Peter Simon Pallas

De Wikipedia
Peter Simon Pallas
Vida
Nacimientu Berlín[1]22 de setiembre de 1741[2]
Nacionalidá Bandera de Reinu de Prusia Reinu de Prusia
Bandera de Rusia Imperiu Rusu
Residencia Berlín
L'Haya
San Petersburgu
Simferópol
Muerte Berlín[3]8 de setiembre de 1811[2] (69 años)
Sepultura Berlín
Familia
Padre Simon Pallas
Fíos/es Albertine von Wimpffen (Pallas) (en) Traducir
Estudios
Estudios Universidá de Leiden
Universidá de Halle-Wittenberg
Universidá de Göttingen
Direutor de tesis Simon Pallas
Johann Gottlieb Gleditsch
Direutor de tesis de Basilio Zuiew
Llingües falaes llatín
alemán[4]
Alumnu de Simon Pallas
Profesor de Basilio Zuiew
Nikita Petrowitsch Sokolow
Oficiu esplorador, zoólogu, ornitólogu, biólogu, botánicu, xeógrafu, aracnólogu, entomólogumédicu
Emplegadores Rusia
Academia de Ciencies de San Petersburgu
Academia de Ciencies de Rusia
Premios
Influyencies Simon Pallas
Miembru de Royal Society
Real Academia de les Ciencies de Suecia
Academia de les Ciencies de Baviera
Academia de Ciencies de Rusia
Real Academia d'Artes y Ciencies de los Países Baxos
Real Academia Sueca de Letras, Historia y Antigüedades (es) Traducir
Academia Alemana de les Ciencies Naturales Leopoldina
Accademia Nazionale delle Scienze detta dei XL
Abreviatura en botánica Pall. (IPNI)
Abreviatura en zooloxía Pallas
Cambiar los datos en Wikidata

Peter Simon Pallas (22 de setiembre de 1741Berlín – 8 de setiembre de 1811Berlín) foi un zoólogu y botánicu alemán, célebre polos sos trabayos en Rusia.

Títulu del llibru Journey through various provinces of the Russian Empire

Biografía[editar | editar la fonte]

Pallas nació en Berlín, fíu d'un profesor de ciruxía. Estudió con tutores privaos ya interesóse pola historia natural. Darréu asistió a la Universidá de Halle y a la Universidá de Gotinga. En 1760 treslladar a la Universidá de Leiden y llogró'l grau de doctor con 19 años.

Nos años siguientes, viaxó a Holanda y a Londres, ameyorando les sos conocencies médicu y quirúrxicu. En Londres conoz a Thomas Pennant, con quien va caltener una abondosa correspondencia. Ello ye que foi Pallas el qu'apurrió'l material que dexó a Pennant escribir el so Artic Zoology. La so notoriedá foi tal que con tan solo 23 años yá pertenecía a la Royal Society de Londres.

Darréu establecióse en L'Haya. El nuevu sistema de clasificación animal que propunxo foi allabáu por Georges Cuvier. Escribió Miscellania Zoologica en 1766, qu'incluyía la descripción de numberosos vertebraos nuevos pa la ciencia qu'afayara nes coleiciones del muséu holandés. Entamó un viaxe al sur d'África y les Indies Orientales pero tuvo que suspendelo por causa de que'l so padre llamar a Berlín. Ellí empezó a trabayar nel so Spicilegia Zoologica (1767-80).

En 1767 Pallas foi convidáu por Catalina II de Rusia a l'Academia de les Ciencies de San Petersburgu como profesor y ente 1769 y 1774 dirixó una espedición a Siberia onde recoyó numberosos especímenes. La espedición esploró'l cursu altu del ríu Amur, el mar Caspiu según los Urales y l'Altái algamando hasta'l llagu Baikal.

Ente 1793 y 1794 dirixó una segunda espedición al sur de Rusia, visitando Crimea y el mar Negru.

En 1772, Pallas enterar de que s'afayara un cachu de metal de 700 kg atopáu cerca de la ciudá de Krasnoyarsk. Pallas dispunxo'l so tresporte hasta San Petersburgu. L'analís posterior del metal amosó que se trataba d'un nuevu tipu de meteoritu de fierro. Esti nuevu tipu de meteoritos conocer dende entós como Pallasita, ente que'l meteoritu en concretu llámase Krasnoyarsk o dacuando Fierro de Pallas (el nome dar Ernst Chladni en 1794).

Ente 1778 y 1779 publicó Novae sepcies quadrupedum, y glirium ordine... onde describió nueves especies de vertebraos de Siberia.

Estableció amistá con Catalina II de Rusia, de xuru pol so común orixe xermánicu. La emperatriz ordenó que Pallas tuviera accesu a toles plantes recoyíes por otros naturalistes lo que dexó a Pallas publicar el so Flora Rossica (1784-1788).

