Michelle Bachelet

De Wikipedia
Michelle Bachelet
Alta Comisionada de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos (es) Traducir

1r setiembre 2018 - 31 agostu 2022
Prince Zeid bin Ra'ad (es) Traducir - Volker Türk
Presidenta de Chile

11 marzu 2014 - 11 marzu 2018
Sebastián Piñera - Sebastián Piñera
directora ejecutiva de ONU Mujeres (es) Traducir

14 setiembre 2010 - 15 marzu 2013
← ensin valor - Phumzile Mlambo-Ngcuka
presidencia temporal d'Unasur

23 mayu 2008 - 10 agostu 2009
← ensin valor - Rafael Correa
Presidenta de Chile

11 marzu 2006 - 11 marzu 2010
Ricardo Lagos - Sebastián Piñera
ministra de Defensa Nacional de Chile (es) Traducir

7 xineru 2002 - 29 setiembre 2004
Mario Fernández Baeza - Jaime Ravinet
ministra de Salud de Chile (es) Traducir

11 marzu 2000 - 7 xineru 2002
Álex Figueroa - Osvaldo Artaza
consultant (en) Traducir

Vida
Nacimientu La Cisterna (es) Traducir29 de setiembre de 1951[1] (72 años)
Nacionalidá Bandera de Chile Chile
Residencia Quintero
Antofagasta
San Bernardo (es) Traducir
Bethesda (es) Traducir
Australia
Leipzig
Potsdam
Potsdam
Nueva York
Xinebra
Washington DC
Santiagu
Llingua materna castellanu
Familia
Padre Alberto Bachelet
Madre Ángela Jeria
Casada con Jorge Dávalos Cartes (1979 – 1984)
Fíos/es Sebastián Dávalos
Familia
Estudios
Estudios Westland Middle School (en) Traducir
(1962 - 1964)
Liceo Nº 1 Javiera Carrera (es) Traducir
(1964 - 1969) diploma de escuela secundaria (es) Traducir
Universidá de Chile
(1970 - 7 xineru 1983) : medicina
Universidá de Leipzig
(1978 - 1978) : alemán
Universidá Humboldt de Berlín
(setiembre 1978 - febreru 1979) : medicina
Academia Nacional de Estudios Políticos y Estratégicos (es) Traducir
(1996 - 1996) diplomado (es) Traducir
Colegio Interamericano de Defensa (es) Traducir
(1997 - 1998) posgráu : Defensa Continental (en) Traducir
Academia de Guerra del Ejército de Chile (es) Traducir
(1998 - 1998) maestría : Ciencia militar
Llingües falaes alemán
inglés
francés
portugués
rusu[2]
castellanu[3]
Oficiu política, ciruxana, epidemióloga, pediatraparticipante nun foru internacional
Emplegadores Organización de les Naciones Xuníes
Premios
Miembru de Grupu de Puebla
Creencies
Relixón Agnosticismu
Partíu políticu Partíu Socialista de Chile (hasta 2018)
IMDb nm1905605
michellebachelet.cl
Cambiar los datos en Wikidata

Verónica Michelle Bachelet Jeria (29 de setiembre de 1951La Cisterna (es) Traducir)[13] ye una médica y política chilena, actual presidenta de la República de Chile dende'l 11 de marzu de 2014.[14] Bachelet ostentó la primer maxistratura del país ente'l 11 de marzu de 2006 y el mesmu día de 2010, siendo reelecta darréu pa un nuevu mandatu. Tamién foi la primera presidenta pro tempore d'UNASUR, y la primer encargada d'ONX Muyeres, axencia de les Naciones Xuníes pa la igualdá de xéneru.

Fía d'Alberto Bachelet, xeneral de brigada de la Fuercia Aérea de Chile y miembru del gobiernu de la Unidá Popular liderada por Salvador Allende, Michelle Bachelet estudió medicina na Universidá de Chile, periodu en qu'ingresó a les files del Partíu Socialista. Tres el golpe d'Estáu del 11 de setiembre de 1973, el so padre foi deteníu pol réxime militar, finando en prisión, y Michelle xunto a la so madre, Ángela Jeria, pasaron a la clandestinidá. En 1975 dambes fueron deteníes en Villa Grimaldi polos organismos represivos de la dictadura, antes de partir al exiliu políticu.

En 1979 tornó al país y sumóse a diversos movimientos contrarios a la dictadura d'Augusto Pinochet. Col torna de la democracia, Bachelet desenvolvió una carrera política de baxu perfil, que camudaría radicalmente al asumir como ministra de Salú mientres el gobiernu de Ricardo Lagos Escobar en 2000. En 2002, asumió como ministra de Defensa, siendo la primer muyer del país y d'Iberoamérica n'ocupar dichu puestu.[15] Nesa posición, Bachelet convertir nuna figura de gran popularidá, siendo designada darréu como candidata presidencial de la Concertación de Partíos pola Democracia pa les eleiciones presidenciales de 2005, que ganó'l 11 d'avientu d'esi añu y el 15 de xineru de 2006 en primer y segunda vuelta, respeutivamente.

La eleición de Bachelet como presidenta de Chile marcó unu de los mayores afitaos na hestoria republicana del país al ser la primer muyer electa pa exercer el máximu cargu gubernamental. Magar les altes cifres d'aprobación y popularidá al empecipiar el so mandatu, al términu de la que se llamó «lluna de miel», Bachelet tuvo d'enfrentar una serie de diversos conflictos, d'ente los cualos sobresalen la Revolución pingüina —empecipiada a menos de dos meses d'empezar el so gobiernu— y la crisis del Transantiago —al añu siguiente—, que xeneraron fuertes divisiones y crisis na coalición de gobiernu como coles mesmes perdures crítiques y reproches per parte de la oposición. Sicasí, al empezar la segunda metá del so mandatu, el sellu social» de los dos restantes años —que dexó una importante reforma al sistema previsional— y la bien evaluada xestión de la crisis económica mundial de 2008, dexó que Bachelet repicara les sos cifres de popularidá, algamando cifres históriques de sofitu a nivel llatinoamericanu;[16] nel planu internacional, Bachelet foi evaluada ente les muyeres más poderoses ya influyentes del mundu.[17][18][19][20][21][22] A poques selmanes del términu del so gobiernu, en febreru de 2010, tuvo qu'enfrentar un terremotu de magnitú 8,8 qu'azotó a la zona centro sur del país,[23] que produció, amás, un fuerte tsunami qu'impactó les mariñes chilenes. Dambos eventos destructivos dexaron un saldu de 525 persones muertes y 25 sumíes.[24]

Tres el so mandatu, Bachelet asumió como secretaria xeneral adxunta de les Naciones Xuníes, col fin d'encargase y desempeñar la direición executiva de l'acabante crear axencia ONX Muyeres.[25][26] Sicasí, la ex-presidenta caltúvose como una de les figures polítiques meyor evaluaes pola ciudadanía chilena,[27][28] lo que motivó'l so regresu al país en marzu de 2013 pa convertise nuevamente en candidata a la presidencia.[29] Escoyida en primaries como candidata del pactu Nueva Mayoría —conformada pola ex Concertación y otros partíos d'esquierda—,[30] Bachelet llogró una amplia mayoría de los votos nes eleiciones presidenciales de 2013 y foi reelecta pa un segundu periodu, el qu'empecipió'l 11 de marzu de 2014.

Primeros años[editar | editar la fonte]

Michelle Bachelet na so infancia, xunto a los sos padres y el so hermanu mayor, de vacaciones en Cáhuil.

Nacida en Santiago, Verónica Michelle foi la segunda fía del matrimoniu conformáu dende 1945 pol xeneral de Brigada Aérea Alberto Bachelet y de l'arqueóloga Ángela Jeria. Al traviés de la so familia paterna, Bachelet baxa d'inmigrantes franceses depués de que la so tatarabuelo, el viñatero Louis-Joseph Bachelet, llegara a Chile dende Burdeos en siendo contratáu pola familia Subercaseaux.[31] Per parte materna, Bachelet ye bisnieta de Máximu Jeria, el primer inxenieru agrónomu del país.[32] Y de parte paterna ye bisnieta de Germán Bachelet Beault, bien venceyáu al axusto viticultor.[31] La familia Bachelet Jeria tenía un talante lliberal, llaicu y progresista, onde les figures paternales taben bastante alloñaes del prototipu de la conservadora sociedá chilena: el xeneral Bachelet, magar el so machista formación militar, cooperaba nos llabores del llar y la so esposa yera una profesional desafiada.[32] El xeneral Bachelet, por cuenta de la so formación castrense calteníase alloñáu de la continxencia política, pero tenía fuertes llazos cola francmasonería, siendo miembru de la Gran Loxa de Chile.[33]

Michelle Bachelet, mientres la so adolescencia, al pie del so padre Alberto.

Debíu al trabayu del so padre, Michelle Bachelet pasó la so infancia en diverses dependencies de la Fuercia Aérea de Chile, cuntando les bases aérees de Quintero, Cerro Moreno y El Monte. En 1962, el so padre foi designáu pol presidente Jorge Alessandri como amestáu militar de la embaxada chilena en Washington D. C., polo que tola familia treslladar pa vivir en Bethesda, un suburbiu allugáu en Maryland. Mientres los dos años d'estadía nos Estaos Xuníos, Michelle Bachelet estudió na escuela local y aprendió a apoderar el idioma inglés.

Al tornar, realizó los sos estudios secundarios nel Liceo nᵘ 1 de Neñes de Santiago. Mientres esos años, Bachelet realizó diverses actividaes deportives y artístiques, participando nel coru del so colexu, na so seleición de vóleibol y na Academia de Teatru del Institutu Nacional, onde conformó'l Grupu Aleph». Al pie d'amigues y compañeres, formó un grupu musical conocíu como «Les Clap Clap», que participó en diversos festivales escolares de música. Nel so cursu, exerció como delegada y presidente, antes de salir egresada como l'alumna de meyor rendimientu en 1969.[34]

Estudios universitarios y exiliu[editar | editar la fonte]

La Facultá de Medicina de la Universidá de Chile foi la casa d'estudios de Michelle Bachelet dende 1972 a 1975 y, tres l'exiliu, de 1979 a 1982.

Tres egresar de la educación secundaria, Bachelet rindió la Prueba d'Aptitú Académica, algamando una de les meyores puntuaciones a nivel nacional,[35] lo que-y dexó ingresar a la Facultá de Medicina de la Universidá de Chile, depués de refugar otres carreres como socioloxía o economía.

Mientres esa mesma dómina, a empiezos del gobiernu de la Unidá Popular liderada por Salvador Allende, Bachelet averar a la Mocedá Socialista influyida pol mozu diputáu Carlos Lorca, que tamién yera dirixente de la mesma casa d'estudios. Bachelet llueu empezaría a tomar un activu rol na política universitaria, mientres el so padre yera designáu por Allende en 1972 como xefe de les Xuntes de Suministru y Precios (JAP), destinaes a la distribución d'elementos de primera necesidá a la población productu de la falta d'alimentos y otros productos básicos.

