Islles Xeorxa del Sur y Sandwich del Sur
| South Georgia and the South Sandwich Islands |
|||||
|
|||||
| Lema nacional: Leo Terram Propriam Protegat (llatín: «El lleón defend'l so territoriu») |
|||||
| Himnu nacional: God Save the Queen | |||||
| Capital • Población • Coordenaes |
King Edward Point 2 (permanentes) (2005) 54º30' S ;37º O |
||||
| Mayor ciudá | King Edward Point | ||||
| Idiomes oficiales | Inglés | ||||
| Forma de gobiernu | Territoriu d'Ultramar. S.M. Sabela II Nigel Haywood |
||||
| Dependencia • Fecha |
Al Reinu Xuníu 17 de xineru de 1775 (Reclamaes por Arxentina) |
||||
| Superficie • Total • % agua Llendes |
Puestu 176º 3.093 km² n/d 0 km |
||||
| Población • Total |
Puestu º ~100 (non permanentes); 2 (permanentes) (2005 est.) |
||||
| PIB (PPA) • Total ([[]]) • PIB per capita |
Puestu º |
||||
| Moneda | Llibra malviniana (FL£) |
||||
| Xentiliciu | de (Les) Islles Xeorxa del Sur y Sandwich del Sur | ||||
| Zona horaria | UTC-2 | ||||
| Dominiu d'Internet | .gs | ||||
| Códigu telefónicu | + |
||||
| Prefixu radiófonicu | |||||
| Códigu ISO | 239 / SGS / GS | ||||
| Miembru de: Reinu Xuníu | |||||
El Territoriu Británicu d'Ultramar de les Islles Xeorxa del Sur y Sandwich del Sur (South Georgia and the South Sandwich Islands o SGSSI, n'inglés), ye un territoriu en disputa (anguaño baxo alministración británica, pero viviegamente reclamáu pola República Arxentina) allugáu nel océano Atlánticu Sur.
El Territoriu Británicu d'Ultramar foi creáu en 1985, y primeramente foi gobernáu como xurisdicción dependiente de les islles Malvines. Consiste nes islles Xeorxia del Sur (de mayor superficie) y un grupu de pequeñes ínsulas conocíes como Sandwich del Sur. Nun esiste población nativa, y los únicos habitantes son los científicos del British Antarctic Survey que caltienen una base en King Edward Point (la sede alministrativa), y otra base na islla Bird, na que moren 4 biólogos. El cuidador del muséu de Grytviken y la so muyer, son los únicos habitantes permanentes de les islles, xuntu col maxistráu británicu y la so familia.
La soberanía de les islles ye formalmente apostada pola República Arxentina dende 1927 (Xeorxa del Sur) y 1938 (Sandwich del Sur). Estos archipiélagos fueron parte del escenariu bélicu de la Guerra de les Malvines. Pa l'Arxentina formen parte del Departamentu Islles del Atlánticu Sur dientro de la Provincia de Tierra del Fueu, Antártida ya Islles del Atlánticu Sur. Mientres la Guerra de les Malvines en 1982, creóse la Gobernación Militar de les Islles Malvines, Xeorxa del Sur y Sandwich del Sur, dixebrando esos archipiélagos del Territoriu Nacional de Tierra del Fueu, Antártida ya Islles del Atlánticu Sur, al que fueron reintegraes nominalmente en 1985.
Islles Xeorxa del Sur [editar]
Les Islles Xeorxa del Sur allúguense a cerca de 1.390 km del sureste de les Islles Malvines. Esti grupu compriende la Islla Xeorxa del Sur (la más grande d'esti grupu), xuntu coles islles que l'arrodien, asitiaes principalmente nel oeste y el sureste. La superficie total d'esti grupu d'islles algama los 3.756 km2.
Les Islles Xeorxa del Sur compónense de les siguientes islles:
- Islla Xeorxa del Sur
- Islla Annenkov
- Islla Cooper
- Islla Grass
- Islla Bird
- Islla Trinity
- Islles Pickersgill
- Islles Welcome
- Islles Willis
Les siguientes tamién son consideraes parte de les Islles Xeorxa del Sur, magar que tán a más de 50 km de la islla principal:
Islles Sandwich del Sur [editar]
Les Islles Sandwich del Sur comprenden once islles, la mayoría volcániques, les cuales formen un arcu insular que s'estiende de norte a sur, a 805 km de la punta sureste de la Islla Xeorxa del Sur. La so superficie total nun perpasa los 310 km. Los grupos más septentrionales son los archipiélagos de Candelaria y Marqués de Traverse, mientres que les Islles Tule del Sur son les que tán más al sur. Les trés islles más grandes alcuentrense ente estos trés grupos (Saunders, Blanca y Jorge). El puntu más altu de les Islles Sandwich del Sur ye'l Monte Belinda (1.370 msnm), na Islla Jorge.
Les Islles Sandwich del Sur compónense de los siguientes grupos:
