Nasturtium officinale

De Wikipedia
Nasturtium officinale
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Brassicales
Familia: Brassicaceae
Tribu: Cardamineae
Xéneru: Nasturtium
Especie: Nasturtium officinale
W.T.Aiton
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Berru, crudu
Tamañu de porción
Enerxía 11 kcal 46 kJ
Carbohidratos 1.29 g
 • Zucres 0.2 g
 • Fibra alimentaria 0.5 g
Grases 0.1 g
Proteínes 2.3 g
Retinol (vit. A) 160 μg (18%)
 • β-carotenu 1914 μg (18%)
Tiamina (vit. B1) 0.09 mg (7%)
Riboflavina (vit. B2) 0.12 mg (8%)
Ácidu pantoténicu (vit. B5) 0.31 mg (6%)
Vitamina B6 0.129 mg (10%)
Vitamina C 43 mg (72%)
Vitamina E 1 mg (7%)
Vitamina K 250 μg (238%)
Calciu 120 mg (12%)
Fierro 0.2 mg (2%)
Magnesiu 21 mg (6%)
Manganesu 0.244 mg (12%)
Fósforu 60 mg (9%)
Potasiu 330 mg (7%)
Sodiu 41 mg (3%)
% de la cantidá diaria encamentada p'adultos.
Fonte: Berru, crudu na base de datos de nutrientes del USDA.
[editar datos en Wikidata]

Nasturtium officinale, comúnmente llamáu berru d'agua o mastuerzu d'agua, ye una planta perenne común en regueros, riegues d'agües clares y banzaos, orixinaria d'Europa y Asia Central. Considérase unu de los vexetales más antiguos consumíos pol ser humanu. Anguaño estendióse per tol mundu por ser una planta de consumu domésticu bien apreciada n'ensalaes. Convirtióse nuna especie invasora na rexón de los Grandes Llagos, onde foi alcontrada per primer vegada en 1847.[1]

Ilustración
Vista de la planta

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una planta perenne, acuática o semiacuática d'ente 10 a 50 cm d'altor que s'arrexunta en grandes colonies. Los tarmos ascendentes son buecos y daqué carnosos. Les fueyes, de color verde escuru, son glabres, bipinnaes y con llimbu anchu. Les flores, pequeñes y blanques, axuntar en ramilletes o panícules terminales.

Historia[editar | editar la fonte]

L'usu melecinal del berru ye vieyu, como lo demuestra la so presencia na Capitulare de villis vel curtis imperii, una orde emitida por Carlomagno que reclama a los sos campos por que cultiven una serie de yerbes y condimentos incluyendo "nasturtium" identificada anguaño como Nasturtium officinale.

Beneficios pa la salú[editar | editar la fonte]

El berru contién cantidaes significatives de fierro, calciu, yodu, y acedu fólico, amás de les vitamines A y C.[2] Por cuenta de que ye relativamente ricu en vitamina C, suxurióse berru (ente otres plantes) pol ciruxanu militar inglés John Woodall (1570-1643) como un remediu pal escorbutu. El berru ye tamién una fonte importante d'ácidos grasos omega-3, principalmente na forma de 16:3n-3 (acedu hexadecatrienoico) a 45 mg / 100g.[3]

Munchos beneficios al comer berros son reclamaos, como la de qu'actúa como un estimulante , una fonte de fitoquímicos y antioxidantes, un diuréticu, un expectorante y un dixestivu.[4] Tamién paez tener propiedaes contra'l cáncer; créese que puede ayudar a defendese contra'l cáncer de pulmón.[5][6][7][8] Un estudiu de 2010 realizáu pola Universidá de Southampton afayó que'l consumu de berru tamién puede tornar la crecedera del cáncer de mama.[9] El conteníu d'isotiocianato de fenetilo (PEITC) en berros inhibe la HIF, que puede tornar l'angiogénesis.

Los efeutos secundarios[editar | editar la fonte]

Cultivos de berru cultivaos en presencia de cuchu pueden ser un abellugu pa parásitos tales como la fasciola hepática Fasciola hepatica.[10] El berru ye un conocíu inhibidor de la citocromo P450 CYP2Y1 , que puede resultar na alteración del metabolismu de les persones que tomen ciertes melecines, tales como clorzoxazona.[11]

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Utilícense: Fueyes, raigañu, biltos tienros y frescos.

