Asociación Cultural Esbardu

De Uiquipedia
Saltar a: navegación, gueta
Pareya de baille d'Esbardu en plena actuación

L'Asociación Cultural Esbardu ye una asociación d'Avilés (Asturies) fundada en 1989 pal estudiu, recuperación, y posterior divulgación del folclor tradicional asturianu.

Tabla de conteníos

[editar] Oxetivos

Los fines persiguíos nun primer momentu yeren esparder la música y baille tradicional d'Asturies calteniendo la so autenticidá. Anguaño, amás, tamién trabayen pol averamientu a otres cultures cercanes a la asturiana, centrandose principalmente nes nomaes Naciones Celtes.

[editar] Vistimenta

Según señalen dende la propia asociación, la so vistimenta básase en fontes gráfiques, y descripciones de traxes de la época atopada n'estremada documentación.

Recueyen abondes variantes de traxes de determinaos conceyos o pueblos pertenecientes a les zones central y occidental d'Asturies, usando pa la so fechura llana y llinu fechos en telares artesanales.

[editar] Repertoriu

El repertoriu músicu-baillable ta basáu en cantares y bailles tradicionales (ensin igües nin amiestos) representativos d'Asturies, abarcando les principales zones del Principáu con calter y identidá propia.

[editar] Instrumentos

Pa desenvolver el repertoriu empleguen un bon númberu d'instrumentos artesanales de percusión, como pandeiros cuadraos, panderetes de varios modelos, tarrañueles de dellos tamaños, payeḷḷes y pitos, amás de la clásica pareya de gaita y tambor.

[editar] Banda de gaites

Banda de Gaites Esbardu
Orixe Escudu d'Avilés Avilés
Bandera d'Asturies. Asturies
Flag of Spain.svg España
Fundación/Disolución 1992 - n'activu
Tipu de gaites Asturiana en Sib y en Do
Tipu de percusión Alta tensión, media tensión y tradicional
Discos asoleyaos El Suañu
Dirección Borja Casas
Sitiu web http://www.esbardu.org


[editar] Oxetivos

Nel añu 1992, Esbardu forma una Banda de Gaites, según dicen nel so sitiu web "tratando de cubrir la carencia d'esti tipu de formaciones nel conceyu avilesín hasta esa fecha". Dende entós participaren en dellos actos de mena social y cultural n'Asturies, amás d'en dellos festivales internacionales nel continente européu.

[editar] Repertoriu

Nel repertoriu musical de la banda, alcontramos temes populares y tradicionales del cancioneru asturianu con arreglos orixinales de la propia banda.

Al tiempu, tamién inclúin nel repertoriu dalgunes amueses del folclor bretón, irlandés, gallegu, galés y escocés.

[editar] Instrumentos

Según el tipu d'actuacción, la banda dispón de gaites tradicionales (con afinación en DO y un solo roncón), obra del artesanu asturianu Alberto Fernández, o de gaites en Sib con roncón y ronquín del artesanu Miguel Alonso] (Colunga).

En cuantes a la percusión, dispón de la tradicional de tambores y bombu por tensores de cuerda, del artesanu Fernando Carlones, y de caxes d'alta o media tensión, bombu y tambor tenor de la casa Premier.

[editar] Escuela Infantil del Folclor Asturianu

En 2002 Esbardu entama un proyeutu pa la formación de guaḥes d'ente 5 y 12 años d'edá no que cinca a música y baille tradicional, principalmente, pero tamién no tocante a la mitoloxía, xeografía, etnografía y historia d'Asturies.

[editar] Festival Intercélticu d'Avilés

Artículu principal: Festival Intercélticu d'Avilés

Dende 1997 Esbardu entama el Festival Intercélticu d'Avilés.

La idea de facer un festival d'esti tipu n'Avilés xurde, según cuntaren en delles ocasiones los responsables de l'asociación, na primer participación d'Esbardu nel Festival Intercélticu de Lorient en 1993, onde queden ablucaos pola magnitú del mesmu y entamaron a barruntar la idea de facer daqué asemeyáu (na midia de lo posible) n'Asturies, y más concretamente na so ciudá.

El Festival foi creciendo adulces hasta superar el millar de participantes y el centenar d'actos demientres 11 díes na última edición (2006).

El Festival nun ta centralizáu na villa del adelantáu de la Florida, sinón qu'abarca tola comarca avilesina, con presencia n'Illas, Corvera y Castrillón.

Pel Festival pasaron yá artistes como Llan de Cubel, Xuacu Amieva, Wolfstone, Lúnasa, Carlos Nuñez, José Ángel Hevia, Kerlenn Pondi, Mabon, Felpeyu, Tejedor, Mari Luz Cristóbal Caunedo, etc...

[editar] Premios y reconocimientos

[editar] Ver tamién

[editar] Enllaces esternos

Ferramientes personales
Espacios de nome

Variantes
Aiciones
Navegación
Ferramientes