Idioma acadiu

De Wikipedia
Acadiu
'lišānum akkadītum'
Faláu en Imperiu acadiu: d'antiguo falada en Akkad (centru de Mesopotamia)
Rexón sur y Centru de Mesopotamia
Falantes llingua muerta
Familia Afroasiáticu (AA)

  AA septentrional
    semíticu
      Semíticu oriental
        Acadiu

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 akk
ISO 639-3 akk

Estensión del acadiu

L'acadiu (lišānum akkadītum, 𒀝𒂵𒌈 ak.kADû) ye una llingua semítica anguaño estinguida, falada na antigua Mesopotamia principalmente por asirios y babilonios mientres el II mileniu e.C. Nel so tiempu apuerta a llingua franca de tola rexón.[1] Escríbese usando un sistema d'escritura cuneiforme deriváu del sumeriu. El nome deriva de la ciudá d'Acad. El babiloniu y el asiriu son formes tardíes d'acadiu emplegaes nos reinos de Babilonia y Asiria, respeutivamente.

L'acadiu llega a Mesopotamia dende'l norte colos pueblos semíticos. Los primeros nomes propios acadios recoyíos en testos sumerios remontar al 2800 e.C. , lo qu'indica que, siquier nesa dómina, xente de fala acadia instalárase en Mesopotamia. Les primeres tablillas escrites dafechu n'acadiu usando'l sistema cuneiforme daten de 2400 e.C. pero nun hai un usu importante del acadiu na escritura antes del 2300 e.C. Ye entós, al formase'l Imperiu acadiu con Sargón I,[2] que crez la importancia de la llingua y el so usu en documentos escritos hasta llegar a convertise na llingua dominante en Mesopotamia per espaciu de 1000 años. Con esto'l acadiu apostra l'usu del sumeriu a testos llegales o relixosos.

Los faraones exipcios y los reis hitites usaron l'acadiu pa comunicase ente sigo. Los funcionarios d'Exiptu escribíen nesti idioma nes sos rellaciones coles sos vasallos en Siria y la mayoría de les cartes topaes en el-Amarna tán escrites n'acadiu.[3]

Aspeutos históricos, sociales y culturales[editar | editar la fonte]

Escritura[editar | editar la fonte]

L'acadiu antiguu ta presente en tabletas de folla dende aproximao'l 2600 e.C. Escribir cola escritura cuneiforme tomada de los sumerios. Sicasí, a diferencia del sumeriu, col acadiu la escritura evoluciona hasta un sistema silábicu completu.[4] Los logogramas pasen a ocupar un papel secundariu y síguense emplegando sobremanera pa pallabres bien comunes como «Dios», «templu» y otres asemeyaes. Ye según el símbolu AN úsase tantu pal logograma de «Dios» como pal Dios An y pal símbolu silábicu -an-. El símbolu tamién s'usa como determinativo pa los nomes de dioses.

L'exemplu 4 na imaxe inferior amuesa otra particularidá del sistema d'escritura cuneiforme acadiu: munchos símbolos silábicos escarecen d'un valor fonéticu claru. Dalgunos como AḪ nun estremen la vocal. Tampoco hai una referencia clara nel otru sentíu, d'un soníu dau a un símbolu específicu. Asina, la sílaba -ša- puede representase tantu col símbolu ŠA como col símbolu NÍĜ. Esto asocede inclusive nel mesmu testu de manera intermitente.

Cuneiforme (forma neoasiria)
(1 = Signu lexical (SL) "entemecer"/signu silábicu (SS) ḫi,
2 = SL "Pozu",
3 = SS ,
4 = SS aḫ, yḫ, iḫ, oḫ,
5 = SS kam,
6 = SS im,
7 = SS bir).

Desenvolvimientu del idioma[editar | editar la fonte]

L'acadiu antiguu usar hasta'l final del III mileniu e.C. cuando ye reemplazáu pol babiloniu y l'asiriu. Yá nel sieglu XXI e.C. estos dos dialeutos principales fixéronse claramente diferenciables. El babiloniu antiguu, como l'idioma mariota, bien próximu a él, ye muncho más innovador que l'asiriu antiguu, que ye más arcaizante, y que'l eblaíta, del que ta más alloñáu dende'l puntu de vista llingüísticu y xeográficu. Por casu, nel babiloniu antiguu atopar por primer vegada la forma lu-prus (yo quiero escoyer) en cuenta de la más antigua la-prus. Aun así, l'asiriu tamién introduz innovaciones como la llamada harmonía vocal asiria, una harmonía vocálica distinta al sistema del turcu o del finés. L'eblaíta ye bien arcaizante. Este conoz un dual granible según pronomes relativos estremaos por casu, númberu y xéneru. Dambos elementos yá sumieren nel acadiu antiguu.

Escritura acadia.

El babiloniu antiguu ye l'idioma del rei Hamurabi, quien crea'l Códigu de Hamurabi, unu de los testos llegales más antiguos. A partir del sieglu XV e.C. falar del babiloniu mediu. La división producir cola irrupción de los casines, que conquisten Babilonia escontra'l 1550 e.C. y gobiernen ellí por unos 300 años. Estos tomen l'idioma acadiu pal so usu ensin influyir enforma col so idioma d'orixe. Mientres la so edá d'oru, el babiloniu mediu ye consideráu como l'idioma escritu de la diplomacia en tol antiguu Oriente, inclusive n'Exiptu. Nesti tiempu prodúcense tamién numberosos préstamos de los idiomes semites del Noroeste y del hurrita, anque estos usábense primero de too nes rexones estremeres de la rexón de fala acadia.

