Microtus arvalis

De Wikipedia
Microtus arvalis
xurnia llabriega
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LR/LC)
Preocupación menor (IUCN 2.3)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Mammalia
Orde: Rodentia
Suborde: Myomorpha
Superfamilia: Muroidea
Familia: Cricetidae
Subfamilia: Arvicolinae
Xéneru: Microtus
Subxéneru: Microtus (Microtus)
Especie: M. arvalis
(Pallas, 1778)
Distribución
Sinonimia
  • albus, Bechstein, 1801
  • arvensis, Schinz, 1840
  • angularis, Miller, 1908
  • assimilis, Rörig y Börner, 1905
  • assimilis, Miller, 1912.
  • asturianus, Miller, 1911
  • ater, de Sélys longchamps, 1845
  • brevirostris, Ognev, 1924
  • calypsus, Montagu, 1923
  • campestris, Blasius, 1853
  • caucasicus, Saturnin, 1896
  • cimbricus, Stein, 1931
  • allegante, Röring y Börner, 1905
  • corneri, Hinton, 1910
  • cunicularius, Ray, 1847
  • depressa, Miller, 1912
  • duplicatus, Röring y Börder, 1905
  • duplicatus, Miller, 1912
  • flava, Fatio, 1905
  • fulva, Fatio, 1869
  • fulvus, Geoffroy, 1803
  • fulvus, Miller, 1912
  • galliardi, Fatio, 1905
  • ghalgai, Krassovsky, 1929
  • grandis, Martino y Martino, 1948
  • gudauricus, Ognev, 1929
  • hawelkae, Bolkay, 1925
  • heptneri, Hamar, 1963
  • hyrcania, Goodwin, 1940
  • igmanensis, Bolkay, 1919
  • incertus, de Sélys Longchamps, 1841
  • incognitus, Stein, 1931
  • iphigeniae, Heptner, 1946
  • khorkoutensis, Goodwin, 1940
  • macrocranius, Ognev, 1924
  • meldensis, Delost, 1955
  • meridianus, Miller, 1908
  • mystacinus, de Filipi, 1865
  • obscurus, Eversmann, 1841
  • orcadensis, Millais, 1904
  • oyaensis, Heim de Balsac, 1940
  • principalis, Rörig y Börig, 1905
  • principalis, Miller, 1912
  • rhodopensis, Heinrich, 1936
  • ronaldshaiensis, Hinton, 1913
  • rousiensis, Hinton, 1913
  • rufescentefuscus, Schinz, 1845
  • ruthenus, Ognev, 1950
  • sandayensis, Millais, 1905
  • sarnius, Miller, 1909
  • simplex, Rörig y Börig, 1905
  • terrestris, Schank, 1798
  • transcaucasicus, Ognev, 1924
  • transuralensis, Serebrennikov, 1929
  • variabilis, Miller, 1912
  • vulgaris, Desmarest, 1822
  • westrae, Miller, 1908
Consultes
[editar datos en Wikidata]

La xurnia llabriega[2] (Microtus arvalis) ye una especie de royedor de la familia Cricetidae llargamente distribuyíu por Europa y delles zones d'Asia.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un pequeñu royedor, de 8-13 cm de llargor, de los qu'un cuartu correspuende a la curtia cola. De constitución masiva, con oreyes curties, nada sobresalientes y cabeza ancha. El color dorsal ye pardu-amarellentáu, y el ventral blancu-abuxáu; los mozos son abuxaos y nun hai dimorfismu sexual tocantes a color y porte. Ye bien asemeyáu a Microtus agrestis, del que s'estrema con dificultá.

Hábitat y manera de vida[editar | editar la fonte]

Trátase d'un herbívoru estrictu, de vezos diurnos, que s'alimenta preferentemente de dicotiledónees. Puede ser plaga de los cultivos, sobremanera de los de regadío.

Constrúi'l so nial nun cuévanu esféricu soterraña, a 30-50 cm de fondura, que comunica col esterior por delles galeríes. Na superficie percuerre siempres les mesmes rutes, dando llugar a senderos reconocibles ente la vexetación.

Reproducción y cría[editar | editar la fonte]

Trátase d'una especie poligínica, na que cada machu fecunda a un ciertu númberu de femes. Cada fema ta dotada de cuatro pares de mames, y pare cada vegada ente 2 y 11 críes, dempués d'una xestación de 21 a 22 díes. Nel valle del Duero, les condiciones climátiques dexen que la reproducción estender a lo llargo de tol añu, pero nun ye asina en Pirineos o Europa Central. Les femes algamen el maduror sexual en namái un mes, y los machos en dos.

Demografía[editar | editar la fonte]

La mortalidá nes primeres fases de la vida ye bien alta, pero cuando les circunstancies son favorables, con pocu depredadores y enforma alimentu, la elevada tasa de natalidá facilita que se produzan esplosiones demográfiques. La rápida crecedera y maduración dexen que s'asocedan delles xeneraciones nun solu añu.

Distribución[editar | editar la fonte]

La subespecie típica, M. arvalis arvalis estender dende Rusia Central, al traviés d'Europa Central, hasta la mariña atlántica de Francia. Algama la Península Ibérica, atopándose nos Pirineos Occidentales y Centrales, pero ta ausente de les Islles Britániques, de les rexones septentrionales y de la Europa Mediterránea. La subespecie ibérica, M. arvalis asturianus, de tamañu daqué mayor, estender polos montes qu'arrodien el valle del Duero, pero dende 1980 la so área espandióse a les tierres baxes y pol Sistema Ibéricu.

Plagues[editar | editar la fonte]

Les poblaciones del Duero presenten dende hai 20 años ciclos demográficos conocíos tamién d'otres especies de la subfamilia arvicolinos, con oscilaciones que'l so periodu típicu ye de trés o cuatro años. En condiciones normales la densidá típica ye de 5-10 individuos per hectárea, pero nos máximos puede superar llargamente 200 individuos/hai. Na fase normal los machos son bien territoriales; mientres les fases d'esplosión demográfica la organización social debilítase. L'hábitat normal son les manches de vexetación natural herbal o de carba, pero cuando crez la densidá estender a práuticamente tolos ambientes, dientro del so área de distribución.

Pueden tresmitir enfermedaes al ser humanu como la tularemia, tantu por contautu direutu como pol polvu que tocaron.

Valle del Duero en 2007[editar | editar la fonte]

En 2007 los campos de Castiella y Llión (España) viéronse seriamente perxudicaos por esti pequeñu royedor. Nel valle del Duero y nos montes circundantes esiste una subespecie propia, daqué mayor que la típica. Calcúlase que n'agostu de 2007 el númberu d'exemplares yera de 750 millones, ocupando una estensión de 2 millones d'hectárees.

Galería[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Amori, G., Hutterer, R., Kryštufek, B., Yigit, N., Mitsain, G. & Palomo, L.J. (2008). Microtus arvalis. En: UICN 2008. Llista Roxa d'Especies Amenazaes UICN. Consultáu'l 11 de febreru de 2011.
  2. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  • González-Esteban, J. & Villate, I. () "Microtus arvalis (Pallas, 1778). Topín llabrador" en Atles de mamíferos terrestres, Inventariu Nacional de Biodiversidá. Ministeriu de Mediu Ambiente, Madrid.[1]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]