Copa América 2015

De Wikipedia
Copa América 2015
Xeneral
Deporte fútbol
Sedes Estadio Regional Calvo y Bascuñán (es) Traducir, Estadio La Portada (es) Traducir, Estadio Elías Figueroa Brander (es) Traducir, Estadio Nacional (es) Traducir, Estadio Sausalito (es) Traducir, Estadio Monumental (es) Traducir, Estadio El Teniente (es) Traducir, Estadio Ester Roa Rebolledo de Concepción (es) Traducir y Estadio Germán Becker (es) Traducir
Estáu Chile
Data de principiu 11 de xunu de 2015
Data de fin 4 de xunetu de 2015
Edición 44
Organizador Confederación Suramericana de Fútbol
Ganador seleición masculina de fútbol de Chile
Estadístiques
Participantes 12
Partíos disputaos 26
Asistencia total 655 902
Cronoloxía
Copa América 2011 Copa América 2015 Copa América Centenariu
Otros datos
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

La Copa América 2015 foi la cuarentena cuarta edición d'esti tornéu entamáu pola Conmebol, que se llevó a cabu, per séptima vegada, en Chile ente'l 11 de xunu y el 4 de xunetu.[1][2] Participaron nél tolos equipos representativos de les asociaciones arrexuntaes na Conmebol y dos invitaos provenientes de la Concacaf.

Chile, la selección anfitriona, coronóse campeón al ganar na final a la selección de Arxentina por 4:1 en definición por penaltis, depués d'empatar ensin goles mientres 120 minutos de xuegu.[3][n 1] D'esta manera, Chile llogró la so primer Copa América —enantes, llograra cuatro subcampeonatos: en 1955, 1956, 1979 y 1987—, el primer títulu na so historia futbolística. Pela so parte, Arxentina volvió llegar a una final de Copa América, la postrera en 2007. Completó'l podiu la selección de Perú, que venció nel partíu definitoriu del tercer llugar a Paraguái por 2:0, repitiendo'l yá que yá algamara na edición anterior.

Na so calidá de campeón, Chile representó a la Conmebol na X Copa FIFA Confederaciones, apostada en Rusia en xunu de 2017.[3] Amás, y xunto con Arxentina na so calidá de subcampeón, va participar na Copa Artemio Franchi, que dempués de 22 años va reeditar n'Italia en marzu de 2018.[4][5]

Según el Ministeriu d'Economía, el tornéu atraxo a 88 500 turistes que gastaron 70 000 000 de dólares.[6]

Eleición del país anfitrión[editar | editar la fonte]

Vista del Estadiu Nacional Julio Martínez Prádanos, principal estadiu de Chile y sede de la final de la Copa América 2015.

A pesar de la voluntá de Conmebol de celebrar el tornéu en Brasil,[7] la realización de la Copa FIFA Confederaciones 2013, la Copa Mundial de Fútbol de 2014 y de los Xuegos Olímpicos de Rio de Janeiro 2016 en dichu país, fixo reconsiderar la decisión nun momentu.[8]

Anque l'entós presidente de la Conmebol, el paraguayu Nicolás Leoz, propunxo la realización del tornéu continental en Méxicu, magar ser d'otra confederación,[9] los respeutivos gobernantes de Brasil y Chile aldericaron la posibilidá d'intercambiar la organización de los torneos de 2015 y 2019, cuando a Chile correspondía-y orixinalmente.[8] L'entendimientu viose darréu refrendáu pola aceptación de la Confederación Brasilana de Fútbol d'entamar la Copa América 2019 en reemplazu de la de 2015, intercambiando la organización del tornéu cola federación chilena.[10] Sicasí, Bolivia tamién espresó'l so interés por tomar el llugar de Brasil na realización de la Copa, siendo la intención oficial per parte del presidente de dicha nación, Evo Morales,[11] y el de la Federación Boliviana de Fútbol, Carlos Chávez.[12] Sicasí, en payares de 2010, la CBF, al traviés de la so entós presidente Ricardo Teixeira, reculó na so postura y reafitó la realización del tornéu de 2015 en Brasil, yá que la so intención yera que dichu país entamara los cuatro eventos en cuatro años, calteniendo esa postura mientres él fora'l presidente de la CBF.[13]

Finalmente, y nun revés inesperáu, por cuenta del arrenunciu de Ricardo Teixeira a la presidencia de la CBF y l'asunción al cargu del so socesor José Maria Marin, Brasil decidió dexar el so cupu a la Federación de Fútbol de Chile, a cambéu del cupu de 2019. Ye ende cuando Sergio Jadue, presidente de la FFCh y de l'ANFP, tomó un avión y, nuna xunta de dos hores, convenció a la CBF d'otorgar la sede a Chile. Depués, Jadue consiguió'l sofitu de dellos países de la Conmebol y solicitó l'aprobación de Nicolás Leoz, quien-y la dio. Asina, el 23 de marzu de 2012, el diariu chilenu La Tercera informó que Sergio Jadue llograra que Brasil intercambiara con Chile la organización de la Copa América 2019.[14] La información foi oficialmente confirmada pol so xestor, el presidente de la FFCh, Sergio Jadue, nuna conferencia de prensa, efectuada na sede de la FFCh/ANFP en Santiago.[15]

Organización[editar | editar la fonte]

Na sede de Rancagua, afatáronse los paradero d'autobús por cuenta de la copa.

Sedes[editar | editar la fonte]

El 5 d'avientu de 2012, publicóse la llista preliminar de los trelce ciudaes qu'aspiraben a ser sedes d'esti tornéu —lo mesmo que de la Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 2015, que tamién s'apostará en Chile—.[16] La llista definitiva publicóse'l 15 d'avientu del mesmu añu.[17]

El 11 de payares de 2014, la organización del tornéu ratificó a Concepción como una de les subsedes del tornéu, magar los retrasos na remodelación del so estadiu. Amás, determinóse que l'Estadiu Monumental David Arellano de Santiago tamién fuera amestáu como subsede del tornéu, polo que la capital, Santiago, tuvo dos estadios pal tornéu (Nacional y Monumental),[18] siendo sedes del campeonatu les siguientes ocho ciudaes (de norte a sur): Antofagasta, La Serena, Viña del Mar, Valparaíso, Santiago, Rancagua, Concepción y Temuco.

Antofagasta Error de script: Nun esiste'l módulu «Location map/multi». La Serena
Estadiu Rexonal Calvo y Bascuñán Estadiu La Portada
Capacidá: 21 178 Capacidá: 18 501
Viña del Mar Santiago
Estadiu Sausalito Estadiu Nacional Julio Martínez Pradanos
Capacidá: 23 423 Capacidá: 48 665
Valparaíso Santiago
Estadiu Elías Figueroa Brander Estadiu Monumental
Capacidá: 22 814 Capacidá: 47 347
Rancagua Concepción Temuco
Estadiu El Teniente Estadiu Municipal Ester Roa Rebolledo Estadiu Germán Becker
Capacidá: 15 600 Capacidá: 30 421 Capacidá: 18 936

Calendariu[editar | editar la fonte]

Ceremonia d'inauguración de la Copa América, el 11 de xunu de 2015.

