Llingües del Pacíficu central

De Wikipedia
Llingües del Pacíficu central
Distribución xeográfica Polinesia, Fixi
Países Bandera de Islles Fixi Islles Fixi
Bandera de Ḥawai Ḥawai (EUA)
Bandera de la Islla de Pascua Islla de Pascua (CHI)
Bandera de les Islles Cook Islles Cook
Bandera de Niue Niue
Bandera de Nueva Zelanda Nueva Zelanda
Bandera de la Polinesia Francesa Polinesia Francesa (FRA)
Bandera de Samoa Samoa
Bandera de Samoa Americana Samoa Americana (EUA)
Bandera de Tokeláu Tokeláu (NZ)
Bandera de Tonga Tonga
Bandera de Tuvalu Tuvalu
Bandera de Wallis and Futuna Wallis y Futuna (FRA)
Filiación xenética

Austronesia
  Malayu-polinesiu
    Sulawesi-polinesiu
      MP centru-oriental
        Oceánicu

          L. del Pacíficu
          central
Subdivisiones rotumano-fiyiano occidental
Llingües fiyianas orientales
Polinesiu
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

El grupu de llingües del Pacíficu central, tamién llamáu llingües fiyiano-polinesies, ye característicu de la rexón Polinesia y de Fixi, y ye una caña de les llingües oceániques. Son 45 llingües clasificaes de la siguiente manera:[1]

Llingües del Pacíficu central 


 Fixianas orientales


   

 

 Rotumano-fiyianas occidentales



 Polinesies




El mesmu analís amuesa que la mayor rellación d'esti grupu ta coles llingües micronesies, con un aproximamientu al 70%.

La mayor llingua ye'l fiyiano, con 450.000 falantes y pertenez al grupu fiyiano-oriental.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales reconstruyíos pa distintes cañes de llingües austronesies del Pacíficu central son:

GLOSA Fixiano
Occidental[2]
Fixiano
Oriental[3]
PROTO-
POLINESIU
PROTO-
PACÍFICU
CENTRAL
[4]
1 fila *dua *taha *ta
2 rua *rua *rua *rua
3 tolu *tolu *tolu *tolu
4 βaa *vaa *faa *vaa~
*vati
5 rima *llima *llima *llima
6 ono *ono *ono *ono-
7 βiʧo *vitu *pitu~
*whitu
*vitu
8 walu *walu *walu *walu
9 ðiwa *ciwa *iwa *śiwa
10 sini *sagavulu *ŋa-pulu *[sa]-[ŋa]-pulu-

Referencies[editar | editar la fonte]