Dinastía de los Capetos

De Wikipedia
Dinastía de los Capetos
casa noble (es) Traducir y dinastía
Parte de Dinastía Robertina (es) Traducir
Formáu por Casa de Borgoña (es) Traducir, Dinastía de Évreux (es) Traducir, Dinastía Valois (es) Traducir, Casa de Borbón en Francia (es) Traducir, Casa de Orleans, Casa Imperial de Brasil (es) Traducir, Casa de Avis (es) Traducir y Dinastía de Braganza
Fundador/a Hugu Capeto
Propiedaes Castillo Nantouillet (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata
Escudu de la Casa de Francia, caña principal de la dinastía. Los trés flores de lliriu d'oru sobre fondu azul atópase na mayoría de los escudos de les cañes nueves, como por casu el del rei d'España.

La dinastía de los Capetos[nota 1] (en francés: Capétiens) ye la más importante dinastía real d'Europa; inclúi tolos descendientes de Hugo Capeto (938-993), duque de París, rei de Francia y fundador del llinaxe.

L'actual rei d'España y el gran duque de Luxemburgu son los únicos monarques europeos que pertenecen agnáticamente a la dinastía, dambos al traviés de la caña borbónica. Tolos demás monarques europeos reinantes tamién baxen d'Hugo Capeto, pero per vía cognaticia.

Historia[editar | editar la fonte]

En más de mil años de presencia cuasi ininterrumpida sobre los tronos europeos, representantes de les distintes cañes de la dinastía gobernaron sobre varios países:

A estes corones sumáronse dellos grandes ducaos, condaos y marquesaos independientes:

Oríxenes[editar | editar la fonte]

Nun se conocen perbién los oríxenes antiguos de los Capetos. Esisten dos versiones. La primera fai de los Capeto una familia natural de les veres del ríu Rin, descendiente de los saxones. Foi sofitada en particular polos historiadores alemanes, que pretendíen amosar el predominiu del elementu xermánicu. Espliquen la esistencia de la primer versión col fechu de que la madre d'Hugo Capeto yera saxona. La mayoría de los historiadores franceses prefier la segunda versión, más probable, qu'asitia a los antepasaos de los Capetos nel centru de la Francia actual. Una versión mista fai baxar a los Capetos de los saxones, pero d'una población presente en Galia dende les invasiones bárbares del sieglu V.

L'antepasáu más antiguu conocíu con certidume ye Roberto'l Fuerte, muertu en 866, marqués de Neustria y fundador de la Casa Robertina, que se destacar na llucha contra los viquingos. El so fíu mayor, asitiáu en París col títulu de conde, foi escoyíu rei de Francia Occidental en 887 col nome d'Eudes I, pol valor que demostró na resistencia frente al ataque de los normandos (en París ente 885-886), tres la deposición del emperador Carlos III el Gordu. Sicasí, primíu por Arnulfo de Carintia, rei de Francia Oriental, que decidió defender la causa del herederu llexítimu Carlos III el Simple, Eudes tuvo qu'aceptar les sos pretensiones y nomalo como socesor en 898, añu de la so muerte.

L'hermanu de Eudes, Roberto, que-y asocedió como conde de París, tomó parte nel movimientu del añu 921, cuando parte de la nobleza franca y el cleru llevantar en contra de Carlos el Simple. En ganando a Carlos, que foi conducíu a Lorena, Roberto foi coronáu en Reims el 29 de xunu de 922. Carlos el Simple axuntó un exércitu y enfrentóse con él en xunu de 923, cerca de Soissons, onde Roberto morrió asesináu. Carlos nun pudo recuperar el tronu y foi confináu. Una asamblea de nobles designó a Raúl, duque de Borgoña, como'l so socesor. Los Carolinxos recuperaben el tronu per última vegada.

El fíu de Roberto, Hugo'l Grande (897-956), duque de Francia y conde de París, foi'l noble más poderosu de la so dómina. Anque tuviera oportunidá, prefirió aumentar les sos posesiones y la so fuercia primero que tomar el tronu. Yera una especie de virréi, tan poderosu como'l monarca, que prepararó la socesión pal so fíu Hugo Capeto.

