Waltheria americana

De Wikipedia
02-12-2019 21:24
Waltheria americana
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Dilleniidae
Orde: Malvales
Familia: Sterculiaceae
Subfamilia: Byttnerioideae
Tribu: Hermannieae
Xéneru: Waltheria
Especie: W. americana
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Waltheria americana, ye una especie d'arbustu perteneciente a la familia Sterculiaceae. Ye orixinaria d'América, África y sur d'Asia.[1]

Dellos autores considérenla un sinónimu de Waltheria indica

Detalle de la planta
Nel so hábitat

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una planta herbal arbustiva. Tien les fueyes grueses, oblongues de 3-6 cm de llargu, con pelos estrellaos. Les flores son sésiles y de color mariellu. El frutu preséntase en diminutes cápsules.[2]

Ecoloxía[editar | editar la fonte]

La planta ye l'alimentu de les polilles Eublemma anachoresis.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Aplícase nel tratamientu de desordes del aparatu dixestivu, principalmente la foria.

Polo xeneral, puede ocupase cualesquier parte de la planta alministrada per vía oral, sacante en casos de firíes o úzares na piel, nes qu'aplícase en forma de llavadures. Ye asina, que la planta entera encamiéntase pa detener la foria. El raigañu úsase escontra la disentería, y pa tratar la fartura que s'anicia pola inxestión d'alimentos descompuestos, y que provoca dolor d'estómadu, foria bien fuerte y calentura. El remediu consiste en tresnar un col raigañu d'esta especie xunto cola de Sida acuta, más estopa de cocoteru (Cocos nucifera), canelar (Cinnamomum zeylanicum), corteya de pinzán (Pithecellobium duce) y de guazima (Guazuma ulmifolia), el té dase delles vegaes al día. Entemecida col raigañu d'estamasuchil (Tecoma stans), en cocimientu y amestando cenices de pajoso (escrementu secu del ganáu), tómase cuando hai ”recrudecimientu del estómagu”.

Hestoria

A finales del sieglu XVIII, Vicente Cervantes menta: les fueyes son anodines, emolientes madurantes y escuédigues.

Más información atópase hasta'l sieglu XX, cuando Maximino Martínez repórtala como: antidiarreicu, antipiréticu, depurativu, pa les dermatosis y pa les firíes.

Química

De les cañes de W. indica aislláronse los flavonoides gossipetín, herbacetín y les sos beta-glucorónidos, camferol y la beta-galactósidu y el éster glucosídicu de vitexín; el compuestu fenílicu: acedu cafeicu y los alcaloides peptídicos adonetines X, Y y Z.[3]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Waltheria americana describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Auctarium ad Synopsim Methodicam Stirpium Horti Reg. Taurinensis, 15, 1773.[4]

Sinonimia

Nome común[editar | editar la fonte]

En medicina tradicional mexicana: Tapacola, escobillo blanco, hierba blanca, hierba del ángel, hierba del cáncer, hierba del pasmo, hierba del soldado, lavaplato, malva de monte, manrubio, saca manteca, tapaculo, tapanalgas, yerba del tapaculo;[3]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Baillon, H. 1882-1894. Liste de plantes de Madagascar. Bull. Mens. Soc. Linn. Paris 1: 330–1199 (sporadic pagination). View in Biodiversity Heritage Library
  2. Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Listados Floríst. México 4: i–v, 1–246.
  3. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
  4. Hochreutiner, B. P. G. 1908. Sertum madagascariense. Etude systematique de deux collections de plantes a Madagascar par M.M. J. Guillot et H. Rusillon. Annuaire Conserv. Jard. Bot. Genève 11/12: 35–135.
  5. Kearney, T. H., R. H. Peebles & collaborators 1960. Arizona Fl. (ed. 2) 1032 pp.
  6. Macbride, J. F. 1956. Sterculiaceae, Flora of Peru. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(3A/2): 622–667.
  7. Peréz, A., M. S. S., A. M. Hanan, F. Chiang & P. Tenorio 2005. Vegetación terrestre. Biodiver. Tabasco 65–110.
  8. Reyes-García, A. & M. Sousa S. 1997. Depresión central de Chiapas. La Selva baja caducifolia. Listados Floríst. México 17: 1–41.
  9. Rutenberg, C. 1880-1889. Reliquiae Rutenbergianae. Abh. Naturwiss. Vereine Bremen 7(1): 1-54; 7(2): 198-214; 7(3): 335-365; 9(4): 401-403; 10(3): 369-396.
  10. Shreve, F. & I. L. Wiggins 1964. Vegetation and Flora of the Sonoran Desert. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols.
  11. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i-xxii, 1-1554. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  12. e Sousa S., M. & E. F. Cabrera C. 1983. Flora de Quintana Roo. Listados Floríst. México 2: 1–100.
  13. Standley, P. C. & J. A. Steyermark 1949. Sterculiaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part VI. Fieldiana, Bot. 24(6): 403–428.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]