Holanda

Coordenaes: 52°15′00″N 4°40′01″E / 52.25°N 4.667°E / 52.25; 4.667
De Wikipedia
Holanda
Alministración
PaísBandera de Países Baxos Reinu de los Países Baxos
PaísBandera de Países Baxos Países Baxos
Tipu d'entidá rexón xeográfica
Xeografía
Coordenaes 52°15′00″N 4°40′01″E / 52.25°N 4.667°E / 52.25; 4.667
Superficie 5488 km²
Demografía
Cambiar los datos en Wikidata

Holanda (en neerlandés, Holland) ye una rexón histórica y una provincia asitiada na mariña occidental de los Países Baxos. Dende 1840, ta estremada en dos provincies, Holanda Septentrional (Holanda del Norte) y Holanda Meridional (Holanda del Sur).

Nel pasáu, l'antiguu condáu d'Holanda foi miembru principal de les Provincies Xuníes (1581-1795). Por cuenta de la so importancia histórica na rexón, el topónimu «Holanda» utilízase tradicionalmente como pars pro toto o sinécdoque pa referise al Estáu soberanu, y la denominación oficial d'ésti ye la de «Países Baxos». Sicasí, mientres el reináu de Lluis I Bonaparte, l'Estáu llevó'l nome de Reinu d'Holanda (1806-1810). Lo mesmo asocede col idioma, el neerlandés, que ye conocíu tradicionalmente, por estensión, como «holandés» (anque en realidá'l holandés ye un "dialeutu" del neerlandés). Lo mesmo asocede nel casu del xentiliciu, que ye neerlandés/a, anque tamién s'usa «holandés/a».

Etimoloxía[editar | editar la fonte]

El topónimu «Holanda» apaeció per primer vegada en fontes de la rexón de Haarlem nel añu 866, y por 1064 yera utilizáu pa referise a tol condáu. Coles mesmes, los habitantes d'Holanda referir a sigo mesmos como «holandeses».[1] «Holanda» deriva del neerlandés antiguu Holtland ('tierra montiega').[2] Esta variación ortográfica caltener hasta mediaos del sieglu XIV, momentu nel que se normalizó como Holland (o les sos grafíes alternatives Hollant y Hollandt). La etimoloxía popular sostién que «Holanda» deriva de hol land ('tierra bueca') y que'l topónimu basar na baxa altitú xeográfica del territoriu.[2]

Historia[editar | editar la fonte]

Cada rexón de los Países Baxos tien la so propia historia que merez ser comentada de manera independiente. Sicasí, hasta ciertu puntu, la historia d'Holanda como rexón ye la historia de los Países Baxos como país, yá que ye la rexón más influyente del Estáu soberanu actual. Vease «Historia de los Países Baxos» pa un conteníu más detalláu.

Condáu d'Holanda[editar | editar la fonte]

Escudu d'Armes del condáu d'Holanda

Hasta'l sieglu IX, los habitantes del territoriu que se convirtió n'Holanda yeren de procedencia frisona. La zona yera parte de Frisia. A finales del s. IX, Holanda convertir nun condáu del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu. El primer conde d'Holanda que se conoz con certidume foi Teodorico I, que reinó dende l'añu 896 hasta'l 931. Foi asocedíu por una llarga llista de condes holandeses, qu'hasta'l 1101 conociéronse como condes de Frisia. Cuando'l conde Juan I morrió ensin descendencia en 1299, el condáu foi heredáu por Juan II de Avesnes, conde de Henao. Na dómina de Guillermo V (Casa de Wittelsbach, 1354-1388), el conde d'Holanda tamién foi'l conde de Henao y de Zelanda.

Más tarde, Frisia Occidental foi conquistada —como resultancia, la mayoría de les instituciones rexonales referir a Holanda y Frisia Occidental como una sola unidá—. Coles mesmes, enfrentamientos armaos tuvieron llugar y asocediéronse hasta que Jacqueline I, condesa de Henao, viose obligada a dexar toes el so posesiones, incluyendo Holanda, al so primu Felipe III de Borgoña, conocíu como Felipe el Bonu, en 1432.