Tres el fin del reinu mesopotámicu cola conquista de la rexón polos perses, l'acadiu, que solo esistía en forma del babiloniu tardíu, vese reemplazáu como idioma del pueblu, anque sigue siendo usáu como idioma escritu. Entá dempués de la invasión de los griegos con Alexandru Magnu nel sieglu IV e.C. l'acadiu caltiénse como llingua oficial de la rexón. Hai munchos nicios de que l'acadiu yá nun ye idioma faláu nesi momentu o qu'a lo sumo ye emplegáu por poques persones. Los testos más recién n'acadiu remontar al sieglu III.

Dialeutoloxía y variantes[editar | editar la fonte]

L'asirioloxía estrema la llingua acadia en delles formes según el so orixe y dómina en que s'emplegaron:[5]

  • Paleo-acadiu: fálase y escribe hasta la cayida de la III dinastía de Ur en Mesopotamia, les rexones al este del Tigris, ente Susa y Gasur y nel Éufrates mediu (Mari). 2500 – 1950 e.C.
  • Paleo-asiriu: dialeutu del acadiu procedente de la mesma caña que'l Paleoacadiu, faláu na aguada más septentrional del Tigris, escontra los montes Zagros. 1950 – 1750 e.C.
  • Paleo-babiloniu: dialeutu más tardíu que'l Paleoasirio que los sos falantes baxaron pela zona del Éufrates hasta Babilonia sustituyendo al Paleoacadiu na zona y convirtiéndose na llingua lliteraria de la tradición mesopotámica práuticamente ensin cambeos hasta la desapaición de la escritura cuneiforme, tantu en Babilonia como n'Asiria. Nesti dialeutu ta escritu'l Códigu d'Hammurabi. 1950 - 1530 e.C.
  • Mediu-asiriu: dende 1500 hasta 1000 e.C.
  • Mediu-babiloniu: dende 1530 hasta 1000 e.C.
  • Neo-asiriu y Neobabilonio: dende 1000 hasta 600 e.C. aproximao.
  • Babiloniu tardíu: dende 600 e.C. hasta la so desapaición como llingua viva.

La siguiente tabla contién los dialeutos que se llograron identificar nel acadiu.

Dialeutu Rexón
Asiriu Mesopotamia septentrional
Babiloniu Mesopotamia central y meridional
Eblaita Siria del Norte (en y alredor d'Ebla)
Mariítico Eufrate mediu (en y alredor de Mari)
dialeutu Tall Baydar Siria septentrional (en y alredor de Tall Baydar)

Dellos científicos (como Sommerfeld, 2003) asumen que l'acadiu antiguu que se topa nos testos más vieyos, nun foi una forma precursora de los posteriores dialeutos asiriu y babiloniu, sinón un dialeutu propiu que foi movíu por estos dos y que s'escastó tempranamente.

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Clasificación[editar | editar la fonte]

Una de les cartes de Amarna con escritura cuneiforme grabada nuna tablilla de magre.

L'acadiu, xunto col restu de les llingües semítiques, pertenez a les llingües afroasiátiques, familia que ta allugada nel Norte d'África y Oriente Próximu.

L'acadiu, ente toles demás llingües semítiques, utiliza la preposición ina como llocativu y ana como dativu-elativo. Munches llingües vecines del noroeste, como l'árabe y l'araméu tienen sicasí bi/bə pa llocativu y li/lə pa dativu. L'orixe de les preposiciones de llugar de la llingua acadia ta ensin esclariar.

A diferencia de la mayoría de los idiomes semites, l'acadiu tien solo la fricativa ḫ [x] y perdió tanto les consonantes glotales como les faríngeas fricatives, típiques nel restu de llingües semites. Les sibilantes del acadiu yeren a lo menos hasta la dómina antigua de Babilonia (ca. XIX e.C. ) puramente africaes.

L'acadiu estremar de los idiomes semíticos del noroeste y del sur pola posición típica de les pallabres, que ye Suxetu Oxeto Verbu (SOV), ente que nes otres cañes prevalez la forma Verbu Suxetu Oxetu o Suxetu Verbu Oxeto. Esti orde deber a la influencia del sumeriu, que tamién tenía un orde SOV.

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Acordies con lo que puede deducise de la ortografía cuneiforme, dellos fonemes protosemitas perder n'acadiu.

Consonantes[editar | editar la fonte]

El fonema *ʔ (ʔalef) del protosemita, según les fricatives *ʕ (ʕayin), *h, *ḥ y perdiéronse como consonantes, yá seya por cambéu de soníu o por ortografía, y dieron llugar a la calidá vocal y non presente nel protosemita.[6] La interdental y les fricatives llaterales sordes (, *ṣ́) fundir coles sibilantes como nos idiomes cananeos, colo que quedaron 19 fonemes consonánticos:

b p d t ṭ š z s ṣ l g k q ḫ m n r w y
Billabial Dental Palatal Velar Uvular
simple enfáticu simple enfáticu
Nasal m n
Oclusiva p b t d <> k ɡ <q>
Fricativa v <w> s z <> ʃ <š> χ <>
Vibrante alveolar r
Aproximante l j <y>

Vocales[editar | editar la fonte]

L'inventariu vocálicu vien dada por:

  anterior central posterior
-lab +lab -lab +lab -lab +lab
zarrada i         o
media y/ɛ (y)          
abierta |

 

  a      

La mayoría de los espertos del acadiu presumen la esistencia d'una vocal posterior central (o o ɔ), pero la escritura cuneiforme nun ufierta pruebes d'esto.

