Néstor Pitana

De Wikipedia
Néstor Pitana
Árbitru FIFA

Vida
Nacimientu Corpus Christi (es) Traducir17 de xunu de 1975 (48 años)
Nacionalidá Bandera d'Arxentina Arxentina
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu
Oficiu actorárbitru de fútbol
Trayeutoria
Altor 192 cm
IMDb nm1041213
Cambiar los datos en Wikidata

Néstor Fabián Putana (17 de xunu de 1975Corpus Christi (es) Traducir) ye un árbitru de fútbol internacional arxentín. En 2014, foi designáu pa representar a Arxentina na Copa Mundial de la FIFA de Brasil, onde tuvo bones actuaciones y dirixó cuatro partíos. Rusia 2018 ye'l so segundu mundial, siendo xunto a Ángel Coerezza los únicos en participar de dos copes del mundu representando a Arxentina como árbitros principales.

Biografía[editar | editar la fonte]

Integró distintos equipos de la so provincia natal como'l "Club 20 de Xunu" de Corpus, el "Club Tigre de Santu Pipó" y el “Guaraní Antonio Franco” de Posadas, onde lo tuvo como téunicu a Darío Labaroni, ex-futbolista d'Huracán.

Depués incursionó nel baloncestu, por cuenta de la so elevada estatura, ya integró l'escoyíu misioneru sub-18, cuando taba a cargo Alejandro Pierotti, unu de los meyores téunicos del baloncestu misioneru. Amás, tresformar por dellos segundos n'actor de cine, na película La roxura[1] (filmada en Misiones en 1997), na qu'interpretó a un guardiacárcel, acompañando a los protagonistes Diego Torres y Laura Novoa. Tamién foi curio nun boliche y socorrista en Villa del Parque, en Buenos Aires.

Carrera d'arbitraxe[editar | editar la fonte]

Dende l'añu 2001 hasta'l 2004, emigra a la provincia de Corrientes pa realizar los sos estudios de Profesor d'Educación Física, ralu nel cual integra'l plantel de fútbol del Club Testil Mandiyú y realiza el “Cursu d'Árbitru de la Lliga Correntina”. Hasta l'añu 2006, desempéñase como árbitru de la Lliga Posadeña de Fútbol, trabaya como Profesor n'instituciones escolares en Misiones y realiza el Cursu d'Árbitru Nacional, que dexa arbitrar partíos de fútbol nes distintes categoríes nacionales.

Nel añu 2006, ye designáu a partíos correspondientes a los Tornéu Arxentín C, B y A de l'AFA. N'avientu del mesmu añu, Pitana debuta na Primer B Nacional, siendo'l primera árbitru misioneru en dirixir en dicha categoría. Nel mes de xunu de 2007, llega'l so debú na Primer División, arbitrando'l partíu ente Colón de Santa Fe y Rosario Central, siendo tamién el primer árbitru de la provincia nortiza en llogralo. Dende l'añu 2010, ye árbitru internacional, lo que-y dexó tar como encargáu d'impartir xusticia en partíos de Copa Libertadores d'América, Copa Suramericana, Recopa Suramericana y eliminatories suramericanes pa la Copa Mundial de la FIFA.

En 2014, dirixó'l so primera superclásico, en La Bombonera, con un resultáu de 2 a 1 a favor del visitante, River Plate. Un añu más tarde, en xineru de 2015, foi l'encargáu d'arbitrar el primer superclásico del añu. Nesi casu, na ciudá de Mar del Plata, Boca ganólu a River con un gol de Franco Cristaldo por unu a cero. Mientres l'alcuentru, Pitana espulsó a trés xugadores, Leonel Vangioni (72') y Jonathan Maidana (93') del llau de River, y a Andrés Cubas (59') de Boca. Amás, amosó nueve marielles y pudo espulsar a más xugadores.

El 11 de febreru de 2015, dirixó la final de vuelta de la Recopa Santander Suramericana 2015, ente River Plate y San Lorenzo de Almagro. El partíu remató con un unu a cero a favor de los Millonarios, al igual de lo qu'asocedió nel partíu d'ida. Mientres l'alcuentru, Pitana amonestó a ocho xugadores, y espulsó a dos; Julio Buffarini, por doble amonestación, y a Ramiro Funes Mori. Compartió terna colos dos árbitros asistentes que lu acompañaron mientres Brasil 2014. Casi al terminar el primer tiempu, a unu d'ellos, a Juan Pablo Belatti, mancar con una botellada na cabeza.[2]

La Conmebol dio en mayu de 2015 la llista de los árbitros y asistentes designaos pa la Copa América 2015 con sede en Chile, y escoyer a él, xunto con Hernán Maidana y Juan Pablo Belatti, pa ser los representantes arxentinos. De nuevu, la terna taba conformada polos trés árbitros mundialistas.[3]

El 6 de setiembre de 2015 arbitró'l partíu decisivu ente Sociedá Cultural y Sportivo Belgrano, dambos de la llocalidá de La Para, quien apostaben el campeonatu de la zona noroeste de la Provincia de Córdoba. En dichu atopo Pitana tuvo una participación escepcional, y la final definir por penaltis, resultando ganador el Sportivo Belgrano.