En 1973, la crisis político y económico en que s'atopaba'l país agravóse y diversos miembros de les Fuercies Armaes empezaron a orquestar un golpe d'Estáu contra'l gobiernu del Presidente Allende. Alberto Bachelet negar a participar y tres el golpe d'Estáu del 11 de setiembre de 1973, de momentu foi deteníu polos sos pares na so oficina del Ministeriu de Defensa Nacional por órdenes direutes de Gustavo Leigh, Comandante en Xefe de la Fuercia Aérea. Foi condergáu por traición a la patria» y quedó recluyíu na Cárcel Pública de Santiago, onde sufrió diversos apremios y tortures. El 12 de marzu de 1974, tres una xornada d'interrogatorios y tortura, Alberto Bachelet sufrió un infartu al miocardiu ensin recibir asistencia médica per parte de los funcionarios de la cortil y que finalmente-y provocó la muerte.[36]

Memorial a les víctimes de la represión de la dictadura en Villa Grimaldi, onde Bachelet foi detenida y torturada en 1975.

Magar la muerte del so padre, Michelle Bachelet siguió colos sos estudios y sofitando al proscritu Partíu Socialista de Chile col fin d'ayudar a los escorríos políticos pol Réxime Militar lideráu por Augusto Pinochet. Tres años de clandestinidá, Bachelet y la so madre fueron deteníes el 10 de xineru de 1975 pola Direición d'Intelixencia Nacional (DINA), siendo treslladaes cola vista vendada al centro de detención conocíu como Villa Grimaldi, onde seríen torturaes y entrugaes, pa depués ser treslladaes a la cortil de Cuatro Álamo.[32]

Gracies a los contactos qu'entá calteníen con ciertos líderes militares, Ángela Jeria llogró llograr el permisu por qu'al pie de la so fía partiera al exiliu. El so primer destín foi Australia, onde Alberto, hermanu de Michelle, vivía dende 1969, pero depués Michelle Bachelet treslladar a la República Democrática Alemana pa prosiguir los sos estudios de medicina na Universidá Humboldt de Berlín. Bachelet llegó a Alemaña Oriental en mayu de 1975 y establecióse nel barriu d'Am Stern na ciudá de Potsdam, onde foi allugada gracies a les xestiones del gobiernu socialista d'Erich Honecker y onde empezó a aprender l'idioma alemán. Antes d'ingresar finalmente a les aules universitaries, el Partíu Socialista Unificáu d'Alemaña dexó-y realizar dellos trabayos asistenciales en consultorios médicos de Potsdam y migró por siete meses a Leipzig mientres 1978 a perfeccionar el so idioma nel Herder Institut dependiente de la Universidá Karl Marx.[37]

Nesi país conoció a Jorge Dávalos, tamién exiliáu y miembru del Comité Central del PS, y con quien se casó en 1977. Dávalos, que llegó a la RDA en 1974, yera d'oficiu arquiteutu -anque ensin diploma-, y tamién yera militante del Partíu Socialista, que, según la Stasi, haber auspiciado en 1968 pa faer una capacitación en manexu de pistoles y esplosivos.[38] El primer fíu del matrimoniu, Sebastián Dávalos, nació mientres la so permanencia en Leipzig en 1978. El 1 de setiembre del mesmu añu, Bachelet (sol nome de «Verónica Michelle Dávalos») ingresó finalmente a la Universidá Humboldt. Un nuevu departamentu en Potsdam foi apurríu a la familia Dávalos pol gobiernu, mientres Ángela Jeria partió a Washington D. C. depués de trabayar dellos años nel Muséu Prehistóricu de Potsdam. Anque tenía proyeutada una permanencia hasta 1984, añu en que egresaría de la Universidá, la so estadía llindar a los cinco meses depués de llograr permisu pa tornar al país.

Regresu a Chile[editar | editar la fonte]

En febreru de 1979, la familia Dávalos tornó a Chile y Michelle Bachelet retomó los sos estudios na Universidá de Chile, titulándose en xineru de 1983 como médicu ciruxanu.[39] En 1984 nació la so segunda fía mientres el so matrimoniu entraba nuna crisis que desaguaría na so términu esi mesmu añu.

Depués de graduase, Bachelet presentó'l so postulación a un puestu de médicu xeneral de zona dientro del sistema públicu de salú, pero foi refugada, según ella, por razones polítiques». Sicasí, el Colexu Médicu de Chile dio-y una beca pa especializase en pediatría y salú pública nel Hospital Roberto del Río, especialidá de la cual nun se tituló pos nun rindió l'exame final.[40] Paralelamente, Bachelet incorporar a los llabores de la ONG PIDEE dedicada a la proteición de menores, quedando al cargu de la seición médica del organismu.[32]

En 1985, Bachelet faise cargu del área médica de la ONG Proteición a la Infancia Estropiada polos Estaos d'Emerxencia (PIDEE). La fotografía correspuende a una cena nel so honor entamada por PIDEE, tres la so designación como ministra de salú, en 2000.

Nestos años, Bachelet taba alloñada de la política, magar la so cercanía con diversos militantes de la oposición a la dictadura militar. N'Alemaña Oriental, Bachelet tornara participar nos grupos de formación política socialista y privilexó los sos estudios por encamientu del so home. Cuando en 1978 el Partíu Socialista nel exiliu quebrar ente les corrientes anovada de Carlos Altamirano y la dura de Clodomiro Almeyda, Bachelet prefirió la postrera, que postulaba una llucha confrontacional contra la dictadura de Pinochet. A pesar de dicha eleición, Bachelet caltúvose acordada, un tanto desilusionada de la incapacidá de la dirigencia de llograr alcuerdos y crítica de delles aiciones. Al volver a Chile, Bachelet caltuvo'l so baxu perfil, abandonando la so participación n'actividaes polítiques y yera una figura desconocida dientro de les files del PS.[41]

Magar esti alloñamientu de la política partidista, Bachelet participaba en protestes contra'l gobiernu de Pinochet, yera cercana a la Vicaría de la Solidaridá –onde participaba viviegamente la so madre, Ángela Jeria– y empezó a forxar nueves rellaciones polítiques na so estadía nel PIDEE, especialmente con diversos militantes del Partíu Comunista. Ente 1985 y 1987, Bachelet caltuvo una rellación sentimental con Álex Vojkovic, qu'actuaría nesa dómina como voceru del Frente Patrióticu Manuel Rodríguez (FPMR), un grupu revolucionariu opositor al réxime de Pinochet y qu'inclusive realizaría un atentáu nel so contra. A partir d'esi venceyu, señalóse que Bachelet collaboraría col FPMR,[42] anque'l so nivel de participación sería básicu, interviniendo en dellos discutinios colos sos miembros,[43] sicasí, tamién s'indicó que podría realizar xeres d'analises de les operaciones armaes qu'efeutuaba'l Frente, y que sirvíen a la so cúpula pa planiar nueves aiciones, aldericando y sistematizando el llabor de la direición nacional del FPMR; sía que non, siempres s'esclarió que nun participó nin s'arreyó direutamente n'aiciones armaes del Frente.[44] Ella, pela so parte, negó tajantemente collaborar col FMPR.[45]

En 1987, la represión de la dictadura empezó a sumir, dexando la llegalización de los primeros partíos políticos abiertamente opositores al Réxime. Dientro de la oposición surdió una fuerte discrepancia ente aceptar o refugar la Constitución de 1980 promulgada por Pinochet y que podría eventualmente dexar el fin de la dictadura. Bachelet, adscrita nesi tiempu al Movimientu Democráticu Popular y al Partíu Ampliu d'Izquierda Socialista, siguió la corriente liderada por Camilo Escalona a favor de boicotiar la realización del Plebiscitu Nacional de 1988, que consideraben sería un fraude eleutoral y la forma que tendría Pinochet de llexitimar el so gobiernu. A pesar d'ello, Bachelet finalmente inscribióse nos rexistros eleutorales y votó pol «Non», al igual que'l 53 % de los votantes qu'obligaríen a que'l xeneral Pinochet dexara'l mandu de la nación en 1990.[41]

Cola victoria de Patricio Aylwin nes eleición presidencial de 1989, la Concertación de Partíos pola Democracia asumió'l gobiernu del país, el 11 de marzu de 1990, empecipiándose'l periodu de la transición a la democracia. Bachelet foi incorporada finalmente al sistema públicu de salú, siendo contratada como epidemióloga nel Serviciu de Salú Metropolitanu Occidente y depués na Comisión Nacional del Sida (CONASIDA). Al pie del so trabayu en diches organizaciones gubernamentales, Bachelet realizó asesoríes pa la Organización Panamericana de la Salú, la Organización Mundial de la Salú y l'Axencia Alemana de Cooperación Téunica (GTZ)

Nesa dómina, Bachelet conoció al epidemiólogu Aníbal Henríquez con quien trabayaba en CONASIDA. Dambos empecipiaron una rellación sentimental estable por trés años y de la cual nació la so fía menor en 1992. Como'l matrimoniu con Dávalos nun taba anuláu en Chile, la pareya nun se casó y finalmente vencería a los trés años de rellación. Profesionalmente, Bachelet sería incorporada como asesora del Ministeriu de Salú mientres el gobiernu d'Eduardo Frei Ruiz-Tagle ente 1994 y 1997.[32]

Carrera política[editar | editar la fonte]

Fotografía de Bachelet pa la campaña de les eleiciones municipales de 1996, onde se presentó como candidata al conceyu de Los Condes.
Michelle Bachelet xunto al presidente Ricardo Lagos Escobar na Parada Militar de 2002.
Michelle Bachelet como ministra de Defensa nun viaxe oficial a los Estaos Xuníos.

A mediaos de los años 1990, la carrera de Bachelet enfocada principalmente nel mundu téunicu de la salú empezaría a entornase escontra la política partidista y la Defensa. En 1996 foi electa como parte del Comité Central del Partíu Socialista de Chile (reunificado dellos años antes) mientres el XXV Congresu de la coleutividá. Esi mesmu añu, mientres les eleiciones municipales, Bachelet presentóse como candidata en Los Condes, una comuña de clase alta allugada na zona oriente de Santiago de Chile y considerada un bastión eleutoral de la derecha. Na so primer participación eleutoral, Bachelet llogró 2622 votos equivalentes a un 2,35 % del total, lo que nun-y dexó nin siquier ser electa conceyal; sicasí, Joaquín Lavín, militante de la Unión Demócrata Independiente, llogró un 77,76 % del total siendo reelecto alcalde cola primer mayoría nacional.[46]

Depués de la so derrota, Bachelet cursó un diplomáu sobre estratexa militar na Academia Nacional d'Estudios Políticos y Estratéxicos (ANEPE) —al qu'asistieron dolce alumnos: seis oficiales de les Fuercies Armaes y d'Orde y Seguridá, y seis civiles—, onde pol so bon rendimientu —llogró'l primer llugar de la promoción—, y gracies al patrociniu de la Beca Presidente de la República, siguió en 1997 un cursu cimeru sobre defensa continental nel Colexu Interamericano de Defensa, allugáu en Washington D. C., Estaos Xuníos. Al so regresu en 1998, Bachelet trabayó un añu como asesora del Ministeriu de Defensa Nacional.[47]

Esi mesmu añu, foi reelecta nel Comité Central del PS ya integróse al Comité Políticu de la coleutividá. En mayu de 1999, Bachelet incorporar a la campaña del precandidato presidencial del bloque PS-PPD Ricardo Lagos Escobar nes primaries de la Concertación frente al demócrata cristianu Andrés Zaldívar. Tres l'atayante victoria laguista, Bachelet siguió na campaña pa les eleiciones presidenciales. Tres una estrecha resultancia na primer eleición, Lagos llogró finalmente la victoria frente a Joaquín Lavín mientres la segunda vuelta realizada'l 11 de xineru de 2000.

