Vicepresidente de Perú

De Wikipedia
(Redirixío dende Vicepresidente del Perú)
Vicepresidente de Perú
cargu públicu
Vicepresidente
Titular Mercedes Aráoz
Xurisdicción Perú
Estáu Perú
Creación 1823
Cambiar los datos en Wikidata

El vicepresidente constitucional de la República de Perú ye aquel funcionariu que reemplaza al presidente de la República mientres la so ausencia. Según l'orde de socesión son llamaos primer vicepresidente constitucional de la República y segundu vicepresidente constitucional de la República.

Historia[editar | editar la fonte]

El cargu de vicepresidente de la República apaez per primer vegada na constitución de 1823:

ARTICULO 76ᵘ.- Va Haber un Vicepresidente en quien alleguen les mesmes calidaes. Va Alministrar el Poder Executivo por muerte, arrenunciu, destitución del Presidente, o cuando llegara'l casu de mandar personalmente la fuercia armada.

Na Constitución Vitalicia (1826) tamién se propunxo solo un vicepresidente, que tenía que ser nomáu pol presidente. De la mesma, la Constitución de 1828. Na Constitución de 1834 sume'l cargu, hasta la Carta Magna de 1856, que restitúi la vicepresidencia única.

Na Constitución de 1860 instauró dos vicepresidentes, escoyíos conjuntamente col presidente de la República.

Artículu 89.- Va Haber dos Vicepresidentes de la República, denominaos primero y segundu, que van ser escoyíos coles mesmes, coles mesmes calidaes y pal mesmu periodu que'l Presidente.

Na Constitución de 1867 suprimióse los cargos de vicepresidentes; sicasí, esta carta solo rixó por curtiu tiempu, pos una triunfante revolución d'esi mesmu añu restituyó la Constitución de 1860.

La Constitución de 1920 abolió los cargos de vicepresidentes. Tampoco la Constitución de 1933 consagró nel so testu estos cargos, los mesmos que fueron restituyíos pol segundu gobiernu d'Óscar R. Benavides, por llei del 1 d'abril de 1936. En 1939, vía consulta plebiscitaria, fíxose la pertinente cambéu constitucional.

La Constitución de 1993, l'anguaño vixente, reconoz la doble vicepresidencia de la República.

Función[editar | editar la fonte]

Según l'artículu 90 de la Constitución Peruana, los candidatos a vicepresidentes pueden ser simultáneamente candidatos a una representación a Congresu. Son escoyíos pol sufraxu direutu xunto col presidente.

La única función de los vicepresidentes ye reemplazar interinamente al presidente en casu d'ausencia, viaxe o suspensión, y de manera permanente en casu de muerte o vacancia del cargu presidencial.

Requisitos[editar | editar la fonte]

Los vicepresidentes tienen de ser peruanos de nacencia (nun pueden aportar al cargu los que son peruanos por naturalización). Tienen De tener más de 35 años d'edá al momentu en que postulen y tienen d'atopase en completu exerciciu de los sos derechos civiles, esto ye, nun tienen de pesar sobre ellos nenguna sanción penal nin declaración civil d'incapacidá.

Mandatu[editar | editar la fonte]

L'exerciciu de les sos funciones dura 5 años, xunto col del presidente. Juramentan xunto al presidente el 28 de xunetu, ante'l Congresu de la República.

L'exerciciu del cargu de presidente solo suspéndese por:

  • Incapacidá física temporal del presidente, debidamente constatada y declarada pol Congresu.
  • Mientres el tiempu que dure'l procesu xudicial pola supuesta comisión d'una infracción constitucional.

Mientres esta suspensión, el cargu ye asumíu pol primer vicepresidente. En defectu d'este, el cargu exercer el segundu vicepresidente. El siguiente na llinia de reemplazu ye'l presidente del Congresu.

Cuando'l presidente de la República sale del territoriu nacional, el Primer Vicepresidente encargar del despachu. Nel so defectu, facer el Segundu Vicepresidente.