El 11 de payares de 2014, la organización del tornéu presentó oficialmente'l calendariu de la competencia.[19][20]

Fase Feches
Fase de grupos Del 11 al 21 de xunu
Cuartos de final Del 24 al 27 de xunu
Semifinales 29 y 30 de xunu
Partíu pol 3ᵉʳ puestu 3 de xunetu
Final 4 de xunetu


Formatu de competición[editar | editar la fonte]

El tornéu desenvolvióse estremáu en cuatro etapes: Primer etapa o fase de grupos, cuartos de final, semifinales y final.[2]

Na fase de grupos, los dolce equipos participantes estremar en tres grupos de cuatro equipos cada unu. Xugar con un sistema de toos contra toos, onde cada equipu xuega un partíu con tolos sos rivales de grupu. Los equipos son clasificaos nos grupos según los puntos llograos en cada partíu, que son daos de la siguiente manera:

  • 3 puntos per partíu ganáu.
  • 1 puntu per partíu empatáu.
  • 0 puntos per partíu perdíu.

Clasifiquen a los cuartos de final los dos primeros llugares de cada grupu, según los dos meyores terceros. Si al términu de la fase de grupos dos o más equipos terminen empataos en puntos, aplíquense los siguientes criterios de desempate:

  • Meyor diferencia de gol en tolos partíos de grupu.
  • Mayor cantidá de goles marcaos en tolos partíos de grupu.
  • Si l'empate caltener ente dos equipos del mesmu grupu, clasifica l'equipu ganador del partíu xugáu ente los equipos implicaos.
  • Si depués d'aplicar los criterios anteriores l'empate persiste, dar# en un sortéu de los equipos igualaos. El sortéu llevar a cabu un delegáu designáu pola Comisión Alministradora de la Conmebol en presencia de los representantes de les asociaciones implicaes.
  • Si l'empate de puntos producir ente dos equipos que xueguen el postreru partíu del so respeutivu grupu y si l'empate persiste depués d'aplicar los 3 primeros criterios anteriores, dar# en determinar el desempate por aciu tiros dende'l puntu de penalti.

Nos cuartos de final nun pueden enfrentase equipos que compartieren grupu na fase anterior, polo que'l primeru del grupu A enfréntase al tercer clasificáu del grupu B o C, ente que'l ganador del grupu B enfrentar al terceru del grupu A o C. Los ganadores de cada partíu d'esta fase clasifiquen a semifinales. Los enfrentamientos de los equipos nos cuartos de final y les fases siguientes tán determinaos d'alcuerdu al calendariu del tornéu.

Los ganadores de les semifinales xueguen la final del tornéu, en tantu, el perdedores de les semifinales apuesten el partíu pol tercer llugar.

Los cuartos de final, semifinales, partíu pol tercer llugar y final xugar con un sistema d'eliminación direuta. Si dalgún partíu d'estes fases termina empatáu depués de los noventa minutos de tiempu de xuegu reglamentariu, definir al ganador por aciu tiros dende'l puntu de penalti con esceición del partíu de la final, nel que se xuega un tiempu extra consistente en dos periodos de 15 minutos, depués del cual y si l'empate sigue, proceder colos tiros dende'l puntu de penalti pa determinar al campeón.

Árbitros[editar | editar la fonte]

El 23 de mayu de 2015, la comisión d'árbitros de Conmebol anunció la llista d'árbitros centrales y árbitros asistentes que participaron nel tornéu.[21][22] El 3 de xunu anunciaron les dos ternes arbitrales invitaes representantes de Concacaf.[23][24]

Árbitros centrales

Árbitros asistentes

  • Bandera de Chile Marcelo Barraza.
  • Bandera de Chile Raúl Orellana.
  • Bandera d'Ecuador Christian Lescano.
  • Bandera d'Ecuador Byron Romero.
  • Garnet Page.
  • Ricardo Morgan.
  • Bandera de Méxicu José Luis Camargo.
  • Bandera de Méxicu Marvin Agüeria.
  • Bandera de Paraguái Rodney Aquino.
  • Bandera de Paraguái Carlos Cáceres.
  • Bandera del Perú César Escano.
  • Bandera del Perú Jonny Bossio.
  • Bandera de Uruguái Mauricio Espinosa.
  • Bandera de Uruguái Carlos Pastorino.
  • Bandera de Venezuela Jorge Urrego.
  • Bandera de Venezuela Jairo Romero.

Premios económicos[editar | editar la fonte]

Les seleiciones participantes recibieron distintes sumes d'alcuerdu al so desempeñu nel tornéu. Chile, como campeón, ganó 6 500 000  dólares; Arxentina, como subcampeón, 5 500 000  dólares; Perú, al llograr el tercer llugar, 4 500 000  dólares; y Paraguái, al consiguir el cuartu llugar, 3 750 000  dólares. Los cuatro equipos que quedaron esaniciaos nos cuartos de final aseguraron un premiu de 2 250 000  dólares, ente que les seleiciones que solo xugaron la fase de grupos llevaron un premiu de 1 500 000  dólares.[25]

Equipos participantes[editar | editar la fonte]

Mapa colos equipos nacionales de fútbol de la Copa América 2015.

Especulóse sobre la posibilidá de que la Copa América de 2015 cuntara con dieciséis equipos: los diez seleiciones de la Conmebol más seis seleiciones de la Concacaf,[26] reemplazando la Copa d'Oru de la Concacaf.[7][27]

Finalmente, decidióse la participación de dos países invitaos. Méxicu foi'l primeru en confirmar la so presencia depués de que'l presidente de la Conmebol, Nicolás Leoz, anunciar mientres la so visita a Chile, onde foi convidáu pol presidente de la FFCh, Sergio Jadue. L'otru país invitáu diba ser China, país que xugara per primer vegada'l tornéu, reemplazando a Xapón, l'equipu xaponés tamién fuera convidáu a xugar en Chile 2015, pero refugó la ufierta y l'organización optó por China.[28][29] Sicasí, China decidió arrenunciar al tornéu por tener que xugar les eliminatories, que se lleva a cabu nes mesmes feches.[30][31] Darréu, Xamaica aceptó la invitación y participó de la competencia, per primer vegada na so historia.[32]

Equipos participantes
Bandera d'Arxentina Arxentina Bandera de Bolivia Bolivia Bandera de Brasil Brasil Bandera de Chile Chile
Bandera de Colombia Colombia Bandera d'Ecuador Ecuador  Xamaica Bandera de Méxicu Méxicu
Bandera de Paraguái Paraguái Bandera del Perú Perú Bandera de Uruguái Uruguái Bandera de Venezuela Venezuela
  • En cursiva les seleiciones que participen per primer vegada.
Equipos retiraos
Bandera de Xapón Xapón Bandera de la República Popular China China
Tasación de xugadores

D'alcuerdu a la tasación de los pases de los xugadores de cada selección participante nel tornéu, determinóse que'l plantel más caru yera'l d'Arxentina (556 116 380 dólares), siguíu de Brasil, Colombia, Chile, Uruguái, Ecuador, Perú, Méxicu, Venezuela, Paraguái, Xamaica y Bolivia.[33] Tocantes a los xugadores, los trés pases más caros correspondieron a aquellos de Lionel Messi (132 000 000), Neymar (88 000 000) y Ángel Di María (71 000 000).[34]

Entrenadores de los equipos participantes

De los dolce entrenadores, seis —Gerardo Martino (DT d'Arxentina), Jorge Sampaoli (DT de Chile), José Néstor Pékerman (DT de Colombia), Gustavo Quinteros (DT d'Ecuador), Ramón Ángel Díaz (DT de Paraguái) y Ricardo Gareca (DT de Perú)— yeren nacíos nun mesmu país, Arxentina[35] (cuatro d'ellos —Sampaoli, Martino, Gareca y Díaz— fueron los semifinalistes), doblando a los qu'hubo na Copa América 2011.[36] Otru direutor téunicu nacíu nun país distintu al de la selección que comandó ye'l alemán Winfried Schäfer (DT de Xamaica). Mauricio Soria (DT de Bolivia), Dunga (DT de Brasil), Miguel Herrera (DT de Méxicu), Óscar Washington Tabárez (DT d'Uruguái) y Noel Sanvicente (DT de Venezuela) xunir a Martino en ser los direutores téunicos de les seleiciones de los países en que nacieron.

  • De los dolce entrenadores, Óscar Washington Tabárez ye'l que cuntó con más participaciones en Copa Américas: Brasil 1989, Venezuela 2007 y Arxentina 2011 (onde resultó campeón), toes como DT d'Uruguái.
  • En torneos de Copa Américas, Gerardo Martino debutó como entrenador per Arxentina, pero yá participara como entrenador per Paraguái en dos ediciones: Venezuela 2007 y Arxentina 2011.
  • Pa Dunga foi la segunda Copa América, yá que foi DT —tamién per Brasil— del equipu campeón de Venezuela 2007.
  • Pa Gustavo Quinteros tamién foi la segunda Copa América, pero la primera como DT d'Ecuador, yá que na anterior ocasión —n'Arxentina 2011— foi DT de Bolivia, país del cual se nacionalizó.
  • Nesti tornéu, debutaron como entrenadores en Copa América: Mauricio Soria, Jorge Sampaoli, José Pékerman, Winfried Schäfer, Miguel Herrera, Ramón Díaz, Ricardo Gareca y Noel Sanvicente.

Sortéu[editar | editar la fonte]

Sergio Jadue y la presidenta Michelle Bachelet con un retruque del troféu de la Copa América mientres el sortéu del tornéu.

El calendariu de la competición anunció'l 29 de xunetu de 2014. Chile foi asignáu al grupu A, ente que un día antes del sortéu definióse qu'Arxentina y Brasil fueren cabeces de serie de los grupos B y C, respeutivamente.[37]

El sortéu orixinalmente taba apautáu pal 27 d'ochobre de 2014 en Viña del Mar, pero foi retardáu pa les 19:30 (UTC-3) del 24 de payares de 2014 nel Anfiteatru de la Quinta Vergara de la mesma ciudá.

El 10 de payares, la Conmebol distribuyó a les seleiciones en cuatro bombo sobre la base de la posición qu'ocuparon nel Ranking FIFA d'ochobre de 2014, que s'indica ente paréntesis.[38]

Nota: Ente paréntesis, el númberu del ranking FIFA nel momentu del campeonatu.

Cabeces de serie Bombu 2 Bombu 3 Bombu 4

Bandera de Chile Chile (13)
Bandera d'Arxentina Arxentina (2)
Bandera de Brasil Brasil (6)

Bandera de Colombia Colombia (3)
Bandera de Uruguái Uruguái (8)
Bandera de Méxicu Méxicu (17)

Bandera d'Ecuador Ecuador (27)
Bandera del Perú Perú (54)
Bandera de Paraguái Paraguái (76)

Bandera de Venezuela Venezuela (85)
Bandera de Bolivia Bolivia (103)
 Xamaica (113)

Resultaos[editar | editar la fonte]

Primer fase[editar | editar la fonte]

     – Clasificáu pa los cuartos de final.      – Clasificáu pa los cuartos de final como unu de los dos meyores terceros.

Grupu A[editar | editar la fonte]

Selección Pts. PX PG PE width=5%

style="cursor:help;" title="Partíos perdíos"|PP

GF GC Dif
Bandera de Chile Chile 7 3 2 1 0 10 3 +7
Bandera de Bolivia Bolivia 4 3 1 1 1 3 7 –4
Bandera d'Ecuador Ecuador 3 3 1 0 2 4 6 –2
Bandera de Méxicu Méxicu 2 3 0 2 1 4 5 –1


11 de xunu de 2015, 20:30 Llocal

2:0 (0:0)

Bandera d'Ecuador Ecuador Estadiu Nacional, Santiago
Informe Asistencia: 46 000 espectadores
Árbitru: Bandera d'Arxentina Néstor Pitana (Arxentina)
12 de xunu de 2015, 20:30 Llocal

0:0

Bandera de Bolivia Bolivia Estadiu Sausalito, Viña del Mar
Informe Asistencia: 14 987 espectadores
Árbitru: Bandera de Paraguái Enrique Cáceres (Paraguái)


15 de xunu de 2015, 18:00 Llocal

2:3 (0:3)

Bandera de Bolivia Bolivia Estadiu Elías Figueroa, Valparaíso
Informe Gol marcáu nel minutu 4' 4' Raldes
Gol marcáu nel minutu 17' 17' Smedberg
Gol marcáu nel minutu 42' 42' (pen) Martins
Asistencia: 5982 espectadores
Árbitru: Bandera d'El Salvador Joel Aguilar (El Salvador)
15 de xunu de 2015, 20:30 Llocal

3:3 (2:2)

Bandera de Méxicu Méxicu Estadiu Nacional, Santiago
Informe Gol marcáu nel minutu 20' 20' Gol marcáu nel minutu 65' 65' Vuoso
Gol marcáu nel minutu 28' 28' Jiménez
Asistencia: 45 583 espectadores
Árbitru: Bandera del Perú Víctor Hugo Carrillo (Perú)


19 de xunu de 2015, 18:00 Llocal

1:2 (0:1)

Bandera d'Ecuador Ecuador Estadiu El Teniente, Rancagua
Informe Gol marcáu nel minutu 25' 25' Bolaños
Gol marcáu nel minutu 57' 57' Valencia
Asistencia: 11 051 espectadores
Árbitru: Bandera de Venezuela José Argote (Venezuela)
19 de xunu de 2015, 20:30 Llocal

5:0 (2:0)

Bandera de Bolivia Bolivia Estadiu Nacional, Santiago
Informe Asistencia: 45 601 espectadores
Árbitru: Bandera de Uruguái Andrés Cunha (Uruguái)

.


