi construyida. La terminal foi abierta'l 27 de xunu de 2012, reemplazando la Terminal 2. Anguaño sirve toles aereollinies estranxeres amás de delles aereollinies nacionales.

Pistes d'aterrizaxe[editar | editar la fonte]

Pistes y terminales nel aeropuertu internacional Harry Reid.

L'Aeropuertu Harry Reid tien 4 pistes d'aterrizaxe:[6]

Pista Llargor Anchu ILS Notes
1L/19R 8,988 pies
2,740 m
150 pies
46 m
1L ILS Categoría I, con DME
1R/19L 9,771 pies
2,978 m
150 pies
46 m
8L/26R 14,512 pies
4,423 m
150 pies
46 m
26R ILS Categoría I, con DME
La segunda pista comercial más llarga d'América del Norte
8R/26L 10,525 pies
3,208 m
150 pies
46 m
26L ILS Categoría I


Toles pistes fueron repavimentadas con concretu, un material más duradero que'l asfaltu anterior. N'abril de 2016, la pista 8L/26R convertir na última pista en ser repavimentada. Esta pista tamién ye la más llarga en Harry Reid y de normal sirve un terciu del tráficu añal del aeropuertu.[7] Paralelamente, atópase la pista 8R/26L, que s'inauguró en 1991.[8] Nel llau oeste del aeropuertu atopen les pistes 1L/19R y 1R/19L. Orixinalmente, la 1L/19R yera una pista curtia fayadiza p'aeronaves llixeres primero que s'ampliara significativamente en 1997.[9] Ente los dos conxuntos de pistes paraleles taba la pista 14/32, que se desmanteló. Les pistes 8L/26R y 8R/26L enantes yeren 7L/25R y 7R/25L respeutivamente. Les pistes volvieron numberase 8L/26R y 8R/26L n'agostu de 2017, dempués d'un cambéu xeográficu nos polos magnéticos del planeta en más de 3 graos, l'estragal pa la renumeración establecida pola FAA.[10][11]

El clima secu típicu en Harry Reid dexa operaciones so regles de vuelu visual el 99% del tiempu; la visibilidá amenorgar a condiciones marxinales y preseos solamente en menos del 1% del tiempu. Mientres la mayor parte del añu (aproximao'l 56% de les vegaes), por cuenta de los vientos predominantes, l'aeropuertu opera na Configuración Visual 1, que favorez les 19R y 26L pa llegaes y les 19L y 26R pa salíes. La capacidá del aeródromu na Configuración 1 ta acutada pel espaciu aereu fronterizu militar, terrén altu al oeste de Harry Reid, y una salida cuesta arriba de la 26R. Debíu al calor, la 26R ye favorecida sobre la 19L pa les salíes. Cuando los vientos camuden nel iviernu (aproximao 13% del añu), l'aeródromu adopta la configuración visual 3, que favorez la 01L y 26L pa les llegaes y la 01L y 01R pa les salíes. Les condiciones de vuelu marxinales adopten la mesma división Configuración 1/Configuración 3 en función de los vientos predominantes. En condiciones de vuelu por preseos, les llegaes son preferíes na 26L y les salíes desapieguen de la 19L y 26R.[12]

Terminales[editar | editar la fonte]

Terminal 1, amosando les Sales A y B. La Sala C estender escontra la derecha, fora de la vista.
Reclamo d'equipaxes na Terminal 1
Na Terminal 3.

Hai dos terminales en Harry Reid, Terminal 1 y Terminal 3 y 5 sales con un total de 92 puertes. La Terminal 1 completar en 1963, la Terminal 2 completar en 1986 y la Terminal 3 completar en 2012. Antes de la finalización de la Terminal 3, la Terminal 2 remanaba vuelos internacionales. Dempués de que se completó la Terminal 3, la Terminal 2 volvióse redundante y baltóse en 2016.