Ministra de Salú[editar | editar la fonte]

El 11 de marzu del mesmu añu, Ricardo Lagos asumió como presidente de Chile al pie del so gabinete. Michelle Bachelet asumió esi día como ministra de Salú, el so primer cargu de relevancia nacional y que la obligó a arrenunciar al so cargu nel Comité Políticu socialista. Como parte de les promeses de la campaña presidencial, Lagos encamentó a Bachelet la xera d'acabar coles llamaes coles (files d'espera) de los enchíos consultorios públicos en menos de tres meses. Pese al escepticismu inicial y los curtios plazos, escontra'l mes de xunetu'l nivel de les coles amenorgar nun 90 % gracies a la asignación centralizada de consultes per vía telefónica y la estensión horaria de les atenciones prioritaries. Por cuenta de que la meta d'esaniciar les coles nun foi cumplida, Bachelet dexó'l so cargu a disposición del Presidente Lagos, quien pela cueta la confirmaría.[32]

Una vegada cumplida esta xera, Bachelet asumió una entá más complexa: dar entamu a la creación d'una reforma estructural al sistema públicu de salú que dexara l'accesu universal ya igualitariu a esta. Ente les reformes que fueron propuestes pola alministración de Bachelet (y que seríen desenvueltes pol so socesor, Osvaldo Artaza) atópase l'establecimientu d'un sistema d'accesu universal a les patoloxíes más comunes, la ellaboración del proyeutu de llei sobre derechos y deberes de les persones, meyoramientu de programes de tratamientu d'enfermedaes y la estensión del seguru médicu.[32]

Bachelet tuvo d'enfrentar mientres la so xestión la oposición de diversos grupos conservadores y de la Ilesia Católica, especialmente tres l'aprobación del ministeriu a la venta de la píldora del día dempués y la distribución d'ésta en forma gratuita a víctimes d'abusu sexual nos consultorios públicos. Considerada polos sos opositores como un abortifacente, una demanda foi presentada ante la Corte Suprema de Chile, que resolvió en 2001 prohibir la distribución del fármacu.

Ministra de Defensa Nacional[editar | editar la fonte]

Bachelet revisando tropes xunto al secretariu de Defensa de los Estaos Xuníos, Donald Rumsfeld.
Bachelet nuna xunta col secretariu de Defensa de los Estaos Xuníos, Donald Rumsfeld (enantes yá nomáu).

El 7 de xineru de 2002, Ricardo Lagos realizó un cambéu de gabinete, nel cual Bachelet pasó dende'l Ministeriu de Salú al Ministeriu de Defensa Nacional en reemplazu del demócrata cristianu Mario Fernández. La llegada de Bachelet a esi organismu, anque nun foi una gran sorpresa pa los entendíos na carrera profesional de la ministra, marcó un precedente históricu. Michelle Bachelet foi la primer socialista n'asumir esa cartera en 29 años, desque Orlando Letelier fuera depuestu tres el golpe d'Estáu, y la primer ministra de Defensa torturada por órdenes de les mesmes Fuercies Armaes que quedaben al so cargu. Amás, Michelle Bachelet convertir na primer muyer al cargu d'un ministeriu de Defensa, non yá a nivel nacional, sinón qu'a nivel llatinoamericanu, y una de les poques a nivel mundial.

Magar diches condiciones, Bachelet nun enfrentó problemes coles xerarquíes de les Fuercies Armaes; otra manera, la so cercanía cola familia militar» dexó-y xenerar instancies úniques d'acercamientu ente les Fuercies Armaes y les víctimes de la represión mientres la dictadura, especialmente mientres el 30ᵘ aniversariu del golpe d'Estáu. Asina por casu, la Fuercia Aérea de Chile realizó actividaes conmemorativas nel antiguu campu de concentración de la isla Dawson xunto a dellos deteníos nesa dómina, y na base naval de Quintero onde foi reivindicada la figura del padre de la ministra, sumáu al «nunca más» pronunciáu por Juan Emilio Cheyre, Comandante en Xefe del Exércitu de Chile, consideráu como un actu de perdón públicu per parte de les Fuercies Armaes al mundu civil.[48]

Mientres la so xestión nel Ministeriu de Defensa Nacional, Bachelet siguió colos planes de modernización de les Fuercies Armaes, aumentó la participación d'éstes en misiones de paz como les de Xipre y Bosnia y Herzegovina, amplió les posibilidaes d'ingresu de muyeres a la carrera militar, xeneró importantes cambeos al serviciu militar obligatoriu y punxo en práutica les disposiciones del tratáu d'Ottawa pa la destrucción de campos minaos.

Anque llograra dase a conocer ante la opinión pública mientres la so xestión como ministra de Salú, el despegue de la popularidá de Bachelet realizar na so xestión como ministra de Defensa. La personalidá relaxada de Bachelet, la so voluntá de xenerar alcuerdos y la so posición alloñada del establishment políticu tradicional empezaron a llevantar rápido la so imaxe magar la frialdá y complexidá acomuñada tradicionalmente al so ministeriu. Unu de los momentos claves nesti ascensu foi mientres l'iviernu de 2002, graves inundación azotaron diverses comuñes del Gran Santiago tres fuertes agües, polo que'l personal de les Fuercies Armaes esplegar p'ayudar a los damnificados; Bachelet salió a comandar les actividaes y l'imaxe d'ella a bordu d'un tanque cruciando les cais cubiertes d'agua ya impartiendo órdenes a los sos subordinaos quedó na retina de la ciudadanía.[49]

El llamáu «fenómenu Bachelet» empezó a crecer col pasu de los meses. Nun conciertu de Joan Manuel Serrat, la entrada de Bachelet foi más vitoreada que la del propiu cantante y del presidente Lagos.[50] En 2003, les encuestes convertir na funcionaria meyor evaluada del gobiernu tres el presidente[49] y yá a empiezos de 2004, yera una de les favorites pa la eleición presidencial siguiente, superando inclusive al derechiegu Joaquín Lavín y a l'abanderada democristiana Soledad Alvear.[51] En 2003 recibió una distinción pola Federación de Muyeres pa la Paz Mundial[52]

Primer candidatura presidencial[editar | editar la fonte]

Bachelet participa nun alderique televisáu con Soledad Alvear, dambes precandidatas presidenciales de la Concertación.
Michelle Bachelet nun alderique televisáu de Canal 13 y CNN n'Español.
Michelle Bachelet nun actu de campaña xunto a los ex presidentes Patricio Aylwin y Eduardo Frei.

Nuna sorpresiva midida, el 29 de setiembre de 2004, el gobiernu de Lagos anunció la salida del gabinete de Bachelet y de la canciller Soledad Alvear nuna midida que foi interpretada como una forma de sofitar a la Concertación na campaña pa les eleiciones municipales y al empar dexar que dambes figures pudieren dedicase de llenu a la preparación de les campañes presidenciales del añu siguiente. El sofitu popular a la coalición gobernante en diches eleiciones (más de 10 % por sobre los sos principales contrincantes) tres les estreches victories nes presidenciales de 2000 y les parllamentaries de 2001 rompió la idea xeneral de que les eleiciones presidenciales de 2005 taben decidíes a favor del candidatu de l'Alianza per Chile, Joaquín Lavín, y sirvieron como impulsu a les campañes de les precandidatas Alvear y Bachelet.[53]

Col pasu de los meses, Alvear y Bachelet asitiáronse como les más series candidates de la Concertación, pero'l procesu de ratificación de dambes sería bien distintu. Alvear sufrió diversos problemes dientro del so partíu que retrasaron la so confirmación como la precandidata del Partíu Demócrata Cristianu, mientres los partíos de l'ala progresista de la Concertación proclamaron con presteza a Bachelet: el PPD facer el 14 de payares de 2004.,[54] ente que'l Partíu Socialista facer mientres el so XXVII Congresu, realizáu ente'l 28 y el 30 de xineru de 2005. El Partíu Radical Socialdemócrata finalmente decidió dar el so sofitu a la candidatura de Bachelet el 23 d'abril, n'evaluando llevantar dalguna precandidatura propia.[55]

Una vegada confirmaes dambes ex ministres como les precandidatas dientro de la coalición centroizquierdista, decidió realizase una eleición primaria abierta a nivel nacional el 31 de xunetu de 2005, tal como se realizara en 1999 pa definir la candidatura concertacionista. Alvear y Bachelet realizaron les sos campañes y enfrentáronse nun alderique televisivu en Hualpén, el 27 d'abril d'esi mesmu añu. L'alderique realizar nun tonu moderáu y ensin grandes polémiques, onde Bachelet esclarió la so rellación con Álex Vojkovic mientres los años 1980 y la so supuesta cercanía con antiguos grupos terroristes, informaciones que fueren daes a conocer a la opinión pública mientres esos díes.[56] Según diverses encuestes, Bachelet foi considerada ganadora del alderique pola ciudadanía, superando a Alvear na mayoría de los tópicos aldericaos y en diversos conceutos, especialmente los relativos a cercanía ya identificación.[57]

Candidata de la Concertación[editar | editar la fonte]

Propaganda de Michelle Bachelet pa la campaña de 2005. Na imaxe, al pie d'un neñu, y el so eslogan de campaña «Toi contigo».

Col pasu de les selmanes, les encuestes siguieron consolidando la ventaya de Bachelet por sobre Alvear nes preferencies de los simpatizantes concertacionistas. Escontra abril de 2005, Bachelet tenía sobre un 60 % contra un 26 % d'Alvear nes preferencies de los ciudadanos que manifestaben la intención de votar nes primaries oficialistas, los qu'algamaben un total de 52 %. Anque tanto Bachelet como Alvear superaben con facilidá a Lavín, les cifres de la precandidata socialista yeren más amplies, algamando una intención de votu cercana al 49 %.[58]

Magar la desventaxa, Alvear caltuvo la so candidatura per dellos meses hasta qu'en mayu de 2005, la situación camudaría cuando Sebastián Piñera anunció la so candidatura a la presidencia representando a Renovación Nacional. Magar que la candidatura de Piñera yera direutamente competidora cola de Lavín pol lideralgu de l'Alianza per Chile, ésta llogró quitar el respaldu del eleutoráu centrista d'Alvear. Ante dicha situación, y cayendo entá más nes encuestes, la candidata democristiana decidió baxar la so postulación el 24 de mayu de 2005, confirmando a Bachelet como candidata única de la Concertación a La Moneda.

Michelle Bachelet nuna puerta a puerta» con Andrés Zaldívar, nesi momentu'l so xefe de campaña.