De resultes, Holanda convertir en parte de los Países Baxos Borgoñonos, y más tarde, en 1477, pasó a formar parte de les Diecisiete Provincies de los Habsburgu. Nel sieglu XVI, el condáu convertir na rexón europea más densamente urbanizada, cola mayoría de la población viviendo nes grandes urbes. Nos Países Baxos Borgoñonos, Holanda yera la rexón dominante del norte; la influencia política d'Holanda determinó en gran midida'l dominiu borgoñón sobre la zona. L'últimu conde d'Holanda foi Felipe II d'España. Foi depuestu oficialmente en 1581 por aciu el Acta d'axuración, anque los monarques hispánicos caltuvieron la intitulación de «condes d'Holanda» hasta la Paz de Münster, roblada en 1648.

Provincies Xuníes[editar | editar la fonte]

Mapa d'Holanda, en 1682.

Na rebelión holandesa contra los Habsburgu mientres la Guerra de los Ochenta Años, les fuercies navales de los rebeldes —los «méndigos de mar»— establecieron la so primer base permanente en Brielle, en 1572. D'esta forma, Holanda, agora con estatus d'Estáu soberanu nuna confederación holandesa más grande, convertir nel centru de la rebelión. Nel sieglu XVII, Holanda convertir nel centru cultural, políticu y económicu de les Provincies Xuníes, convirtiéndose nuna de les mayores potencies europees, procesu que se conoz como Sieglu d'Oru neerlandés. Dempués de que'l rei d'España fuera depuestu como conde d'Holanda, el poder executivo y llexislativu recayó nos estaos que conformaben les Provincies Xuníes, que fueron lideraos pola figura del Gran Pensionario.

Les mayores ciudaes de les Provincies Xuníes atopar n'Holanda —Ámsterdam, Rotterdam, Leiden, Alkmaar, L'Haya, Delft, Dordrecht y Haarlem—. Dende los grandes puertos de la rexón, comerciantes holandeses saleaben escontra otros destinos europeos, y los principales comerciantes europeos dirixíen el mercáu del continente dende Ámsterdam y les demás ciudaes portuaries d'Holanda.

Munchos europeos referir a les Provincies Xuníes como «Holanda» y non como «República de los Siete Países Baxos Xuníos». Una fuerte influencia holandesa llantar na mente de los demás europeos, que depués se proyeutó na República nel so conxuntu. Na mesma República, un lentu procesu gradual d'espansión cultural llevar a cabu, uniformizando les cultures de les demás provincies y convirtiéndoles en más similares a la holandesa. La llingua de la Holanda urbana convertir na llingua estándar.

Estáu satélite francés[editar | editar la fonte]

Lluis I Bonaparte y el so fíu, Luis Napoleón, reis d'Holanda.
Departamentos del Primer Imperiu francés del Norte, en 1811.

La formación de la República Bátava, inspirada na Revolución francesa, dio llugar a un gobiernu más centralizáu. Holanda convertir na provincia d'un Estáu unitariu. La independencia de la rexón frenóse por cuenta de una reforma alministrativa en 1789, na que'l territoriu holandés foi estremáu en dellos departamentos: Amstel, Delf, Texel, y parte de les cuenques del Escaldia y el Mosa.

Dende 1806 hasta 1810, Napoleón Bonaparte controló'l Estáu vasallu, el Reinu d'Holanda, gobernáu de iure por Lluis I Bonaparte y, nun curtiu periodu de tiempu, pol fíu de Luis, Luis Napoleón Bonaparte. El reinu tomaba gran parte del territoriu que conforma los Países Baxos actuales. La denominación del reinu reflexa lo común que yera oldear el restu de los territorios como parte de la rexón d'Holanda.[3]

Mientres el periodu en que los Países Baxos fueron anexonaos pol Primer Imperiu Francés ya incorporaos a Francia (1810–1813), Holanda foi estremada nos departamentos de Zuyderzée y Bouches-de-la-Meuse.