Obra[editar | editar la fonte]

Darréu empezó la so gran obra, Zoographia Rosso-Asiatica, que-y llevaría'l restu de la so vida y qu'apaeció en cuatro volúmenes, el postreru dempués de la so muerte so la direición de Wilhelm Gottlieb Tilesius von Tilenau (1769-1857). La publicación de la obra foi problemática teniendo en cuenta'l so valumbu y el costu del proyeutu. La obra apaeció ensin les places en 1826 y completa en 1831.

Pallas realizó una síntesis ente Linneo y Buffon. Utilizó'l sistema binomial pero almitía que les especies nun son estables de forma definitiva, sinón que pueden evolucionar la so apariencia de forma notable por causa de factores climáticos.

Numberosos animales lleven el nome de Pallas, ente ellos el gatu de Pallas (Otocolobus manul), mosquiteru de Pallas (Phylloscopus proregulus), gavión cabecinegro (Palla's Gull, n'inglés) (Larus ichthyaetus), ganga de Pallas (Syrrhaptes paradoxus), escribán de Pallas (Emberiza pallasi) o la buscala de Pallas (Locustella certhiola).

Delles publicaciones[editar | editar la fonte]

  • Elenchus zoophytorum, sistens generum adumbrationes generaliores et specierum cognitarum succinctas descriptiones, cum selectis auctorum synonymis. van Cleef, Dean Haag 1766
  • Miscellanea zoologica, quibus novæ imprimis atque obscuræ animalum species describuntur et observationibus iconibusque illustrantur. Dean Haag 1766
  • Spicilegia zoologica. Berlin 1767-77
  • Lyst der Plant-Dieren, bevattende de algemeene schetzen der geslachten en korte beschryvingen der bekende zoorten. van Paddenburg & van Schoonhoven, Utrecht 1768
  • Naturgeschichte merkwürdiger Thiere. Berlin 1769-78
  • Dierkundig mengelwerk, in het welke de nieuwe of nog duistere zoorten van dieren, door naauwkeurige afbeeldingen, beschryvingen en verhandelingen opgehelderd worden. van Paddenburg & van Schoonhoven, Utrecht 1770
  • Reise durch verschiedene Provinzen des Russischen Reichs. St. Petersburg 1771-1801
  • Continens quadrupedium, avium, amphibiorum, piscium, insectorum, molluscorum aliorumque marinorum fasciculos decem. Berlin 1774.
  • Sammlungen historischer Nachrichten über die mongolischen Völkerschaften. St. Petersburg, Frankfurt, Leipzig 1776-1801
  • Betrachtungen über die Beschaffenheit der Gebürge und Veränderungen der Erdkugel, besonders in Beziehung auf das Rußische Reich. Hartknoch, Frankfurt 1778
  • Miscellanea zoologica. Leiden 1778
  • Novae species quadrupedum y glirium ordine, cum illustrationibus variis complurium ex hoc ordine animalium. Walther, Erlangen 1778.
  • Natuurlyke historie van nieuwe en nog weinig bekende soorten van dieren. van Esveldt & Holtrop, Amsterdam 1779
  • Observations sur la formation des montagnes et les changements arrivés au globe. Segaud, St. Petersburg 1779
  • Сравнительные словари всех языков и наречий, собранные десницею всевысочайшей особы. St. Petersburg 1787-89
  • Bemerkungen auf einer Reise in die südlichen Statthalterschaften des Russischen Reichs, in den Jahren 1793 und 1794. Martini, Leipzig 1799-1803
  • Enumeratio plantarum in horto Procopii a Demidof. St. Petersburg 1781
  • Icones Insectorum praesertim Rossicae, Sibiriaeque peculiarium. Walther, Erlangen 1781-98
  • Nordische Beyträge zur physikalischen und geographischen Erd- und Völkerbeschreibung, Naturgeschichte und Oekonomie. Logan, St. Petersburg 1781-96
  • Observations sur la formation des montagnes et les changemens arrivès à notre globe. Méquignon, St. Petersburg 1782
  • Flora Rossica seu Stirpium Imperii Rossici per Europam et Asiam, indigenarum descriptiones et icones. Weitbrecht, St. Petersburg 1784-88
  • Linguarum totius orbis vocabularia comparativa. St. Petersburg 1786
  • Путешествие по разным местам Российского государства. St. Petersburg 1786-1809
  • Charakteristik der Thierpflanzen, worin von dean Gattungen derselben allgemeine Entwürfe und von denen dazugehörigen Arten kurze Beschreibungen gegeben werden, nebst dean vornehmsten Synonymen der Schriftsteller. Rasp, Nürnberg 1787
  • Voyages de M. P. S. Pallas en différentes provinces de l'empire de Russie, et dans l'Asie septentrionale. Maradan, París 1788-93.
  • Flora Rossica. Frankfurt 1789/90
  • Voyages en Sibérie, extraits des journaux de divers savans voyageurs. Berna 1791
  • An account of the different kinds of sheep found in the Russian dominions and among the Tartar hordes of Asia. Chapman, Edimburgu 1794
  • Voyages du Professeur Pallas dans plusieurs provinces de l'empire de Russie et dans l'Asie septentrionale. Maradan, París 1794
  • Краткое физическое и топографическое описание Таврической области. 1795
  • Tableau physique et topographique de la Tauride. St. Petersburg 1795
  • Physikalisch-topographisches Gemählde von Taurien. Logan, St. Petersburg 1796
  • Tagebuch einer Reise, die im Jahr 1781 von der Gränzfestung Mosdok nach dem innern Caucasus unternommen worden. Logan, St. Petersburg 1797
  • Plantae novae ex herbario et schedis defuncti Botanici Ioanni Sievers, Hannoverani, descriptae, Nova acta Academiae Scientiarum Imperialis Petropolitanae, Petropoli (St. Petersburg) 1797
  • Observations faites dans un voyage entrepris dans les gouvernements méridionaux de l'empire de Russie, dans les années 1793 et 1794. Martini, Leipzig 1799-1801
  • Species astragalorum. Martini, Leipzig 1800
  • Illustrationes plantarum imperfecte vel nondum cognitarum. Leipzig 1803
  • Travels through the southern provinces of the Russian empire, performed in the years 1793 and 1794. Ridgway & McMillan, Londres 1803
  • Voyages entrepris dans les gouvernemens méridionaux de l'empire de Russie. París 1805
  • Physikalisch-topographisches Gemälde von Taurien. Leipzig 1806
  • Description du Tibet, d'après la Relation des Lames Tangoutes, établis parmi les Mongols. Bossange, Masson & Besson, París 1808
  • Animalia monocardia seu Frigidi sanguinis imperii Rosso Asiatici. 1811
  • Travels through the southern provinces of the Russian empire, in the years 1793 and 1794. Stockdale, Londres 1812
  • Viaggi del signor Pallas in diverse province dell'imperiu Russo sinón ai confini della China. Sonzogno, Mailand 1816
  • Zoographia Rosso-Asiatica, sistens omnium animalium in extenso Imperiu Rossico et adiacentibus maribus observatorum recensionem, domicilia, mores et descriptiones anatomen atque icones plurimorum. St. Petersburg 1831