Grupu B[editar | editar la fonte]

Selección Pts. PX PG PE width=5%

style="cursor:help;" title="Partíos perdíos"|PP

GF GC Dif
Bandera d'Arxentina Arxentina 7 3 2 1 0 4 2 +2
Bandera de Paraguái Paraguái 5 3 1 2 0 4 3 +1
Bandera de Uruguái Uruguái 4 3 1 1 1 2 2 0
 Xamaica 0 3 0 0 3 0 3 –3


13 de xunu de 2015, 16:00 Llocal

1:0 (0:0)

 Xamaica Estadiu Calvo y Bascuñán, Antofagasta
Informe Asistencia: 8 653 espectadores
Árbitru: Bandera de Venezuela José Argote (Venezuela)
13 de xunu de 2015, 18:30 Llocal

2:2 (2:0)

Bandera de Paraguái Paraguái Estadiu La Portada, La Serena
Informe Gol marcáu nel minutu 59' 59' Haedo Valdez
Gol marcáu nel minutu 89' 89' Barrios
Asistencia: 16 281 espectadores
Árbitru: Bandera de Colombia Wilmar Roldán (Colombia)


16 de xunu de 2015, 18:00 Llocal

vs.

 Xamaica Estadiu Calvo y Bascuñán, Antofagasta
Informe Asistencia: 6099 espectadores
Árbitru: Bandera d'Ecuador Carlos Vera (Ecuador)
16 de xunu de 2015, 20:30 Llocal

1:0 (0:0)

Bandera de Uruguái Uruguái Estadiu La Portada, La Serena
Informe Asistencia: 17 014 espectadores
Árbitru: Bandera de Brasil Sandro Ricci (Brasil)


20 de xunu de 2015, 16:00 Llocal

1:1 (1:1)

Bandera de Paraguái Paraguái Estadiu La Portada, La Serena
Informe Gol marcáu nel minutu 44' 44' Barrios Asistencia: 16 021 espectadores
Árbitru: Bandera de Méxicu Roberto García (Méxicu)
20 de xunu de 2015, 18:30 Llocal

1:0 (1:0)

 Xamaica Estadiu Sausalito, Viña del Mar
Informe Asistencia: 21 083 espectadores
Árbitru: Bandera de Chile Julio Bascuñán (Chile)

.


Grupu C[editar | editar la fonte]

Selección Pts. PX PG PE width=5%

style="cursor:help;" title="Partíos perdíos"|PP

GF GC Dif
Bandera de Brasil Brasil 6 3 2 0 1 4 3 +1
Bandera del Perú Perú 4 3 1 1 1 2 2 0
Bandera de Colombia Colombia 4 3 1 1 1 1 1 0
Bandera de Venezuela Venezuela 3 3 1 0 2 2 3 –1


14 de xunu de 2015, 16:00 Llocal

0:1 (0:0)

Bandera de Venezuela Venezuela Estadiu El Teniente, Rancagua
Informe Gol marcáu nel minutu 59' 59' Rondón Asistencia: 12 387 espectadores
Árbitru: Bandera de Uruguái Andrés Cunha (Uruguái)
14 de xunu de 2015, 18:30 Llocal

2:1 (1:1)

Bandera del Perú Perú Estadiu Germán Becker, Temuco
Informe Gol marcáu nel minutu 2' 2' Cueva Asistencia: 16 342 espectadores
Árbitru: Bandera de Méxicu Roberto García (Méxicu)


17 de xunu de 2015, 21:00 Llocal

0:1 (0:1)

Bandera de Colombia Colombia Estadiu Monumental, Santiago
Informe Gol marcáu nel minutu 36' 36' Murillo Asistencia: 44 008 espectadores
Árbitru: Bandera de Chile Enrique Osses (Chile)
18 de xunu de 2015, 20:30 Llocal

1:0 (0:0)

Bandera de Venezuela Venezuela Estadiu Elías Figueroa, Valparaíso
Informe Asistencia: 15 542 espectadores
Árbitru: Bandera de Bolivia Raúl Orosco (Bolivia)


21 de xunu de 2015, 16:00 Llocal

0:0

Bandera del Perú Perú Estadiu Germán Becker, Temuco
Informe Asistencia: 17 231 espectadores
Árbitru: Bandera d'Arxentina Néstor Pitana (Arxentina)
21 de xunu de 2015, 18:30 Llocal

2:1 (1:0)

Bandera de Venezuela Venezuela Estadiu Monumental, Santiago
Informe Gol marcáu nel minutu 84' 84' Miku Asistencia: 33 284 espectadores
Árbitru: Bandera de Paraguái Enrique Cáceres (Paraguái)

.


Meyores terceros[editar | editar la fonte]

Ente los equipos que rematen nel tercer llugar de los sos respeutivos grupos, los dos meyores van avanzar a cuartos de final.

Selección Gr. Pts. PX PG PE width=5%

style="cursor:help;" title="Partíos perdíos"|PP

GF GC Dif
Bandera de Uruguái Uruguái B 4 3 1 1 1 2 2 0
Bandera de Colombia Colombia C 4 3 1 1 1 1 1 0
Bandera d'Ecuador Ecuador 3 3 1 0 2 4 6 –2

Segunda fase[editar | editar la fonte]

Plantía:Copa de 8 equipos-1 ronda con terceru

Cuartos de final[editar | editar la fonte]

24 de xunu de 2015, 20:30 Llocal

1:0 (0:0)

Bandera de Uruguái Uruguái Estadiu Nacional, Santiago
Informe Asistencia: 45 304 espectadores
Árbitru: Bandera de Brasil Sandro Ricci (Brasil)
25 de xunu de 2015, 20:30 Llocal

1:3 (0:2)

Bandera del Perú Perú Estadiu Germán Becker, Temuco
Informe Gol marcáu nel minutu 19' 19' Gol marcáu nel minutu 22' 22' Gol marcáu nel minutu 73' 73' Guerrero Asistencia: 16 872 espectadores
Árbitru: Bandera de Colombia Wilmar Roldán (Colombia)
26 de xunu de 2015, 20:30 Llocal 0:0
(5:4 pen)
Bandera de Colombia Colombia Estadiu Sausalito, Viña del Mar
Informe Asistencia: 21 508 espectadores
Árbitru: Bandera de Méxicu Roberto García (Méxicu)
    Tiros de penalti  