Reinu de los Países Baxos[editar | editar la fonte]

Dempués de 1813, Holanda convertir en provincia del Reinu Xuníu de los Países Baxos. Más tarde, en 1840, Holanda estremar nes actuales provincies de Holanda Septentrional y Holanda Meridional, como resultáu de la Revolución belga de 1830. Dende 1850, un fuerte procesu de construcción nacional provocó que los Países Baxos fueren culturalmente unificaos y económicamente modernizaos, faciendo de les ciudaes d'Holanda la base de la so economía.[4]

Xeografía[editar | editar la fonte]

Holanda Septentrional
Holanda Meridional
Parte d'Holanda ta compuesta por pólders como'l Kinderdijk.

Holanda atopar nel oeste de los Países Baxos. Siendo rexón marítima, Holanda atopar na mariña del mar del Norte, na desaguada de los ríos Rin y Mosa. Cuenta con numberosos ríos y llagos y una estensa canal interior. Colinda: al sur, con Zelanda; al norte, con Frisia; y al este, col IJsselmeer y les rexones de Flevoland, Utrecht y Brabante Septentrional.

Holanda ta protexida del mar per una llarga llinia de dunes na mariña. La mayor parte del área tres les dunes ta conformáu por pólders, superficies terrestres ganaes al mar y que s'atopen bien per debaxo del nivel d'esti. Na actualidá, el puntu más baxu d'Holanda ye un pólder, el Zuidplaspolder, asitiáu a unos 6,75 metros sol nivel del mar, cerca de Rotterdam. El drenaxe continuu ye necesariu pa caltener a Holanda a salvo d'hinchentes. En sieglos anteriores, los molino de vientu utilizar pa esti cometíu. El paisaxe taba —y en delles partes, sigue tando— apináu d'estes estructures de madera, que se convirtieron nun símbolu d'Holanda.

La so estensión ye de 7494 km² —tierra y agua incluyíes—, que representa aproximao'l 13 % de la superficie de los Países Baxos. Tocantes a la tierra firme por sigo sola, cuenta con una superficie de 5488 km². La población, combinando la de les dos provincies, ye d'unos 6,1 millones d'habitantes, lo que supón el 36,7 % de la población de los Países Baxos.

Les principales ciudaes d'Holanda son Ámsterdam, Rotterdam y La Faya. Ámsterdam ye oficialmente la capital de los Países Baxos y la so ciudá más poblada. El puertu de Rotterdam ye'l mayor y más importante puertu d'Europa. L'Haya, capital de Holanda Meridional, ye la sede del poder executivu y llexislativu de los Países Baxos y sede de la Corte Internacional de Xusticia. Estes ciudaes, xunto con Utrecht y otros conceyos menores, formen la mayor conurbación neerlandesa, el Randstad.

El Randstad ye una de les rexones más densamente poblaes d'Europa, pero inda llibre de la espansión urbana, por cuenta de les estrictes lleis de zonificación. Les medríes demográfiques, los altos precios de les propiedaes y el constante desenvolvimientu urbanísticu ye constante na periferia de les zones urbanizaes. A pesar d'ello, la mayor parte de la rexón sigue teniendo un calter rural. Les árees agrícoles y naturales qu'entá persisten son bien valoraes y protexíes. La mayor parte de la tierra cultivable aprovechar pa l'agricultura intensiva, incluyida la horticultura y los ivernaderos.

Recuperación de terrén al mar[editar | editar la fonte]

Polder Benthuizen, vistu dende un dique.

L'actual territoriu d'Holanda nunca se caltuvo estable. Mientres milenios, la xeografía de la rexón fuera dinámica. La mariña oeste mover hasta trenta quilómetros al este y les marees devasaben regularmente la filera de dunes. Les isles Frisias, que orixinalmente taben xuníes a tierra firme, convertir n'islles separaes nel norte. Los principales ríos, el Rin y el Mosa, anubríen la zona regularmente y camudaron d'aldu en delles ocasiones y de forma espectacular.

