Guazuma ulmifolia

De Wikipedia
Guazuma ulmifolia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Dilleniidae
Orde: Malvales
Familia: Malvaceae
Subfamilia: Byttnerioideae
Tribu: Theobromeae
Xéneru: Guazuma
Especie: G. ulmifolia
Lam.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El guásimo, guásima, guácima, caulote, cuaulote (en nahuatl), majahua (Guazuma ulmifolia), ye un árbol de medianu porte de la familia de les malvacees, nativu d'América tropical.

Xamasca
Tueru
Fueyes
Inflorescencia
Frutos
Vista del árbol

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Ye un árbol de porte baxu y bien ramificáu que puede algamar hasta 20 m d'altor, con un tueru de 30 a 60 cm de diámetru recubiertu de corteza gris. Cazumbre incolora, mucilaginosa. Les fueyes son simples, alternes, con estípules, cola base asimétrica subcordada con peciolos curtios, aovaes o oblongues, serruchaes, de 6 a 12 cm de llargu y col ápiz agudu. Produz flores pequeñes arrexuntaes n'inflorescencies axilares y cortamente estipitadas; tien 5 pétalos de color blancu-amarellentáu. El frutu ye un cápsula subglobosa o elipsoidea, negru-purpúrea al maurecer y cola superficie muricada.

Hábitat[editar | editar la fonte]

Ye bien común na América tropical continental ya insular. Ye una especie heliófita y colonizadora polo que ye común atopala en terrenes desiertos y cultivaos, faldes de llombes y montes secundarios de mediana elevación.

Usos[editar | editar la fonte]

El mucílagu emplegar pa tratar les quemadures provocaes pol guao. La decocción emplegóse contra les hemorroides, atribuyéndose-y propiedaes emolientes y astrinxentes; tamién s'utiliza pa tratar contusiones y golpes, como diuréticu y antigripal.

La ingesta de grandes cantidaes de distintos partes de la planta pueden provocar estomagaes, vultures y fories.

El mucílagu utilízase tamién nel embellecimiento del pelo y p'evitar la so cayida.

El cocimientu de frutos usar pa tratar foria, resfriaos, y problemes renales. El fervinchu y cocimientu de corteza usar pa tratar malaria, sífilis, calvez, gonorrea, quebres, elefantitis y afecciones respiratories (gripe, tos, sarampión).
Les fueyes usar pa tratar afecciones del fégadu y reñones, asma, bronquitis, fiebre y gonorrea.¨
La corteza de raigañu usar contra hemorroides y disentería. El cocimientu de corteza úsase tópicamente pa tratar afecciones dermatomucosas (estomatitis, leppra, piodermia, quemadures), quebres ya inflamaciones.
Atribúyense-y propiedaes antiinflamatorias, aperitiva, depurativa, dixestiva, diurética, febrífuga, lipolítica, sudorifica, tónica y vulneraria.[1]

Componentes[editar | editar la fonte]

  • Detectóse cafeína nes fueyes. El tamizaje fitoquímico preliminar indica la presencia de compuestos mayores.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Guazuma ulmifolia describióse por Jean-Baptiste de Lamarck y espublizóse en Systema Naturae, ed. 12 2: 637. 1767.[2]

Sinonimia
  • Bubroma grandiflorum Willd. ex Spreng.
  • Bubroma guazuma (L.) Willd.
  • Bubroma invira Willd.
  • Bubroma polybotryum (Cav.) Willd.
  • Bubroma tomentosum (Kunth) Spreng.
  • Diuroglossum rufescens Turcz.
  • Guazuma blumei G.Don
  • Guazuma bubroma Tussac
  • Guazuma coriacea Rusby
  • Guazuma grandiflora (Willd. ex Spreng.) G. Don
  • Guazuma guazuma (L.) Cockerell
  • Guazuma invira (Willd.) G. Don
  • Guazuma parvifolia A.Rich.
  • Guazuma polybotra Cav.
  • Guazuma tomentosa Kunth
  • Guazuma utilis Poepp.
  • Theobroma grandiflorum (Willd. ex Spreng.) K.Schum.
  • Theobroma guazuma L.
  • Theobroma tomentosa (Kunth) M.Gómez[2]