Reseña histórica[editar | editar la fonte]

Arrenunciaron al cargu:

  • Francisco Tudela Van Breugel-Douglas, arrenunció'l 22 d'ochobre de 2000, na carta empobinada al presidente Alberto Fujimori, onde amosó'l so desalcuerdu cola llei d'amnistía como condición previa a les eleiciones.
  • Ricardo Márquez Flores, presentó'l so arrenunciu irrevocable el 20 de payares de 2000, pa dexar en manes del Congresu la eleición d'un nuevu presidente.
  • Raúl Díez Canseco Terry: presentó arrenunciu irrevocable al cargu'l 30 de xineru de 2004, en considerándose víctima de dos acusaciones constitucionales "politizaes"[1]
  • Omar Chehade: depués d'una serie d'escándalos por xuntes con miembros de la Policía pa tomar aiciones nuna empresa privada n'ochobre de 2011. El tamién congresista caltener nel cargu magar que yera investigáu pola fiscalía y el Congresu; hasta que presentó'l so arrenunciu'l 16 de xineru de 2012.[2]

Fueron declaraos presidentes:

Por sexu:

Cargos nel esterior:

Llista de Vicepresidentes de la República[editar | editar la fonte]

Vicepresidente Partíu Fecha d'entamu Fecha de términu

Presidente !! Eleición

Antonio Gutiérrez de la Fuente[n 1] 01 de setiembre de 1829 16 d'abril de 1831 Agustín Gamarra Eleición del Congresu de la República (d'alcuerdu a la Constitución de 1828, que creó una única vicepresidencia).
Juan Manuel del Mar[n 2] 24 d'ochobre de 1858 16 de xunu de 1862 Ramón Castilla Eleiciones direutes (d'alcuerdu a la Constitución de 1856, qu'estableció una única vicepresidencia).
1ᵘ Juan Antonio Pezet Militares 24 d'ochobre de 1862 5 d'agostu de 1863 Miguel de San Román Eleiciones indireutes (d'alcuerdu a la Constitución de 1860, qu'estableció dos vicepresidencies).
2ᵘ Pedro Diez Canseco Corbacho[n 3]
1ᵘ Mariano Herencia Zevallos Militares 2 d'agostu de 1868 27 de xunetu de 1872 José Balta Eleiciones direutes
2ᵘ Francisco Diez-Canseco Corbacho[n 4]
1ᵘ Manuel Costas Arce[n 5] Partíu Civil 2 d'agostu de 1872 2 d'agostu de 1876 Manuel Pardo y Lavalle Eleiciones direutes
2ᵘ Francisco Garmendia Puértolas
1ᵘ Luis La Puerta de Mendoza[n 6] 02 d'agostu de 1876 18 d'avientu de 1879 Mariano Ignacio Prado Eleiciones indireutes
2ᵘ José Francisco Canevaro
1ᵘ Lizardo Montero[n 7] 12 de marzu de 1881 06 de payares de 1881 Francisco García Calderón Landa Eleición pol Congresu Estraordinariu de Chorrillos, a pidimientu del presidente García Calderón.
2ᵘ Andrés Avelino Cáceres
1ᵘ Remigio Morales Bermúdez Partíu Constitucional 03 de xunu de 1886 10 d'agostu de 1890 Andrés A. Cáceres Eleiciones indireutes
2ᵘ Aurelio Denegri
1ᵘ Pedro Alejandrino del Solar Partíu Constitucional 10 d'agostu de 1890 01 d'abril de 1894 Remigio Morales Bermúdez Eleiciones indireutes
2ᵘ Justiniano Borgoño Castañeda[n 8]
1ᵘ César Canevaro Valega Partíu Constitucional 10 d'agostu de 1894 20 de marzu de 1895 Andrés A. Cáceres Eleiciones indireutes
2ᵘ Cesáreo Chacaltana
1ᵘ Guillermo Billinghurst Partíu Demócrata 08 de setiembre de 1895 08 de setiembre de 1899 Nicolás de Piérola Eleiciones indireutes
2ᵘ Augusto Seminariu Váscones
1ᵘ Isaac Alzamora Alianza Civil-Demócrata |rowspan=2|

