Liparis ñervosa

De Wikipedia
Liparis ñervosa
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Monocots
Orde: Asparagales
Familia: Orchidaceae
Subfamilia: Epidendroideae
Tribu: Malaxideae
Xéneru: Liparis
Especie: Liparis ñervosa
(Thunb.) Lindl.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Liparis ñervosa ye una especie d'orquídea orixinaria de los trópicos d'Asia, África y América.[1] Ye una especie d'hábito terrestres que crez en montes y pacionales.[1]

Nel so hábitat

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una orquídea de tamañu pequeñu, que prefier fríu a caliente, tien vezu terrestre o litofita con un pseudobulbo cilíndricu, cónicu, que se encajona ente 4 y 5 vaines foliácees verdes, basales, que s'atopen y afayen el bulbu primero que la nueva crecedera preséntese, con fueyes llanceolaes a oblongo-elíptiques , agudes, plegaes que cierren na base. Floriar nel branu y la seronda nuna inflorescencia terminal erecta, de 25 a 38 cm de llargu, racemosa que tien munches flores, y que surden con una crecedera d'un nuevu pseudobulbo. Esta orquídea ye probablemente la más estendida d'orquídees nel mundu con una distribución pan-tropical.[2]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase en Benín, Ghana, Guinea-Bisáu, Guinea, Costa de Marfil, Liberia, Nixeria, Senegal, Sierra Lleona, Togu, Burundi, República Centroafricana, Camerún, El Congu, Gabón, Islles del Golfu de Guinea, Ruanda, República Democrática d'El Congu, Etiopía, Tanzania, Uganda, Angola, Zambia, Zimbabue, China, Xapón, Corea, Ryukyu, Taiwán, Himalaya occidental, Sri Lanka, India, Assam, Bangladex, l'Himalaya oriental, Myanmar, Tailandia, Malasia, Camboya, Laos, Vietnam, Isla de Java, Moluques, Filipines, Sumatra, Nueva Guinea, Islles Carolines, Marianes, Florida, Méxicu, Belize, El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamá, Cuba, República Dominicana, Haití, Xamaica, islles de Sotaventu, Puertu Ricu, Trinidá y Tobagu, Guyana, Venezuela, Perú, Paraguái y Brasil, en rexones húmedes, del sotobosque, sacante n'elevaciones más altes nel monte borrinosu onde puede atopase espuesta en bancales, n'elevaciones de 500 a 1800 metros.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Liparis ñervosa contién pirrolizidina un alcaloide tumorígeno.[3]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Liparis ñervosa describióse por ((Thunb.) Lindl. y espublizóse en The Genera and Species of Orchidaceous Plants 26. 1830.[4]

Etimoloxía

Liparis; nome xenéricu llatín que remanez del griegu Liparos (λιπαρός) que significa "grasa, ricu o brillosu." Esti nome referir a la testura (sensación) de les fueyes d'estes plantes: que se producen casi aceitoses y brilloses.

ñervosa: epítetu llatín que significa "ñervuda".[5]

Variedaes

Tien les siguientes variedaes:

Sinonimia
  • Cymbidium nervosum (Thunb.) Sw.
  • Diteilis ñervosa (Thunb.) M.A.Clem. & D.L.Jones
  • Epidendrum nervosum (Thunb.) Thunb.
  • Iebine ñervosa (Thunb.) Raf.
  • Leptorchis bituberculata (Lindl.) Kuntze
  • Leptorchis eggersii (Rchb. f.) Kuntze
  • Leptorchis elata (Lindl.) Kuntze
  • Leptorchis guineensis (Lindl.) Kuntze
  • Leptorchis kappleri (Rchb. f.) Kuntze
  • Leptorchis ñervosa (Lindl.) Kuntze
  • Leptorchis odontostoma (Rchb. f.) Kuntze
  • Leptorchis odorata (Lindl.) Kuntze
  • Leptorchis olivacea (Lindl.) Kuntze
  • Leptorkis ñervosa (Thunb.) Kuntze
  • Liparis bambusaefolia Makino
  • Liparis bicallosa var. hachijoensis Kitam.
  • Malaxis ñervosa (Thunb.) Sw.
  • Ophrys ñervosa Thunb.
  • Sturmia ñervosa (Thunb.) Rchb.f.[6]
var. khasiana (Hook.f.) P.K.Sarkar
  • Liparis bituberculata var. khasiana Hook.f.
  • Liparis breviscapa A.P.Das & Lama *

Liparis khasiana (Hook.f.) Tang & F.T.Wang

subsp. ñervosa
  • Cymbidium bituberculatum Hook.
  • Diteilis elata (Lindl.) M.A.Clem. & D.L.Jones
  • Diteilis nepalensis Raf.
  • Leptorkis bituberculata (Hook.) Kuntze
  • Leptorkis eggersii (Rchb.f.) Kuntze
  • Leptorkis elata (Lindl.) Kuntze
  • Leptorkis guineensis (Lindl.) Kuntze
  • Leptorkis guingangae (Rchb.f.) Kuntze
  • Leptorkis kappleri (Rchb.f.) Kuntze
  • Leptorkis macrocarpa (Hook.f.) Kuntze
  • Leptorkis odontostoma (Rchb.f.) Kuntze
  • Liparis bambusifolia Makino
  • Liparis bituberculata (Hook.) Lindl.
  • Liparis cornicaulis Makino
  • Liparis eggersii Rchb.f.
  • Liparis elata Lindl.
  • Liparis guineensis Lindl.
  • Liparis guingangae Rchb.f.
  • Liparis hachijoensis Nakai
  • Liparis inundata (Barb.Rodr.) Cogn.
  • Liparis kappleri (Rchb.f.) Rchb.f.
  • Liparis macrocarpa Hook.f.
  • Liparis melanoglossa Schltr.
  • Liparis nyassana Schltr.
  • Liparis odontostoma Rchb.f.
  • Liparis rufina (Ridl.) Rchb.f. ex Rolfe
  • Liparis violaceonervosa Guillaumin
  • Sturmia bituberculata (Hook.) Rchb.f.
  • Sturmia kappleri Rchb.f.[7]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 La Croix, I. F.; Aubron, Manuel (2008) The New Encyclopedia of Orchids: 1500 Species in Cultivation. Timber Press, páx. 248. ISBN 9780881928761.
  2. Jay Pfahl. «Liparis ñervosa» (inglés). Internet Orchid Species Photo Encyclopedia. Consultáu'l 12 de marzu de 2013.
  3. Fu, P.P., Yang, Y.C., Xia, Q., Chou, M.C., Cui, Y.Y., Lin G., "Pyrrolizidine alkaloids-tumorigenic components in Chinese herbal medicines and dietary supplements", Journal of Food and Drug Analysis, Vol. 10, Non. 4, 2002, pp. 198-211[1]
  4. «Liparis ñervosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 12 de marzu de 2013.
  5. N'Epítetos Botánicos
  6. «Liparis ñervosa». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 10 de febreru de 2010.
  7. Liparis ñervosa en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  2. Dodson, C.H. 2002. Lepanthopsis - Oliveriana. 3: 433–651. In C.H. Dodson Nat. Ecuad. Orch.. Llomba, Medellín.
  3. Dodson, C.H. & P.M. Dodson. 1980. Orchids of Ecuador. Icon. Pl. Trop. 4: 301–400.
  4. Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Liliidae: Liliales and Orchidales. Fl. N. Amer. 26: i–xxvi, 1–723.
  5. Forzza, R. C. & et al. et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  6. Hamer, F. 1983. Orchids of Nicaragua. Part 3. Icon. Pl. Trop. Fasc. 9: 801–900.
  7. Hamer, F. 1988. Orchids of Central America. Selbyana 10(Suppl.): 1–430.
  8. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  9. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  10. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  11. Lawesson, J. Y., H. Adsersen & P. Bentley. 1987. An updated and annotated check list of the vascular plants of the Galapagos Islands. Rep. Bot. Inst. Univ. Aarhus 16: 1–74.
  12. Porter, D. M. 1983. Vascular plants of the Galapagos: Origins and dispersal. 33–54. In M. B. R. I. Bowman & A. Y. Leviton Patt. Evol. Galapagos Org.. Pacific Division, AAAS, San Francisco.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]