Cola carrera presidencial en plena marcha (a la que se sumó Tomás Hirsch representando a la esquierda extraparlamentaria), les encuestes confirmaron el favoritismu de Bachelet, pero punxeron en dulda la so capacidá de llograr la victoria n'avientu de 2005 y evitar asina la segunda vuelta eleutoral; asina, el principal oxetivu tantu de Lavín como de Piñera yera clasificar a la segunda vuelta pa depués enfrentar a Bachelet. La campaña presidencial de Bachelet intentó esplotar la cercanía, unu de los atributos más reconocíos pola ciudadanía (lo que se reflexó nel lema de la campaña, «Toi contigo»), y un amiestu ente'l continuismo del gobiernu de Ricardo Lagos, que les sos cifres de popularidá superaben el 60 % d'aprobación, y l'idea d'un xiru escontra un gobiernu ciudadanu». El so plan de gobiernu taba enmarcáu en redol a tres eje, que correspondíen a una meyora nel sistema de proteición social, el desenvolvimientu económicu y democratización del sistema políticu. Na primer exa, Bachelet propunxo una reforma al sistema previsional, impulsu a la educación preescolar, financiamiento garantizáu pa estudiantes d'educación cimera, reformes a la xornada llaboral, aumentu del Plan PUXANZA a 80 patoloxíes escontra 2010, el fortalecimientu del sistema públicu de salú y la creación d'un ministeriu de Seguridá Ciudadana. Amás, Bachelet asumió como unu de los sos principales oxetivos l'amenorgamientu na desigual distribución d'ingresos, onde Chile caltién Países por igualdá d'ingresu unu de los peores índices a nivel mundial. En cuanto a la segunda pilastra, el plan de gobiernu caltenía la política d'un superávit estructural del 1% del PIB, mientres proponía l'aumentu nel gastu fiscal, impulsu a les Pymes, creación d'un ministeriu del Mediu Ambiente y desenvolvimientu del turismu, minería y agricultura. A lo último, na tercer exa propúnxose establecer la inscripción eleutoral de forma voluntaria y automática, reformar el sistema eleutoral (esaniciando asina'l sistema binominal) y el sistema de financiamiento de partíos políticos, sofitar proyeutos de llei anti-discriminación y promover la igualdá de xéneru y los derechos d'homosexuales (anque refugando'l matrimoniu).[59]

Resultaos de la eleición[editar | editar la fonte]

Bachelet deposita'l so votu na primer vuelta de les eleiciones presidenciales de 2005
Bachelet, acompañada pola so fía Sofía, depués de depositar el so votu na segunda vuelta presidencial de 2006

El día de les eleiciones, 11 d'avientu de 2005, llogró la primer mayoría con un 45,95% de los votos frente al 25,41% del so más cercanu rival pa la presidencia, Sebastián Piñera, con quien compitió nuna segunda vuelta'l 15 de xineru de 2006. Naquel día llogró un 53,5% del total de los votos contra un 46,5% de Sebastián Piñera, convirtiéndose na primer presidente muyer de Chile nes sos 196 años d'independencia. Coles mesmes, convertir na sesta muyer xefe d'Estáu na hestoria de Llatinoamérica, dempués de la nicaragüense Violeta Barrios de Chamorro, l'arxentina María Estela Martínez de Perón, la boliviana Lidia Gueiler Tejada, la ecuatoriana Rosalía Arteaga y la panamiega Mireya Moscoso y la segunda escoyida democráticamente en Suramérica tres la guyanesa Janet Jagan.

El presidente Ricardo Lagos espresó públicamente'l so arguyu pol trunfu de Michelle Bachelet, destacando'l rol de la nueva mandataria como la primer muyer presidente de Chile. Coles mesmes, recibió les felicitaciones d'importantes miembros de la política nacional ya internacional.

«(...) ¿Quién lo hubiera pensáu, amigues y amigos? (...) ¿Quién lo (sic) hubiera pensáu, fai venti, diez o cinco años tras, que Chile escoyería como presidente a una muyer? Paecía difícil, pero foi posible. Ye posible, porque los ciudadanos querer, porque la democracia dexar. Gracies, amigues y amigos. Gracies, Chile. Gracies pol votu de millones d'ustedes. (...) El mio compromisu como presidente de Chile va ser percorrer, xunto a ustedes, un tramu más d'esta gran alamea de llibertá que vinimos abriendo.».
Michelle Bachelet Jeria nel so discursu tres la entrega de resultancies, 15 de xineru de 2006[60]

El 30 de xineru de 2006 foi proclamada oficialmente pol Tribunal Calificador d'Eleiciones como presidenta electa.[61] Esa nueche, Bachelet apurrió la nómina de quien seríen los sos futuros ministros, cumpliendo cola promesa d'incorporar nueves cares y que fuera un gabinete paritario» (igual númberu d'homes y muyeres). Nos díes posteriores, la nómina de subsecretarios y intendentes cumplía la mesma carauterística de «paridá de xéneru».

Primer gobiernu[editar | editar la fonte]

Política social ya interna[editar | editar la fonte]

Emblema institucional del Gobiernu de Chile mientres el gobiernu de Bachelet de 2006 a 2010.
Michelle Bachelet escontra mediaos de 2008.

El gobiernu de la Presidente Michelle Bachelet desenvolver ente marzu de 2006 y marzu de 2010. El 13 de marzu de 2006 aplicó la so primer midida presidencial d'importancia: la gratuidá inmediata nel sistema de salú públicu a mayores de 60 años, que rápido entró n'execución,[62] Mientres los primeros meses de la so xestión, el gobiernu de Bachelet concentrar en dar cumplimientu a les «36 midíes pa los primeres 100 díes»[63] que prometiera mientres la so campaña. Unu de los puntos importantes foi la conformanza d'una comisión al cargu d'Edgardo Boeninger pa estudiar la reforma al sistema eleutoral binominal, na que sicasí se automarginaron los principales partíos de la oposición.[64]

El 21 de mayu de 2006, dio'l so primera discursu sobre la situación de Chile nel Salón d'Honor del Congresu Nacional. Nel so discursu mentó la entrega de bonos d'iviernu a les families más probes del país, una reforma a la salú chilena a cuenta de los dineros del cobre, la construcción de nuevos hospitales y la creación de los Ministerios de Seguridá Ciudadana y del Mediu Ambiente.

A fines de mayu, el gobiernu empieza a sufrir de diversos problemes y a enfrentar numberoses crítiques. El mayor problema aniciar cola serie de protestes estudiantiles qu'empezaron a producise a entamos del mesmu mes en dellos liceos de Santiago esixendo reformes a la Educación chilena. El 30 de mayu, cerca de 800 000 estudiantes allegaron a un llamáu a paru nacional convocáu poles asamblees estudiantiles, a pesar de les meses de diálogu establecíes paralelamente col ministru d'Educación Martín Zilic. Les remortines del movimientu estudiantil provocaron un duru golpe al gobiernu. Los paros reflexaron una serie de descoordinaciones ente'l gabinete políticu y los ministerios sectoriales, y que derivó'l 14 de xunetu de 2006, nos primeros cambeos al so gabinete, removiendo a los ministros del Interior; d'Economía, Fomentu y Reconstrucción; y d'Educación. Adicionalmente, el movimientu estudiantil anició una Nueva Llei Xeneral d'Educación (Llei N° 20.370) que representa'l marcu normativu pa una nueva institucionalidad educativa, según tamién, un conxuntu de beneficios, aumentos presupuestarios complementarios.[65] Amás, incluyóse un artículu nel proyeutu que ponía fin al arriquecimientu na educación escolar,[66] que nun aportar# a votáu al ser esaniciáu na Comisión d'Educación tres un alcuerdu ente gobiernu y oposición.[67]

El 10 d'avientu de 2006, l'ex dictador Augusto Pinochet finó por causa d'una descompensación nel Hospital Militar de Santiago de Chile. N'usu de les sos atribuciones esclusives, Bachelet decidió que nun se-y efeutuaría un funeral d'Estáu, como ex presidente de la República, nin se decretaría duelu oficial. Namái se-y rindieron honores aciagos como ex comandante en xefe del Exércitu, conforme a la ordenanza d'esta institución. La presidenta nun asistió personalmente a les sos exequias, confiando la xera a la so Ministra de Defensa Nacional, Vivianne Blanlot.

Mientres el gobiernu de Bachelet inauguróse'l Muséu de la Memoria y los Derechos Humanos, que recuerda los crímenes contra los Derechos Humanos mientres la dictadura militar.

Depués de termináu «el primer tiempu», como se-y denominó a los primeros dos años de mandatu de Bachelet, empezar a imprimir nel Gobiernu un fuerte énfasis social, priorizándose un conxuntu de reformes tendientes a la construcción d'un Sistema de Proteición Social; n'efeutu, nesti marcu, realizóse una Reforma al Sistema de Pensiones que consideró, ente otres exes, un Sistema de Pensiones Solidaries y un aumentu progresivu de la cobertoria previsional de los sectores vulnerables algamar a xunetu de 2011, una cobertoria total del sistema de pensiones del orde del 97 % pa los mayores de 65 años (incluyendo los beneficios contributivos).[68] Adicionalmente, creóse un Sistema Intersectorial de Proteición Social (al traviés de la Llei nᵘ 20 379), tando compuestu polos Sistemes de Proteición Chile Crez Contigo y Chile Solidariu, qu'a 2009 consideraba nel primeru alredor de 750 mil neños y neñes d'hasta cuatro años y 200 000 muyeres embarazaes, y nel segundu cerca de 387 000 families en condición d'estrema vulnerabilidá al traviés del Programa Ponte y otres 14 000 persones na mesma situación por aciu programar «Venceyos», «Cai» y «Abriendo Caminos».[65]

Política enerxética[editar | editar la fonte]

Mientres el so gobiernu realizaron cambeos llegales al mercáu de xeneración llétricu en Chile, por aciu les lleis nᵘ 19 940 y nᵘ 20 018, qu'intenten incentivar el desenvolvimientu de proyeutos de xeneración d'enerxía a partir de fontes anovables non convencionales (ERNC) tales como la eólica, cortil, mareomotriz, geotermia, biomasa, ente otres, buscándose qu'esti tipu d'enerxíes atropen el 5 % de la xeneración llétrica del país al añu 2015.[69]

Per otru llau, mientres el so Gobiernu decidió la construcción de la segunda planta de gas natural llicuao (GNL) del país -la primera yá se construyía en Quintero- como una forma d'afitar el suministru del suministru a la zona, al traviés de la empresa estatal Codelco.[70]

Rellaciones internacionales[editar | editar la fonte]

Michelle Bachelet xunto col presidente de Brasil Luiz Inácio Lula da Silva y de Bolivia Evo Morales mientres el tercer Cume del Conseyu de Xefes y Xefes d'Estáu y de Gobiernu celebrada en Brasilia, Brasil.

El gobiernu de Bachelet intentó nun empiezu realizar xestos de cercanía a los países llatinoamericanos. Mientres la rellación con Arxentina paecía cercana pola afinidá ente los mandatarios de dambos países, la rellación col gobiernu bolivianu d'Evo Morales algamaba importantes puntos d'alcuerdu los qu'incluyeron la creación d'una mesa de diálogu ente dambos países. La presidenta Bachelet realizó'l so primer viaxe oficial a Europa de la mano col Cume Xunión Europea-Llatinoamérica y el Caribe, que se realizó en Viena dende'l 12 de mayu de 2006. Con anterioridá realizara una visita d'estáu a España. Darréu, visitó a les tropes de paz del Exércitu allugaes en Bosnia-Herzegovina. El 8 de xunu, Bachelet realizó la so primer xira escontra los Estaos Xuníos.