El fundador: Hugo Capeto[editar | editar la fonte]

Cuando Carlos IV el Formosu (últimu fíu de Felipe IV el Formosu en ser coronáu) finó en 1328 ensin dexar un herederu varón que lo sustituyera nel tronu, una caña nueva descendiente de los Capeto, los Valois tomó'l control del reinu de Francia. La dinastía Valois partió del hermanu menor de Felipe IV, Carlos Conde de Valois), y el primer rei d'esta casa foi'l fíu del conde Carlos: Felipe VI de Valois. Dempués fueron otros dos cañes nueves, los Bourbon y depués los Orléans, quien s'asocedieron sobre'l tronu. Cuando'l postreru descendiente de la caña morría ensin haber dexáu herederu al tronu, los nobles allegaben a revisar la dinastía Capetina a partir del so gran y amáu rei San Lluis IX (güelu del Rei de Fierro), únicu rei Francés canonizáu. Asina, tolos reis de Francia dende Hugo Capeto hasta'l postreru, Luis-Felipe I, ensin cuntar los emperadores Bonaparte, pertenecieron a la dinastía de los Capeto, dando'l so nome oficial la Casa de Francia.

Llista de cañes colaterales[editar | editar la fonte]

Como se comentó enantes, la dinastía de los Capeto, la más antigua dinastía real d'Europa, tenía numberoses cañes colaterales que xugaron un papel importante nel continente européu. He equí una llista que les describe:

Xenealoxía[editar | editar la fonte]

Árbol xenealóxicu de los reis de Francia de la casa Capeta. Inclúi a los Robertinos (en rosa), los Capetos direutos (n'azul), los Valois (en mariellu), los Valois-Orleans y Valois-Angoulême (en verde), los Borbón (en fucsia) y los Orleans. Nota: en dellos casos, el parentescu yera más próximu per llinia femenina; sicasí, yá que namái cuntaba la socesión sálica, solo incluyéronse los antepasaos varones.
Nome Feches de reináu -----
Capetos direutos
Hugo Capeto 987-996 Fíu de Hugo'l Grande y Eduvigis de Saxonia
Roberto II el Piadosu |

align="center" | 996-1031 || Fíu d'Hugo I Capeto y Adelaida de Poitou

Enrique I 1031-1060 Fíu de Roberto II y Constanza d'Arles
Felipe I 1060-1108 Fíu d'Enrique I y Ana de Kiev
Lluis VI el Gordu |

align="center" | 1108-1137 || Fíu de Felipe I y Berta d'Holanda

Lluis VII el Mozu |

align="center" | 1137-1180 || Fíu de Lluis VI y Adelaida de Saboya

Felipe II Augusto 1180-1223 Fíu de Lluis VII y Alicia de Champaña
Lluis VIII el Lleón 1223-1226 Fíu de Felipe II y Isabel de Hainaut
Lluis IX o San Luis 1226-1270 Fíu de Lluis VIII y Blanca de Castiella
Felipe III l'Atrevíu |

align="center" | 1270-1285 || Fíu de Lluis IX y Margarita de Provenza

Felipe IV el Formosu |

align="center" | 1285-1314 || Fíu de Felipe III y Isabel d'Aragón

Lluis X el Obstinado (-y Hutin) 1314-1316 Fíu de Felipe IV y Xuana I de Navarra
Xuan I de Francia el Póstumu |

align="center" | 1316-1316 || Fíu de Lluis X y Clemencia d'Hungría

Felipe V el Llargu |

align="center" | 1316-1322 || Fíu de Felipe IV y Xuana I de Navarra

Carlos IV el Formosu |

align="center" | 1322-1328 || Fíu de Felipe IV y Xuana I de Navarra

Caña de Valois
Felipe VI de Valois 1328-1350 Fíu de Carlos de Valois y Margarita d'Anjou-Sicilia
Xuan II el Bonu |

