Shimon Peres

De Wikipedia
Premiu Nobel de la Paz
Shimon Peres
9. Presidente d'Israel

13 xunu 2007 - 28 xunetu 2014
Moshé Katsav (es) Traducir - Reuven Rivlin
miembro de la Knéset (es) Traducir

17 abril 2006 - 13 xunu 2007
Ministru de Rellaciones Esteriores d'Israel

7 marzu 2001 - 2 payares 2002
Shlomo Ben Ami (es) Traducir - Benjamín Netanyahu (es) Traducir
Deputy Prime Minister of Israel (en) Traducir

7 marzu 2001 - 2 payares 2002
8. Primer Ministru d'Israel

4 payares 1995 - 18 xunu 1996
Isaac Rabin - Benjamín Netanyahu (es) Traducir
Ministru de Defensa d'Israel

4 payares 1995 - 18 xunu 1996
Isaac Rabin - Yitzhak Mordechai
Ministru de Rellaciones Esteriores d'Israel

14 xunetu 1992 - 22 payares 1995
David Levy (es) Traducir - Ehud Barak
Ministru de Finances d'Israel

22 avientu 1988 - 15 marzu 1990
Moshe Nissim - Isaac Shamir (es) Traducir
Ministru de Rellaciones Esteriores d'Israel

20 ochobre 1986 - 23 avientu 1988
Isaac Shamir (es) Traducir - Moshe Arens
8. Primer Ministru d'Israel

13 setiembre 1984 - 20 ochobre 1986
Isaac Shamir (es) Traducir - Isaac Shamir (es) Traducir
Ministro de Servicios Religiosos de Israel (es) Traducir

13 setiembre 1984 - 23 avientu 1984
Primer Ministru d'Israel

22 abril 1977 - 21 xunu 1977
Isaac Rabin - Menájem Beguín (es) Traducir
Ministru de Defensa d'Israel

3 xunu 1974 - 20 xunu 1977
Moshé Dayán (es) Traducir - Ezer Weizman
Ministru de Tresporte d'Israel

1r setiembre 1970 - 10 marzu 1974
Ezer Weizman - Aharon Yariv
Ministru de Comunicaciones d'Israel

1r setiembre 1970 - 10 marzu 1974
Elimelekh Rimalt - Aharon Uzan
ministru ensin cartera d'Israel

15 avientu 1969 - 22 avientu 1969
Viceministru de Defensa d'Israel

23 avientu 1964 - 25 mayu 1965
Viceministru de Defensa d'Israel

1r xunetu 1963 - 22 avientu 1964
Viceministru de Defensa d'Israel

6 payares 1961 - 26 xunu 1963
Viceministru de Defensa d'Israel

21 avientu 1959 - 2 payares 1961
miembro de la Knéset (es) Traducir

30 payares 1959 - 17 xineru 2006
Vida
Nacimientu Višnieva (es) Traducir1 d'agostu de 1923[1]
Nacionalidá Bandera de Segunda República Polaca Segunda República Polaca  (1923 -
Bandera del Mandatu Británicu de Palestina Mandatu Británicu de Palestina  (11 avientu 1943 -  14 mayu 1948)[2]
Bandera de Israel Israel  (1948 -  2016)
Muerte Centro Médico Sheba (es) Traducir[3]28 de setiembre de 2016[4] (93 años)
Sepultura Nation's Great Leaders Graves (en) Traducir
Causa de la muerte hemorraxa cerebral
Familia
Padre Yitzhak Perski
Madre Sara Meltzer
Casáu con Sonia Peres (1945 – 2011)
Fíos/es
Familia
Estudios
Estudios Universidá de Nueva York
New School for Social Research (es) Traducir
The New School (es) Traducir
Universidá de Harvard
Ironi Alef High School (en) Traducir
Llingües falaes inglés[6]
francés[6]
hebréu[7]
rusu[8]
polacu
Oficiu políticu, escritor, poeta, participante nun foru internacionalministru
Llugares de trabayu Xerusalén
Emplegadores Mosad
Premios
Creencies
Relixón xudaísmu
Partíu políticu Kadima (es) Traducir (de 2005 a 2016)
Partíu Llaborista Israelín (de 1968 a 2005)
Rafi (es) Traducir (de 1965 a 1968)
Mapai (es) Traducir (de 1959 a 1965)
IMDb nm0673364