Messi Gol
Garay Gol
Banega Gol
Lavezzi Gol
Biglia Fallo de penal
Colloráu Fallo de penal
Tévez Gol

 

Gol J. Rodríguez
Gol Falcao
Gol Cuadráu
Fallo de penal Muriel
Gol Cardona
Fallo de penal Zúñiga
Fallo de penal Murillo

27 de xunu de 2015, 18:30 Llocal 1:1 (1:0)
(3:4 pen)
Bandera de Paraguái Paraguái Estadiu Ester Roa Rebolledo, Concepción
Informe Gol marcáu nel minutu 71' 71' (pen) D. González Asistencia: 29 276 espectadores
Árbitru: Bandera de Uruguái Andrés Cunha (Uruguái)
    Tiros de penalti  

Fernandinho Gol
Ribeiro Fallo de penal
Miranda Gol
Douglas Fallo de penal
Coutinho Gol

 

Gol Martínez
Gol V. Cáceres
Gol Bobadilla
Fallo de penal Santa Cruz
Gol González

.


Semifinales[editar | editar la fonte]

29 de xunu de 2015, 20:30 Llocal

2:1 (1:0)

Bandera del Perú Perú Estadiu Nacional, Santiago
sucesu = Videu resumen oficial: [https://web.archive.org/web/20150630234037/http://www.ca2015.com/en/match/report/1901771 Chile vs Perú Informe] Gol marcáu nel minutu 60' 60' (a.g.) Medel Asistencia: 45 651 espectadores
Árbitru: Bandera de Venezuela José Argote (Venezuela)
30 de xunu de 2015, 20:30 Llocal

6:1 (2:1)

Bandera de Paraguái Paraguái Estadiu Ester Roa Rebolledo, Concepción
sucesu = Videu resumen oficial: [https://web.archive.org/web/20150701195846/http://www.ca2015.com/en/match/report/1901773 Arxentina vs Paraguái Informe] Gol marcáu nel minutu 42' 42' Barrios Asistencia: 29 205 espectadores
Árbitru: Bandera de Brasil Sandro Ricci (Brasil)

Tercer llugar[editar | editar la fonte]

3 de xunetu de 2015, 20:30 Llocal

2:0 (0:0)

Bandera de Paraguái Paraguái Estadiu Ester Roa Rebolledo, Concepción
Informe Asistencia: 29 143 espectadores
Árbitru: Bandera de Bolivia Raúl Orosco (Bolivia)

.


Final[editar | editar la fonte]

4 de xunetu de 2015, 17:00 Llocal 0:0 (t.s.)
(4:1 pen)
Bandera d'Arxentina Arxentina Estadiu Nacional, Santiago
sucesu Primer títulu de Chile na so historia futbolística.
Primer final de la Copa América que se define por penaltis depués de xugase'l tiempu suplementariu. Informe
Asistencia: 45 693 espectadores
Árbitru: Bandera de Colombia Wilmar Roldán (Colombia)
    Tiros de penalti  

Fernández Gol
Vidal Gol
Aránguiz Gol
Sánchez Gol

 

Gol Messi
Fallo de penal Higuaín
Fallo de penal Banega


Bandera de Chile
Campeón
Chile
1ᵉʳ títulu

Estadístiques[editar | editar la fonte]

Goliadores[editar | editar la fonte]

Xugador Selección Goles PX
Eduardo Vargas Bandera de Chile Chile 4 6
Paolo Guerrero Bandera del Perú Perú 4 6
Lucas Barrios Bandera de Paraguái Paraguái 3 3
Sergio Agüero Bandera d'Arxentina Arxentina 3 5
Arturo Vidal Bandera de Chile Chile 3 6
Miller Bolaños Bandera d'Ecuador Ecuador 2 3
Raúl Jiménez Bandera de Méxicu Méxicu 2 3
Enner Valencia Bandera d'Ecuador Ecuador 2 3
Matías Vuoso Bandera de Méxicu Méxicu 2 3
Gonzalo Higuaín Bandera d'Arxentina Arxentina 2 4
Marcelo Martins Bandera de Bolivia Bolivia 2 4
Charles Aránguiz Bandera de Chile Chile 2 6
Ángel Di María Bandera d'Arxentina Arxentina 2 6

Asistentes[editar | editar la fonte]

Xugador Selección Asistencies PX
Lionel Messi Bandera d'Arxentina Arxentina 3 6
Jorge Valdivia Bandera de Chile Chile 3 6
Adrián Aldrete Bandera de Méxicu Méxicu 2 2
Daniel Alves Bandera de Brasil Brasil 2 4
Ángel Di María Bandera d'Arxentina Arxentina 2 6

Goles en mesma puerta[editar | editar la fonte]

Xugador Selección Rival GolAutogol PX
Ronald Raldes Bandera de Bolivia Bolivia (vs. Chile) 1 4
Gary Medel Bandera de Chile Chile (vs. Perú) 1 6

Clasificación xeneral[editar | editar la fonte]

Países participantes según la fase alcanzada nel tornéu.
     Campeón     Subcampeón
     Tercer llugar     Cuartu llugar
     Cuartos de final     Fase de grupos

La clasificación xeneral indica la posición que cada seleición nacional ocupó al rematar el tornéu; el rindimientu llógrase de la rellación ente los puntos llograos y los partíos xugaos poles seleiciones y esprésase en porcentaxes.

Si na segunda fase dalgún partíu se define per aciu de tiros de penalti, la resultancia final del xuegu considérase empate.

La tabla ta estremada según la fase algamada per cada seleición nacional.

Pos. Seleición Gr. Pts. PX PG PE PP GF GC Dif Rind.
1 Bandera de Chile Chile A 14 6 4 2 0 13 4 +9 80.22%
2 Bandera d'Arxentina Arxentina B 12 6 3 3 0 10 3 +7 66.67%
3 Bandera del Perú Perú C 10 6 3 1 2 8 5 +3 55.56%
4 Bandera de Paraguái Paraguái B 6 6 1 3 2 6 12 –6 33.33%
5 Bandera de Brasil Brasil C 7 4 2 1 1 5 4 +1 58.33%
6 Bandera de Colombia Colombia C 5 4 1 2 1 1 1 0 41.67%
7 Bandera de Uruguái Uruguái B 4 4 1 1 2 2 3 –1 33.33%
8 Bandera de Bolivia Bolivia A 4 4 1 1 2 4 10 –6 33.33%
9 Bandera de Venezuela Venezuela C 3 3 1 0 2 2 3 –1 33.33%
10 Bandera d'Ecuador Ecuador A 3 3 1 0 2 4 6 –2 33.33%
11 Bandera de Méxicu Méxicu A 2 3 0 2 1 4 5 –1 22.22%
12  Xamaica B 0 3 0 0 3 0 3 –3 0%

