Llingües oceániques
| Llingües oceániques | ||
|---|---|---|
| Distribución xeográfica | Melanesia, Micronesia y Polinesia | |
| Países |
| |
| Filiación xenética |
Austronesiu | |
| Códigu Glottolog | ocea1241 | |
| Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
| [editar datos en Wikidata] | ||
Les llingües oceániques son un subgrupu de les llingües austronesies formáu por 450 llingües. L'área ocupada polos sos falantes son les Islles del Pacíficu d'Oceanía, qu'inclúi Polinesia, Micronesia y Melanesia (ensin incluyir la mayor parte de Nueva Guinea).
A pesar d'esta área, les llingües oceániques son falaes por daqué menos de 2 millones de persones. Les más falaes son el samoanu con unos 300.000 falantes y el fiyiano oriental, con 500.000.
L'ancestru común, que ta reconstruyíu llámase proto-oceánicu (POc).
Distribución xeográfica
[editar | editar la fonte]Oceánicu occidental. Nes mariñes norte y este de Nueva Guinea y en Nueva Bretaña. Almirantalgu y yap Mesomelanesio, San Matías, Nueva Irlanda y mitad noroeste d'Islla Salomón. Salomonense sudoriental Temotu Oceánicu meridional, en Nueva Caledonia y Vanuatu. Micronesiu Fixiano-polinesiu o Pacíficu-central, na Polinesia y Fixi.
Clasificación
[editar | editar la fonte]Cladograma
[editar | editar la fonte]Según Austronesian Basic Vocabulary Database[1] la rellación filial ente los grupos de llingües oceániques ye la siguiente:
| Oceánicu (100%) |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
Descripción llingüística
[editar | editar la fonte]Fonoloxía
[editar | editar la fonte]L'inventariu fonolóxicu recosntruido pal proto-oceánicu vien dau por:[2]
| Llabial | Alveol. | Palatal | Velar | Uvular | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| llabial. | simple | ||||||
| oclusiva | sorda | *pʷ | *p | *t | *c | *k | *q |
| sonora | *bʷ | *b | *d | *j | *g | ||
| nasal | *mʷ | *m | *n | *ɲ | *ŋ | ||
| fricativa | *ś | ||||||
| rótica | *r, *dr | *ʀ | |||||
| aproximante | simple | *w | *l | *y | |||
Comparanza léxica
[editar | editar la fonte]Los numberales reconstruyíos pa distintes cañes de llingües oceániques son:
| GLOSA | Oceánicu occidental |
Oceánicu oriental | PROTO- OCEÁNICU[3] | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| PROTO- ALMIRAN- TAZGO |
PROTO- TEMOTU |
PROTO- SALOMÓNICU |
PROTO- OCEÁNICU MERIDIONAL |
PROTO- MICRONESIU |
PROTO- POLINESIU- FIYIANO | |||
| 1 | *tih | *tai | *tai-/ *sa- | *te- | *ta | *tasa *tai / ~*esa | ||
| 2 | *ruah | *-lu | *rua | *rua | *rua | *rua | *rua | |
| 3 | *toluh | *-to | *tolu | *təlu/ *tolu | *telu | *tolu | *tolu | |
| 4 | *hahu- | *-va | *ɸati | *ɸati | *faŋi | *vaa~ *vati | *pati~ *pani | |
| 5 | *limah | *-li | *lima | *lima | *lima | *lima | *lima | |
| 6 | *wonoh | *ono | *5+1 | *wono | *ono- | *onom | ||
| 7 | *10-3 | *-bi- | *ɸitu | *5+2 | *fitu | *vitu | *pitu | |
| 8 | *10-2 | *walu | *5+3 | *walu | *walu | *walu | ||
| 9 | *10-1 | *siwa | *5+4 | *śiwa | *śiwa | *śiwa | ||
| 10 | *sa-ŋa-ul | *-ŋa-ulu | *sa-ŋa-ɸulu | *saŋaɸul / *2x5 | *-ŋawulu | *[sa]-[ŋa]-pulu- | *sa-[ŋa]-puluq | |
L'inventariu vocálicu ta formáu por cinco vocales simples /*i, *e, *a, *o, *u/.
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Austronesian Basic Vocabulary Database
- ↑ Ross, Pawley & Osmond, 2007, p. 12
- ↑ Blust, 1993 (ABVD)
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- (2007) «1. Introduction», Malcolm Ross: The lexicon of Proto Oceanic: The culture and environment of ancestral Oceanic society, 2ª, The Australian National University, páx. 1-16. ISBN 978-1-921313-18-9.
