Corvera

De Uiquipedia
Saltar a: navegación, guetar
Corvera
Bandera de Corvera Escudu de Corvera
Bandera de Corvera Escudu de Corvera
Mapes:
Map corvera.svg
Corvera Asturies map.svg
Asturies
Nome en castellanu Corvera de Asturias
Xentiliciu Corveranu, -a, -o
Comunidá autónoma Bandera d'Asturies Asturies
Estáu Flag of Spain.svg España
Capital Nubleo
Coordenaes 43° 30' N 5° 54' O
Partíu xudicial Avilés
Parroquies 7
Población (2007)
 -Habitantes
 -Densidá
 -% d'Asturies
Puestu: 10
15.723 habitantes
349,4 hab/km²
1,46 %
Superficie
 -Total
 -% d'Asturies
Puestu: 62
46,01 km²
0,42 %
Mayor altitú Prieto, 366 m
Códigu postal 33404 (Los Campos y Les Vegues); 33416 (y otros) restu conceyu
Alcalde Luis Belarmino Moro (USPC)
http://www.ayto-corvera.es/
Casa'l conceyu

Corvera ye un conceyu d'Asturies. Llenda al norte con Avilés y Gozón, al este con Carreño y Xixón, al sur con Llanera y Illas y al oeste con Castrillón. Forma parte de la Cormarca d'Aviles xunto colos conceyos d'Avilés, Gozón, Illas y Castrillón.

Índiz

Parroquies [editar]

Map corvera parroquies.svg
  1. Tresona
  2. Les Vegues
  3. Los Campos
  4. Villa
  5. Molleda
  6. Cancienes
  7. Solís

Demografía [editar]

La población de Corvera medró enforma al instalase en Tresona, en 1957, la planta de procesáu del aceru d'Ensidesa (anguaño ArcelorMittal).

Historia [editar]

La historia de Corvera como conceyu independiente entama nel sieglu XVI, al dixebrase del d'Avilés. Pa ver información anterior a esa época vea la historia d'Avilés.

Nel sieglu XIII l'alfoz de Gauzón pasa a ser conceyu d'Avilés cola mesma distribución xeográfica. Anque Corvera ya apaez como conceyu nesi sieglu, nun ye quién a independizarse de la villa avilesina, y vese obligáu a pagar un tributu añal de 660 maravedís pa poder esfrutar del Fueru d'Avilés. Va ser nel sieglu XVI cuando apaezca el primer conceyu d'habitantes de Corvera, que se celebró en Cancienes. Nél siguieron faciéndose les reuniones vecinales hasta que, a mediaos del XVII, se tresllada la casa'l conceyu a la Casa de los Bango en Nubleo. Pesie a la tardía formación y organización alministrativa del conceyu -nun se conocen ordenances d'elli hasta finales del sieglu XVIII- Corvera yá taba representáu, dende'l sieglu XV, por dos diputaos na Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies.

Hasta los últimos años del sieglu XIX la principal actividá del conceyu yera l'agricultura, dirixida principalmente a abastecer a la villa d'Avilés y a la exportación a la Bretaña francesa, principalmente al puertu de Brest (les embarcaciones salíen de Tresona pa evitar el pago de tributos forales a Avilés). Esa dedicación agrícola nun quitó pa que hubiera, por guerres, enfermedaes y males colleches, tiempos de muncha fame nel conceyu. Pa fuxir d'ella muncha de la so población coló pa Cuba o México. Tocántenes a la industria, a finales del sieglu XIX hai noticia de qu'había una ferrería en Tresona, una cobrería en Cancienes y delles canteres.

Ye na segunda metada del sieglu XX, depués de sufrir les consecuencies de la Revolución Minera d'Asturies en 1934 y de la Guerra Civil Española (1936-1939) cuando camuden les condiciones demográfiques y económiques del conceyu cola implantación de la siderurxica ENSIDESA (güei ArcelorMittal), en Tresona. El conceyu pasa de ser emigrante a recibir xente de Galicia, Castiella, Lleón, Andalucía y Estremadura. Tala fue la cantidá de trabayadores foriatos que'l conceyu viose desbordáu, llegando a alquilase paneres y horros a delles persones, que compartíen les cames por turnos pa poder dormir.