A pesar del bon entamu que tuvieron les rellaciones con Arxentina, a mediaos d'añu, éstes se empantanaron a raigañu del conflictu gasífero. Bachelet, al pie d'otros mandatarios, tuvo presente na asunción de mandu del presidente peruanu Alan García, a quien acompañó como convidada d'honor nel desfile y parada militar por fiestes patries. Establecer venceyos sólidos na rexón va ser unu de los principales oxetivos de l'alministración Bachelet.

Nel mes de payares de 2006, Bachelet viaxó a Vietnam p'asistir al Cume de los países miembros de l'APEC. El 20 de payares, realiza una visita d'Estáu a Nueva Zelanda, onde s'informó más sobre l'estáu económicu de la nación oceánica y les oportunidaes de Chile d'algamar un ésitu similar al de Wellington.


Nel mes de marzu de 2007, Bachelet asistió a la xunta del BID, na ciudá de Guatemala, na qu'amás se-y dio un Doctoráu Honoris Causa pola Universidá de San Carlos de Guatemala, el centru d'estudios universitarios más antiguu y grande de Centroamérica.

El 23 de mayu de 2008 convertir na primera presidenta pro tempore de la Xunión de Naciones Suramericanes,[71] hasta'l 10 d'agostu de 2009.[72]

El 23 de xunetu de 2009 recibió la Orde del Honor al Méritu del Fútbol Suramericano, nel grau de «Gran Collar Estraordinariu». Esta distinción va marcar la historia del fútbol suramericano, pos ye la primer vegada qu'una muyer recibe una reconocencia de la Confederación Suramericana de Fútbol nos sos 93 años de vida institucional. El 26 de febreru de 2010 concedióse-y el Collar de la Orde de Sabela la Católica.[73]

Niveles d'aprobación[editar | editar la fonte]

Encuestes d'evaluación del gobiernu de Michelle Bachelet mientres el periodu 2006-2010.

L'entamu del gobiernu de Bachelet empezó con gran sofitu de la ciudadanía, superior al 60 % d'alcuerdu a dellos estudios d'opinión.[74]

A fines del mes de xunu, nueves encuestes reflexaron una sópita cayida na popularidá, algamando'l 44,2 % d'aprobación,[75] la cifra más baxa nel mesmu periodu con al respective de los trés gobiernos previos de la Concertación, y que s'acomuñar principalmente a los efeutos del Movimientu estudiantil.

El 11 de xineru de 2007, publicar la encuesta Adimark pal mes d'avientu de 2006, nel que la mandataria recibe un 54,3 % d'aprobación a la so xestión. A xunu de 2009, una nueva encuesta Adimark indica que l'aprobación a la so xestión algama un 74 %, el máximu del so mandatu hasta esa fecha y tamién el máximu de cualquier presidente nes Amériques; n'efeutu, el Presidente Obama quien la sigue, d'alcuerdu a Gallup pal mesmu mes llogra un 64 % d'aprobación;[76] Al mes d'ochobre de 2009, un nuevu informe de la Encuesta Adimark marca un 80 % d'aprobación, amosando amás que Bachelet ye «querida» por un 95 % de los entrevistaos, en tantu un 94 % considerar «respetada», ente que un 82 % destacó la so «capacidá de lideralgu»; estes resultancies tresformaron a la presidenta n'unu de los mandatarios meyor evaluaos de l'América, siendo la so aprobación bien alta en tolos segmentos de la población, pero entá mayor ente les muyeres (85 %) qu'ente los homes (76 %), y ente les persones relativamente más probes (83 %).[77]

El 8 de xineru de 2010 dar a conocer los resultaos d'un sondéu realizáu por Adimark a más de 1100 persones, que apúrre-y un históricu 81 % d'aprobación a la presidenta, 4 % más qu'en payares de 2009. Amás la so desaprobación baxó a 13 % y el so gobiernu ye aprobáu por un 65 % de los encuestaos.[78]

Finalmente'l 9 de marzu de 2010 antes dexar el so cargu de Presidente de la República dar a conocer la última encuesta Adimark, que dexa a Michelle Bachelet con un 84 % d'aprobación y respaldu ciudadanu, siendo esta cifra la más alta rexistrada por un xefe d'Estáu nel país al momentu de dexar el cargu;[79]

Controversies[editar | editar la fonte]

Actuación nel tsunami de 2010 y reaición posterior al terremotu[editar | editar la fonte]

Na so primer apaición pública tres el terremotu qu'azotó al centro sur de Chile'l 27 de febreru de 2010, a les 05:40 hores, la entós presidenta Bachelet refugó la posibilidá de que se produxera un tsunami y fixo un llamáu a que la población caltuviérase sele. Estes declaraciones realizar sobre la base d'un error nel diagnósticu de la situación per parte de l'Armada, más precisamente del Serviciu Hidrográficu y Oceanográficu de l'Armada de Chile (SHOA). Pocos minutos dempués del seísmu, una gran estensión de mariña quedó afarada por un tsunami qu'afaró con gran parte de les estructures qu'atopaben al so pasu. Na so segunda rueda de prensa, asocedida a les 06:55 hores, comunicó qu'asocediera un aumentu d'aguaxe en Juan Fernández, pero namái foi informada de la real situación na islla a les 07:41 hores.[80]

L'Armada de Chile reconoció'l so error al apurrir información ambigua o errónea a Bachelet,[81] sicasí, el Comandante en Xefe de l'Armada nuna declaración dada al diariu El Mercurio de Valparaíso señaló qu'una hora antes d'esti informe telefónicu a la Presidenta, yá se diera avisu a la ONEMI per parte del SHOA de l'alerta de tsunami.[82] Dos díes depués de la catástrofe, Bachelet señaló que'l tsunami causó más víctimes fatales que'l mesmu terremotu.[83]

Bachelet declaró en dos oportunidad, en calidá de testigu, poles muertes asocedíes mientres el tsunami de 2010. La primera, el 28 d'avientu de 2010, que'l so testu foi espublizáu pola prensa n'abril de 2011, y la segunda'l 2 de xineru de 2013, dambos ante la fiscal Solange Huerta.[84][85] L'abogáu de los familiares de les víctimes solicitó procesar a Bachelet por dichu casu, sicasí ello foi refugáu pol 7º Xulgáu de Garantía de Santiago.[86]

Actividá pública ente presidencies[editar | editar la fonte]

Bachelet como direutora d'ONX Muyeres en febreru de 2012.

El 17 de mayu de 2010 dióse-y el títulu de Doctora Honoris Causa pola Universidá Pompeu Fabra de Barcelona, pol so llabor na defensa de los derechos humanos nel exerciciu de la máxima autoridá política de Chile, y por impulsar polítiques d'arreglu históricu y de reconciliación y de meyora de los niveles de xusticia social, con especial atención a la población femenina».[87]

El 16 d'abril de 2010, Bachelet creó la Fundación Dialoga,[88] una organización ensin fines d'arriquecimientu que'l so oxetivu ye apurrir a Chile idees, reflexones, diálogu y aiciones concretes, toes elles dende los principios del centru esquierda. Bachelet asumió como presidente del Direutoriu de la fundación.[89] Ye miembru del Club de Madrid.

ONX Muyeres[editar | editar la fonte]

El 14 de setiembre de 2010, el secretariu xeneral de la Organización de les Naciones Xuníes (ONX), Ban Ki Moon nomar como direutora executiva de l'acabante crear axencia esmolecida de la defensa de la muyer, ONX Muyeres (UN Women, o United Nations Entity for Gender Equality and the Empowerment of Women),[90][91] asumiendo nesa calidá como secretaria adxunta de les Naciones Xuníes.[92] Sol so periodu al cargu d'ONX Muyeres, aprobóse l'alcuerdu sobre «Eliminación y prevención de toles forma de violencia contra les muyeres y les neñes», frutu del 57ᵘ periodu de sesiones de la Comisión de la Condición Xurídico y Social de la Muyer.[93]

El 15 de marzu de 2013 anunció'l so arrenunciu a ONX Muyeres pa retornar al so país.[94]

Segunda candidatura presidencial[editar | editar la fonte]

Bachelet anunciando la so segunda candidatura presidencial, el 27 de marzu de 2013.
Himnu oficial de la campaña de Michelle Bachelet pa les primaries de la Nueva Mayoría.

Torna a Chile y anunciu del so precandidatura[editar | editar la fonte]

Dende la so salida del gobiernu, Bachelet convertir na personalidá política con mayores posibilidaes de ganar na eleición presidencial de Chile de 2013, según numberoses encuestes. Sicasí, mientres los primeros trés años del gobiernu de Sebastián Piñera, Bachelet tornó pronunciase sobre una eventual candidatura,[95] polo que n'avientu de 2012 suspendió toa definición al respeutu hasta'l mes de marzu de 2013.[96]

Xunto con arrenunciar a ONX Muyeres, el 15 de marzu de 2013 anunció'l so regresu a Chile,[97] lo cual concretóse'l 27 d'esi mesmu mes, siendo recibida por adherentes nel Aeropuertu Arturo Merino Benítez de Santiago.[98] Esa nueche, nun eventu ciudadanu na comuña d'El Monte, anunció la so candidatura de manera oficial.[99] Foi sofitada pol Partíu Socialista (PS), el Partíu Pola Democracia (PPD), el Movimientu Ampliu Social (MAS), el Partíu Comunista (PCCh) y la Izquierda Ciudadana (IC) na primaria presidencial del pactu Nueva Mayoría, herederu de la Concertación.[100][101][102][103]

Michelle Bachelet llanzó una campaña enfocada na ciudadanía, amosando cares de persones que mentaben el so programa de gobiernu al traviés de videos y redes sociales, aprovechando amás el carisma y cercanía que son consideraos los sos principales atributos.[104] Xunto al lema «Yo quiero Chile», Bachelet plantegó en diverses oportunidaes qu'ella nun buscara la so candidatura, sinón que respondiera al llamáu de la ciudadanía. La so campaña empobinar en mentar les sos propuestes de redactar una nueva constitución, un sistema d'educación cimera gratuita y una reforma tributaria que la financie, ensin entrar nos detalles que pudieren friccionar a la so amplia base de sofitu.[104] Tamién, la so campaña solicitó'l sofitu d'aquellos que participaron nes diverses manifestaciones contra'l gobiernu de Sebastián Piñera (n'especial, la movilización estudiantil de 2011) pa convertir les sos demandes en realidá.

Candidata de la Nueva Mayoría[editar | editar la fonte]

Michelle Bachelet xunto a líderes estudiantiles, incluyendo dellos protagonistes de les movilizaciones de 2011 como Camilo Ballesteros y Camila Vallina.

