Caribe (rexón)
Caribe (rexón) | |
---|---|
![]() | |
Situación | |
![]() | |
Tipu | rexón xeográfica |
Parte de | América Central |
Asitiáu en | Mar Caribe |
Coordenaes | 15°N 73°W / 15°N 73°O |
Datos | |
Puntu más altu |
Pico Duarte (es) ![]() |
Población | 39 169 962 |
Noamáu por |
kalinago (es) ![]() |
![]() |
El Caribe[1] ye una rexón conformada pol mar Caribe, les sos islles y les costes qu'arrodien a esti mar. La rexón #alcontrar al sureste d'América del Norte, al este d'América Central y al norte d'América del Sur.

Xeografía
[editar | editar la fonte]Islles de les Antilles Mayores
[editar | editar la fonte]Les siguientes son islles que formen parte de les Antilles Mayores.

Islla de Puertu Ricu
- Islla Desecheo
- Islla de Culebra
- Islla de Vieques
- Islla de Cabras
- Islla de Piñero
- Islla Culebrita
- Islla Palomino
- Islla de Mona
- Islla de Pájaros
- Islla de Ratones
- Islla de Caja de Muertos
- Islla Magüeyes
- Islla de Cardona
- Cayo Icacos
- Isleta de San Juan
- Islote Monito
- Cayos de Barca
- Cayos de Caña Gorda
- Cayo Norte
- Cayo Santiago
- Cayo Caribe
- Cayo Berberia
- Cayo Luis Peña
Islles de les Antilles Menores
[editar | editar la fonte]Les siguientes son islles que formen parte de les Antilles Menores.
- Dependencies de los
Países Baxos
- Aruba (parte del Reinu de los Países Baxos)
- Bonaire (parte del Caribe Neerlandés)
- Curaçao (parte del Reinu de los Países Baxos)
- Saba (parte del Caribe Neerlandés)
- Sint Eustatius (parte del Caribe Neerlandés)
- Sint Maarten (parte del Reinu de los Países Baxos)
Islles de les Lucayes
[editar | editar la fonte]Les siguientes son islles que pertenecen a les Lucayes
Países continentales con costes y/o islles caribeñes
[editar | editar la fonte]- Cayo Ambergris
- Ciudá de Belize
- Big Creek
- Cayo Corker
- Petones Glover
- Cayos Hicks
- Lighthouse Reef
- South Water Caye
- Islles Turneffe
Colombia
- Bolívar
- Islla Tierra Bomba
- Islles del Rosario
- Islla Fuerte
- Atlánticu
- Madalena
- La Guajira
- Córdoba
- Islla Tortuguilla
- Sucre
- Archipiélagu de San Bernardo
- San Andrés y Providencia
- Islla de San Andrés
- Islla de Providencia
- Islla Santa Catalina
- Antioquia
- Urabá
- Topetó
- Acandí
- Bolívar
Costa Rica
- Provincia de Limón
- Hondures
- Atlántida
- La Ceiba
- Tela
- Colón
- Tocoa
- Trujillo
- Cortés
- Puerto Cortés
- San Pedro Sula
- Gracias a Dios
- Puerto Lempira
- Islles de la Badea
- Guanaja
- Roatán
- Útila
- Cayos Cochinos
- Islles del Cisne
Méxicu
- Quintana Roo
- Akumal
- Bancu Chinchorro
- Cancún
- Chetumal
- Mariña Maya
- Chemuyil
- Llaguna Boca Paila
- Mahahual
- Paamul
- Playa del Carmen
- Punta Allen
- Punta Maroma
- Puertu Aventures
- Puertu Cancún
- Puerto Morelos
- Islla Cayo Culiebra
- Islla Contoy
- Islla de Cozumel
- Islla Holbox
- Islla Mujeres
- Sian Ka'an
- Tulum
- Xcalak
- Xcaret
- Xel Há
- Xpu-Há
Nicaragua
- Islles del Maíz
- Cayos Miskitos
- Cayos Perlles
Panamá
- Provincia de Panamá
- Arridup
- Canal de Panamá
- Bocas del Toro (archipiélagu con alredor de 300 islles)
- Provincia de Colón
- Provincia de Veraguas
- Contorna Ngäbe-Buglé
- Provincia de Panamá
Surinam
Venezuela
- Estáu Anzoátegui
- Islles Chimanas
- Islles Borraches
- Isletas de Píritu
- Islla de Plata
- Islla de Monos o Guaracaro
- Estáu Carabobo
- Islla Llarga
- Islla Santu Domingu
- Estáu Falcón
- Cayo Sombreru
- Cayo Peraza
- Cayo Muertu
- Península de Paraguaná
- Estáu Miranda
- Estáu Nueva Esparta
- Islla de Margarita
- Islla de Coche
- Islla de Cubagua
- Estáu Monagas
- Islla Venado
- Estáu Sucre
- Islla Caracas
- Islles Caribe
- Castros Los Llobos
- Estáu Vargas
- Estáu Yaracuy
- Estáu Zulia
- Islla de San Carlos
- Islla de Toas
- Islla de Zapara
- Islla Los Páxaros
- Islles Pescadores
- Islla de Providencia
- Dependencies Federales Venezolanes
- Archipiélagu Los Monxos
- Archipiélagu Les Aves
- Archipiélagu Los Testigos
- Archipiélagu de Los Flaires
- Islles Los Hermanos
- Islla d'Aves
- Islla la Sola
- Islla La Tortúa
- Cayo Ferradura
- Islles Los Tortuguillos