Terminal 1[editar | editar la fonte]

La Terminal 1 abrióse'l 15 de marzu de 1963 y espandióse ente 1970 y 1974 colos edificios actuales coles puertes A y B.[13] Anguaño, la Terminal 1 tien cuatro sales, caúna de les cuales ta coneutada a una área central de pre-seguridá. La venta de boletos y el reclamu d'equipaxe atopar nel Nivel 1 d'esta área. El nivel 2 alluga los trés puestos de control de seguridá, una escampada con dellos puntos de venta minorista y un salón del USU pa los miembros del serviciu militar.[14] Al oeste del área de pre-seguridá tán les puertes A y B, dos explanada en forma de Y con estremos circulares. Escontra'l sur atopen les puertes C, a les que puede aportase pela Llinia Verde del sistema de tranvía. Salar satélite coles puertes D, que s'inauguró en 1998, atopar al este y contién trés salones VIP: el salón Centurion pa titulares de tarxetes American Express; the Club nES, que ta disponible pa tolos pasaxeros en cuenta de una tarifa; y el United Club. La llinia azul del sistema de tranvía coneuta les puertes D cola área de pre-seguridá.[15]

Terminal 3[editar | editar la fonte]

La Terminal 3 remana tolos vuelos internacionales y dellos vuelos nacionales escontra l'aeropuertu Harry Reid. El nivel 0 de la terminal contién aduanes, reclamu d'equipaxe y otra sala d'USU. Los mostradores de documentación, seguridá, un segundu Club nES y toles puertes atopar nel Nivel 2.[15][16] La terminal tien un total de catorce puertes, siete de les cualos son nacionales (Y8-Y12, Y14-Y15) y les otres siete internacionales (Y1-Y7).[16] Cuatro de les puertes internacionales tienen dos pasareles pa dexar un manexu más rápidu de los aviones de fuselaxe anchu.

Antigua Terminal 2[editar | editar la fonte]

La Terminal 2 inaugurar n'avientu de 1991 como la terminal charter/internacional, sirviendo a tolos vuelos internacionales y dellos vuelos nacionales al aeropuertu.[16] Taba allugáu nel sitiu de dos terminales anteriores, una pa PSA Airlines y la otra p'American Airlines. La terminal PSA convertir nuna terminal internacional primero que dambes terminales fueren baltaes pa dar cabida a una sola Terminal 2.[17] Tenía dos pisos y ocho puertes (T2-1 a T2-8), cuatro de les cualos podíen recibir vuelos internacionales.[18] La Terminal 2 cerrar al abrir la Terminal 3 y foi baltada a principios de 2016.[19]

Tresporte hectométrico[editar | editar la fonte]

Aeropuertu Internacional Harry Reid
Transporte hectométrico (es) Traducir
 • 
Llocalización
Historia y usu
Llargor 1,85 km
Aeropuertu
Encruces Aeropuertu Internacional McCarran
Cambiar los datos en Wikidata

La Tranvía del Aeropuertu Internacional Harry Reid ye un sistema de tresporte hectométrico que sirve los partes segures del aeropuertu. Esti sistema consistir de tres llinies:

  •      Llinia Verde (llargor de 0,43 km) – esta llinia elevada foi inaugurada nel añu 1985, y coneuta la Terminal 1 a les Puertes C (que sirve Southwest Airlines). L'edificiu que tien les Puertes C ye conectáu a la Terminal 1, pero la distancia ente eses árees ta más de la distancia caminando.
  •      Llinia Azul (llargor de 1,05 km) – esta llinia foi inaugurada nel añu 1998, y coneuta la Terminal 1 a les Puertes D (que ye una terminal satelital). La estación del oeste na terminal 1 ye alzada; una estación soterraña ye presente nes Puertes D. La terminal satelital abrió nel mesmu añu, y foi conectáu solamente a la Terminal 1 hasta 2012.
  •      Llinia Colorada (llargor de 0,37 km) – esta llinia foi inaugurada nel añu 2012, y coneuta la Terminal 3 (qu'abrió'l mesmu añu) a les Puertes D. Dambes de les estaciones d'esta llinia son soterrañes. Nel añu 2015, siete de les puertes de la terminal satelital fueron convertíos a puertes internacionales; una pasarela soterraña que coneuta la Terminal 3 a les Puertes D abrió nel añu 2017, pero esta pasarela ye usada solamente pa llegaes internacionales.[20][21]