El berru ye un purgante, estimulante dixestivu. Na provincia de Chimborazo aprovéchense estes cualidaes pal tratamientu de neños, nuevos y adultos por problemes estomacales.[13]

Diuréticu. Utilízase'l fervinchu de berru, na Provincia de Chimborazo,ye considerada una fruta

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Nasturtium officinale describióse por William Townsend Aiton y espublizóse en Hortus Kewensis; or, a Catalogue of the Plants Cultivated in the Royal Botanic Garden at Kew. London (2nd ed.) 4: 110, nel añu 1812.[14]

Etimoloxía

Nasturtium vien del llatín nasus = "naríz" y tortus = "torcíu" debíu al golor picante de la planta qu'agafaba la ñariz y obligaba a faer xestos torciéndola.

Sinonimia

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. http://www.glu.org/en/node/199 |fechaaccesu=7 de febreru de 2009}}
  2. «Watercress Nutritional Analysis». Southern Europe Fruits And Vegetables. Consultáu'l 28 de mayu de 2012.
  3. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11582857
  4. Watercress soup and the health benefits of watercress
  5. Hecht SS, Chung FL, Richie JP, et al. (1 d'avientu de 1995). «Effects of watercress consumption on metabolism of a tobacco-specific lung carcinogen in smokers». Cancer Epidemiol Biomarkers Prev. 4 (8):  páxs. 877–84. PMID 8634661. http://cebp.aacrjournals.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=8634661. 
  6. Medical News TODAY - Compounds in broccoli, cauliflower, and watercress block lung cancer progression
  7. Times Online - Eating raw watercress every day may amenorga risk of cancer
  8. Hecht SS, Carmella SG, Murphy SE (1 d'ochobre de 1999). «Effects of watercress consumption on urinary metabolites of nicotine in smokers». Cancer Epidemiol Biomarkers Prev. 8 (10):  páxs. 907–13. PMID 10548320. http://cebp.aacrjournals.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=10548320. 
  9. Science Daily - Watercress May 'Turn Off' Breast Cancer Signal
  10. CDC Parasites & Health: Fascioliasis
  11. Leclercq I, Desager JP, Horsmans Y (agostu de 1998). «Inhibition of chlorzoxazone metabolism, a clinical probe for CYP2Y1, by a single ingestion of watercress». Clin Pharmacol Ther. 64 (2):  páxs. 144–9. doi:10.1016/S0009-9236(98)90147-3. PMID 9728894. 
  12. The Food Site
  13. (PASSE), 2008. Páx. 91 a 94
  14. Nasturtium officinale en Trópicos
  15. Nasturtium officinale en PlantList
  16. Al-Shehbaz, I. and R. A. Price. 1998. Delimitation of the genus Nasturtium (Brassicaceae). Novon, 8: 124-126.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Holmgren, N. H., P. K. Holmgren & A. Cronquist. 2005. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A., subclass Dilleniidae. 2(B): 1–488. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  2. Jonsell, B. 1982. Cruciferes. Fl. Madagasc. 84: 1–32.
  3. Macbride, J. F. 1938. Cruciferae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(2/3): 937–983.
  4. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  5. Nee, M. H. 2008. Dilleniidae. 3: 1–255. In M. H. Nee Fl. Reg. Parque Nac. Amboró Bolivia. Editorial FAN, Santa Cruz.
  6. ORSTOM. 1988. List Vasc. Pl. Gabon Herbier National du Gabon, Yaounde.
  7. Rusby, H. H. 1893. On the collections of Mr. Miguel Bang in Bolivia. Mem. Torrey Bot. Club 3(3): 1–67.
  8. Stevens, W. D., C. O. O., A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii, 1–2666.
  9. Warwick, S. I., A. Francis & I. A. Al-Shehbaz. 2006. Brassicaceae: Species checklist and database on CD-Rom. Pl. Syst. Evol. 259: 249–258.
  10. Zuloaga, F. O. 1997. Catálogu de les plantes vasculares de l'Arxentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
  11. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]