Tanto les consonantes como les vocales pueden ser llargues o curties. Nes trescripciones del acadiu, la duración llarga de les consonantes espresar nes trescripciones por aciu la duplicación de la consonante correspondiente. Les vocales llargues espresar con un signu sobre la vocal /ā, ē, ī, ū/. Esta diferenciación ye fonémica, p. ex. iprusu ('qu'él decidió') frente a iprusū ('decidieron').

Gramática[editar | editar la fonte]

Como en toles llingües semites, l'acadiu utiliza la flexón de temes. El tema d'una pallabra, que contién el significáu base, ta compuestu polo xeneral por trés consonantes, les llamaes radicales. Les trescripciones con frecuencia amuesen les radicales o consonantes temátiques con lletres mayúscules, como PRS (decidíu, dixebrar). Ente y alredor d'estes consonantes l'acadiu usa diversos infixos, prefixos y sufixos que tienen funciones gramaticales y de formación lexical diverses. El patrón consonante-vocal sirve pa espandir o modificar el significáu base de les temes. La radical puede ser simple o doble (allargada). Esta diferenciación ye relevante pa determinar el significáu de la pallabra.

Sustantivos[editar | editar la fonte]

Casu, númberu y xéneru[editar | editar la fonte]

L'acadiu tien dos xéneros, masculín y femenín. Los sustantivos y axetivos femeninos tienen polo xeneral un -(a) t a la fin de la so base, como nel árabe. El sistema de declinación ye senciellu. En singular contién tres casos, el nominativu, el xenitivu y acusativu), pero en plural solu dos casos: el nominativu y el casu oblicuu.[7] Los axetivos concuerden en casu, númberu y xéneru colos sustantivos y polo xeneral asítiense detrás d'estos.

Un exemplu de los sustantivos šarrum (rei) y šarratum (reina) y del axetivu dannum (fuerte) amosar na siguiente tabla col sistema de declinación en babiloniu antiguu:

Caso/Númberu masculín femenín
Substantivo
Nominativu singular šarr-um šarr-at-um
Xenitivu singular šarr-im šarr-at-im
Acusativu singular šarr-am šarr-at-am
Nominativu plural šarr-ū šarr-ātum
Oblicuu plural šarr-ī šarr-ātim
Axetivu
Nominativu singular dann-um dann-at-um
Xenitivu singular dann-im dann-at-im
Acusativu singular dann-am dann-at-am
Nominativu plural dann-ūtum dann-ātum
Oblicuu plural dann-ūtim dann-ātim
Estaos[editar | editar la fonte]

El sustantivu acadiu tien tres tipos d'estaos nominales. Estos espresen la rellación sintáctica del sustantivu con otres partes de la oración. El status rectus (estáu principal) ye la forma básica. El status absolutus (estáu absolutu) utilízase cuando un sustantivu ye usáu nuna oración nominal (p. ex. A ye un B) como predicáu.

(1) Awīl-um šū šarrāq.
Persona - Nominativu él lladrón (Status Abs.)
"Esta persona ye un lladrón."

Si'l sustantivu ye siguíu por un pronome posesivu o por un sustantivu en xenitivu, tien que tar en status constructus, que con frecuencia se forma como'l status absolutus por aciu la separación del sufixu del casu.

(2) mār-šo
Fíu (St.constr.) - 3.Persona Singular.masc.Pronome posesivu
"el so fíu", ‚"del so fíu", ‚"al so fíu", ‚"el so fíu"
(3) mār šarr-im
Fíu (St.constr.) Rei- Xenitivu.Singular
"el fíu del rei"

Tamién puede crease un enllaz xenitivu por aciu la partícula ša. El sustantivu del que depende la frase en xenitivu ta entós en status rectus. La mesma partícula úsase tamién pa enllazar oraciones relatives.

(4) mār-um ša šarr-im
fíu - Nominativu.Singular Atributu rei - Xenitivu singular
"el fíu del rei"
(5) awīl-um ša māt-am i-kšud-Ø-o
Persona - Nominativu singular Atributu País - Acusativu singular 3.Persona - conquistar (pasáu simple) - singular.masc. - subordináu
"la persona que conquistó'l país"

Verbo[editar | editar la fonte]

Morfoloxía de los verbos[editar | editar la fonte]

Los verbos pueden clasificase según cuatro tipos de temes. La tema base ye la forma inicial. La tema duplicada (D) usar pa producir les formes del aplicativo, acusativu ya intensivu. Esta tema recibe'l so nome de la duplicación del radical mediu, que ye típica d'esta forma, anque tamién apaez nes otres. La tema de tipu Š (xeneráu col prefixu š-) usar pal causativu. Nes formes D y Š los prefixos de la conxugación camuden el so vocal a /o/. La tema N espresa'l pasivu. L'elementu n- nesti casu afacer a la primer consonante que lo sigue, que ye allargada. En delles formes nun ta frente a una consonante, polo que caltién la so forma orixinal.