Cuando'l sistema de tresporte hectométrico abrió, tuvo 4 vehículos del Bombardier C-100 (que tuvieron el color marrón). Pa la inauguración de la Llinia Azul nel añu 1998, 6 vehículos más del mesmu modelu fueron ordenaes (estos vehículos tuvieron los colores gris y azul). Tolos vehículos de C-100 fueron reemplazaos con 16 vehículos del Bombardier Innovia APM 100 nel añu 2009; 10 de les unidaes fueron vehículos de reemplazu pa les llinies Verde y Azul, y les 6 unidaes extras fueron ordenaos pela Llinia Colorada.[22]

Aereollinies y destinos[editar | editar la fonte]

Un Boeing 737-800 de Southwest Airlines aterrizando.
Aviones de Volaris y Aeroméxico na Terminal 3.
Un Airbus A300 d'UPS Airlines nel Centru de Carga Aérea Marnell.

Pasaxeros[editar | editar la fonte]

Plantía:Airport destination list

Carga[editar | editar la fonte]

En Harry Reid, hai una terminal dedicada a operaciones d'aereollinies de carga para:

Aereollinies Destinos Refs
Bandera de Estaos Xuníos d'América Aloha Air Cargo Honolulu [23]
Bandera de Estaos Xuníos d'América FedEx Express Memphis, Oakland, Reno/Tahoe [24]
Bandera de Estaos Xuníos d'América UPS Airlines Louisville, Ontario [24]

Destinos internacionales[editar | editar la fonte]

Ufiértase serviciu a 31 destinos internacionales (12 estacionales), al cargu de 21 aereollinies.