08 de setiembre de 1899

08 de setiembre de 1903 Eduardo López de Romaña Eleiciones direutes
2ᵘ Federico Bresani
1ᵘ Lino Alarco Brediñana[n 9] Partíu Civil 08 de setiembre de 1903 07 de mayu de 1904 Manuel Candamo Eleiciones direutes
2ᵘ Serapio Calderón Chirinos[n 10]
1ᵘ José Salvador Cavero Ovalle Partíu Civil 24 de setiembre de 1904 24 de setiembre de 1908 José Pardo y Barreda Eleición direuta. Nun s'escoyó al 2ᵘ vicepresidente.
1ᵘ Eugenio Larrabure y Unanue Partíu Civil 24 de setiembre de 1908 24 de setiembre de 1912 Augusto B. Leguía Eleiciones direutes
2ᵘ Belisario Sosa Partíu Constitucional
1ᵘ Roberto Leguía Partíu Civil (leguiísta) 24 de setiembre de 1912 04 de febreru de 1914 Guillermo Billinghurst Eleición pol Congresu de la República.
2ᵘ Miguel Echenique
1ᵘ Ricardo Bentín Sánchez Alianza Civil-Constitucional-Lliberal 18 d'agostu de 1915 04 de xunetu de 1919 José Pardo y Barreda Eleiciones direutes.
2ᵘ Melitón Carvajal Ambulodegui
1ᵘ César Canevaro Valega 12 d'ochobre de 1919 12 d'ochobre de 1924 Augusto B. Leguía Eleiciones direutes, ratificaes pol Congresu.
2ᵘ Agustín de la Torre González[n 11]
1ᵘ Ernesto Montagne Markholz[n 12] Militares 13 d'abril de 1936 8 d'avientu de 1939 Óscar R. Benavides Escoyíos pol presidente Benavides, con aprobación del Congresu Constitucional.
2ᵘ Antonio Rodríguez Ramírez[n 13]
1ᵘ Rafael Larco Herrera
Coalición Conservadora 8 d'avientu de 1939 28 de xunetu de 1945 Manuel Prado Ugarteche Eleiciones direutes
2ᵘ Carlos Gibson[n 14]
1ᵘ José Gálvez Barrenechea Frente Democráticu Nacional 28 de xunetu de 1945 29 d'ochobre de 1948 José Luis Bustamante y Rivero Eleiciones direutes
2ᵘ Eduardo Ganoza y Ganoza
Zenón Noriega Agüero[n 15] Militar 29 d'ochobre de 1948 1 de xunu de 1950 Manuel A. Odría Investido de facto tres el golpe d'estáu de Odría, por ser el segundu de la Xunta Militar.
1ᵘ Héctor C. Boza Aizcorbe Unión Nacional Odriísta 28 de xunetu de 1950 28 de xunetu de 1956 Eleiciones direutes
2ᵘ Federico Bolognesi Bolognesi[n 16]
1ᵘ Luis Gallo Porres[n 17] Movimientu Democráticu Peruanu 28 de xunetu de 1956 18 de xunetu de 1962 Manuel Prado Ugarteche Eleiciones direutes
2ᵘ Carlos Moreyra y Paz Soldán
Pedro Vargas Prada Militar 18 de xunetu de 1962 3 de marzu de 1963 Ricardo Pérez Godoy Investido de facto, por ser miembru de la Xunta Militar.
1ᵘ Edgardo Seoane Corrales[n 18] Aición Popular 28 de xunetu de 1963 3 d'ochobre de 1968 Fernando Belaúnde Terry Eleiciones direutes
2ᵘ Mario Polar Ugarteche Partíu Demócrata Cristianu
Edgardo Mercado Jarrín Militar 03 d'ochobre de 1968 30 d'agostu de 1975 Juan Velasco Alvarado Investido de facto por ser el Primer Ministru y Ministru de Guerra del Gobiernu Militar
Pedro Richter Prada Militar 30 d'agostu de 1975 28 de xunetu de 1980 Francisco Morales Bermúdez Investido de facto, por ser el Primer Ministru y Ministru de Guerra del Gobiernu Militar
1ᵘ Fernando Schwalb López-Aldana Aición Popular 28 de xunetu de 1980 28 de xunetu de 1985 Fernando Belaúnde Terry Eleiciones direutes
2ᵘ Javier Alva Orlandini
1ᵘ Luis Alberto Sánchez Sánchez Partíu Aprista Peruanu 28 de xunetu de 1985 28 de xunetu de 1990 Alan García Pérez Eleiciones direutes
2ᵘ Luis Alva Castro
1ᵘ Máximo San Román Cáceres[n 19] Cambéu 90 28 de xunetu de 1990 5 d'abril de 1992 Alberto Fujimori Fujimori Eleiciones direutes
2ᵘ Carlos García y García
1ᵘ Ricardo Márquez Flores Cambéu 90-Nueva Mayoría 28 de xunetu de 1995 28 de xunetu del 2000 Eleiciones direutes
2ᵘ César Paredes Canto
1ᵘ Francisco Tudela Van Breugel-Douglas Perú 2000 28 de xunetu del 2000 22 de payares del 2000 Eleiciones direutes
2ᵘ Ricardo Márquez Flores[n 20]
1ᵘ Raúl Díez Canseco Terry[n 21] Perú Posible 28 de xunetu del 2001 28 de xunetu del 2006 Alejandro Toledo Manrique Eleiciones direutes
2ᵘ David Waisman Rjavinsthi
1ᵘ Luis Giampietri Rojas Partíu Aprista Peruanu 28 de xunetu de 2006 28 de xunetu del 2011 Alan García Pérez Eleiciones direutes
2ᵘ Lourdes Mendoza del Solar
1ᵘ Marisol Espinoza Cruz Partíu Nacionalista Peruanu 28 de xunetu del 2011 28 de xunetu del 2016 Ollanta Humala Tasso Eleiciones direutes
2ᵘ Omar Chehade Moya[n 22]
1ᵘ Martín Alberto Vizcarra Cornejo Peruanos pol Kambio 28 de xunetu del 2016 23 de marzu del 2018 Pedro Pablo Kuczynski Eleiciones direutes
2ᵘ Mercedes Aráoz Fernández
Mercedes Aráoz Fernández Peruanos pol Kambio 23 de marzu del 2018