Participación na Copa Mundial de la FIFA[editar | editar la fonte]

Brasil 2014[editar | editar la fonte]

Foi designáu como árbitru pa la Copa Mundial de la FIFA Brasil 2014, representando a la Conmebol y compartiendo la terna colos sos asistentes Hernán Maidana (tamién designáu para Sudáfrica 2010) y Juan Pablo Belatti.

Previu al máximu eventu futbolísticu, Pitana, xunto a Maidana y Belatti, fueron tamién los escoyíos pa dirixir la Campeonatu de primer División 2013/14 (Arxentina)#Partíu final del campeonatu final del Campeonatu de primer División 2013-2014, a manera de preparación y reconocencia de parte de les autoridaes deportives de la AFA.

Yá en Brasil 2014, y mientres tol tornéu, tuvo un llabor impecable, compartida colos sos compatriotes. Ello ye que ye de les poques ternes arbitrales que dirixó más de trés partíos. Remató la so xera en cuartos de final, una y bones la seleición arxentina apostó les semifinales y la final.[4] Si esa serie de resultancies nun asocedía, yera unu de los máximos candidatos a dirixir la final de la copa. Esa designación, poro, correspondió al árbitru italianu Nicola Rizzoli.

Rusia 2018[editar | editar la fonte]

El 29 de marzu de 2018, la FIFA dio a conocer los xueces encargaos d'impartir xusticia na Copa Mundial de la FIFA Rusia 2018. Na nómina, per primer vegada na historia del arbitraxe arxentín, una mesma terna ye designada pa un mundial. Al igual qu'en 2014, Pitana como árbitru principal foi de la partida, xunto a Hernán Maidana y Juan Pablo Belatti.[5] A dos díes del entamu del certame, en conferencia de prensa, la FIFA publicó que Néstor Pitana, xunto a Maidana y Belatti, yeren los encargaos d'abrir el tornéu, designándolos pal partíu inaugural, ente Rusia y Arabia Saudita.[6] D'esta manera convertir nel tercer árbitru arxentín encargáu d'abrir un mundial, tres Ángel Coerezza y Horacio Elizondo. En dicha conferencia, el famosu ex colexáu y actual encargu del Comité Arbitral de la FIFA Pierluigi Collina comentó: «Pitana ye una roca. Nun queremos que los xugadores acosen a los árbitros y que vaigan sobre'l xuez. Bonu, eso ye lo que nun va asoceder nel primer partíu, porque Pitana ye una roca».[7]

Estadístiques[editar | editar la fonte]

En Copa Mundial de la FIFA[editar | editar la fonte]

Nel partíu ente Méxicu y Suecia, pol grupu F, de la Copa Mundial de la FIFA Rusia 2018, Pitana sacó la tarxeta mariella más rápida de la hestoria de los mundiales, a los quince segundu d'arrincar el xuegu, amonestando al xugador mexicanu Jesús Gallardo.[8]

# Fecha !width=14%|Sede Instancia !width=16%|Equipu 1


Resultáu !width=16%|Equipu 2 Amon. Exp.
1 17 de xunu de 2014 Cuiabá, Bandera de Brasil Brasil Grupu H Bandera de Rusia Rusia 1:1 (0:0) Bandera de Corea del Sur Corea del Sur 4 0
2 22 de xunu de 2014 Manaus, Bandera de Brasil Brasil Grupu G Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos 2:2 (0:1) Bandera de Portugal Portugal 1 0
3 25 de xunu de 2014 Manaus, Bandera de Brasil Brasil Grupu E !Bandera de Hondures Hondures 0:3 (0:0)  Suiza 1 0
4 4 de xunetu de 2014 Rio de Janeiro, Bandera de Brasil Brasil Cuartos de final Bandera de Francia Francia 0:1 (0:1) Bandera d'Alemaña Alemaña 2 0
5 14 de xunu de 2018[9] Moscú,  Rusia Grupu A !Bandera de Rusia Rusia 5:0 (2:0) Bandera d'Arabia Saudita Arabia Saudita 2 0
6 27 de xunu de 2018 Ekaterimburgu,  Rusia Grupu F Bandera de Méxicu Méxicu 0:3 (0:0) Bandera de Suecia Suecia

Resume estadísticu[editar | editar la fonte]

Según datos de Football Database:[10]

Competición Partíos Amones. Espulsiones Temporaes
Bandera d'Arxentina Primer División

(inclúi Copa Arxentina, Supercopa y Playoffs)

256 1245 85 2007 - presente
Bandera d'Arxentina Segunda División

(inclúi Liguilla d'Ascensu)

14 70 2 2006 - 2007
Bandera d'UNASUR CONMEBOL

(inclúi Copa Libertadores, Copa Sudemericana y Recopa)

44 223 15 2010 - presente
FIFA

(inclúi Mundial, Copa América, Amistosos, Eliminatories y Xuegos Olímpicos)

18 80 4 2011 - presente
Total 332 1618 106 2006 - presente
Última actualización 22 de mayu de 2017

Distinciones individuales[editar | editar la fonte]

Distinción Añu
Meyor Árbitru d'América según la IFFHS 2014[11]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]