Más alantre llegaríen al conceyu otres industries, como la fábrica de Fertiberia, y centros d'ociu y comerciales. Toos ellos s'asitiaron en Tresona, y son la principal fuente d'ingresos impositivos del ayuntamientu. Un ayuntamientu que, sieglos depués, vuelve a tar na órbita de la Villa del Adelantáu, ya que tanto Tresona como Les Vegues y Los Campos formen parte de la conurbación d'Avilés.

Política [editar]

Eleiciones 2007 [editar]

17 conceyales:

Nun primer momentu l'alcaldía yera pal PSOE, en coalición con IX-BA-LVGP. Na eleición recibió apoyu de 2 de los 3 conceyales del PP, pero el 21 d'Agostu de 2008, pasa a manes d'USPC nuna moción de censura apoyada pol PP. Volviendo a ser alcalde Luis Belarmino Moro.

Eleiciones 2003 [editar]

17 conceyales:

L'alcaldía correspondió a USPC, en coalición col PP.

Eleiciones 1999 [editar]

17 conceyales:

L'alcaldía correspondió a PSOE, en coalición con URAS.

Economía [editar]

Emplegaos nos diversos sectores económicos (añu 2006)
Númberu de trabayadores Tantu por cientu
TOTAL 5.488 100
Agricultura, ganadería y pesca 131 2,39
Industria 1.844 33,60
Construcción 706 12,86
Servicios 2.807 51,15
* Datos tomaos del Anuariu Estadísticu d'Asturies 2006, SADEI


Usos del suelu del conceyu (añu 2006)
Usu Superficie (km²)
Tierres de llabrantíu 1,59
Praderíes 16,74
Terrenu forestal 15,40
Otros usos (industrial, residencial, tierra ermo...) 12,28
* Datos tomaos del Anuariu Estadísticu d'Asturies 2006, SADEI


Característiques del sector primariu (añu 2007)
Ganaderíes de bovín 195
Cabeces de ganáu bovín 1.892
Cabeces de ganáu ovín 226
Cabeces de ganáu cabrín 31
Ganaderos con cuota llechera 41
Quilos de cuota llechera 5.747.601
Metros cúbicos de madera valtao 8.160
* Datos tomaos del Anuariu Estadísticu d'Asturies 2007, SADEI

Deportes [editar]

Corvera ye un referente pal piragüismu nacional, y en menos midía pal remu, gracies al Centru d'Altu Rendimientu de Tresona, onde se celebren campeonatos nacionales y internacionales.

Fiestes [editar]

Les principales fiestes de Corvera son:

Ciudaes hermanaes [editar]

Ver tamién [editar]

Enllaces esternos [editar]


 
Conceyos d'Asturies
Amieva | Avilés | Ayande | Ayer | Bimenes | Bual | Cabrales | Cabranes | Candamu | Cangas del Narcea | Cangues d'Onís | Caravia | Carreño | Castrillón | Castropol | Casu | Colunga | Corvera | Cuaña | Cuideiru | Degaña | Eilao | El Franco | Gozón | Grandas de Salime | Grau | Ibias | Illas | Llanera | Llanes | Llangréu | Llaviana | Ḷḷena | Mieres | Miranda | Morcín | Muros | Nava | Navia | Noreña | Onís | Parres | Peñamellera Alta | Peñamellera Baxa | Pezós | Piloña | Ponga | Pravia | Proaza | Quirós | Les Regueres | Ribedeva | La Ribera | Ribeseya | Riosa | Salas | Samartín d'Ozcos | Samartín del Rei Aurelio | Santalla d'Ozcos | Santiso d'Abres | Santu Adrianu | Sariegu | Siero | Sobrescobiu | Somiedu | Sotu'l Barcu | Tapia | Taramundi | Teberga | Tinéu | Uviéu |Valdés | A Veiga | Vilanova d'Ozcos | Villaviciosa | Villayón | Xixón | Yernes y Tameza