El 30 de xunu de 2013 convertir na candidata de la Nueva Mayoría, en llogrando un millón y mediu de votos na primaria del so pactu, esto ye, más del 70 % de les preferencies.[105] D'esta manera sumó'l sofitu de los partíos Demócrata Cristianu (PDC) y del Radical Socialdemócrata (PRSD). Tamién recibió'l sofitu del partíu Fuercia del Norte, que nun integra la Nueva Mayoría.[106]

El 7 d'ochobre de 2013, Bachelet presentó un documentu con 50 midíes que seríen llevaes a cabu nos primeros cien díes del so eventual gobiernu.[107] El 27 del mesmu mes, presentó'l plan de gobiernu de la so candidatura, que inclúi como exes otorgar educación gratuita en tolos sos niveles nun plazu de seis años y terminar col arriquecimientu na educación, camudar el sistema eleutoral binominal, enllantar una reforma tributaria y la redaición d'una nueva Constitución, ente otros.[108]

Resultaos y fechos posteriores[editar | editar la fonte]

A pesar de que mientres la campaña, la candidatura de Bachelet apeló a llograr un trunfu en primer vuelta,[109] na eleición del 17 de payares la candidata de la Nueva Mayoría llogró un 46,67% de los votos, polo que nun algamar la mayoría absoluta, teniendo de pasar a la segunda vuelta cola abanderada de l'Alianza Evelyn Matthei, eleición que se realizó'l 15 d'avientu. En dicha eleición Bachelet llogró'l 62,16 % de los votos, imponiéndose a Matthei y siendo reelixida presidenta de la República pal periodu 2014-2018, convirtiéndose amás na primer muyer na historia de Chile en ser reelecta.[110]

El 10 de xineru de 2014 foi proclama oficialmente presidenta electa, pol Tribunal Calificador d'Eleiciones, pal periodu constitucional 2014-2018.[14]

Bachelet na presentación del so primer gabinete, el 24 de xineru de 2014.

Tres la eleición y la so correspondiente proclamación, el 24 de xineru de 2014, Bachelet anunció la composición del que sería'l so primer gabinete ministerial.[111] Díes dempués, el 31 de xineru comunica'l futuru nomamientu de Sergio Granados como direutor de presupuestos, quien enantes desempeñara les mesma funciones na so primer mandatu.[112] El 4 de febreru Claudia Peirano arrenuncia a asumir el cargu de subsecretaria d'Educación, y anúnciase el so reemplazu por Valentina Quiroga.[113] El 24 de febreru, informa que va nomar como Direutora de Secretaría de Comunicaciones direutora de comunicaciones a Paula Walker.[114]

Casi un mes dempués de ser anunciaos, presentáronse dos arrenuncies a asumir el cargu de subsecretariu (Hugo Lara al cargu de subsecretariu d'agricultura, y Miguel Moreno de bienes nacionales), siendo nomaos nel so llugar Jorge Maldonado Contreras y Claudio Ternicier González, respeutivamente.[115] Pocos díes dempués comunícase que Paula Narváez va ser xefe de gabinete de Bachelet.[116] A díes d'asumir la presidencia, el 8 de marzu, Carolina Echevarria arrenuncia a asumir como subsecretaria de la FF.AA. y esi mesmu día designar nel so llugar a Gabriel Gaspar.[117] Finalmente, a hores d'asumir el so mandatu, Bachelet dio a conocer la nómina de futuros gobernadores provinciales.[118]

Segundu gobiernu[editar | editar la fonte]

Michelle Bachelet na ceremonia de cambéu de mandu del so segundu gobiernu.

Michelle Bachelet asumió'l so segundu mandatu presidencial el 11 de marzu de 2014, na ceremonia de cambéu de mandu realizada nes dependencies del Congresu Nacional, onde-y foi apurrida la banda presidencial por Isabel Allende, fía de Salvador Allende.

Primeros 100 díes[editar | editar la fonte]

Encuestes d'aprobación (azul) y desaprobación (colloráu) a Bachelet dende marzu de 2014.

Nel primer mes de Michelle Bachelet al poder, unvia siete proyeutos al Congresu y trés d'ellos conviértense en llei. Les iniciatives aprobaes fueron el Bono Marzu, los beneficios de pañadores de basura y les midíes que beneficien a los pescadores afeutaos pol terremotu del norte.

Tamién tuvo de promulgar dos ley que l'expresidente, Sebastián Piñera, nun llogró roblar. No que correspuende al plan de 100 díes, Michelle Bachelet cumplió ocho midíes: El Bonu Marzu, la unviada de la reforma tributaria, la comisión pa la rexonalización, el delegáu pa los recursos hídricos, el fondu pa la pesca artesanal, el proyeutu del Ministeriu de la Muyer, la delegada de la reconstrucción y el Conseyu Nacional de la Infancia.

Ente otres midíes nel so segundu mes, esta la indicación a un proyeutu que pon fin al Multirut. Y la decisión de designar a trés delegaos presidenciales pa la reconstrucción de Valparaíso y el norte.

Historial eleutoral[editar | editar la fonte]

Eleiciones municipales de 1996[editar | editar la fonte]

Candidatu Pactu Partíu Votos % Resultáu
Joaquín Lavín Infante Unión per Chile UDI 86 702 77,76 Alcalde
Esteban Tomić Errázuriz Concertación PDC 5538 4,97 Conceyal
Loreto Amunátegui Folles Concertación PPD 3844 3,45
Michelle Bachelet Jeria Concertación PS 2622 2,35
[[Alianza per

Chile|Unión per Chile]]

RN 2224 1,99 Concejal
Florencio Ceballos Bustos Concertación PDC 2067 1,99
Carlos Larraín Peña Unión per Chile Ind. RN 1642 1,47 Concejal
María de la Luz Herrera Cruz Unión per Chile Ind. UDI 527 0,47 Conceyal
Juan Antonio Peribonio Poduje Unión per Chile RN 241 0,22 Conceyal
Francisco de la Maza Chadwick Unión per Chile Ind. UDI 202 0,18 Concejal
[[Alianza per

Chile|Unión per Chile]]

Ind. UDI 97 0,09 Conceyal

Eleiciones presidenciales de 2005[editar | editar la fonte]

Candidatu Partíu Coalición
Sofitu políticu
Votos %
Michelle Bachelet Jeria
PS
Concertación de Partíos pola Democracia 3 190 691 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.%
Sebastián Piñera Echenique
RN
Alianza 1 763 694 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.%
Joaquín Lavín Infante
UDI
Alianza 1 612 608 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.%
Tomás Hirsch Goldschmidt
PH
Xuntos Podemos Más 375 048 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.%
Total de votos válidos 6 942 041 96,32 %
Votos nulos 180 485 2,50 %
Votos en blancu |align=right|

84 752

1,18 %
Total de sufraxos emitíos 7 207 278 100 %
Total d'inscritos 8 285 186 Astención: 12,33 %

Fonte: Eleición de presidente 2005 - Ministeriu del Interior y de Seguridá Pública de Chile

  • Eleiciones presidenciales de Chile de 2005-2006, segunda vuelta
Candidatu Partíu Coalición
Sofitu políticu
Votos %
Michelle Bachelet Jeria PS Concertación de Partíos pola Democracia 3 723 019 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.%
Sebastián Piñera Echenique RN Alianza 3 236 394 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.%
Total de votos válidos 6 959 413 97,17 %
Votos nulos 154 972 2,16 %
Votos en blancu |align="right" 47 960 0,67 %
Total de sufraxos emitíos 7 162 345 100 %
Total d'inscritos 8 220 897 Astención: 12,88 %

Fonte: Eleición de presidente 2005 - Ministeriu del Interior y de Seguridá Pública de Chile

Primaries presidenciales de la Nueva Mayoría de 2013[editar | editar la fonte]

Nᵘ? Partíu Candidatu Sofitu políticu Votos %
A1
PS
Michelle Bachelet Jeria PS-PPD-MAS-PCCh-IC 1 563 208 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.%
A2
PRSD
José Antonio Gómez Urrutia Partíu Radical Socialdemócrata 108 319 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.%
A3
PDC
Claudio Orrego Larraín Partíu Demócrata Cristianu 189 550 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.%
A4
Ind
Andrés Velasco Brañes Independiente 278 385 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.%
Total de votos apauto Nueva Mayoría |align="right" 2 139 472 72,62 %
Total de votos válidos primaries 2 946 128 97,94 %
Votos nulos 46 071 1,53 %
Votos en blancu 15 888 0,52 %
Total de sufraxos emitíos 3 008 087 100 %
Considera 13 536 meses escrutadas d'un total nacional de 13 541 (SERVEL).

Eleiciones presidenciales de 2013[editar | editar la fonte]

Candidatu Partíu Coalición/Partíu Votos %
Michelle Bachelet Jeria
PS
Nueva Mayoría 3 070 012 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.%
Evelyn Matthei Fornet
UDI
Alianza 1 645 271 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.%
Marco Enríquez-Ominami Gumucio
PRO
Si tu quies, Chile camuda 722 270 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.%
Franco Parisi Fernández
Ind
Independiente 665 414 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.%
Marcel Claude Reyes
PH
Toos a La Moneda 184 906 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.%
Alfredo Sfeir Younis
ECOV
Partíu Ecoloxista Verde
Partíu Ecoloxista Verde del Norte
154 593 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.%
Roxana Miranda Meneses
IGUAL
Partíu Igualdá 83 687 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.%
Ricardo Israel Zipper
PRI
Partíu Rexonalista de los Independientes 37 965 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.%
Tomás Jocelyn-Holt Letelier
Ind
Independiente 12 830 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.%
Total de votos válidos 6 576 948 98,28 %
Votos nulos 67 555 1 %
Votos en blancu |align=right|47 337 0,7 %
Total de sufraxos emitíos 6 691 840 99,93 % de 41 349 meses
Total d'inscritos 13 573 088 Astención: 50,70 %
Considera 41 321 meses escrutadas (99,93 %) d'un total nacional de 41 349 (SERVEL).
Candidatu Partíu Coalición/Partíu Votos %
Michelle Bachelet Jeria
PS
Nueva Mayoría 3 468 389 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Operador round inesperáu%
Evelyn Matthei Fornet
UDI
Alianza 2 111 306 Error en plantía:nts: Nun s'almiten fraicionesError d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.%
Total de votos válidos 5 579 695 97,96 %
Votos nulos 83 231 1,46 %
Votos en blancu |align=right|32 838 0,57 %
Total de sufraxos emitíos 5 695 764 100 %
Total d'inscritos 13 573 088 Astención: 58,04 %
Resultaos considerando'l 99,97 % de les meses escrutadas (41 338 de 41 349).