align="center" | 1350-1364 || Fíu de Felipe VI y Xuana de Borgoña

Carlos V el Sabiu |

align="center" | 1364-1380 || Fíu de Xuan II y Bona de Luxemburgu

Carlos VI el Llocu |

align="center" | 1380-1422 || Fíu de Carlos V y Xuana de Borbón

Carlos VII el Victoriosu |

align="center" | 1422-1461 || Fíu de Carlos VI y Sabela de Baviera

Lluis XI el Prudente |

align="center" | 1461-1483 || Fíu de Carlos VII y María d'Anjou

Carlos VIII el Bonable |

align="center" | 1483-1498 || Fíu de Lluis XI y Carlota de Saboya

Cañes de Valois-Orléans y Valois-Angoulême
Lluis XII el Padre del Pueblu |

align="center" | 1498-1515 || Fíu de Carlos I d'Orleans y María de Clèves

Francisco I el Rei Caballero |

align="center" | 1515-1547 || Fíu de Carlos d'Angoulême y Luisa de Saboya

Enrique II 1547-1559 Fíu de Francisco I y Claudia de Francia
Francisco II 1559-1560 Fíu d'Enrique II y Catalina de Médicis
Carlos IX 1560-1574 Fíu d'Enrique II y Catalina de Médicis
Enrique III 1574-1589 Fíu d'Enrique II y Catalina de Médicis
Caña de Borbón
Enrique IV el Grande |

align="center" | 1589-1610 || Fíu d'Antonio de Borbón y Xuana III de Navarra

Lluis XIII el Xustu |

align="center" | 1610-1643 || Fíu d'Enrique IV y María de Médicis

Lluis XIV el Rei Sol 1643-1715 Fíu de Lluis XIII y Ana d'Austria
Lluis XV el Bien Amáu |

align="center" | 1715-1774 || Fíu de Luis, duque de Borgoña y María Adelaida de Saboya

Lluis XVI 1774-1792 Fíu de Luis, Delfín de Francia y María Josefina de Saxonia
Lluis XVIII 1814-1824 Fíu de Luis, Delfín de Francia y María Josefina de Saxonia
Carlos X 1824-1830 Fíu de Luis, Delfín de Francia y María Josefina de Saxonia
Caña de Orléans
Luis-Felipe I 1830-1848 Fíu de Lluis Felipe II d'Orleans y Luisa María de Borbón

Notes[editar | editar la fonte]

  1. Ye un error bien común identificar los conceutos de dinastía y llinaxe, pos en sentíu propiu son coses distintes. La pertenencia al llinaxe real basar nel simple venceyu de sangre (venceyu familiar), pero la pertenencia a una dinastía implica la idea de socesión nel cargu a títulu de rei por derechu (sería un títulu dinásticu). Un exemplu, si aportar a la condición de rei por matrimoniu con una reina, el títulu atributivu de la condición regia d'esi varón ye'l matrimoniu, anque tuviera dichu rei consorte una güela del llinaxe de felicidá reina. El títulu nun sería dinásticu si la güela nun pudiera atribuyi-y la condición de rei, solo'l llinaxe. De lo contrario, cualesquier descendiente colateral (por casu cualesquier descendiente nun grau perllonxanu d'un primu hermanu) tendría d'incluyise como miembru de la dinastía, siendo más propiu incluyilo nel llinaxe pol so venceyu de sangre, pero non na dinastía (al quedar separáu mientres delles xeneraciones de la socesión a títulu de rei). Por eso cuando nesti artículu mentar a la dinastía de los Capetos facer en sentíu non estrictu, como equivalente a llinaxe de los Capetos.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

  • Coleición de memories relatives a la historia de Francia (Collection des mémoires relatifs a l'histoire de France), con introducción y anotaciones de François Guizot.
    • Fragmentos de la hestoria de los franceses (Fragments de l'histoire des français): Dende'l advenimiento de Hugo Capeto hasta la muerte de Felipe I (De l'avénement de Hughes Capet a la mort de Philippe Iᵉʳ).