Nr. Forma Analís/Tarreza (G, D, Š, N) Traducción
1 i-PARRES-Ø 3.Persona-Presente.G-Singular.masc "él decide"
2 i-PARRES-Ø-o 3.Persona-Presente.G-Singular.masc.-Subordinativu "qu'él decida"
3 i-PRuS-Ø 3.Persona-Pretéritu.G-Singular.masc. "él decidía"
4 i-PtaRaS-Ø 3.Persona-Perfectu.G-Singular.masc. "él decidió/decidió"
5 i-PtaRRaS-Ø 3.Persona-Reflexivu.G-Singular.masc. "él decide"
6 i-PtanaRRaS-Ø 3.Persona-Iterativu.G-Singular.masc. "él decide vegada tres vegada"
7 o-PaRRiS-Ø 3.Persona-Pretéritu.D-Singular.masc. "él decidió definitivamente"
8 o-šaPRiS-Ø 3.Persona-Pretéritu.Š-Singular.masc. "él fixo decidir"
9 i-PPaRiS-Ø 3.Persona-Pretéritu.N-Singular.masc. "él foi decidíu"
10 PuRuS Imperativu.G-2.Persona Singular.masc. "¡decide!"
11 PāRiS-um Participiu.G-Nominativu.Singular.masc. "decisivu, decidiendo"
12 PaRiS-Ø Estativo.G-3.Persona Singular.masc. "ye decidíu"
13 PaRS-um Axetivu verbal.G-Nominativu.Singular.masc. "decidíu"
14 PARāS-um Infinitivu.G-Nominativu.Singular.masc. "decidir"
15 naPRuS-um Infinitivu.N-Nominativu.Singular.masc. "ser decidíu"
16 ta-PARRES-ī-niš-šunūti 2.Persona-Presente.G-Sg.feme.-Ventivo-3.Pers.Plural.Acusativu "Tu (feme.) decides eses (Plural) por mi"

Una forma verbal finita del acadiu ta siempres en concordanza col suxetu de la oración. Esta concordanza márcase siempres por un prefixu, en delles formes tamién por un sufixu adicional. Los prefixos de les formes G y N estremar de les de les temes D y Š pol so vocal.

Na siguiente tabla pueden vese toles formes congruentes del verbu PRS (decidir, estremar) nel pasáu de los cuatro tarrezas (ver enriba pa la traducción). Como se ve, los xéneros gramaticales namái s'estremen na segunda persona del singular y na tercer persona del plural.

Persona/númberu/xéneru Base G Base D Base Š Base N
1. persona singular a-prus-Ø o-parris-Ø o-šapris-Ø a-pparis-Ø
1. persona plural nin-prus-Ø nu-parris-Ø nu-šapris-Ø nin-pparis-Ø
2. persona singular masculín ta-prus-Ø el to-parris-Ø el to-šapris-Ø ta-pparis-Ø
2. persona singular femenín ta-prus-ī el to-parris-ī el to-šapris-ī ta-ppars-ī
2. persona plural ta-prus-ā el to-parris-ā el to-šapris-ā ta-ppars-ā
3. persona singular i-prus-Ø o-parris-Ø o-šapris-Ø i-pparis-Ø
3. persona plural masculín i-prus-ū o-parris-ū o-šapris-ū i-ppars-ū
3. persona plural femenín i-prus-ā o-parris-ā o-šapris-ā i-ppars-ā

Amás de la concordanza col suxetu puede haber hasta dos sufixos pronominales amestaos al verbu. Estos marquen el casu direutu ya indireutu. Los sufixos pronominales son iguales pa toles bases verbales. Los xéneros gramaticales, al contrariu que nel casu de la concordanza, estrémense tantu na segunda como na tercer persona del singular y del plural.

Cuando se marquen los casos direutos ya indireutos coles mesmes, l'oxetu indireutu (dativu) preciede al oxetu direutu o acusativu. Los sufixos pal oxetu indireutu de la primer persona del singular (a mi, pa mi) correspuenden a los sufixos de la forma ventiva. Úsase -am cuando la concordanza ye ensin sufixu, -m tres el sufixu y -nim dempués de los sufixos y . Los sufixos ventivos apaecen con frecuencia xunto con otros sufixos dativos o colos sufixos de la primer persona singular del acusativu.

La siguiente tabla contién les formes de los sufixos oxetos usaos en babiloniu antiguu:

Persona/númberu/xéneru Oxetu direutu
(acusativu)
Oxetu indireutu
(dativu)
1. persona singular -nin -am/-m/-nim
1. person plural -ninʾāti -ninʾāšim
2. person singular masc. -ka -kum
2. person singular feme. -ki -kim
2. person plural masc. -kunūti -kunūšim
2. person plural feme. -kināti -kināšim
3. person singular masc. -šo -šum
3. person singular feme. -ši -šim
3. person plural masc. -šunūti -šunūšim
3. person plural feme. -šināti -šināšim

La -m de los sufixos dativos asimilar a les siguientes consonantes (ver exemplu 7). Los siguientes exemplos ilustren l'usu de los morfemes en cuestión:

(6) i-ṣbat-Ø-kunūti
3. persona - pasáu atrapar - singular.masc. (suxetu) - 2.persona.plural.masc.acusativu
‚él/ella/eso atrapó (a) vós'
(7) i-šruq-ū-nik-kuš-šo
<*i-šruq-ū-nin<o>m</o>-ku<o>m</o>-šo
3. persona - pasáu robar - ventivo - 2.persona.singular.masc.dativu - 3.persona.singular.masc.acusativu
‚ellos te robáronlo'

Estativo[editar | editar la fonte]

Una forma bien usada que puede construyise de substantivos y axetivos ye'l pasivu d'estáu o estativo. Substantivos que siguen al predicativu (en status absolutus) equivalen al verbu ser. Xunto con un substantivo o axetivu verbal usar pa espresar un estáu o situación. Esti estativo equival al pseudoparticipio del exipciu antiguu. La siguiente table amuesa les diverses formes col substantivo šarrum (rei), l'axetivu rapšum (anchu) y l'axetivu verbal parsum (decidíu).