Premios y reconocencies[editar | editar la fonte]

Xugador del partíu[editar | editar la fonte]

Al rematar cada alcuentru escoyer a un xugador como'l meyor del partíu. El premiu foi dau al xugador con mayor incidencia nel xuegu y denominóse oficialmente Mastercard Man of the Match.

align="center" style="color:white" bgcolor="#006699"
Fase de grupos - 1ª fecha Fase de grupos

- 2ª fecha

Fase de grupos

- 3ª fecha

Segunda fase
Xugador Partíu Xugador Partíu Xugador Partíu Xugador Partíu
Bandera de Chile Arturo Vidal Bandera de Chile 2:0 Bandera d'Ecuador Bandera de Bolivia Romel Quiñonez Bandera d'Ecuador 2:3 Bandera de Bolivia Bandera d'Ecuador Miller Bolaños Bandera de Méxicu 1:2 Bandera d'Ecuador Bandera de Chile Alexis Sánchez Bandera de Chile 1:0 Bandera de Uruguái
Bandera de Méxicu Jesús Corona Bandera de Méxicu 0:0 Bandera de Bolivia Bandera de Chile Arturo Vidal Bandera de Chile 3:3 Bandera de Méxicu Bandera de Chile Jorge Valdivia Bandera de Chile 5:0 Bandera de Bolivia Bandera del Perú Paolo Guerrero Bandera de Bolivia 1:3 Bandera del Perú
Bandera de Uruguái Cristian Rodríguez Bandera de Uruguái 1:0 Bandera de Paraguái Roque Santa Cruz Bandera de Paraguái 1:0 Bandera de Paraguái Lucas Barrios Bandera de Uruguái 1:1 Bandera de Paraguái Bandera d'Arxentina Lionel Messi Bandera d'Arxentina 0:0 Bandera de Colombia
Bandera de Paraguái Nelson Haedo Valdez Bandera d'Arxentina 2:2 Bandera de Paraguái Bandera d'Arxentina Lionel Messi Bandera d'Arxentina 1:0 Bandera de Uruguái Bandera d'Arxentina Ángel Di María Bandera d'Arxentina 1:0 Bandera de Paraguái Nelson Haedo Valdez Bandera de Brasil 1:1 Bandera de Paraguái
Bandera de Venezuela Salomón Rondón Bandera de Colombia 0:1 Bandera de Venezuela Bandera de Colombia Carlos Sánchez Bandera de Brasil 0:1 Bandera de Colombia Bandera de Colombia James Rodríguez Bandera de Colombia 0:0 Bandera del Perú Bandera de Chile Eduardo Vargas Bandera de Chile 2:1 Bandera del Perú
Bandera de Brasil Neymar Jr. Bandera de Brasil 2:1 Bandera del Perú Bandera del Perú Paolo Guerrero Bandera del Perú 1:0 Bandera de Venezuela Bandera de Brasil Thiago Silva Bandera de Brasil 2:1 Bandera de Venezuela Bandera d'Arxentina Lionel Messi Bandera d'Arxentina 6:1 Bandera de Paraguái
Bandera del Perú Paolo Guerrero Bandera del Perú 2:0 Bandera de Paraguái
Bandera de Chile Arturo Vidal Bandera de Chile 0:0 Bandera d'Arxentina

Goliador del tornéu[editar | editar la fonte]

El premiu al goliador del tornéu, presentáu por Santander, foi compartíu por dos xugadores —nun esiste un criteriu de desempate nel casu de qu'haya dos o más xugadores cola mesma cantidá de goles a la fin del tornéu—; dambos xugadores anotaron cuatro goles.

El delanteru chilenu anotó cuatro goles en seis partíos xugaos —nos que, amás, rexistró una asistencia—: marcó un gol a Ecuador y otru a Méxicu nos dos primeros partíos de la fase de grupos y dos a Perú nes semifinales, alcuentru nel cual foi escoyíu «xugador del partíu».

El delanteru peruanu anotó cuatro goles en seis partíos xugaos: marcó tres goles a Bolivia nos cuartos de final y unu a Paraguái nel partíu pol tercer llugar; asina, Guerrero repitió como goliador de la Copa América —consiguió lo mesmo na edición de 2011, cuando foi goliador en solitariu—; amás, foi escoyíu «xugador del partíu» en tres oportunidad: nel partíu de la fase de grupo ante Venezuela, en cuartos de final frente a Bolivia y nel partíu pol tercer llugar frente a Paraguái.

Meyor xugador del tornéu[editar | editar la fonte]

Tentativamente dau a Lionel Messi; ante'l refugu d'esti al gallardón, la organización retiró'l premiu.[39][40]

Meyor xugador xuvenil[editar | editar la fonte]

Premiu al meyor xugador nuevu, hasta 23 años, foi presentáu por Claro.

El defensor colombianu, de 23 años, participó nos cuatro partíos de la so selección y nun recibió nenguna tarxeta mariella.

Meyor porteru del tornéu[editar | editar la fonte]

Premiu al meyor porteru del tornéu presentáu por Kia Motors.

El porteru chilenu tuvo presente nos seis partíos que xugó la so selección; recibió cuatro goles y caltuvo'l so arcu invictu en cuatro partíos.

Premiu al xuegu llimpiu[editar | editar la fonte]

Premiu Fairplay dau a la selección que prauticó meyor el xuegu llimpiu, presentáu por Santander.

Equipu ideal[editar | editar la fonte]

L'equipu ideal del tornéu foi escoyíu pol Grupu d'Estudiu Téunicu de la Conmebol.[41]

Pos. Xugador PX (T/S) Minutos xugaos Goles Asistencies Tarxetes marielles Doble tarxeta mariella y colorada Tarxetes coloraes
Porteru Bandera de Chile Claudio Bravo 6 (6/0) 570' 0 0 0 0 0
Defensa Bandera d'Arxentina Nicolás Otamendi 5 (5/0) 480' 0 0 1 0 0
Defensa Bandera de Chile Gary Medel 6 (6/0) 570' 2[n 2] 0 1 0 0
Defensa Bandera de Colombia Jeison Murillo 4 (4/0) 360' 1 0 0 0 0
Mediu Bandera de Chile Arturo Vidal Xugador del partíu Chile-Ecuador Xugador del partíu Chile-Méxicu Xugador del partíu Chile-Arxentina 6 (6/0) 525' 3 1 1 0 0
Mediu Bandera d'Arxentina Javier Mascherano 6 (6/0) 557' 0 0 3 0 0
Mediu Bandera de Chile Marcelo Díaz 6 (6/0) 487' 0 0 1 0 0
Mediu Bandera del Perú Christian Cueva 6 (6/0) 455' 1 1 0 0 0
Delanteru Bandera d'Arxentina Lionel Messi Xugador del partíu Arxentina-Uruguái Xugador del partíu Arxentina-Colombia Xugador del partíu Arxentina-Paraguái 6 (6/0) 570' 1 3 1 0 0
Delanteru Bandera del Perú Paolo Guerrero Xugador del partíu Perú-Venezuela Xugador del partíu Perú-Bolivia Xugador del partíu Perú-Paraguái 6 (6/0) 540' 4 0 1 0 0
Delanteru Bandera de Chile Eduardo Vargas Xugador del partíu Chile-Perú 6 (5/1) 476' 4 1 0 0 0
Entrenador Bandera d'Arxentina Jorge Sampaoli