Vease[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Vallina, M.A., and F.J. Oveido. 1994. Carauterístiques botániques, usos y distribución de los principales árboles y arbustos con potencial forrajero d'América Central. In: Arboles y arbustos forrajeros n'América Central. Volume 2. Serie Téunica, Informe Téunicu N° 236. Centru Agronómicu Tropical d'Investigación y Ensenañza (CATIE). Turrialba, Costa Rica. p. 676-677.
  2. 2,0 2,1 «Guazuma ulmifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 10 d'abril de 2014.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. AFPD, 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Arrázola, S., W. Ferreira, M. Mercado & N. de la Barra 2000. Carauterización de les unidaes ambientales y evaluación de la degradación de la vexetación na zona petrolera de Carrasco–Cochabamba, Bolivia. Revista Boliviana Ecol. Cons. Amb. 7: 93–114.
  3. Balick, M. J., M. H. Nee & D. Y. Atha 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1-246.
  4. Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
  5. CONABIO, 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. Ca. nat. Méxicu 1.
  6. Correa A., M. D., C. Galdames & M. S. de Stapf 2004. Catálogo de las Plantas Vasculares de Panamá. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1.
  7. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistaos Floríst. Méxicu 1: 1–123.
  8. Cristóbal, C. L. 1989. Comentarios alrodiu de Guazuma ulmifolia. Bonplandia (Corrientes) 6(3): 183–196.
  9. Dodson, C. H., A. H. Gentry & F. M. Valverde 1985. La Flora de Jauneche: Los Ríos, Ecuador. Fl. Zones Vida Ecuador 1–512.
  10. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
  11. Freytag, G. F. 1951. A revision of the genus Guazuma. Ceiba 1(4): 193–225.
  12. Funk, V., T. Hollowell, P. Berry, C. Kelloff, and S.N. Alexander 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  13. Hokche, O., P.E. Berry & O. Huber 2008. Nuev. Cat. Fl. Vas. Venezuela 1–860.
  14. Jardim, A., T. J. Killeen & A. Fuentes 2003. Guia Árb. Arb. Bosq. Secu Chiquitano i–x, 1–324.
  15. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: iviii,.
  16. Killeen, T. J. & T. S. Schulenberg 1998. A biological assessment of Parque Nacional Noel Kempff Mercado, Bolivia. RAP Working Papers 10: 1–372.
  17. Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck (eds.) 1993. Guia Arb. Bolivia 1–958.
  18. Lawesson, J. Y., H. Adsersen & P. Bentley 1987. An updated and annotated check list of the vascular plants of the Galapagos Islands. Rep. Bot. Inst. Univ. Aarhus 16: 1–74.
  19. Linares, J. L. 2003 [2005]. Listado comentado de los arboles nativos y cultivados en la Republica de El Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
  20. López, J. A. & Y. L. Little, Jr. 1987. Árboles Comunes del Paraguay 425 pp..
  21. Macbride, J. F. 1956. Sterculiaceae, Flora of Peru. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(3A/2): 622–667.
  22. Martínez, E., M. Sousa S. & C. H. Ramos Álvarez 2001. Rexón de Calakmul, Campeche. Llistaos Floríst. Méxicu 22: 1–55.
  23. McVaugh, R. 2001. Ochnaceae to Loasaceae. Fl. Novo-Galiciana 3: 9–751.
  24. Molina R., A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  25. Nee, M. 2008. Dilleniidae. Fl. Reg. Parque Nac. Amboró Bolivia 3: 1-255.
  26. Novelo, A. & L. Ramos 2005. Vexetación acuática. Biodiver. Tabasco Cap. 5: 111–144.
  27. Parker, T. & B. Bailey 1991. A biological assessment of the Alto Madidi region and adjacent areas of Northwest Bolivia. RAP Working Papers 1: 1–108.
  28. Peréz, A., M. S. S., A. M. Hanan, F. Chiang & P. Tenorio 2005. Vexetación terrestre. Biodiver. Tabasco 65–110.
  29. Renner, S. S., H. Balslev & L. B. Holm-Nielsen 1990. Flowering plants of Amazonian Ecuador—A checklist. AAU Rep. 24: 1–241.
  30. Reyes-García, A. & M. Sousa S. 1997. Depresión central de Chiapas. La Selva baxa caducifolia. Llistaos Floríst. Méxicu 17: 1–41.
  31. Shreve, F. & I. L. Wiggins 1964. Vegetation and Flora of the Sonoran Desert. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols.
  32. Sousa S., M. & E. F. Cabrera C. 1983. Flora de Quintana Roo. Llistaos Floríst. Méxicu 2: 1–100.
  33. Standley, P. C. & J. A. Steyermark 1949. Sterculiaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part VI. Fieldiana, Bot. 24(6): 403–428.
  34. Stevens, W. D., C. Ulloa O., A. Pool & O. M. Montiel 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii, 1–2666.
  35. Vásquez M., R. 1997. Flórula de las Reservas Biológicas de Iquitos, Perú: Allpahuayo-Mishana, Explornapo Camp, Explorama Lodge. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 63: i-xii, 1–1046.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]