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 9 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. URL de la referencia: http://www.chile.mid.ru/rus/misc/260107_r.html. Direición web d'archivu: https://web.archive.org/web/20070518020003/http://www.chile.mid.ru/rus/misc/260107_r.html.
  3. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  4. «Honorary Doctorates» (inglés). Institutu Estatal de Relaciones Internacionales de Moscú. Archiváu dende l'orixinal, el 29 xunu 2019. Consultáu'l 29 xunu 2019.
  5. «Resolución N° 222/006. ENTREGA DE MEDALLA DE LA REPUBLICA ORIENTAL DEL URUGUAY. MICHELLE BACHELET». Dirección Nacional de Impresiones y Publicaciones Oficiales (20 marzu 2006). Consultáu'l 15 xunu 2020.
  6. 6,0 6,1 6,2 URL de la referencia: http://www.ordens.presidencia.pt/?idc=154.
  7. Afirmao en: Suomen Valkoisen Ruusun ja Suomen Leijonan ritarikunnat. Páxina: 499. Editorial: Edita. Llingua de la obra o nome: finlandés. Data d'espublización: 2017. Autor: Antti Matikkala.
  8. URL de la referencia: https://web.archive.org/web/20130928083955/http://www.quirinale.it/elementi/DettaglioOnorificenze.aspx?decorato=244583.
  9. URL de la referencia: https://web.archive.org/web/20130825184024/http://www.lrp.lt/lt/prezidento_veikla/apdovanojimai/apdovanojimai_256/p600.html.
  10. «Real Decreto 233/2010, de 26 de febrero, por el que se concede el Collar de la Orden de Isabel la Católica a Su Excelencia señora Michelle Bachelet Jeria, Presidenta de la República de Chile» páxs. 19401 (27 febreru 2010).
  11. «Australian Honours Search Facility» (inglés).
  12. «Real Decreto 913/2014, de 24 de octubre, por el que se concede el Collar de la Real y Distinguida Orden Española de Carlos III a la Excelentísima Señora Michelle Bachelet Jeria» páxs. 87123 (25 ochobre 2014).
  13. Acta de nacencia de Michelle Bachelet
  14. 14,0 14,1 Tribunal Calificador d'Eleiciones (10 de xineru de 2014). «Sentencia Rol 170-2013 Eleición Presidente de la República Segunda Votación».
  15. El Mundo (16 de xineru de 2006). «Michelle Bachelet: muyer, izquierdista y agnóstica». Consultáu'l 8 de xineru de 2008.
  16. Centro d'Estudios de la Realidá Contemporánea (CERC) (20 d'ochobre de 2009). «Informe de Prensa, Encuesta Nacional Ochobre de 2009». Consultáu'l 3 de payares de 2010.
  17. «The 100 Most Powerful Women: #22 Michelle Bachelet». Forbes (19 d'agostu de 2009). Consultáu'l 22 de xineru de 2010.
  18. «The 100 Most Powerful Women: #25 Michelle Bachelet». Forbes (27 d'agostu de 2008). Consultáu'l 28 d'agostu de 2008.
  19. «The 100 Most Powerful Women: #27 Michelle Bachelet». Forbes (31 d'agostu de 2007). Consultáu'l 31 d'agostu de 2007.
  20. «The 100 Most Powerful Women: #17 Michelle Bachelet». Forbes (31 d'agostu de 2006). Consultáu'l 31 d'agostu de 2006.
  21. «The World's Most Influential People - The 2008 TIME 100 - Leaders & Revolutionaries - Michelle Bachelet». TIME. 1 de mayu de 2008. http://www.time.com/time/specials/2007/article/0,28804,1733748_1733757_1735593,00.html. Consultáu'l 2 de mayu de 2008. 
  22. «Foreign Policy-s Second Annual List of the 100 Top Global Thinkers». Foreign Policy. Avientu de 2010. http://www.foreignpolicy.com/articles/2010/11/29/the_fp_top_100_global_thinkers?page=0,31. Consultáu'l 31 d'avientu de 2010. 
  23. Sistema Sismolóxicu Nacional de la Universidá de Chile (27 de febreru de 2010). «Informe de seísmu». Consultáu'l 15 de febreru de 2011.
  24. Sky News (27 de febreru de 2010). «Tsunami After Major Earthquake Hits Chile» (inglés). Consultáu'l 27 de febreru de 2010.
  25. Reuters (14 de setiembre de 2010). «Chile's Bachelet to head new O.N. women's entity». Consultáu'l 14 d'ochobre de 2010.
  26. La Tercer (14 de setiembre de 2010). «en-nueva-york-en siendo-nomada-como-la-nueva-encargada-de.shtml Bachelet instalar en Nueva York en siendo nomada como la nueva encargada de ONX Mujer». Consultáu'l 14 d'ochobre de 2010.
  27. figura presidencial-meyor-evaluada-y-supera-a-candidatos-de-la.shtml Michelle Bachelet ye la figura presidencial meyor evaluada y supera a candidatos de l'Alianza, según CERC
  28. eleiciones-de-2013-en-chile-segun-sondéu Michelle Bachelet ganaría les eleiciones de 2013 en Chile, según sondéu
  29. «Bachelet: “Tomé la decisión de ser candidata”». Emol (27 de marzu de 2013). Consultáu'l 27 de marzu de 2013.
  30. «primaria-del-30-de-xunu.shtml “Nueva Mayoría denominaráse pactu presidencial opositor pa la primaria del 30 de xunu». Biobío (29 d'abril de 2013). Consultáu'l 30 d'abril de 2013.
  31. 31,0 31,1 Legarraga Raddatz, Patricio; Josette Vervoort y Pablo Quintana Villanueva (22 de febreru de 2016). «Familia Bachelet». Consultáu'l 21 d'avientu de 2016.
  32. 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 32,5 32,6 Fundación CIDOB (13 de xunu de 2007). «sur/chile/michelle_bachelet_jeria Michelle Bachelet Jeria». Consultáu'l 10 de xineru de 2008.
  33. Legarraga Raddatz, Patricio; Josette Vervoort y Pablo Quintana Villanueva. «Masones chilenos y el Golpe Militar». Consultáu'l 9 de xineru de 2008.
  34. Gobierno de Chile. «Biografía de Michelle Bachelet». Consultáu'l 9 de xineru de 2008.
  35. Hoymujer. «Michelle Bachelet». Consultáu'l 5 de febreru de 2008.
  36. La Nación (22 de xineru de 2007). «Los últimos díes del xeneral Bachelet». Consultáu'l 5 de xineru de 2008.
  37. La Tercera (9 d'abril de 2006). «Les buelgues de Bachelet n'Alemaña Oriental». Archiváu dende l'orixinal, el 30 de payares de 2015. Consultáu'l 5 de febreru de 2008.
  38. {C836245A-9717-4Y86-B6C4-3A84AE6C3CD7} Los pasaxes más desconocíos del exiliu de Michelle Bachelet . El Mercurio, 25 de xineru de 2009, p. D09.
  39. Superintendencia de Salú (2013). «Rexistro de prestadores de salú». Consultáu'l 17 de mayu de 2013.
  40. «Los currículos y biografíes de los candidatos presidenciales oldeaos cola realidá periódicu=El Mercurio» (22 de setiembre de 2013). Consultáu'l 13 de xineru de 2014.
  41. 41,0 41,1 La Tercera (12 de xunu de 2005). «Michelle Bachelet mientres los 80». Consultáu'l 5 de payares de 2013.
  42. Cooperativa.cl (18 d'abril de 2003). «Dirixentes de Movimientu Rodriguista confirmaron que Bachelet collaboró con FPMR». Consultáu'l 9 d'agostu de 2013.
  43. La Tercera (10 de xunetu de 2005). «La hestoria del ex frentista que foi pareya de Bachelet». Archiváu dende l'orixinal, el 30 de payares de 2015. Consultáu'l 6 de febreru de 2008.
  44. EMOL (17 d'abril de 2003). «ministra socialista-y-la so-venceyo-con-el-fpmr.html Michelle Bachelet, la ministra socialista y el so venceyu col FPMR». Consultáu'l 7 d'agostu de 2013.
  45. EMOL (17 d'abril de 2003). «Michelle Bachelet niega tajantemente collaboración col FPMR». Consultáu'l 9 d'agostu de 2013.
  46. 46,0 46,1 46,2 Ministeriu del Interior - Sistema d'esplegue de cómputos. «Votación Candidatos por comuña Los Condes, Municipales 1996». Archiváu dende l'orixinal, el 30 de payares de 2015. Consultáu'l 6 de febreru de 2008.
  47. La Nación (16 de xineru de 2006). «La vida de la primer Presidenta de Chile». Consultáu'l 31 d'agostu de 2013.
  48. Presidencia de Chile. «Biografía». Archiváu dende l'orixinal, el 30 de payares de 2015. Consultáu'l 9 de febreru de 2008.
  49. 49,0 49,1 La Nación (Arxentina) (12 d'avientu de 2005). «Una muyer que xunió tres mundos». Consultáu'l 9 de febreru de 2008.
  50. Terra España (9 d'avientu de 2005). «Bachelet, la candidata impuesta polos ciudadanos». Archiváu dende l'orixinal, el 29 de xunu de 2012. Consultáu'l 9 de febreru de 2008.
  51. La Tercera (28 de marzu de 2004). «El fenómenu Bachelet apruz na axenda». Consultáu'l 9 de febreru de 2008.
  52. Federación de Muyeres pa la Paz Mundial
  53. Gárate, Manuel (24 d'abril de 2007). «De la eleición al primer añu de gobiernu de Michelle Bachelet: ¿un fenómenu políticu con fecha de expiración?». Nuevu Mundo Mundo Nuevos. Consultáu'l 11 d'abril de 2008.
  54. La Nación (14 de payares de 2004). «Michelle Bachelet: proclamada como candidata presidencial pol PPD». Consultáu'l 11 d'abril de 2008.
  55. Teletrece Internet (23 d'abril de 2005). «Partíu Radical escoyó a Michelle Bachelet como candidata oficial». Consultáu'l 11 d'abril de 2008.
  56. La Tercera (28 d'abril de 2005). «Alderica de les Primaries de la Concertación». Consultáu'l 11 d'abril de 2008.
  57. «A Bachelet siguen sonriéndolu les encuestes» (28 d'abril de 2005). Consultáu'l 24 d'abril de 2008.
  58. CERC (abril de 2005). «Informe de prensa: Encuesta nacional - abril de 2005». Archiváu dende l'orixinal, el 30 de payares de 2015. Consultáu'l 24 d'abril de 2008.
  59. CEP. «Plan de gobiernu de Michelle Bachelet». Consultáu'l 27 d'abril de 2008.
  60. detalle/detallenoticias.asp?idnoticia=208039 Pallabres de la presidente electa, Michelle Bachelet, Hotel Plaza San Francisco Kempinski, EMOL 15 de xineru de 2006.
  61. Tribunal Calificador d'Eleiciones (30 de xineru de 2006). «Alcuerdo de proclamación de presidente de la República de Chile 2006 a 2010».
  62. Mayores de 60 años van tener atención gratuita n'hospitales públicos, La Nación, 14 de marzu de 2006.
  63. Plan 100 Díes
  64. Derecha marxinar de comisión pa reforma al binominal, La Nación, 31 de marzu de 2006.
  65. 65,0 65,1 División de Coordinación Interministerial, Ministerio Secretaría Xeneral de la Presidencia (marzu de 2010). «Balance Programáticu Gobiernu Presidente Michelle Bachelet 2006-2010». Consultáu'l 4 d'agostu de 2011.
  66. Estrada, Daniela (17 d'abril de 2007). IPS Inter Press Service (ed.): «Empieza batalla llexislativa pol cambéu». Archiváu dende l'orixinal, el 13 d'abril de 2013. Consultáu'l 26 de marzu de 2013.