Ciudaes por países Nome del aeropuertu Aereollinies
América del Norte
 Canadá (11 destinos [2 estacionales], 5 aereollinies)
Abbotsford Aeropuertu Internacional de Abbotsford Bandera de Canadá Swoop (empecipia'l 11 d'ochobre de 2018)[25]
Calgary Aeropuertu Internacional de Calgary Bandera de Canadá Air Canada Rouge / Bandera de Estaos Xuníos d'América Frontier Airlines / Bandera de Canadá WestJet
Edmonton Aeropuertu Internacional d'Edmonton Bandera de Canadá Air Canada Rouge (Estacional) (empecipia'l 28 d'ochobre de 2018)[26] / Bandera de Canadá Flair Airlines (empecipia'l 8 de payares de 2018)[27] /Bandera de Canadá Swoop (empecipia'l 11 d'ochobre de 2018)[25] / Bandera de Canadá WestJet
Hamilton Aeropuertu Internacional de Hamilton-Munro Bandera de Canadá Swoop (empecipia'l 26 d'ochobre de 2018)[25]
Montreal Aeropuertu Internacional Pierre Elliott Trudeau Bandera de Canadá Air Canada Rouge
Regina Aeropuertu Internacional de Regina Bandera de Canadá WestJet (Estacional)
Saskatoon Aeropuertu Internacional de Saskatoon-John G. Diefenbaker Bandera de Canadá WestJet (Estacional)
Toronto Aeropuertu Internacional Toronto Pearson Bandera de Canadá Air Canada Rouge / Bandera de Canadá WestJet
Vancouver Aeropuertu Internacional de Vancouver Bandera de Canadá Air Canada Rouge / Bandera de Canadá WestJet
Winnipeg Aeropuertu Internacional James Armstrong Richardson Bandera de Canadá Flair Airlines (empecipia'l 15 de payares de 2018)[27] / Bandera de Canadá WestJet
 Méxicu (5 destinos [2 estacionales], 6 aereollinies)
Cancún Aeropuertu Internacional de Cancún Bandera de Estaos Xuníos d'América Frontier Airlines (Estacional) (empecipia'l 15 d'avientu de 2018)[28]
Ciudá de Méxicu Aeropuertu Internacional de la Ciudá de Méxicu Bandera de Méxicu Aeroméxico / Bandera de Méxicu Interjet / Bandera de Méxicu Viva Aerobus / Bandera de Méxicu Volaris
Guadalaxara Aeropuertu Internacional de Guadalaxara Bandera de Méxicu Interjet / Bandera de Méxicu Volaris
Monterrey Aeropuertu Internacional de Monterrey Bandera de Méxicu Aeroméxico Connect / Bandera de Méxicu Interjet / Bandera de Méxicu Viva Aerobus (Estacional)
San José del Cabo Aeropuertu Internacional de Los Cabos Bandera de Estaos Xuníos d'América Frontier Airlines (Estacional) (empecipia'l 21 d'avientu de 2018)[28]
Centroamérica
 Panamá (1 destín, 1 aereollinia)
Ciudá de Panamá Aeropuertu Internacional Tocumen Bandera de Panamá Copa Airlines
Sudamérica
Bandera de Brasil Brasil (1 destín [estacional], 1 aereollinia)
São Paulo Aeropuertu Internacional de São Paulo-Guarulhos Bandera de Brasil LATAM Brasil (Estacional)
Europa
Bandera d'Alemaña Alemaña (3 destinos [1 estacional], 2 aereollinies)
Colonia/Bonn Aeropuertu de Colonia/Bonn Bandera d'Alemaña Eurowings (Estacional) (fnaliza el 27 d'ochobre de 2018)[29][30]
Frankfurt del Main Aeropuertu de Frankfurt del Main Bandera d'Alemaña Condor Flugdienst
Múnich Aeropuertu Internacional de Múnich-Franz Josef Strauss Bandera d'Alemaña Condor Flugdienst / Bandera d'Alemaña Eurowings (Estacional)
 Dinamarca (1 destín [estacional], 1 aereollinia)
Copenḥague Aeropuertu de Copenḥague-Kastrup Bandera de Noruega Norwegian Air Shuttle (Estacional) (remata'l 28 d'ochobre de 2018)[31]
Noruega (1 destín [estacional], 1 aereollinia)
Oslu Aeropuertu d'Oslu-Gardermoen Bandera de Noruega Norwegian Air Shuttle (Estacional) (remata'l 28 d'ochobre de 2018)[31]
Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu (4 destinos [2 estacionales], 4 aereollinies)
Glasgow Aeropuertu Internacional de Glasgow Bandera del Reinu Xuníu Thomas Cook Airlines (Estacional) (remata'l 29 d'ochobre de 2018)
Londres Aeropuertu de Londres-Gatwick Bandera del Reinu Xuníu British Airways (Estacional) / Bandera de Noruega Norwegian Air Shuttle (Estacional)/ Bandera del Reinu Xuníu Virgin Atlantic (remata'l 30 de marzu de 2019)[32]
Aeropuertu de Londres-Heathrow Bandera del Reinu Xuníu British Airways / Bandera del Reinu Xuníu Virgin Atlantic (empecipia'l 31 de marzu de 2019)[32]
Mánchester Aeropuertu de Mánchester Bandera del Reinu Xuníu Thomas Cook Airlines / Bandera del Reinu Xuníu Virgin Atlantic (Estacional)
 Suecia (1 destín [estacional], 1 aereollinia)
Estocolmu Aeropuertu d'Estocolmu-Arlanda Bandera de Noruega Norwegian Air Shuttle (Estacional) (remata'l 28 d'ochobre de 2018)[33]
 Suiza (1 destín [estacional], 1 aereollinia)
Zúrich Aeropuertu Internacional de Zúrich Edelweiss Air (Estacional)
Asia
 China (1 destín, 1 aereollinia)
Beixín Aeropuertu Internacional de Beixín-Capital Bandera de la República Popular China Hainan Airlines
 Corea del Sur (1 destín, 1 aereollinia)
Seúl Aeropuertu Internacional d'Incheon Bandera de Corea del Sur Korean Air
Total: 31 destinos (12 estacionales), 12 países, 21 aereollinies

Destinos nacionales[editar | editar la fonte]

Bríndase serviciu a 118 ciudaes dientro del país al cargu de 14 aereollinies.

Destinos Southwest Airlines Allegiant Air Frontier Airlines Spirit Airlines Delta Air Lines Otra #
Albany (ALB) 1
Albuquerque (ABQ) 2
Amarillo (AMA) 1
Anchorage (ANC) Alaska Airlines 1
Atlanta (ATL) 4
Appleton (ATW) 1
Austin (AUS) 3
Baltimore (BWI) 2
Belleville (BLV) 1
Bellingham (BLI) 1
Billings (BIL) 1
Birmingham (BHM) 1
Bismarck (BIS) 1
Boise (BOI) 2
Boston (BOS) JetBlue Airways 3
Bozeman (BZN) 1
Buffalo (BUF) 1
Burbank (BUR) JetSuiteX 2
Cedar Rapids (CID) 1
Charlotte (CLT) American Airlines 1
Chicago (ORD) American Airlines /
United Airlines
4
Chicago (MDW) 1
Chicago (RFD) 1
Cincinnati (CVG) 3
Cleveland (CLE) 3
Columbus (CMH) 2
Colorado Springs (COS) 1
Concord (JQF) JetSuiteX 1
Dallas (DFW) American Airlines /
Sun Country Airlines
3
Dallas (DAL) 1
Denver (DEAN) United Airlines 4
Des Moines (DSM) 2
Detroit (DTW) 3
El Paso (ELP) 2
Eugene (EUG) 1
Fargo (FAR) 1
Fayetteville (XNA) 1
Filadelfia (PHL) American Airlines 3
Fort Lauderdale (FLL) JetBlue Airways 3
Fort Myers (RSW) 1
Fresno (FAT) 1
Grand Forks (GFK) 1
Grand Island (GRI) 1
Grand Junction (GJT) 1
Grand Rapids (GRR) 1
Great Falls (GTF) 1
Greenville (GSP) 1
Hartford (BDL) 1
Honolulu (HNL) Hawaiian Airlines
Omni Air International
3
Houston (IAH) United Airlines 2
Houston (HOU) 1
Idaho Falls (IDA) 1
Indianapolis (IND) 3
Jacksonville (JAX) 1
Kalispell (FCA) 1
Kansas City (MCI) 2
Knoxville (TYS) 1
Laredo (LRD) 1
Little Rock (LIT) 1
Long Beach (LGB) JetBlue Airways 2
Los Angeles (LAX) American Airlines /
Alaska Airlines /
United Airlines
6
Louisville (SDF) 2
Lubbock (LBB) 1
Madison (MSN) 1
McAllen (MFE) 1
Medford (MFR) 1
Memphis (MEM) 2
Miami (MIA) American Airlines 2
Midland (MAF) 1
Milwakee (MKE) 2
Minneapolis (MSP) Sun Country Airlines 4
Minot (MOT) 1
Missoula (MSO) 1
Moline (MLI) 1
Monterey (MRY) 1
Montrose (MTJ) 1
Nashville (BNA) 2
Newark (EWR) United Airlines 2
Norfolk (ORF) 1
Nueva Orleans (MSY) 2
Nueva York (JFK) Alaska Airlines /
American Airlines /
JetBlue Airways
4
Oakland (OAK ) JetSuiteX 4
Oklahoma City (OKC) 2
Omaha (OMA) 3
Ontario (ONT) 1
Orange County (SNA) JetSuiteX 3
Orlando (MCO) 3
Peoria (PIA) 1
Phoenix (PHX) American Airlines 2
Phoenix (AZA) 1
Pittsburgh (PIT) 2
Portland (PDX) Alaska Airlines /
Sun Country Airlines
4
Raleigh (RDU) 2
Rapid City (RAP) 1
Reno (RNO) 2
Sacramento (SMF) 2
Salt Lake City (SLC) 3
San Antonio (SAT) 3
San Diego (MSP) 3
San Francisco (SFO) Alaska Airlines /
United Airlines
4
San José (SJC) JetSuiteX 4
San Luis (STL) 2
Santa María (SMX) 1
Santa Rosa (STS) Sun Country Airlines 1
Seattle (SÍA) Alaska Airlines 4
Shreveport (SHV) 1
Siux Falls (FSD) 1
South Bend (SBN) 1
Spokane (GEG) 2
Springfield (SGF) 1
Stockton (SCK) 1
Tampa (TPA) 3
Tri-Cities (PSC) 1
Tucson (LOS TOS) 1
Tulsa (TUL) 2
Washington (DCA) American Airlines 1
Washington (IAD) United Airlines 2
Wichita (ICT) 2
Total 58 54 29 24 13 37 118