Honores[editar | editar la fonte]

Eponimia[editar | editar la fonte]

Xéneru
Especies

Abreviatura[editar la fonte]

L'abreviatura Pall. emplégase pa indicar a Peter Simon Pallas como autoridá na descripción y clasificación científica de los vexetales. (consulta la llista de tolos xéneros y especies descritos por esti autor nel IPNI).

Abreviatura (zooloxía)[editar la fonte]

L'abreviatura Pallas emplégase pa indicar a Peter Simon Pallas como autoridá na descripción y taxonomía en zooloxía.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 11 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 26 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 31 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  4. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  5. «Pallas» (inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
  6. Web de jpl. «(21087) Petsimpallas».
  7. Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Nauk SSSR 17: 429 1955 (IK)
  8. Anabas. Rev. 52. 1862 [Mém. Acad. Imp. Sci. St.-Pétersbourg, Sér. 7 4 (11)] (IK)
  9. Monatsb. Akad. Berl. 1853 498 (reimpr. 5) (IK)

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • István Fodor. Pallas und andere afrikanische Vokabularien vor dem 19. Jahrhundert. Ein Beitrag zur Forschungsgeschichte. Buske, Hamburg 1975. (= Kommentare zu Peter Simon Pallas: Linguarum totius orbis vocabularia comparativa; 1)
  • V. I. Pallas & Osipov. Научное наследие П. С. Палласа. Письма. 1768-1771 гг. Tialid, St. Petersburg 1793
  • Pallas (p. m.) A naturalist in Russia, letters from Peter Simon Pallas to Thomas Pennant. Minneapolis 1967
  • Andrej K. Sytin. Пётр Симон Паллас, ботаник. KMK Scientific Press, Moskau 1997. ISBN 5-201-11103-3
  • Folkwart Wendland. Peter Simon Pallas, 1741-1811, Materialien einer Biographie. de Gruyter, Berlin o.a. 1991/92. ISBN 3-11-012997-3
  • Folkwart Wendland. Peter Simon Pallas, 1741-1811. Darwin, München 2001
  • Eduard Winter. Lomonosov, Schlözer, Pallas, deutsch-russische Wirtschaftsbeziehungen im 18. Jahrhundert. Akad. Verl. Berlin 1962. (= Quellen und Studien zur Geschichte Osteuropas; 12)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]