Persona/Númberu/Xéneru !šarrum rapšum parsum
1. Persona singular šarr-āku rapš-āku pars-āku
1. Persona plural šarr-ānu rapš-ānu pars-ānu
2. Persona singular masc šarr-āta rapš-āta pars-āta
2. Persona singular feme šarr-āti rapš-āti pars-āti
2. Persona plural masc šarr-ātunu rapš-ātunu pars-ātunu
2. Persona plural feme šarr-ātina rapš-ātina pars-ātina
3. Persona singular masc šar-Ø tosquilaš-Ø paris-Ø
3. Persona singular feme šarr-at rapš-at pars-at
3. Persona plural masc šarr-ū rapš-ū pars-ū
3. Persona plural feme šarr-ā rapš-ā pars-ā

šarr-āta puede significar "fuisti rei", "yes rei" y "vas ser rei". El estativo nun espresa la temporalidá.

Pronomes[editar | editar la fonte]

Como n'otros idiomes semites, n'acadiu hai distinción de xéneru na segunda persona del singular. Na siguiente preséntense los pronomes personales acadios xunto cola equivalencia n'árabe estándar, hebréu, araméu bíblicu y español.[8]

Acadiu Árabe Hebréu Araméu
bíblicu
Castellanu
anāku anā aní ʔanā yo
atta alce atá ʔant(ā) tu (masculín)
atti anti atí ʔant(i) tu (femenín)
šū hūwa hu huwʔ él
šī hīyá hi hijʔ ella
nīnu naḥnu anahnu náhnā nós, -as
attunu antūm atem ʔantun vós
attina antunna arreyen *ʔantɛn vós
šunu hum hem himmo(n)
ʔinnun
ellos
šina hunna hen ʔinnin elles
Pronomes enclíticos[editar | editar la fonte]

Los pronomes enclíticos son los siguientes:

Xenitivu Acusativu Dativu
Persona singular Plural Singular Plural Singular Plural
1st -i, -yá[t5 1] -nin -nin -nināti -am/-nim -nināšim
2nd masculín -ka -kunu -ka -kunūti -kum -kunūšim
femenín -ki -kina -ki -kināti -kim -kināšim
masculín -šū -šunu -šū -šunūti -šum -šunūšim
femenín -ša -šina -ši -šināti -šim -šināšim
  1. -nin ye usáu pal nominativu, y.d. sigue a un verbu pa denotar el suxetu.
Pronomes demostrativos[editar | editar la fonte]

Los pronomes demostrativos acadios difieren de la variedá de los idiomes semites occidentales. La siguiente tabla amuesa los pronomes demostrativos acadios acordies cola deixis cercana y alloñada:

Deixis
Cerca Lloñe
Masc. singular annū "esti" ullū "esi"
Fem. singular annīel to "esta" ullīel to "esa"
Masc. plural annūel to "estos" ullūel to "esos"
Fem. plural annāel to "estes" ullāel to "eses"
Pronomes relativos[editar | editar la fonte]

Los pronomes relativos del acadiu pueden trate na siguiente tabla:

Nominativu Acusativu Xenitivu
Masc. singular šo ša ši
Fem. singular šāt šāti
Dual šā
Masc. plural šūt
Fem. plural šāt

Al contrariu que los pronomes relativos plurales, los pronomes relativos sengulares acadios tornar por completu. Sicasí, solo la forma ša (singular masculín acusativu) sobrevivió, ente que les otres formes sumieron col tiempu.

Pronomes interrogativos[editar | editar la fonte]

La siguiente tabla amuesa los pronomes interrogativos acadios:

Acadiu Español
mannu ¿quién?
mīnū ¿qué?
ayyu ¿cuál?

Preposiciones[editar | editar la fonte]

L'acadiu tien preposiciones formaes por una sola pallabra (p. ex. ina (en, de, por, baxu), ana (a, para, escontra), adi (hasta), aššo (por cuenta de), eli (en, sobre), išel to/ultu (de), mala (según), itti (con)). Tamién tien delles preposiciones compuestes con ina y ana (p. ex. ina maḫar (para), ina balu (ensin), ana ṣēr (escontra), ana maḫar (ante)). Toles preposiciones son siguíes del xenitivu.

Exemplos: ina bītim (en casa, de casa), ana... dummuqim (pa faer...), itti šarrim (col rei), ana ṣēr mārīšo (al so fíu).

Numberales[editar | editar la fonte]

Na escritura cuneiforme los númberos escribíense usualmente en forma de cifres. Por eso entá nun se sabe con certidume cómo se deben lleer munchos númberos. Los numberales apaecen en status absolutus cuando tán siguíos d'un sustantivu al que determinen. Como otros casos son bien raros, solo conócense les formes del status rectus de dellos numberales. Los numberales 1 y 2, según 21-29, 31-39, 41-49 etc., concuerden en xéneru gramatical col sustantivu que determinen. Los numberales 3-20, 30, 40 y 50 amuesen una polaridá de xéneru: ante los sustantivos masculinos apaez la forma femenina y ante los femeninos, la forma masculina. Esta polaridá ye típica pa los idiomes semites y tamién apaez nel árabe clásicu. Los numberales 60, 100 y 1000 son iguales en dambos xéneros. El sustantivu ta en plural a partir de dos. Nel casu de partes del cuerpu que vienen en pares puede apaecer la forma dual, que nun ye granible. Exemplos: šepum (pie) convertir en šepān (dos pies).

Los númberos ordinales creyer polo xeneral al amestar un sufixu de casu a la forma nominal PaRuS, onde P, R y S han de reemplazase poles consonantes del numberal en cuestión. Ye de notar que nel casu del númberu unu l'ordinal y el cardinal son iguales. Col númberu cuatro produz una metátesis. La siguiente tabla amuesa les formes masculín y femenín de dellos numberales cardinales acadios y los ordinales correspondientes.