Los habitantes d'Holanda atopáronse viviendo nun área inestable, inundable. Tres les dunes costeres de los Países Baxos, un altu pandu d'alteria formóse, conformáu una proteición natural del mar. Gran parte del territoriu taba cubiertu por marismes y zones pantanoses. Escontra'l sieglu X, los habitantes de la zona dedicar a cultivar la tierra, drenándola. Sicasí, el drenaxe provocó la contraición del suelu, y l'amenorgamientu de la superficie nunos quince metros.

El Flevopolder, construyíu xunto al IJsselmeer, ye la islla artificial más grande del mundu.

Al sur d'Holanda, en Zelanda, y al norte, en Frisia, esta evolución dio llugar a hinchentes catastróficos, destruyendo lliteralmente rexones enteres y la capa d'alteria, que s'esprendió y foi llevada pel agua nos hinchentes. Dende la mariña de Frisia, empezar a anubrir la zona del este, formándose'l Zuiderzee —l'actual IJsselmeer—. Esti mar interior amenació con xunise a les tierres anubiertes de Zelanda nel sur y al amenorgamientu d'Holanda a tan solo unes estreches islles-dunes frente al gran Zuiderzee. Tan solo la intervención alministrativa drástica salvó la rexón de la devastación total. Empezar a construyir los primeres diques d'emerxencia pa reforzar los puntos costeros críticos. Más tarde, constituyóse l'órganu autónomu especial, el waterschappen, que tenía la potestá de faer cumplir les sos lleis y decidir sobre la xestión de l'agua. A midida que fueron pasando los sieglos, finalmente terminóse construyendo un treme de diques al pie de la llinia de mariña, protexendo asina la tierra de los hinchentes.

Sicasí, el holandeses nun se detuvieron. Nel sieglu XVI, empezaron a ganar tierra al mar, convirtiendo los llagos, marismas y zones pantanoses en pólders. Esto siguió hasta'l sieglu XX; por ello, los mapes antiguos d'Holanda pocu paecer a los actuales.

Esta llucha en cursu por apoderar l'agua xuega un papel importante nel desenvolvimientu d'Holanda como potencia marítima y económica y nel desenvolvimientu del calter de los holandeses.

Demografía[editar | editar la fonte]

Holanda tien una población de 6,3 millones d'habitantes, concentrando aproximao un terciu de la población de los Países Baxos.

Cultura[editar | editar la fonte]

Típicu molín de vientu de la rexón

Holanda tiende a tar acomuñada con una imaxe en particular. La imaxe estereotipada d'Holanda ye una axuntadura artificial de tulipanes, molino de vientu, zuecos, quesu y el vistíu tradicional (klederdracht). Como ye'l casu con munchos estereotipos, esto ta lloñe de la verdá y la realidá de la vida n'Holanda. Esto, en parte, esplicar pola esplotación de los estereotipos en promociones d'Holanda y los Países Baxos. Ello ye que solo en dalgunos de los pueblos más tradicionales, el traxe tradicional y los zuecos son utilizaos polos habitantes.

El predominiu d'Holanda nos Países Baxos traducióse nel rexonalismu per parte de les demás provincies. Esta ye una reacción a l'amenaza atalantar# que Holanda representa pa les identidaes y cultures llocales de les otres rexones. Les otres provincies tienen una fuerte imaxe equivocada, y dacuando negativa,[5] d'Holanda y el holandeses.[6] Per otru llau, otros neerlandeses reconocen el dominiu cultural holandés y traten la sinonimia de «Holanda» y «Países Baxos» como daqué habitual. Arriendes d'ello, vense a sigo mesmos non de primeres como holandeses, sinón como neerlandeses (Nederlanders).[7] El fenómenu foi llamáu holandocentrismo.[8]

Idiomes[editar | editar la fonte]

L'idioma predominante n'Holanda ye'l neerlandés. El holandeses xeneralmente refiérense al neerlandés como «holandés», en llugar del términu estándar. Los habitantes de Bélxica y de les demás provincies de los Países Baxos referir con «holandés» al dialeutu del neerlandés faláu na rexón.