- Islla La Orchila
- Islla La Blancuca
- Islla de Coríos
- Archipiélagu Los Roques
- Gran Roque
- Francisquí
- Islla Llarga
- Nordisquí
- Madrisquí
- Crasquí
- Cayo Espenquí
- Cayo Carenero
- Cayo d'Agua
- Dos Mosquises
- Cayo Sal
- Cayo Grande
Mapa
[editar | editar la fonte]Pueblos indíxenes nativos
[editar | editar la fonte]En gran parte de les islles del Caribe taben apoderaes por pueblos de la familia llingüística caribe y la familia llingüística arawak (estos postreros llegaríen primero y compartiríen les islles con posibles pueblos pre-arawak que les sos llingües nun fueron documentaes). Les partes continentales amuesen diversidá mayor y la situación étnica, llingüística y cultural ye más complexa. El la mariña norte d'América del Sur presenta una situación similar en gran midida similar a les Antilles, anque más al interior la diversidá de pueblos yera muncho mayor. La máxima diversidá #atopar nes árees Amazóniques de Colombia . Ente les etnies del Caribe meyor conocíes tán:
- Arawak
- Ciguayos
- Galibi
- Kalinago
- Garífuna
- Igneri
- Lucayos
- Macorís
- Maya
- Siboney
- Taínos
Toponimia
[editar | editar la fonte]El nome Caribe #derivar de los caribes, nome utilizáu para describir la etnia amerindia predominante na rexón na dómina del primer contautu colos europeos a finales del sieglu XV.[2] El navegante italianu Américo Vespucio afirmaba que'l términu Charaibi ente los indíxenes significaba 'homes sabios' y ye posible qu'esti fora utilizáu pa describir a los europeos a la so llegada a América.[3] Dempués del descubrimientu de les Indies Occidentales por Cristóbal Colón, el términu español d'Antilles foi común pa esti llugar; como deriváu, el mar de les Antilles" foi un nome común pal mar Caribe en dellos idiomes europeos. Mientres les décades siguientes al descubrimientu, el dominiu español nesti mar foi indiscutible y, poro, la denominación d'Antilles caltiénse mientres munchos años.
Instituciones rexonales
[editar | editar la fonte]- Comunidá del Caribe (CARICOM), Guyana
- Asociación d'Estaos del Caribe (AEC), Trinidá y Tobagu
- Organización d'Estaos del Caribe Oriental (OECS), Santa Llucía
- Bancu de Desarrollu del Caribe (CDB), Barbados
- Caribbean Disaster Emergency Response Agency (CDERA), Barbados
- Caribbean Examinations Council (CXC), Barbados y Xamaica
- Caribbean Programme for Economic Competitiveness (CPEC), Santa Llucía
- Caribbean Tourism Organisation (CTO), Barbados
- Inter-American Economic Council (IAEC), Washington, D.C.
- Latin American and Caribbean Internet Addresses Registry (LACNIC), Brasil y Uruguái
- Comisión Económica p'América Llatina y el Caribe (CEPAL), Chile y Trinidá y Tobagu
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: caribeñu
- ↑ Cano, M. & Valderrama, J. (1996), Archipiélagos del Caribe colombiano, IM Editores, Cali. páxs.26-27
- ↑ Bartolomé de las Casas (1875), Historia de las Indias. Edición de Feliciano Ramírez de Arellano, marqués de la Fuentesanta del Valle y José Sancho Ramón. Madrid: M. Ginesta, capítulo 16.
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- de Kadt, Emanuel, (editor). Patterns of foreign influence in the Caribbean, Oxford University Press, 1972.
- Develtere, Patrick. 1994. "Co-operation and development: With special reference to the experience of the Commonwealth Caribbean" ACCO, ISBN 90-334-3181-5.
- Gowricharn, Ruben. Caribbean Transnationalism: Migraton, Pluralization, and Social Cohesion. Lanham: Lexington Books, 2006.
- Henke, Holger y Fred Reno, eds. Modern Political Culture in the Caribbean. Kingston: University of West Indies P, 2003.
- Heuman, Gad. The Caribbean: Brief Histories. London: Hodder Arnold, 2006.
- Hillman, Richard S. y Thomas J. D'agostino, eds. Understanding the Contemporary Caribbean. London: Lynne Rienner, 2003.
- Knight, Franklin W. The Modern Caribbean. The University of North Carolina Press, 1989.
- Kurlansky, Mark. 1992. A Continent of Islands: Searching for the Caribbean Destiny. Addison-Wesley Publishing. ISBN 0-201-52396-5.