Éufrates
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Éufrates | |
---|---|
Fırat الفرات | |
![]() | |
![]() | |
Alministración | |
Estaos | Turquía |
Continente/s | Asia |
Xeografía | |
Coordenaes | 39°43′42″N 40°15′25″E / 39.7283°N 40.2569°ECoordenaes: 39°43′42″N 40°15′25″E / 39.7283°N 40.2569°E |
![]() | |
Llonxitú | 2800 km |
Altitú de la fonte | 4.500 m |
Boca |
Shatt al-Arab (Irán) Golfu Pérsicu (Mar d'Arabia-Océanu Índicu) |
Afluentes |
Río Jabur (es) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Hidroloxía | |
Superficie de la conca | 673 000 km² |
Caudal mediu | 818 m³/s |
![]() |
L' Éufrates ( (Pronunciación) (?·i) (Árabe: نهر الفرات, Nahr ul-Furāt; Turcu: Fırat; Siriu: ܦܪܬ, Prāṯ; Hebréu: פרת, Pĕrāṯ), ye xunta'l Tigris, el ríu que conforma ya dellimita la rexón hestórica de Mesopotamía, anguaño casique dafechu n'Iraq.
Naz na Armenia turca y amiya dende les montañes d'Anatolia pa Siria ya Iraq. El ríu, una vegada yá xuníu al Tigris toma'l nome de Shat al-Arab, ya termina nel Golfu Pérsicu.
Tien una llonxitú de 2.780km ya hestóricamente foi berciu de civilizaciones -sumeria, acadia, babilónica- tanto ye asina qu'en munches d'estes culturas el so nome ye cenciellamente Ríu.
Etimoloxía[editar | editar la fonte]

Los nomes modernos que recibe l'Éufrates, remanecen de los nomes Sumeriu y l'Acadiu, Buranun y Pu-rat-tu respeutivamente. Estos términos apaecieron nuna inscripción del sieglu XXII e.C. rellacionada col Rei Gudea.
Llingua | Nome pal Éufrates |
Acadiu | Pu-rat-tu |
Árabe | الفرات Al-Furāt |
Araméu | ܦܪܬ Prāṯ, Froṯ |
Armeniu | Եփրատ Yeṗrat |
Griegu | Ευφράτης Euphrátēs |
Hebréu | פְּרָת Pĕrāṯ |
Kurdu | فرهات Firat, Ferat |
Persa | فرات Ferat |
Sumeriu | Buranun |
Turcu | Fırat |
Ver tamién[editar | editar la fonte]