Símbolos y mercadéu[editar | editar la fonte]

Balón[editar | editar la fonte]

El balón oficial de la Copa América 2015 foi presentáu nel Estadiu Nacional de Chile el 16 de payares de 2014, cola presencia del xugador chilenu Arturo Vidal. El balón recibió'l nome de Cachaña, un chilenismo que significa «regate, finta, gambeta o talentu especial p'apoderar el balón de fútbol».

Sergio Jadue apurriéndo-y un peluche de Zincha a la presidenta Michelle Bachelet.

La pelota cunta con doce paneles de revestimiento soldaos nun sistema de trés capes, un envoltoriu de poliéster y una cámara de látex de carbonu que llexa llibremente, dando mayor sensibilidá y esplosión. La «Nike Cachaña» ye de color blancu y contién bandes de color coloráu, azul, negru y mariellu y ta inspiráu en símbolos chilenos y nos colores de la bandera chilena; amás, lleva l'escudu de la Confederación Suramericana de Fútbol y el logo de la marca deportiva Nike.[42]

Mascota[editar | editar la fonte]

La mascota oficial del tornéu, un foín culpeo[43] —especie animal qu'habita cuasi na totalidá del territoriu chilenu y que s'atopa a lo llargo de los Andes y la Patagonia—, foi presentada'l 17 de payares de 2014 nel Complexu Deportivu Juan Pinto Durán; les sos carauterístiques representen al hincha del fútbol allegre, carismáticu y viviegu. El nome de la mascota, Zincha (apócope de «foín» y «hincha»), foi escoyíu por aciu votación popular.[44]

Cantar oficial[editar | editar la fonte]

El cantar oficial del tornéu foi «Al sur del mundu», interpretada pela banda tropical chilena Nueche de Bruxes.[45] El cantar tuvo un videoclip oficial y foi interpretada na ceremonia inaugural de la Copa América.

Otros cantares creaos con motivu del campeonatu fueron:

Clasificáu a la Copa Confederaciones 2017[editar | editar la fonte]

Campeón
Bandera de Chile

Clasificaos a la Copa Artemio Franchi 2018 nota 1[editar | editar la fonte]

Campeón
Bandera de Chile Bandera d'Arxentina
Arxentina

Subcampeón

nota 1: El tornéu ta ensin confirmación oficial per parte de la Conmebol y la UEFA.[48]

Televisión[editar | editar la fonte]

 Chile: Les cadenes TVN y Canal 13 emitieron los 26 partíos del certame con cámares instalaes nes subsedes del certame

Otros países[editar | editar la fonte]

Radio[editar | editar la fonte]

Les radioemisoras ADN, Agricultura, Bio-Bio, Cooperativa, Portales y UCV Radio emitieron los meyores partíos del certame.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Notes[editar | editar la fonte]