Númberu style="background-color:#FFFF00" masculín
cardinal
femenín
cardinal
congruencia
cardinal
masculín
ordinal
femenín
ordinal
1 ištēn išteʾat,
ištāt
congruencia ištēn išteʾat
2 šinā šittā congruencia šanûm šanītum
3 ša elāš ša elāšat polaridá ša elšum šaluštum
4 erbē erbēt polaridá rebûm rebūtum
5 ḫamiš ḫamšat polaridá ḫamšum ḫamuštum
6 šediš šiššet polaridá šyššum šeduštum
7 sebē šebēt polaridá sebûm sebūtum
8 samānē samānat polaridá samnum,
samnûm
samuntum
9 tešē tišīt polaridá tišûm,
tešûm
tišūtum,
tešūtum
10 yšer yšeret polaridá yšrum yšurtum
60 šūš ensin distinción de xéneru desconocíu
100 meʾat, mât ensin distinción de xéneru desconocíu
1000 līm ensin distinción de xéneru desconocíu

Exemplos: erbē aššātum (cuatro esposes) (nótese l'usu del numberal masculín), meʾat ālānū (cien ciudad).

Formación de pallabres[editar | editar la fonte]

L'idioma acadiu, amás de la derivación de diverses bases verbales, tien numberoses formaciones nominales de los raigaños verbales. Una nominalización bien frecuente ye la forma ma-PRaS. Esta puede espresar el sitiu d'un sucesu, la persona que realiza daqué, pero tamién otres coses. Si una de les consonantes del raigañu (radicales) ye un soníu llabial (p, b, m), el prefixu convertir en na-. Exemplos: maškanum (sitiu) de ŠKN (poner), mašraḫum (gloria) von ŠRḪ (ser pimpanu), maṣṣarum (guardián) de NṢR (xixilar), napḫarum (suma) von PḪR (sumar, resumir).

La forma maPRaSt ye un patrón asemeyáu. Los sustantivos creaos por aciu esta forma son de xéneru femenín. Úsense equí les mesmes regles que pa la forma maPRaS-Form. Exemplu: maškattum (depósitu) de ŠKN (poner), narkabtum (xarré) de RKB (acaballar, dir).

El sufixu -ūt sirve pa producir sustantivos astractos. Los sustantivos creaos con esta forma son femeninos. El sufixu puede ser amestáu a sustantivos, axetivos y verbos. Exemplos: abūtum (paternidá) de abum (padre), rabûtum (grandor) de rabûm (grande), waṣūtum (partida) von WṢJ (dise).

Tamién hai numeross verbos creaos a partir de sustantivos, axetivos y numberales. Polo xeneral créase una base D a partir del raigañu del sustantivu o axetivu, lo que llogra'l significáu "convertise en X" o "convertir en X". Exemplos: duššûm (dexar brotar) de dišo (monte), šullušum (faer daqué per tercer vegada) de ša elāš (trés).

Sintaxis[editar | editar la fonte]

Frase nominal[editar | editar la fonte]

Tolos determinantes d'un substantivo vienen dempués d'esti salvu nel casu de los numberales. Esto ye asina p'axetivos, oraciones relatives y aposiciones. El siguiente exemplu amuesa un analís de la frase erbēt šarrū dannūtum ša ālam īpušū abūja (los cuatro reis fuertes, que construyeron la ciudá, los mios padres).

Pallabra Analís Parte de la frase nominal
erbēt cuatro: femenín (polaridá de xéneru!) numberal
šarr-ū rei: nominativu plural substantivo
(cabeza de la frase)
dann-ūtum fuerte: nominativu plural masculín Axetivu
ša marcador d'atributu Oración relativa
āl-am ciudá: acusativu singular
īpuš-ū construyir: 3ª persona plural masculín
ab-ū-ja padre: plural masculín, 1.persona, pron. posesivu Aposición
Sintaxis de la oración[editar | editar la fonte]

L'orde preferíu de la oración n'acadiu ye Suxetu-oxeto-verbu. Esti orde, raru pa los idiomes semíticos, ye productu de la interacción col sumeriu, que tamién tien esti orde. Sicasí, en testos lliterarios pueden reparase otres formes. Unu de los efeutos lliterarios ye'l revertir l'orde normal. Un exemplu del cilindru de Babonides (2:20-2:21) amuesa esto:

nīq tašriḫt-i ebb-i maḫar-šunu aqqi-ma ošamḫdir kadrā-ja
Ufrienda (St.constr.) guapura: xenitivu pura: xenitivu ante ellos ufierté y fixi recibir el mio regalu de bienvenida.acusativu
Oxeto Frase alverbial local forma verbal forma verbal oxetu
primer oración segunda oración
"Una ufrienda de pura guapura ufierté ante ellos y dexé-yos recibir el mio regalu de bienvenida."

Les formes verbales de les oraciones subordinaes qu'empiecen con una conxunción lleven el sufixu subordinativu -o. Este sume si usa otru sufixu con una vocal inicial. La única conxunción que siempres apaez ensin subordinativu na forma verbal ye šumma (si, cuando). Entá nun se sabe cuál ye la razón d'esto. Otres conxunciones son ša (pa oraciones relatives), kī(ma) (que, tan llueu, cuando), ūm (cuando, mientres), adi (mientres) y aššum (porque).