Otres operaciones nes terminales[editar | editar la fonte]

Salón VIP The Club at LES na Terminal 3 del aeropuertu.
  • Base d'operaciones fixa **

Soporte de Vuelu, propiedá de BBA Aviation Services Group, apurre servicios p'aeronaves privaes qu'utilicen Harry Reid. Tamién apurre equipu y soporte a otres aereollinies pa tipos d'aeronaves que de normal nun volar en Harry Reid.

    • El Las Vegas Executive Air Terminal, propiedá de Eagle Aviation Resources, ta siendo comptrada por Macquarie Infrastructure Company. Apurre servicios p'aeronaves privaes qu'utilicen Harry Reid.
  • Compañíes d'helicópteros:
    • Papillon Grand Canyon Helicopters turísticu **

Heli USA turísticu * La Terminal de Ponte Aérea EG&G, operada pol contratista de defensa EG&G Technical Services. EG&G vuela con delles aeronaves (como'l Boeing 737) de Harry Reid a delles instalaciones militares nel Sur de Nevada y l'este de California. Los contratistes civiles qu'utilicen esti serviciu (JANET) trabayen nel Tonopah Test Range, Nevada Test Site y otres instalaciones.

  • Hughes Aviation
  • Quail Aviation
  • Scenic Aviation turísticu

Estadístiques[editar | editar la fonte]

Rutes más transitaes[editar | editar la fonte]

Rutes Nacionales más transitaes del Aeropuertu Internacional de Las Vegas
(xunu 2017 – mayu 2018)
[34]
Númberu Ciudá Pasaxeros Aereollinia
1 Los Angeles, California 1,420,000 Alaska Airlines, American Airlines, Delta Air Lines, Delta Connection, Southwest Airlines, Spirit Airlines, United Airlines, United Express
2 San Francisco, California 1,050,000 Alaska Airlines, Frontier Airlines, Southwest Airlines, United Airlines, United Express
3 Bandera de Colorado Denver, Colorado 985,000 Frontier Airlines, Southwest Airlines, Spirit Airlines, United Airlines
4 Seattle, Washington 841,000 Alaska Airlines, Delta Air Lines, Southwest Airlines, Spirit Airlines
5 Bandera de Illinois Chicago, Illinois 778,000 American Airlines, Frontier Airlines, Spirit Airlines, United Airlines
6 Bandera del Estáu de Georgia Atlanta, Georgia 772,000 Delta Air Lines, Frontier Airlines, Southwest Airlines, Spirit Airlines
7 Bandera de Texas Dallas, Texas 706,000 American Airlines, Spirit Airlines
8 Nueva York, Nueva York 617,000 Alaska Airlines, American Airlines, Delta Air Lines, JetBlue Airways
9 Bandera de Arizona Phoenix–Sky Harbor, Arizona 616,000 American Airlines, Southwest Airlines
10 San Diego, California 559,000 Delta Connection, Southwest Airlines, Spirit Airlines

Tráficu Añal[editar | editar la fonte]