bgcolor=#FF00FF|

Martín Alberto Vizcarra Cornejo Socesión Constitucional

Notes[editar | editar la fonte]

  1. La Fonte asumió la Presidencia interina, de 21 de setiembre a 25 de payares de 1829, debíu al viaxe que fixo'l presidente Gamarra pol arreglu de paz cola Gran Colombia; y de 5 de setiembre de 1830 a 16 d'abril de 1831, cuando Gamarra tuvo que viaxar al sur, por cuenta de les continxencies que s'amenaron na frontera boliviana. Tuvo De arrenunciar al cargu de vicepresidente ante una asonada encabezada pola esposa de Gamarra, Francisca Zubiaga y Bernales, la famosa “Mariscala”.
  2. Del Mar encargar del Poder Executivu de 29 de setiembre de 1859 a 22 de marzu de 1860, cuando'l presidente Castilla ausentar pa tomar el mandu personal del exércitu mientres la campaña del Ecuador. Finó díes antes de completar el so periodu vicepresidencial, cuando se topaba en plena campaña eleutoral pola presidencia de la República.
  3. Pedro Diez Canseco asumió la presidencia interina del 9 d'abril a 5 d'agostu de 1863, por muerte de San Román y ausencia de Pezet; depués, ésti asumió la Presidencia efectiva en reemplazu del mandatariu fináu.
  4. Francisco Diez-Canseco asumió la presidencia interina, el 27 de xunetu de 1872, tres l'asesinatu de Balta y l'ausencia de Zevallos; depués, ésti asumió la Presidencia de la República en reemplazu del mandatariu asesináu.
  5. Manuel Costas asumió la presidencia interina 28 de payares de 1874 al 16 de xineru de 1875, por ausencia del presidente Pardo, que se topaba en campaña contra la revolución de Piérola.
  6. Tres la partida del presidente Prado escontra'l sur pa tomar la direición de la guerra con Chile, La Puerta asumió la presidencia interina, de 17 de mayu a 28 de payares de 1879; y depués, por viaxe del mesmu al estranxeru, de 18 a 23 d'avientu, siendo finalmente derrocáu por Piérola.
  7. Por apresamientu de García Calderón, Montero asumió la presidencia efectiva.
  8. Por fallecimientu de Morales Bermúdez el 1 d'abril de 1894, asumió Borgoño la Presidencia de la República, magar corresponde-y llegalmente felicidá invistidura a Del Solar, na so calidá de primer vicepresidente. Acotóse una presunta escusa d'esti postreru.
  9. Lino Alarco finó antes de xurar el cargu de vicepresidente, el 13 de xunu de 1903. Anque s'aldericó nel Congresu la posibilidá d'escoyer a un nuevu primer vicepresidente, ello nun se concretó.
  10. Por fallecimientu de Candamo, Serapio Calderón asumió la Presidencia de la República, el 7 de mayu de 1904.
  11. Dambos nun exercieron pos la Constitución de 1920 abolió los cargos de vicepresidentes, que seríen restituyíos en 1936.
  12. Montagne foi designáu 1ᵘ vicepresidente por ser el Presidente del Conseyu de Ministros del gobiernu de Benavides.
  13. Antonio Rodríguez foi designáu 2ᵘ vicepresidente por ser el Ministru de Gobiernu del gobiernu de Benavides. Exerciendo esta función, morrió acribilláu al intentar dar un golpe d'estáu, el 19 de febreru de 1939.
  14. Dambos nun tuvieron nunca la ocasión de faese cargu del gobiernu de manera interina, nin por ausencies del mandatariu, pos s'estableció qu'ésti siempres exercía'l so invistidura, entá tando fuera del país.
  15. Zenón Noriega asumió la Presidencia interina de la Xunta Militar, de 1 de xunu a 28 de xunetu de 1950, tres la baxada al llanu” de Odría, por cuenta de les eleiciones xenerales de 1950.
  16. Dambos nun tuvieron nunca la ocasión de faese cargu del gobiernu de manera interina, nin por ausencia del mandatariu.
  17. Luis Gallo Porres asumió'l gobiernu interín en dellos periodos curtios, por ausencia del presidente Prado nel estranxeru.
  18. Edgardo Seoane asumió'l gobiernu interín n'abril de 1967, pola asistencia de Belaúnde a la Conferencia de presidentes americanos en Punta del Este, Uruguái.
  19. Los cargos de vicepresidentes suspender tres el autogolpe de 1992. Máximo San Román encabezó un movimientu constitucionalista que desconoció l'autoridá de Fujimori y llegó inclusive a juramentar como Presidente de la República ante'l senadores y diputaos del disueltu Congresu de la República, nel llocal del Colexu d'Abogaos de Lima. Sicasí, el so actu nun tuvo'l respaldu de la ciudadanía y Fujimori consolidar nel poder.
  20. Dambos tuvieron d'arrenunciar ante'l Congresu de la República, al conocese la fuga al Xapón del reelecto presidente Alberto Fujimori y aldericase la vacancia presidencial.
  21. Raúl Diez Canseco presentó arrenunciu irrevocable al so cargu'l 30 de xineru de 2004, en considerándose víctima de dos acusaciones constitucionales "politizaes".
  22. Omar Chehade presentó'l so arrenunciu al so cargu'l 16 de xineru de 2012, depués d'una serie d'escándalos desamarraos poles sos xuntes con miembros de la Policía pa tomar aiciones nuna empresa privada, n'ochobre de 2011.

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía

Ver tamién[editar | editar la fonte]