Gales
|
|||
| Llema : Cymru am byth (Asturianu: Gales per siempre) |
|||
Gales nel Reinu Xuníu |
|||
| País | Reinu Xuníu | ||
| Llingües oficiales | Inglés, Galés | ||
| Ciudaes | Cardiff, Caernarfon, Aberystwyth | ||
| Capital | Cardiff | ||
| Xentiliciu | galés/galesu, galesa | ||
| Superficie - Total |
20,779 km² |
||
| Población - Censu (2001) - Densidá |
2,903,085 140/km² |
||
| Moneda | Llibra esterlina (£) (GBP) | ||
| Zona horaria | UTC, UTC +1 | ||
| Patrón | San David (Dewi Sant) | ||
| Himnu nacional | Hen Wlad Fy Nhadau | ||
Gales o País de Gales (en galés Cymru) allúgase al oeste de la islla de Gran Bretaña, onde llenda al oriente con Inglaterra y al occidente colos mares d'Irlanda y Célticu del Atlánticu. Tien una población total de tres millones de persones y ye un país billingüe, siendo les sos llingües oficiales el galés y el inglés.
Ye una de les naciones celtes y tien una identidá cultural de so que surdió tres la retirada de los romanos de Gran Bretaña. La derrota de Llewelyn por Dubardu I nel sieglu XIII finó la conquista anglonormanda de Gales y significó el comienzu de sieglos d'ocupación inglesa. El país foi incorporáu a Inglaterra pol Estatutu de Rhuddlan de 1284 y más sero pol Auta de Xunión de 1536, creando la entidá llegal güei conocida como Inglaterra y Gales. Nel sieglu XIX desendólcose una política llariega. En 1955 Cardiff foi escoyida capital y en 1999 creose la Asamblea Nacional de Gales, la cuala atiende asuntos internos. So cabezaleru de gobiernu ye'l Ministru Principal (First Minister).
La capital y ciudá más grande ye Cardiff (en galés: Caerdydd), con 320 000 habitantes.