Cambiar los datos en Wikidata

Szymon Persky, (1 d'agostu de 1923Višnieva (es) Traducir – 28 de setiembre de 2016Centro Médico Sheba (es) Traducir) [15], más conocíu como Shimon Peres (hebréu: שִׁמְעוֹן פֶּרֶס foi un políticu, parllamentariu, estadista, escritor y poeta israelín, dos veces primer ministru d'Israel (1984-1986 y 1995-1996) y presidente del Estáu d'Israel dende 2007 hasta 2014. Foi gallardoniáu col Premiu Nobel de la Paz, conxuntamente con Isaac Rabin y Yasser Arafat, en 1994. Tres una carrera política de más de 50 años, en 2007 foi propuestu pol partíu Kadima pa la eleición presidencial. Foi designáu presidente d'Israel pol Parllamentu israelín el 13 de xunu y asocedió a Moshé Katsav el 15 de xunetu por un periodu de siete años, a la edá de 84 años.[16][17][18]

Biografía[editar | editar la fonte]

Primeros años[editar | editar la fonte]

Shimon Peres nació como Szymon Persky el 2 d'agostu de 1923 en Wiszniew, Polonia (actual Vishnyeva, en Bielorrusia), nel senu d'una familia xudía llaica de clase media. El so padre, Isaac ("Guetzl") Persky, yera un empresariu maderero de posición acomodada, en cuantes que la so madre, Sara Meltzer, yera profesora de llingua rusa y bibliotecaria. El so güelu maternu yera'l rabín Tzvi Hirsch.[19] Les idees sionistes de los sos padres, bien populares ente los xudíos d'aquel entós, sumar a la fola d'antisemitismu qu'afaró a la Europa Oriental de la dómina. El so padre decidió dise a Mandatu británicu de Palestina Palestina, daquella baxu mandatu británicu, pa preparar la emigración de tola familia, que se concretó finalmente en 1935.[20] El restu de la familia, ente ellos los güelos maternos de Shimon, tíos y demás, que decidieron quedase, corrieron peor suerte: pocos años más tarde, al llegar los nazis a l'aldega, fueron zarraos xunto al restu de los xudíos na sinagoga local y quemaos toos vivos.[19]

Adolescencia y mocedá[editar | editar la fonte]

En 1934 emigró a Palestina.[20] Al llegar a Palestina a la edá de 11 años, Shimon Peres empezó a cursar estudios secundarios nel colexu Gueula de Tel Aviv, y darréu foi a vivir y a estudiar al internáu agrícola de Ben Shemen. En 1940, a los 17 años, entró nel grupu fundacional del kibutz Alumot, nes cercaníes del mar de Galilea.

Maduror[editar | editar la fonte]

En 1945 casóse con Sonia Gelman.

Peres yera primu hermanu, per llinia paterna, de l'actriz d'Estaos Xuníos Lauren Bacall, nacida Betty Joan Perske (Persky) y fía de xudíos polacu-rumanos emigraos.[21]

Fallecimientu[editar | editar la fonte]

El 13 de setiembre de 2016, a la edá de 93 años, Shimon Peres sufrió un accidente cerebrovascular y foi hospitalizáu nel Centru Médicu Sheba d'Israel. Pal 27 de setiembre la so condición empioró y reportóse que sufriera dañu cerebral irreversible y un fallu masivu de los órganos.[22] Finó a otru día.[23]

Trayeutoria política[editar | editar la fonte]

Isaac Rabin, Bill Clinton y Yasser Arafat mientres los Alcuerdos d'Oslu, 13 de setiembre de 1993.

Militante sionista dende'l primer momentu, xunir a la Haganá en 1947 tomando responsabilidá en diverses árees de defensa y alquisición d'armamentu.[20] Al crease'l Estáu d'Israel en 1948, Peres integrar nel grupu de persones d'enfotu del Primer Ministru David Ben-Gurión.[24]

A los 29 años, foi direutor xeneral del Ministeriu de Defensa dende 1953 hasta 1959.[20] Foi unu de los fundadores del Centru d'Investigación Nuclear nes industries de Dimona y aeroespacial.

En 1959 foi escoyíu per primer vegada a la Knesset pol partíu Mapai.[20]

Foi miembru de la Knesset, la coalición y l'oposición, mientres 48 años consecutivos. Desempeñóse como presidente del Partíu Llaborista dende 1977 hasta 1992.

En dos causes tuvo'l cargu de primer ministru: ente 1984 y 1986, los resultaos de les eleiciones de la Oncena Knesset nun pudieron llograr la victoria foi'l primer sistema, y el Likud encabezáu por Itzjak Shamir. Dambes partes decidieron celebrar un "alcuerdu de rotación", que se va utilizar pa cada unu de los dos líderes como primer ministru.

Ente payares de 1995 y mayu de 1996, dempués del asesinatu de Yitzhak Rabin, asumió'l cargu a Benjamín Netanyahu, dempués de les eleiciones decimocuarta pal Knesset y el primer ministru.