El neerlandés estándar basar nel dialeutu de la provincia d'Holanda, qu'incorpora munchos traces derivaes de les llingües falaes nel ducáu de Brabante y nel condáu de Flandes. Una fuerte variación dialeutal esiste entá güei nos Países Baxos. Anguaño, Holanda ye la rexón na que los dialeutos orixinales del neerlandés son menos usaos, en munches árees reemplazaos pol dialeutu estándar. El Randstad ye la mayor fonte d'influencia na evolución de la llingua estándar, cola esceición del neerlandés faláu en Bélxica.[9]

A pesar de la correspondencia ente'l neerlandés estándar y el del Randstad, hai variaciones llocales dientro de la mesma Holanda que difieren del dialeutu holandés. Caúna de les principales ciudaes tien el so propiu dialeutu modernu, consideraos sociolectos.[10] Un pequeñu númberu de persones, sobremanera na zona norte d'Ámsterdam, inda falen el dialeutu orixinal del condáu. El dialeutu orixinal ta presente nel norte: en Volendam y Marken y la so contorna, en Frisia Occidental y na rexón de Zaan; tamién ye faláu nes provincies de Brabante Septentrional, Utrecht y al sur de la islla de Goeree-Overflakkee, en Zelanda.

Economía[editar | editar la fonte]

La industria y el comerciu concéntrense principalmente nel Randstad, la mayor conurbación de los Países Baxos.

Nueva Holanda[editar | editar la fonte]

Antiguu mapa australianu, qu'amuesa'l nome de «Nueva Holanda».

La provincia d'Holanda dio nome a una serie d'asentamientos coloniales y rexones descubiertes que fueron llamaos Nieuw Holland o Nueva Holanda. La más estensa d'elles foi la islla d'Australia. La denominación Nueva Holanda» foi utilizada primero n'Australia en 1644 pol marín holandés Abel Tasman, que-y punxo'l nome llatín de Nova Hollandia, y caltúvose n'usu mientres 190 años. Nel mesmu viaxe, llamó a Nueva Zelanda d'esa manera n'honor a la provincia holandesa de Zelanda. Nos Países Baxos, «Nueva Holanda» sería'l nome avezáu d'Australia hasta finales del sieglu XIX.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Janse, Antheun; «Een zichzelf verdeeld rijk» en Thimo de Nijs y Eelco Beukers (eds.), 2003, Geschiedenis van Holland, volume 1, páx. 73 (en neerlandés).
  2. 2,0 2,1 Oxford English Dictionary, «Holland, n.1», etymology (n'inglés).
  3. Frijhoff, Willem; «Hollands hegemonie» en Thimo de Nijs y Eelco Beukers (eds.), 2002, Geschiedenis van Holland, volume 2, páx. 468 (en neerlandés).
  4. Knippenberg, Hans; De Pater, Ben; «Brandpunt van macht en modernisering» en Thimo de Nijs y Eelco Beukers (eds.), 2003, Geschiedenis van Holland, volume 3, páx. 548 (en neerlandés).
  5. Van Ginkel, Rob; «Hollandse Tonelen» en Thimo de Nijs y Eelco Beukers (eds.), Geschiedenis van Holland, volume 3, páx. 688 (en neerlandés).
  6. Knippenberg, Hans; De Pater, Ben; «Brandpunt van macht en modernisering» en Thimo de Nijs y Eelco Beukers (eds.), 2003, Geschiedenis van Holland, volume 3, páx. 556 (en neerlandés).
  7. De Nijs, Thimo; «Hollandse identiteit in perspectief» en Thimo de Nijs y Eelco Beukers (eds.), 2003, Geschiedenis van Holland, volume 3, páx. 700 (en neerlandés).
  8. Van Ginkel, Rob; «Hollandse Tonelen» en Thimo de Nijs y Eelco Beukers (eds.), 2003, Geschiedenis van Holland, volume 3, páx. 647 (en neerlandés).
  9. Sijs; Van Der, Nicoline; 2006, De geschiedenis van het Nederlands in een notendop, Ámsterdam, Uitgeverij Bert Bakker, páxs. 127–128 (en neerlandés).
  10. Sijs; Van Der, Nicoline; 2006, De geschiedenis van het Nederlands in een notendop, Ámsterdam, Uitgeverij Bert Bakker, páx. 123 (en neerlandés).

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]