L'acadiu nun usa cópules nes oraciones nominales. En cuenta de ello, apaez el sustantivu en forma predicativa o l'axetivu en forma estativa. Exemplu: Awīlum šū šarrāq. (esti home ye un lladrón, o, más lliteralmente, home esti lladrón).

Vocabulariu[editar | editar la fonte]

El vocabulariu acadiu ye predominantemente d'orixe semita. De siguío amuésense dellos exemplos del acadiu en comparanza con otros idiomes semites:

Significáu style="background-color:#FFFF00" Proto-semita
(reconstrucción)
Acadiu Árabe style="background-color:#FFFF00" Hebréu style="background-color:#FFFF00" Ge'ez
oyíu *ʾoḏn- uzn-um ʾoḏn ʾōzæn ʾəzn
madre *ʾimm- umm-um ʾumm ima ʾəmm
casa *bayt- bīt-um bayt bayiṯ bet
sangre *dam- dam-um dam dām däm
cinco
(femenín)
*ḫamiš- ḫamiš ḫams ḥāmēš ḫäməs
perru *kalb- kalb-um kalb kælæḇ kälb
rei *malik- malk-um malik mælæḵ mäläkä "gobernar"
(él) oyó/oi *yá-šmaʿ i-šmē yá-smaʿ-o yi-šmaʿ yə-smaʿ
cabeza *raʾš- rēš-um raʾs rōš rəʾs
día *yawm- ūm-um yawm yōm yom

Aun así, les condiciones especiales del so desenvolvimientu históricu fixeron qu'haya munchos elementos ensin una rellación evidente con idiomes de la mesma familia. Esto llevó a los llingüistes a clasificar l'acadiu nun subgrupu particular, el de "llingua semita oriental". Dalgunes d'estes pallabres ensin rellacionar con otros idiomes semites son: māru "fíu" (en semita usualmente *bn), qāel to "mano" (en semita *jd), šēpu "pie" (en semita *rgl), qabû "dicir" (en semita *qwl), izuzzu "tar de pies" (en semita *qwm), ana "a, pa" (en semita *li), etc.

El vocabulariu acadiu tien munchos préstamos del sumeriu y del araméu.[9] Les pallabres emprestaes del araméu nos primeros sieglos del I mileniu e.C. usábense principalmente nel norte y centru de Mesopotamia, ente que los préstamos sumerios usar en tola zona en que se falaba'l acadiu. Amás de estos idiomes, tomáronse dellos sustantivos rellacionaos colos caballos y cola vida casera del idioma hurrita y del casina. Delles pallabres vinieron del ugarítico.

La siguiente tabla contién exemplos de préstamos n'acadiu.

Acadiu Traducción Orixe style="background-color:#FFFF00" Pallabra en la
llingua d'orixe
llomba sumeriu du6
erēqu fuxir araméu Raigañu ʿRQ
gadalû vistíu en llinu sumeriu gada lá
ḫabá (o) parte de xarré casina ḫabá
isinnu fiesta sumeriu ezen
kasulatḫo preséu de cobre hurrita kasulatḫ-
kisallu patiu sumeriu kisal
laqāḫo tomar ugarítico Wurzel LQH
paššannu parte de la montadura hurrita paššann-
purkullu canteru sumeriu bur-gul
qaṭālu matar araméu Raigañu QṬL
uriḫullu castigu convencional hurrita uriḫull-

Pero l'acadiu tamién foi fonte de préstamos, sobremanera al sumeriu. Dellos exemplos: sumeriu da-rí (continuu, del acadiu dāru), sumeriu ra-gaba (mensaxeru, del acadiu rākibu).

Escritura[editar | editar la fonte]

L'antiguu acadiu utilizar dende 2600 e.C. , aproximao, en tablillas de magre, y escribióse cola escritura cuneiforme adoptada de los sumerios. A diferencia del sumeriu, l'acadiu foi tresformándose gradualmente nun sistema silábicu dafechu formáu. El calter logográfico d'esta escritura pasó a un segundu planu. Sicasí utilizábase entá'l respeutivu logograma, sobremanera en pallabres bien frecuentes como “Dios”, “Templu”, ente otres. Asina, llegó a representase per un sitiu col signu AN la pallabra "Dios", y por otru al dios An; tamién yera'l signu silábicu de an; amás yera'l signu determinativo de los nomes de dioses.

Testu n'acadiu d'una espedición de Senaquerib escontra'l Mediterraneu.

Desciframientu[editar | editar la fonte]

El danés Carsten Niebuhr redescubre'l acadiu en 1767, cuando prepara grandes cantidaes d'escritures cuineiformes y presentar en Dinamarca. De momentu empiecen numberosos esfuercios por descifrar la escritura. Los testos políglotes que contienen, ente otres, partes en persa antiguu y acadiu, resulten particularmente útiles. Como munchos nomes de reis apaecen nestos testos, ye posible identificar siquier dellos símbolos cuneiformes que Georg Friedrich Grotefend presenta al públicu en 1802. Yá nesi momentu la xente reconoz que l'acadiu ye un idioma semíticu. L'ésitu definitivu nel desciframientu de la escritura y del idioma acadiu llograr nel sieglu XIX Henry Rawlinson y Edward Hincks.

Exemplu d'acadiu[editar | editar la fonte]

El siguiente testu ye'l séptimu párrafu del Códigu de Hamurabi, redactáu escontra'l sieglu XVIII e.C. Les abreviatures St.cs. y St.abs. signifiquen status constructus y status absolutus.