  1. La selección chilena va caltenese como campeón d'América hasta la edición de 2019.[3]
  2. Inclúi un autogol nel partíu Chile-Perú.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «copa-america-chile-2015-apostar del-11-de-xunu-al-4-de-xunetu-0 La Copa América Chile 2015 va apostar del 11 de xunu al 4 de xunetu». Conmebol. www.conmebol.com (11 de febreru de 2014). Consultáu'l 7 d'agostu de 2015.
  2. 2,0 2,1 «Reglamentu de la Copa América Chile 2015». Conmebol. 23 de payares de 2014. http://www.conmebol.com/sites/default/files/reglamentu_copa_america_chile_2015_-_pagina_web_.pdf. Consultáu'l 19 d'avientu de 2014. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «comunicáu oficial-ratificando-que-Chile-sera-campeon-de-America-hasta-2019.html Conmebol emite un comunicáu oficial ratificando que Chile va ser campeón d'América hasta 2019». EMOL (24 de xunu de 2016). Consultáu'l 25 de xunu de 2016.
  4. Gálvez, Roberto (5 de xunetu de 2015). «La Colorada llogró boletos pa xugar la Copa Artemio Franchi». As. Consultáu'l 9 de xunetu de 2015.
  5. Cooperativa.cl (5 de xunetu de 2015). «Chile va a jugar la Copa Confederaciones y el Artemio Franchi por ganar la Copa América». Consultáu'l 9 de xunetu de 2015.
  6. Bertin, Ximena (9 de xunetu de 2015). «Copa América atraxo al país 88.500 turistes extras que gastaron US$70 millones». La Tercer. Consultáu'l 9 de xunetu de 2015.
  7. 7,0 7,1 L'Afición (ed.): «Copa América 2015 correspuénde-y a Brasil». Archiváu dende l'orixinal, el 18 de xunu de 2011. Consultáu'l 23 de payares de 2010.
  8. 8,0 8,1 Goal.com (ed.): «C3%ADa-la copa-del-2015-a-chile Copa América: Brasil dexaría la Copa del 2015 a Chile» (31 de xunetu de 2009). Consultáu'l 23 de payares de 2010.
  9. La Tercer (ed.): «Conmebol quier la Copa América 2015 en Méxicu sobre Chile» (21 de xunetu de 2009). Archiváu dende l'orixinal, el 13 de xunetu de 2011. Consultáu'l 23 de payares de 2010.
  10. La Nación (ed.): «La Copa América da otru pasu escontra Chile» (8 d'agostu de 2009). Archiváu dende l'orixinal, el 9 de marzu de 2012. Consultáu'l 23 de payares de 2010.
  11. Europa Press (ed.): «FUTBOL-Bolivia va ser sede de Copa América 2015: Evo Morales» (28 d'abril de 2010). Consultáu'l 23 de payares de 2010.
  12. Los Tiempos (ed.): «Bolivia aspira a entamar Copa América 2015» (12 de marzu de 2010). Consultáu'l 23 de payares de 2010.
  13. Radio Cooperativa (24 de payares de 2010). «copa-america/prontus_nots/2010-11-24/193144.html Chile tendrá d'esperar hasta 2019 pa entamar la Copa América». Consultáu'l 24 de payares de 2010.
  14. «la-organizacion-de-la copa-america-2015.shtml Chile llogra que Brasil-y apurra la organización de la Copa América 2015». La Tercera (23 de marzu de 2012). Consultáu'l 23 de marzu de 2012.
  15. «copa-america-el-2015/ Chile va ser finalmente l'organizador de la Copa América'l 2015». CDF (24 de marzu de 2012). Consultáu'l 24 de marzu de 2012.
  16. La Tercera (ed.): «copa-america-y-el mundial-sub-17.shtml Trelce ciudaes postularon pa ser sede de la Copa América y el Mundial sub 17». Consultáu'l 8 d'avientu de 2012.
  17. Terra Chile (ed.): «mundial-sub-17,58bfaef65799b310VgnCLD2000000dc6eb0aRCRD.html#tarticle ANFP oficializa sedes pa Copa América y el Mundial Sub 17». Consultáu'l 15 d'avientu de 2012.
  18. «amiéstase-el-monumental/prontus_elgrafico/2014-11-11/173239.html Copa América: Concepción confirmáu como sede y amiéstase el Monumental». El Gráficu (11 de payares de 2014). Consultáu'l 11 de payares de 2014.
  19. «calendariu-de-partíos-de-la copa-america/19ery8ngcpdgx1o97bqu8vskqg Fixture: el calendariu de partíos de la Copa América». ca2015.com (11 de payares de 2014). Consultáu'l 24 de payares de 2014.
  20. «La Copa América 2015 yá tien el so calendariu definíu». AS (13 de payares de 2014). Consultáu'l 24 de payares de 2014.
  21. «Yá tán les ternes arbitrales pa la Copa América». ca2015.com (23 de mayu de 2015). Consultáu'l 23 de mayu de 2015.
  22. «Los 39 árbitros de la Copa América - Chile 2015». Conmebol (23 de mayu de 2015). Archiváu dende l'orixinal, el 25 de mayu de 2015. Consultáu'l 23 de mayu de 2015.
  23. Samuel Martell (3 de xunu de 2015). «copa-america Joel va dirixir na Copa América». El Gráficu. Consultáu'l 8 de xunu de 2015.
  24. . Goal.com (3 de xunu de 2015). Consultáu'l 8 de xunu de 2015.
  25. Futbolred.com (26 de mayu de 2015). «copa-america+15829221 El campeón de la Copa América va llevase 6,5 millones de dólares».
  26. «¿Viense una nueva Copa América?». Infobae (22 de xunetu de 2011).
  27. Goal.com (ed.): «CONCACAF Request Entry Into The Copa America» (inglés) (6 d'ochobre de 2010). Consultáu'l 23 de payares de 2010.
  28. Copa América 2015: China va participar como selección convidada. RPP Noticias (Perú). 3 de marzu de 2014. http://www.rpp.com.pe/2014-03-03-copa-america-2015-china-participara-como-seleccion-convidada-noticia_673850.html. Consultáu'l 3 de marzu de 2014. 
  29. China va xugar la Copa América de 2015 en Chile como selección convidada. ESPN Deportes. 3 de marzu de 2014. http://www.espndeportes.com/news/story?id=2034452&s=mundial&type=story&campaign=rss&source=ESPNdeportesPortada. Consultáu'l 3 de marzu de 2014. 
  30. «遗憾!赛程撞车,足协忍痛放弃美洲杯» (chinu). Hupu.com (16 d'abril de 2014).
  31. «足协正式拒绝美洲杯:冲世界杯要紧» (chinu). Hupu.com (19 d'abril de 2014).
  32. «Xamaica to tackle Copa America» (inglés). rjrnewsonline (24 de mayu de 2014). Consultáu'l 30 de mayu de 2014.
  33. 24horas.cl (3 de xunu de 2015). «copa-america-1681260 Chile tien el cuartu plantel más caru de la Copa América». Consultáu'l 11 de xunetu de 2015.
  34. A.M. (2 de xunu de 2015). «copa-america.shtml Mil millones de dólares suman los 20 xugadores más caros de la Copa América». La Tercer. Consultáu'l 11 de xunetu de 2015.
  35. Castro, Juan (12 de xunu de 2015). «Acentu arxentín nos banquinos». Marca. Consultáu'l 14 de xunu de 2015.
  36. Guerrero, Natalia (13 de xunu de 2015). «Los celebros arxentinos qu'apoderen la Copa América». BBC Mundu. Consultáu'l 14 de xunu de 2015.
  37. Conmebol (23 de payares de 2014). «grupos-de-las-cabezas-de-serie-para-la-copa Conmebol afitó los grupos de les cabeces de serie pa la Copa». Consultáu'l 16 de xunetu de 2015.
  38. FIFA (23 d'ochobre de 2014). «Clasificación Mundial FIFA/Coca Cola - Clasificación Masculina». Consultáu'l 17 de xunetu de 2016.
  39. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes premio1
  40. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes premio2
  41. Sitio oficial de Copa América 2015 (5 de xunetu de 2015). «ideal-de-la copa-america-2015/6l5rrgiuglb1f7764awc0q8o/slide/0 L'equipu ideal de la Copa América 2015». Archiváu dende l'ideal-de-la copa-america-2015/6l5rrgiuglb1f7764awc0q8o/slide/0 orixinal, el 7 de xunetu de 2015. Consultáu'l 5 de xunetu de 2015.
  42. AFP (2014). «pelota-de-la copa-america-2015 Presenten "Cachaña", la pelota de la Copa América-2015». Conmebol. Archiváu dende l'pelota-de-la copa-america-2015 orixinal, el 25 de payares de 2014.
  43. «mascota-del-gran-eventu Copa América Chile 2015: un allegre foín ye la mascota del gran eventu». Conmebol (2014). Archiváu dende l'mascota-del-gran-eventu orixinal, el 24 de payares de 2014.
  44. P. V. Z. (28 de payares de 2014). «mascota-de-la copa-america-2015.shtml Zincha va ser el nome de la mascota de la Copa América 2015». Consultáu'l 28 de payares de 2014.
  45. «sur-del mundu-l'himnu oficial-de-la copa-america-2015/prontus_elgrafico/2015-05-13/163435.html "Al sur del mundu": L'himnu oficial de la Copa América 2015». www.elgraficochile.cl (13 de mayu de 2015).
  46. «Copa América en TVN». www.tvn.cl (30 d'abril de 2015).
  47. «Copa América 2015: Nicky Jam llanza cantar pa sofitar a selección colombiana». panamericana.pe.
  48. EMOL (12 de xunetu de 2016). «Copa-Artemio-Franchi-que-enfrentaria-a-Chile-con-Francia-en-marzu-del-2018.html Ta en dulda la Copa Artemio Franchi qu'enfrentaría a Chile con Francia en marzu del 2018». Consultáu'l 12 de xunetu de 2016.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]



Predecesora:
Bandera d'Arxentina Arxentina 2011
Copa América
Bandera de Chile Chile 2015
Socesora:
Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos 2016