Un McDonnell Douglas MD-83 d'Allegiant Air llegando.
Un Boeing 777-300ER de Korean Air aterrizando.
Tráficu añal de pasaxeros nel Aeropuertu de Las Vegas de 1996 a 2017[35]
Añu Pasaxeros Cambéu
1996 30,459,965 -
1997 30,315,094 0.5%
1998 30,227,287 0.3%
1999 33,715,129 Creciente 11.5%
2000 36,865,893 Creciente 9.3%
2001 35,180,960 4.6%
2002 35,009,011 0.5%
2003 36,265,932 Creciente 3.6%
2004 41,441,531 Creciente 14.3%
2005 44,267,362 Creciente 6.8%
2006 46,193,329 Creciente 4.4%
2007 47,728,414 Creciente 3.3%
2008 44,074,707 7.7%
2009 40,469,012 8.2%
2010 39,757,359 1.8%
2011 41,479,814 Creciente 4.3%
2012 41,667,596 Creciente 0.5%
2013 41,857,059 Creciente 0.5%
2014 42,885,350 Creciente 2.5%
2015 45,389,074 Creciente 5.8%
2016 47,435,640 Creciente 4.5%
2017 48,500,194 Creciente 2.2%

Futuru[editar | editar la fonte]

Conexón monorriel con Las Vegas[editar | editar la fonte]

Un plan pa estender el monorriel de Las Vegas a Harry Reid ta so considerancia. La estensión propuesta añade paraes na Terminal 1 y na Terminal 3.

Muséu de l'Aviación Howard W. Cannon[editar | editar la fonte]

El Muséu de l'Aviación Howard W. Cannon ta allugáu na Esplanada, Nivel 2, enriba del área de reclamaciones d'equipaxes. Esti pequeñu muséu ta abiertu les 24 hores del día, siete díes a la selmana y concéntrase na historia aérea de Las Vegas. Los elementos amosaos inclúin una copia del primer vehículu d'emerxencia que s'utilizó nel aeródromu. La entrada ye llibre. Una pequeña sucursal del muséu atópase nes puertes D y dellos otros salones y árees de chequeo tamién tienen pequeñes muestres.

Arte al públicu del aeropuertu[editar | editar la fonte]

Murales na Sala D.

Dalgunes de les muestres d'arte públicu nel Aeropuertu Harry Reid Airport son:

Aeropuertos cercanos[36][editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Preliminary Air Traffic Results for 2006 from Airports Council International». Archiváu dende l'orixinal, el 9 d'agostu de 2007.
  2. «MANAGEMENT'S DISCUSSION AND ANALYSIS» páx. 15. Archiváu dende l'orixinal, el 4 de xunetu de 2007.
  3. Thayer, Gary (2005). «L'aeropuertu de Las Vegas llanza la mayor rede Wi-Fi gratuita d'EEUU». Archiváu dende l'orixinal, el 28 de setiembre de 2007. Consultáu'l 16 de xunetu de 2007.
  4. «McCarran Consolidated Car Rental Facility».
  5. Velotta, Richard N. (30 d'abril de 2008). US Airways to cut more Las Vegas flights. Las Vegas Sun. Consultáu'l 3 de payares de 2015.
  6. «KLAS – McCarran International Airport». Airnav.com (mayu de 2016). Consultáu'l 6 de xunu de 2016.
  7. McCarran Reopens Runway 8L/26R. Las Vegas, NV: Clark County, Nevada. abril de 2016. http://www.clarkcountynv.gov/public-communications/news/Pages/McCarran-Reopens-Runway-8L26R.aspx. Consultáu'l 6 de xunu de 2016. Usu incorreutu de la plantía enllaz rotu (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  8. «Runway work could snarl flights». Las Vegas Review-Journal. payares de 2008. http://www.reviewjournal.com/business/runway-work-could-snarl-flights. Consultáu'l 6 de xunu de 2016. 
  9. «McCarran International Airport opens a new runway for air carrier use». The Weekly of Business Aviation. ochobre de 1997. http://aviationweek.com/awin/mccarran-international-airport-opens-new-runway-air-carrier-use. Consultáu'l 6 de xunu de 2016. 
  10. «Magnetic shifts prompt a renumbering for runways at McCarran». Las Vegas Review-Journal. agostu de 2017. https://www.reviewjournal.com/news/news-columns/road-warrior/magnetic-shifts-prompt-a-renumbering-for-runways-at-mccarran/. Consultáu'l 20 d'agostu de 2017. 
  11. «Magnetic shifts prompt renumbering for runways at McCarran» (n'inglés). Miami Herald. agostu de 2017. http://www.miamiherald.com/news/business/article168286917.html. Consultáu'l 20 d'agostu de 2017. 
  12. «McCarran International (Las Vegas) Airport Capacity Profile, 2015». Federal Aviation Administration (2015). Consultáu'l 5 d'ochobre de 2017.
  13. Hall-Patton, Mark (setiembre de 2010). «McCarran International Airport». Online Nevada Encyclopedia. Consultáu'l 30 d'abril de 2016.
  14. «My Journey». McCarran International Airport. Consultáu'l 20 de xunu de 2016.
  15. 15,0 15,1 «Facilities & Services». McCarran International Airport. Consultáu'l 20 de xunu de 2016.
  16. 16,0 16,1 16,2 Jones, 2012.
  17. Plantía:Cita AV media
  18. «Las Vegas McCarran International Airport International Terminal 2 Departures and Ticketing – 2011». Airways News. http://airwaysnews.com/html/airplanes-and-airports/las-vegas-mccarran-international-airport-terminal-photos-planespotting-and-history-las-vegas-ne/las-vegas-mccarran-airport-international-terminal-2-departures-and-ticketing-2011/18145. Consultáu'l 14 de mayu de 2016. 
  19. McCarran Airport terminal being demolished. 4 de febreru de 2016. http://www.fox5vegas.com/story/31141642/mccarran-airport-terminal-being-demolished. Consultáu'l 17 de marzu de 2016. 
  20. «Las Vegas, Denver considered for nonstop China flights» (inglés) (29 d'agostu de 2015). Consultáu'l 17 de setiembre de 2015.
  21. "Cologne Bonn's Pobeda cake creation is celebrated at Routes Americas; Friedrichshafen delighted with Route of the Week win" (n'inglés). Anna.aero. 24 de febreru de 2016.
  22. Error in Webarchive template: Empty url.
  23. «Aloha Las Vegas». Aloha Air Cargo. Consultáu'l 19 de mayu de 2016.
  24. 24,0 24,1 «McCarran plans to double gates for international carriers». Las Vegas Review-Journal. agostu de 2015. Archivado del original el 11 d'agostu de 2016. https://web.archive.org/web/20160811193128/http://www.reviewjournal.com/business/aviation/mccarran-plans-double-gates-international-carriers. Consultáu'l 19 de mayu de 2016. 
  25. 25,0 25,1 25,2 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes Swoop
  26. Group, Travelweek (marzu de 2018). «Air Canada adds new Las Vegas, Palm Springs and Hawaii flights - Travelweek».
  27. 27,0 27,1 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes flair
  28. 28,0 28,1 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes FRONLAS
  29. https://www.reviewjournal.com/business/new-low-cost-carrier-to-offer-flights-between-las-vegas-germany/
  30. «McCarran welcomes Las Vegas' latest international arrival». KSNV. xunu de 2017. http://news3lv.com/news/local/mccarran-welcomes-las-vegas-latest-international-arrival. Consultáu'l 3 de xunu de 2017. 
  31. 31,0 31,1 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes check-in.dk
  32. 32,0 32,1 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes VS
  33. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes ARL
  34. «Las Vegas, NV: Harry Reid International (LES)». Bureau of Transportation Statistics. Consultáu'l 24 d'agostu de 2018.
  35. Las Vegas Statistics. Consultáu'l 16 de febreru de 2018.
  36. «Aeropuertu Internacional Harry Reid (LES)» (agostu de 2016). Consultáu'l 30 d'agostu de 2016.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]