Llingües malayo-polinesies

De Wikipedia
(Redirixío dende Llingües malayu-polinesies)
Llingües malayo-polinesies
Distribución xeográfica Sureste Asiáticu y Pacíficu
Países Bandera de Brunéi Brunéi
Bandera de Camboya Camboya
Bandera de la República Popular ChinaHainan (CHN)
Bandera de los Estaos Federaos de Micronesia Estaos Federaos de Micronesia
Bandera de Filipines Filipines
Bandera de Islles Fixi Islles Fixi
Bandera de Ḥawai Ḥawai (EUA)
Bandera de Indonesia Indonesia
Bandera de la Islla de Pascua Islla de Pascua (CHI)
Bandera de les Islles Cook Islles Cook
 Islles Marianes del Norte
Bandera de les Islles Márxal Islles Márxal
Bandera de les Islles Salomón Islles Salomón
Bandera de Kiribati Kiribati
 Madagascar
Bandera de Malasia Malasia
Bandera de Nauru Nauru
Bandera de Niue Niue
Bandera de Nueva Caledonia Nueva Caledonia (FRA)
Bandera de Nueva Zelanda Nueva Zelanda
Bandera de Paláu Paláu
Bandera de Papúa Nueva Guinea Papúa Nueva Guinea
Bandera de la Polinesia Francesa Polinesia Francesa (FRA)
Bandera de Samoa Samoa
Bandera de Samoa Americana Samoa Americana (EUA)
Bandera de Tokeláu Tokeláu (NZ)
 Timor Oriental
Bandera de Tonga Tonga
Bandera de Tuvalu Tuvalu
Bandera de Vanuatu Vanuatu
Bandera de Vietnam Vietnam
Bandera de Wallis and Futuna Wallis y Futuna (FRA)
Filiación xenética

Familia austronesia
  Paiwánicas

    L. malayu-polinesies
Subdivisiones Sulu-filipines
Malayu-polinesiu nuclear
Códigu Glottolog mala1545
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües malayu-polinesies son un subgrupu de llingües de la familia austronesia. El subgrupu ta bien espandíu poles islla del Sureste Asiáticu y el Pacíficu, con dellos miembros falaos nel Asia continental. El malgax, faláu en Madagascar, ye una esceición.

Les llingües malayu-polinesies tienden a la reduplicación (repetición d'una pallabra o parte d'ella) pa espresar el plural y tienen una fonoloxía simple, esto ye, los testos tienen alta frecuencia de pocos soníos. La mayoría nun tener grupos de consonantes (como [str] o [mpl]) y tien un númberu de vocales pequeñu, siendo cinco los más común.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Blust (2008)[editar | editar la fonte]

Austronesian Basic Vocabulary Database 2008,[1] basar na confiabilidad que sofita la unidá de cada grupu ya indícase ente paréntesis con un porcentaxe, asina pos les llingües malayu-polinesies tendríen un porcentaxe de confiabilidad del 100% y estrémase nos siguientes grupos:

Wouk y Ross (2002)[editar | editar la fonte]

Principales cañes de les llingües malayu-polinesies.      Borneo-Filipines (nun apaez Yami al sureste de Taiwán)     Sonda-Célebes (nun apaez Chamorru al nordeste de Yap)     Malayu-Polinesiu Central      Halmahera-Cenderawasih     Llingües oceániques.

Siguiendo a Wouk & Ross (2002),[2] estremar en dos grupos:

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Les llingües malayu-polinésicas amuesen una gran diversidá por cuenta de la estensión qu'algamó la familia llingüística, la subfamilia malayu-polinesia ye mayor que cualesquier otra familia llingüística del mundu superando les 1200 llingües. La primer reconstrucción del proto-malayu-polinesiu ye la debida a Dempwolff (1934), que se nun tuvo en cuenta la evidencia suplementaria procedente de les llingües formosanes. La reconstrucción de Dempwoff foi revisada por Dyen (1965, 1971), Tsuchida (1976), Dahl (1976, 1981), Wolff (1988), Blust (1990) y Ross (1992) acordies con esta postrera'l sistema fonolóxicu ye:[3]

billabial dental/
alveolar
palatal velar uvular glotal
nasal *m *n
oclusiva *p, *b *t, *d *Z [ɟ] *k, *g *q
fricativa *s *j [ɣ(y)] *h
aproximante *w *y
líquida *l *R

Esti sistema carace de delles de les retroflexes y africaes que Ross reconstrúi pal proto-austronesiu.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales reconstruyíos pa distintes cañes de llingües austronesies son:

GLOSA llingües malayu-polinesies PROTO-
AUSTRONESIO
PROTO-
FILIPÍN
[4]
PROTO-
BORNEANO
PROTO-
MP
CENTRAL
[5]
PROTO-
OCEÁNICU
PROTO-
MALAYU-
POLINESIU
1 *ʔəʔsá *isa *isa *sa-kai~
*ta-sa
*esa <br~/>*isa *esa <br~/>*isa
2 *duá *dua *dua *rua *duha *duśa
3 *təl̥ú *tɛlu *təlu *tolu *təlu *teɭo
4 *ʔə́mpat *ɛpat *(ə)pat *pat *əpat *śepat
5 *limá *llima *llima *llima *llima
6 *ʔaʔnəm *ɛnina *onom *ənəm *enem
7 *pitu *pitu *pitu *pitu *pitu
8 *wal̥ú *valu *walu *walu *walu
9 *siyám *siva *siwa *siwa *śiwa
10 *púl̥o *pulu *sa-(ŋa)-puluq *-puluq *sa-puluq

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Greenhill, S.J., Blust. R, & Gray, R.D. (2008). Classification. The Austronesian Basic Vocabulary Database. Consultáu'l 8 de marzu de 2013.
  2. Wouk & Ross 2002, The history and typology of western Austronesian voice systems.
  3. Ross, 1992, p. 28
  4. Paz, Consuelo J. 1981
  5. Blust, Robert. Central and Central–Eastern Malayu-Polynesian. 32:241–293 (1993).

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Dyen, Isidore (1965). "A Lexicostatistical classification of the Austronesian languages." International Journal of American Linguistics, Memoir 19.
  • Dyen, Isidore, ed. (1973). Lexicostatistics in genetic linguistics: Proceedings of the Yale conference, April 3–4, 1971. La Haye: Mouton.
  • Ross, Malcom (1992). "The Sound of Proto-Austronesian", Oceanic Linguistics, Vol. 31, Non. 1, 1992, páxs. 23-64.