  67. La Tercera, 14 d'abril de 2013, p. 10.
  68. Arenas de Mesa editorial=Oficina Internacional del Trabayo, Alberto (2010). Historia de la Reforma Previsional chilena: Una esperiencia esitosa de política pública en democracia, páx. 139. ISBN 978-92-2-323258.
  69. Nucleu Mileniu d'Electrónica Industrial y Mecatrónica y el Centru d'Innovación n'Enerxía de la Universidá Téunica Federico Santa María y el Programa d'Estudios ya Investigaciones n'Enerxía del Institutu d'Asuntos Públicos de la Universidá de Chile. «Apurra potencial d'Enerxíes Anovables Non Convencionales y Eficiencia Enerxética a la Matriz Llétrica, 2008 - 2025». Consultáu'l 24 d'ochobre de 2010.
  70. Diariu La Nación. «En Moxones va construyise segunda planta de GNL». Consultáu'l 24 d'ochobre de 2010.
  71. http://web.archive.org/web/http://www.deigualaigual.net/en/news/24-politica/2389-chile-unasur-presidencia-brasil
  72. http://web.archive.org/web/http://www.radiomundial.com.ve/yvke/noticia.php?30327
  73. Real Decreto 233/2010, de 26 de febreru, pol que se concede'l Collar de la Orde de Sabela la Católica
  74. Evaluación Xestión del Gobierno mes d'abril, Adimark, 8 de mayu de 2006.
  75. Adimark GFK. 2006. Encuesta: Evaluación Xestión del Gobiernu, Informe mensual Xunu 2006 [1]
  76. Adimark GFK. 2009. Encuesta: Evaluación Xestión del Gobiernu, Informe mensual Xunu 2009 [2]
  77. Adimark GFK. 2009. Encuesta: Evaluación Xestión del Gobiernu, Informe mensual Ochobre 2009 [3]
  78. LaTercera.com. 2009. Encuesta Presidente Bachelet llogra históricu 81% d'aprobación n'estudiu Adimark. Diariu La Tercera, edición 07/01/2010 [4]
  79. Terra Chile, Portal d'Internet. «en_84%_pese_al terremotu Presidente Bachelet dexa'l cargu de Presidente con un históricu 84% d'aprobación n'estudiu Adimark». Consultáu'l 2010.
  80. «Tsunami pasu a pasu: los escandalosos errores y omisiones del SHOA y la ONEMI». Ciper Chile (18 de xineru de 2012). Consultáu'l 22 d'agostu de 2013.
  81. El Mercurio Online (3 de marzu de 2010). «Xefe naval reconoz qu'Armada refugó riesgu de tsunami al informar a Bachelet». Consultáu'l 3 de marzu de 2010.
  82. «Aclaración Comandante en Xefe de l'Armada dio avisu una hora antes del tsunami» (3 de marzu de 2010).
  83. «Tsunami dexó más muertos que terremotu en Chile». Eluniverso.com (1 de marzu de 2010).
  84. «maremotu-del-27f.html La declaración de Michelle Bachelet na investigación pol maremotu del 27/F». emol.com (10 d'abril de 2011). Consultáu'l 29 de marzu de 2013.
  85. «forma voluntaria-por casu-tsunami.shtml Michelle Bachelet declaró de forma voluntaria por casu Tsunami». Biobío (2 de xineru de 2013). Consultáu'l 29 de marzu de 2013.
  86. «Un tribunal chilenu refuga imputar a Bachelet poles víctimes del tsunami de 2010». El Diariu (25 de marzu de 2013). Consultáu'l 29 de marzu de 2013.
  87. La UPF da'l doctoráu honoris causa a Michelle Bachelet, Universitat Pompeu Fabra, 17 de mayu de 2010
  88. Gabriela Ulloa; Nelson Oteíza (16 d'abril de 2010). poderes esistente-en-chile/ Bachelet inaugura Fundación Dialoga en contrapesu a la concentración de poderes esistente en Chile. Radiu Bíu Bíu. http://www.radiobiobio.cl/2010/04/16/bachelet-inaugura-fundacion-dialoga-en-contrapesu-a-la-concentracion-de poderes esistente-en-chile/. Consultáu'l 1 de xineru de 2011. «La ex presidente Michelle Bachelet atópase en Bilbao, na comuña de Providencia, pa la inauguración de la so fundación que lleva por nome 'Dialoga'.». 
  89. Fundación Dialoga, «Nós». Consultáu'l 1 de xineru de 2011.
  90. «Secretary-General's Press Encounter, Announcing Ms. Michelle Bachelet as Head of UN Women» (inglés). UN Women (14 de setiembre de 2010). Archiváu dende l'orixinal, el 30 de payares de 2015. Consultáu'l 14 de setiembre de 2010.
  91. «Michelle Bachelet escoyida pa encabezar "ONX Muyeres"». BBC Mundo (14 de setiembre de 2010). Consultáu'l 14 de setiembre de 2010.
  92. «Semblanza: Michelle Bachelet». ONX Muyeres. Archiváu dende l'orixinal, el 30 de payares de 2015. Consultáu'l 29 de marzu de 2013.
  93. «Líder internacional». michellebachelet.cl. Consultáu'l 4 d'abril de 2013.
  94. «so-cargu-y-torna-a-chile.shtml Michelle Bachelet anuncia que va dexar la ONX Muyeres pa volver a Chile». biobiochile.cl (15 de marzu de 2013). Consultáu'l 15 de marzu de 2013.
  95. «servicios-que-yá-tienen-cobertoria-completa-tienen d'ameyorar-la calidá.shtml M. Bachelet: 'Nun andar equí de candidata, nun andar con traxe de candidata, nin toi candidateándome'». Radiu Bíu-Bíu (19 d'avientu de 2011). Consultáu'l 2 de xineru de 2012.
  96. «congoxa-hai-tiempu-abondu.shtml Michelle Bachelet: "Creo qu'hai que baxar la congoxa, hai tiempu abondu, falemos en marzu"». La Tercera (21 d'avientu de 2012). Consultáu'l 21 d'avientu de 2012.
  97. «so-cargu-en-onu-muyeres/noticies/2013-03-15/212911.html Michelle Bachelet arrenuncia al so cargu en ONX Muyeres». Nacion.cl (15 de marzu de 2013). Consultáu'l 18 de marzu de 2013.
  98. «moneda.shtml Bachelet retorna a Chile depués de casi trés años pa repostular a La Moneda». La Tercera (27 de marzu de 2013). Consultáu'l 27 de marzu de 2013.
  99. «moneda-tomé--la-decision-de-ser.shtml Bachelet confirma repostulación a La Moneda: "Tomé la decisión de ser candidata"». La Tercera (27 de marzu de 2013). Consultáu'l 27 de marzu de 2013.
  100. «PS y PPD apauten xestu a Bachelet antes de primaries DC». La Tercera (21 d'avientu de 2012). Consultáu'l 21 d'avientu de 2012.
  101. «Alejandro Navarro: "El MAS llama a sofitar a Bachelet"». 24 Hores (7 d'abril de 2013). Consultáu'l 8 d'abril de 2013.
  102. «primaria presidencial-de-la-oposicion/2013-05-25/191744.html Partíu Comunista va sofitar a Bachelet en primaria presidencial de la oposición». Cooperativa.cl (25 de mayu de 2013). Consultáu'l 25 de mayu de 2013.
  103. «so-respaldo-a-bachelet-en-les-primaries-de-la-oposicion/l Izquierda Ciudadana da'l so respaldu a Bachelet nes primaries de la oposición». El Mostrador (25 de mayu de 2013). Consultáu'l 25 de mayu de 2013.
  104. 104,0 104,1 Rebollo, María Emilia (10 de xunu de 2013). «El carisma salva na campaña a Bachelet, pero Chile va esixir más». Ámbitu Financieru. http://www.ambito.com/diariu/noticia.asp?id=692178. Consultáu'l 30 de xunu de 2013. 
  105. «eleiciones primaries.html Votación mayor a la esperada y trunfu categóricu de Bachelet marquen les inédites primaries». Emol (30 de xunu de 2013). Consultáu'l 1 de xunetu de 2013.
  106. «norte-oficializo-sofitu-a-la-candidata-michelle-bachelet/ Fuercia del Norte oficializó sofitu a la candidata Michelle Bachelet». El Nortino (21 de xunu de 2013). Consultáu'l 1 de payares de 2013.
  107. «sos-eventuales-primeros-100-dias-de-gobiernu.shtml Bachelet anuncia 50 midíes pa los sos eventuales primeros 100 díes de gobiernu». La Tercer (7 de payares de 2013). Consultáu'l 1 de payares de 2013.
  108. «Plan de gobiernu de Bachelet plantega nueva Constitución, fortalecer sindicatos y alderique de matrimoniu igualitariu». La Tercer (27 de payares de 2013). Consultáu'l 1 de payares de 2013.
  109. «Bachelet: "Si movilizamos podemos ganar en primer vuelta"». CNN Chile (9 de payares de 2013). Consultáu'l 2 d'avientu de 2013.
  110. «en-la-nueva-presidenta-electa-de-chile-ente-2014.shtml Michelle Bachelet convertir na nueva Presidenta electa de Chile ente 2014 y 2017». La Tercer (15 d'avientu de 2013). Consultáu'l 15 d'avientu de 2013.
  111. «so-gabinete.html Minutu a minutu: Yá tán los 23 nomes del primer gabinete de Bachelet». EMOL (24 de xineru de 2014). Consultáu'l 24 de xineru de 2014.
  112. El Mercurio (Santiago), 1 de febreru de 2014, p.C9
  113. «Valentina Quiroga va ser la futura subsecretaria d'Educación tres salida de Peirano». EMOL (4 de febreru de 2014). Consultáu'l 9 de marzu de 2014.
  114. «Bachelet designa direutora de Secretaría de Comunicaciones». http://www.terra.cl/portada/ (24 de febreru de 2014). Consultáu'l 27 de febreru de 2014.
  115. «Presidenta electa noma Subsecretarios d'Agricultura y Bienes Nacionales». [5] (24 de febreru de 2014). Consultáu'l 25 de febreru de 2014.
  116. «so-xefa-de-gabinete.shtml Michelle Bachelet designa a Paula Narváez como la so xefa de gabinete». La Tercera (26 de febreru de 2014). Consultáu'l 26 de febreru de 2014.
  117. «subsecretaria-de fuercies armaes/ Bachelet noma a Gabriel Gaspar na Subsecretaría de Fuercies Armaes». El Mostrador (8 de marzu de 2014). Consultáu'l 9 de marzu de 2014.
  118. «Michelle Bachelet apurre nómina de futuros gobernadores». La Tercera (11 de marzu de 2014). Consultáu'l 11 de marzu de 2014.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Insunza, Andrea (2005). Bachelet La Hestoria Non Oficial. Santiago de Chile: Alderique. ISBN 956-8410-01-5.
  • Rojas Donoso, Gonzalo y Guzmán Bravo, Rosario (2005). Bachelet La Fía Del Tigre. Santiago de Chile: Ril Editores. ISBN 956-284-465-X.
  • Subercaseaux, Elizabeth y Sierra, Malú (2005). Michelle. Santiago de Chile: Catalonia. ISBN 956-8303-21-9.
  • Rocío Montes y Nancy Castillo (2013). Fíu de Xeneral. Santiago de Chile: Catalonia. ISBN 956-8303-21-9.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Ye obligatoriu indicar l'idioma de Wikisource.


Predecesor:
Alex Figueroa

Ministra de Salú de Chile

11 de marzu de 2000 - 7 de xineru de 2002
Socesor:
Osvaldo Artaza
Predecesor:
Mario Fernández Baeza

Ministra de Defensa Nacional de Chile

7 de xineru de 2002 - 29 de setiembre de 2004
Socesor:
Jaime Ravinet