šumma awīl-um kasp-am ḫurāṣ-am ward-am amt-am

ciudadanu-Nominativu | o | plata-acusativo | o | oro-acusativu | o | esclavu-acusativu | o | esclava-acusativu

 
alp-am immer-am imēr-am ū lū mimma šumšo ina

ganáu: acusativu | o | oveya: acusativu | o | pollín: acusativu | o bien

daqué |

de

 
qāt mār awīl-im ū lū warad awīl-im balum šīb-ī o
mano (St.cs.) fíu (St.cs.)

o bien

esclavu (St.cs.)

ensin

testigu: plural obliquus y
 
riks-ātim i-štâm-Ø ū lū ana maṣṣārūt-im i-mḫur-Ø
contratu: plural, obliquus mercar: 3ª persona, perfectu, singular o bien a receición: xenitivu recibir: 3ª persona, pretéritu, singular
 
awīl-um šū šarrāq i-ddâk
ciudadanu: nominativu |

esti

lladrón (St.abs.) matar: 3ª persona, pasivu, presente, singular

Traducción: Cuando un ciudadado merca o recibe de la mano d'otru ciudadanu o del esclavu d'un ciudadanu ensin testigu o contrato plata, oru, un res, una oveya, un pollín o otra cosa, ye un lladrón y va ser matáu.

Acadiu dixital[editar | editar la fonte]

Los formatos tipográficos dixitales pa representar l'acadiu nun tán usualmente instalaos n'ordenadores normales, pero pueden instalase si baxar de diversos sitios.[10]

Unicode (versión 5) confier-y a la escritura cuneiforme sumeriu-acadia los siguientes rangos:

  • O+12000 a O+1236Y (879 calteres) "cuneiforme sumeriu-acadiu".
  • O+12400 a O+12473 (103 calteres) "númberos cuneiformes".

Lliteratura n'acadiu[editar | editar la fonte]

  • Épica d'Atrahasis: poema del entamu del II mileniu e.C.
  • Enuma Elish: poema babilónicu que narra l'orixe del mundu escritu aproximao nel sieglu XVII e.C.
  • Épica de Gilgamesh: orixinalmente escrita en sumeriu, la versión estándar apaeció n'acadiu ente'l sieglu XIII y el XI e.C. , y rellata les aventures de Gilgamesh y el so amigu Enkidu.

Documentos importantes n'acadiu[editar | editar la fonte]

Estudios d'acadiu[editar | editar la fonte]

Polo xeneral ufiértense estudios d'acadiu en cursos d'Arqueoloxía y de Asirioloxía. Ente les universidaes del mundu hispánicu qu'ufierten cursos d'asiriu atopa la Universidá de Barcelona colos sos estudios d'Asirioloxía.[11]

La Universidá de Heidelberg ufierta estudios d'acadiu dientro de la carrera de asiroloxía.[12]

Bibliografía sobre l'idioma acadiu[editar | editar la fonte]

Gramátiques[editar | editar la fonte]

N'alemán[editar | editar la fonte]

  • Rykle Borger: Babylonisch-assyrische Lesestücke. Roma 1963.
    • Teil I: Elemente der Grammatik und der Schrift. Übungsbeispiele. Glossar.
    • Teil II: Die Texte in Umschrift.
    • Teil III: Kommentar. Die Texte in Keilschrift.
  • Kaspar K. Riemschneider: Lehrbuch des Akkadischen. Enzyklopädie, Leipzig 1969, Langenscheidt Verl. Enzyklopädie, Leipzig 1992 (6. Aufl.). ISBN 3-324-00364-4.

N'inglés[editar | editar la fonte]

  • Richard Caplice: Introduction to Akkadian. Biblical Institute Press, Rome 1988, 2002 (4. edición). ISBN 88-7653-566-7.
  • John Huehnergard: A Grammar of Akkadian, Eisenbrauns; New Ed edition. ISBN 978-1-57506-922-7.

Diccionarios[editar | editar la fonte]

Lliteratura sobre temes específiques[editar | editar la fonte]

N'inglés[editar | editar la fonte]

N'alemán[editar | editar la fonte]

  • Markus Hilgert: Akkadisch in der Ur III-Zeit. Rhema-Verlag, Münster 2002. ISBN 3-930454-32-7.
  • Walter Sommerfeld: Bemerkungen zur Dialektgliederung Altakkadisch, Assyrisch und Babylonisch. In: Alter Orient und Altes Testament (AOAT). Ugarit-Verlag, Münster 274.2003. ISSN 0931-4296

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Akkadian language - Britannica Online Encyclopedia
  2. Margueron, Jean-Claude (2002). «L'imperiu de Agadé», Los mesopotámicos. Fuenlabrada: Cátedra. ISBN 84-376-1477-5.
  3. Moren, William R: "The Amarna Letters", Baltimore, Johns Hopkins University Press, 1992, p. iv, ISBN 0-8018-4251-4
  4. Coulmas, Florian: The Writing Systems of the World, Blackwell Publishing, 1991, páxs. 72-90
  5. Caplice, p.5 (1980) Evolución del acadiu
  6. Kaye, Alan: Some remarks on proto-semitic phonology, en Language Sciences, volume 8, númberu 1, abril de 1986, páxines 37-48
  7. http://www.sron.nl/~jheise/akkadian/noun.html Substantivo n'acadiu (n'inglés).
  8. Pronomes n'idiomes semíticos
  9. McIntosh, Jane, Ancient Mesopotamia: New Perspectives, ABC-CLIO, 2005, páx. 277,ISBN 1-57607-965-1
  10. [1] Formatos tipográficos pa idiomes antiguos
  11. Asirioloxía
  12. Asirioloxía (páxina n'alemán)

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]