Microtus agrestis

De Wikipedia
Microtus agrestis
xurnia agreste
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Mammalia
Orde: Rodentia
Suborde: Myomorpha
Superfamilia: Muroidea
Familia: Cricetidae
Subfamilia: Arvicolinae
Xéneru: Microtus
Subxéneru: Microtus (Microtus)
Especie: M. agrestis
(Linnaeus, 1761)
Distribución
Sinonimia
  • M. agrestoides, Hinton, 1910.
  • M. angustifrons, (Fatio, 1905).
  • M. arcturus, Thomas, 1912.
  • M. argyropoli, Ognev, 1944.
  • M. argyropuli, Ognev, 1950.
  • M. argyropuloi, Ognev, 1952.
  • M. armoricanus, Heim de Balsac y de Beaufort, 1966.
  • M. bailloni, (de Sélys Longchamps, 1841).
  • M. britanicus, de Sélys Longchamps, 1847.
  • M. bucklandii, (Giebel, 1847).
  • M. carinthiacus, Kretzoi, 1958.
  • M. enez-groezi, Heim de Balsac y de Beaufort, 1966.
  • M. estiae, Reinwaldt, 1927.
  • M. exsul, Miller, 1908.
  • M. fiona, Montagu, 1847.
  • M. gregarius, (Linnaeus, 1766).
  • M. hirta, (Bellamy, 1839).
  • M. insul, Lydekker, 1909.
  • M. insularis, (Nilsson, 1844).
  • M. Entemedia, (Bonaparte, 1845).
  • M. latifrons, (Fatio, 1905).
  • M. levernedii, (Crespon, 1844).
  • M. luch, Barrett-Hamilton y Hinton, 1913.
  • M. macgillivrayi, Barrett-Hamilton y Hinton, 1913.
  • M. mial, Barrett-Hamilton y Hinton, 1913.
  • M. mongol, Thomas, 1911.
  • M. neglectus, (Jenyns, 1841).
  • M. nigra, (Fatio, 1869).
  • M. nigricans, (Kerr, 1792).
  • M. ognevi, Scalon, 1935.
  • M. orioecus, Cabrera, 1924.
  • M. pannonicus, Ehik, 1924.
  • M. pallida, Melander, 1938.
  • M. punctus, Montangu, 1923.
  • M. rozianus, (Bocage, 1865).
  • M. ablonda, (Fatio, 1900).
  • M. scaloni, Heptner, 1948.
  • M. tridentinus, Dal Piaz, 1924.
  • M. wettsteini, Ehik, 1928.
Consultes
[editar datos en Wikidata]

La xurnia agreste[2] (Microtus agrestis) ye una especie de royedor de la familia Cricetidae llargamente distribuyíu por Europa y delles zones d'Asia.

Descripción[editar | editar la fonte]

De tamañu medianu y d'aspeutu robezu. El focico ye bastante romu y cola cola relativamente curtia, anque les oreyes tán más cubiertes pel pelo, externamente tien una morfoloxía bien similar a la del topín llabrador, (Microtus arvalis), del que ye malo d'estremar. La pelame ye pardu buxu nel envés colos lladrales más pálidos, aportando a amarellentaos; el gargüelu, el banduyu y les pates son grises y la cola presenta una coloración más escura.

Distribución[editar | editar la fonte]

Estendíu por tola rexón euroasiática, dende'l norte de la Península Ibérica hasta Siberia, el ríu Lena, el Llagu Baikal y el noroeste de China. N'Europa falta n'Irlanda, Italia y Grecia según en tola zona de clima mediterraneu. N'España estender pol terciu septentrional, nuna franxa que toma los Pirineos, la Cornisa Cántabrica, Sierra de la Demanda, Galicia y zona norte de Castiella y Llión. Dende Galicia baxa por Portugal escontra'l sur, llegando hasta Lisboa, Sierra de la Estrella y la Sierra de Gata, en Salamanca y Cáceres.

Hábitat[editar | editar la fonte]

Fundamentalmente alcuéntrase-y en praderíes y yerbazales trupos con poco o nula presión de llendo con requerimientos ambientales centroeuropeos, pero menos que'l topín colloráu, (Myodes glareolus), ocupa tamién plantíos forestales d'árboles nuevos con sustratu herbal desenvueltu, siendo bien frecuente en zones montascoses y montiegues. La cobertoria trupa de gramineas ye una de les condiciones ideales pa la especie. Na Península Ibérica alcontrar dende'l nivel del mar hasta altitúes cimeres a los 1.600 metros.

Depredación[editar | editar la fonte]

Ye presa de distintes carnívoros, sobremanera mustélidos y gatu montés (Felis silvestris) y aves de presa. Na Península Ibérica puede llegar a causar problemes puntuales pa l'agricultura, pero nunca como M. arvalis.

En Escandinavia, puede actuar como reservorio de la tiña y leptospirosis.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Kryštufek, B., Vohralík, V., Zima, J. & Zagorodnyuk, I. 2008. Microtus agrestis. In: IUCN 2010. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2010.4. <www.iucnredlist.org>. Consultáu'l 31 mayu 2011.
  2. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]