Mar Mediterraneu
El Mediterraneu ye un mar del Atlánticu oriental, asitiáu ente Europa meridional, Asia occidental y África del norte. Tien aprosimadamente 2,5 millones de km² y 3.860 km de lonxitú ya ye'l mar interior más grande del mundu. Les sos agües, que bañen les tres penínsules del sur d'Europa, (Ibérica, Itálica y Balcánica) y una d'Asia, Anatolia, comuniquen col océanu Atlánticu al través del estrechu de Xibraltar), col mar Negru (polos estrechos del Bósforo y de los Dardanelos), y cola mar Bermeya (pela canal de Suez). Formóse fai 6,5 millones d'años debío al agua que lo inundó pol estrechu de Xibraltar.
Índiz |
Orixen del nome [editar]
El nome d'esti mar vien del latín mar medi terraneum, que quier decir mar en mediu de les tierres. Los romanos llamábenlo Mare Nostrum porque toes les orielles yeren d'ellos.
Llendes [editar]
Llenden col Mediterraneu:
- Xibraltar (Reinu Xuníu), España, Francia, Mónacu, Italia, Eslovenia, Bosnia y Herzegovina, Croacia, Albania, Grecia y Turquía, pola costa norte.
- Siria, Líbanu, Israel y la Franxa de Gaza pol este.
- Exiptu, Libia, Tunicia, Arxelia y Marruecos, pol sur.
- Malta y Xipre como islles que conformen estaos independientes.
Subdivisión [editar]
Tradicionalmente esti mar ta subdividíu n'otros más pequeños y que tienen mayor o menor consideración dependiendo del so tamañu o importancia xeohestórica; asina pue dividise ente mayores y menores.
- Mayores (d'Occidente pa Oriente):
- Menores (d'Occidente pa Oriente):