Catedral
|
|
- Pa otros usos d'esti términu, ver Catedral (dixebra).

Una catedral ye un templu cristianu, onde tien see o cátedra el obispu, siendo asina la ilesia principal de cada diócesis o Ilesia Particular. La see o cátedra episcopal ye'l llugar dende onde cada obispu preside y guía al so grey, enseñando, dende'l serviciu a la comunidá, la vida de fe y la doctrina de la Ilesia.
La Ilesia ortodoxa referir a les sos catedrales como gran ilesia, anque suel traducise como catedral.
Índiz |
Tamañu [editar]
Les catedrales son de gran tamañu, cunten con grandes aguyes y vitrales, típicos de les catedrales gótiques (conxuntu de vidrios de colores que faen que la lluz qu'entra sía de colores) anque la catedral ye una de les mayores ilesies de la diócesis o arquidiócesis, especialmente nel medievu y el renacencia, nun ye norma a siguir (muncho menos na dómina actual, onde prima la funcionalidad sobre'l grandor); una ilesia catedral puede ser modesta tocantes a tamañu refierse.
Orixe [editar]
Les catedrales surdieron como una nueva construcción, o como evolución d'una primixenia ilesia monacal alzada al estatus de catedral. Les actividaes misioneres, el poder eclesiástico y les cuestiones demográfiques son les que fueron determinando qué ilesies merecíen y merecen el calificativu de catedral.
Usos [editar]
Nun principiu, nel interior de les catedrales impartíen cátedres a tou tipu d'estudiantes pero especialmente a seminaristas, tocantes en teoloxía, gramática y llatín. Adulces les actividaes de la catedral fuéronse estendiendo pa realizar nelles les práctiques del cultu.[ensin referencies]
Nomes [editar]
Otru nome común pa les catedrales foi la espresión llatina Domus deī 'casa de Dios'. Les palabres domus (casa) y dominus (señor) comparten un mesmu orixe. D'esti raigañu llatinu deriven los términos alemán —Dom— y italianu —Duomo—. En español dacuando llámase la seo ('la see'), al igual qu'en idioma aragonés y en catalán (seu). Igualmente en portugués y en gallegu dacuando llámase a sé.
En Estrasburgo (na rexón francesa de Alsacia), y otros munchos sitios de Alemaña, y dellos de Inglaterra, la catedral conozse como Münster (alemán) o Minster (inglés), del Llatín monasterium, porque fueron usaes por clérigos pa vivir en comunidá.
Unu de los primeros usos del términu ecclesia cathedralis apaez nes actes del Concilio de Tarragona de 516. Otru nome pa una catedral ye ecclesia mater, que fai fincapié na función de madre que dicha ilesia tien al respective de les demás de la diócesis. Por ser la más importante, tamién la conocía como 'ecclesia major.
Otros tipos de grandes templos cristianos en Europa Occidental son les Abadías y les Concatedrales. Denominar concatedral al edificiu relixosu con rangu de catedral que comparte la see episcopal con otru templu catedraliciu. Exemplos de concatedrales son les de Santa María en Cáceres, o les del mesmu nome en Guadalaxara, Logroño, Castellón, Mérida y la de San Pedro en Soria, toes elles en España.
El términu pro-catedral ye usáu cuando una ilesia parroquial ye temporalmente alzada al rangu de catedral d'una diócesis mientres se define o se constrúi la definitiva.
Referencies en lliteratura [editar]
Asesinatu na catedral, de T. S. Eliot, narra l'asesinatu de Tomás Becket, arzobispu de Canterbury, en 1170 por orde del so rei, por non querer sometese a les Constituciones de Clarendon.[1].
Victor Hugo centra la trama de la so novela Nuesa Señora de París na catedral parisina.
El llibru Les pilastres de la tierra de Ken Follett ye un relatu imaxinariu sobre la construcción d'una catedral na ciudá inglesa ficticia de Kingsbridge, mientres la Edá Media.
Vease tamién [editar]
- Concatedral
- Abadía, basílica y duomo.
- Arquitectura gótica
- Catedrales de México
- Catedral de Arequipa
- Catedrales d'España
- Catedrales de Venezuela
- Catedral de Caracas
- Cerro Catedral (Arxentina)
- Cerro Catedral (Uruguai)
- Catedral Primada de Colombia
- Catedral de Burgos
- Catedral Metropolitana de San Salvador
- Catedral de Llima
Referencies [editar]
- ↑ T. S. Eliot (2009). Asesinatu na catedral. Alcuentru. ISBN 9788474909579.
Enllaces esternos [editar]
- Catedrales de Francia
- "Catedral" Documental de Aliocha y de Alessio Rigo de Righi
- «Catedrales Católiques» ( español). Consultáu'l 05-02-2007 de 2007.
- «Benedicto XVI. La Catedral dende l'arquitectura románica a la gótica, la fonderada teolóxica» ( español). Consultáu'l 19-11-2007 de 2009.
- «Catedrales Católiques del Mundu» ( español). Consultáu'l 01-01-2010 de 2010.
- «Catedral de Salamanca».