Peres sirvió como Ministru d'Asuntos Esteriores nel segundu gobiernu d'Isaac Rabin, siendo unu de los líderes del procesu d'Oslu, una serie de negociaciones ente Israel y la OLP que llevó a un alcuerdu de paz, l'Alcuerdu d'Oslu.[20] Por esi llogru, Peres recibió'l Premiu Nobel de la Paz xunto con Yasser Arafat y Isaac Rabin en 1994.[25]

A principios de 2006, en perdiendo les eleiciones internes d'Avodá contra Amir Péretz, Peres retirar de Avodá y pasó a Kadima, partíu formáu unes poques selmanes dempués por Ariel Sharón al dixebrase del Likud. Foi'l númberu dos de la llista de Kadima pa les eleiciones a la Knesset.

Cargos[editar | editar la fonte]

A los 84 años Peres foi escoyíu presidente d'Israel, cargu qu'ocupó hasta'l 24 de xunetu de 2014. Enantes foi miembru de la Knesset mientres 48 años, y ocupó numberosos cargos gubernamentales, incluyendo'l cargu de Primer Ministru d'Israel en dos causes.

Obres[editar | editar la fonte]

  • El próximu pasu (hebréu, "Hashalav habá"), Am Hasefer, 1965.
  • La fonda de David (inglés, "David's Sling"), Weidenfeld & Nicholson, 1970. ISBN 0-297-00083-7
  • Güei ye'l futuru (hebréu, "Ka'et mayar"), con Jagai Éshed, Keter, 1978.
  • D'estos homes: Siete fundadores del Estáu d'Israel (inglés, "From These Men: Seven Founders of the State of Israel"), Weidenfeld and Nicolson, 1979. ISBN 0-297-77629-0
  • La fuercia de vencer: Entevistes con Yoel Jonatán (francés, "La force de vaincre: Entretiens avec Joëlle Jonathan"), -y Centurion, 1981. ISBN 2-227-32027-3
  • Diariu de Entebe (hebréu, "Yomán Entebe"), Yediot Ajaronot, 1991. ISBN 965-248-111-4
  • Con Arie Naor, El nuevu Mediu Oriente (inglés, "The New Middle East"), New York: Henry Holt & Co, 1993. ISBN 0-8050-3323-8
  • Diariu de llectura: Cartes a escritores (hebréu, "Yomán keri'á: mijtavim lesofrim"), Yediot Ajaronot, 1994. ISBN 965-482-003-X
  • Oriente Mediu, a cero, Grijalbo, 1994. ISBN 84-253-2622-2 (español)
  • La llucha pola paz: Memories (inglés, "Battling for Peace, Memoirs"), ed. David Landau, Nueva York, Random House, 1995. ISBN 0-679-43617-0
  • Conversaciones con Shimon Peres (francés, "Conversations avec Shimon Peres"), con Robert Littell, Gallimard, 1997. ISBN 2-07-040443-9
  • Pol futuru d'Israel (inglés, "For the Future of Israel"), con Robert Littell y Avi Guil, Baltimore y London, The Johns Hopkins University Press, 1998. ISBN 0-8018-5928-X
  • Una vida pa la paz, con Robert Littell, Grupu Editorial Norma, 1998. ISBN 958-04-4471-4
  • Un viaxe imaxinariu: Con Teodoro Hertzl n'Israel (inglés, "The Imaginary Voyage :With Theodor Herzl in Israel"), 1999, ISBN 1-55970-468-3
  • Que sala'l sol (francés, "Que le soleil se lève"), Odile Jacob, 1999. ISBN 2-7381-0599-8
  • Tiempu de guerra, tiempu de paz (inglés, "A Time for War, A Time for Peace"), Éditions Robert Laffont, 2004. ISBN 2-221-09903-6

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Abrams, Irwin, Nobel Lectures, Peace 1991-1995, World Scientific Publishing Co, Singapore 1999. (inglés).
  • Azulay-Catz, Orly, L'home que nun supo ganar: Shimon Peres na trampa de Sísifo, Sifrei Miskal, 1996. (hebréu).
  • Chigre-Zohar, Michael, Como l'ave fénix: Biografía de Shimon Peres, Sifrei Miskal, 2005. ISBN 965-511-393-0 (hebréu).
  • Cotler, Yair, El mierlu y el cuervu: Shimon Peres y Ariel Sharón al desnudu, Yarón Golán, 2002. (hebréu).
  • Eytan, Freddy, Shimon Peres na encruciada del destín, Editions du Rocher, 1996. ISBN 2-268-02286-2
  • Gordon, José, De la imaxinación na política: Shimon Peres, ex-primer ministru israelín, Revista Siempres!, Méxicu, Edicional Siempres, Númberu 2330, febreru de 1998, páx.59. (español)
  • Golán, Mati, Camín a la paz: Biografía de Shimon Peres, Warner Books, 1989. ISBN 0-446-51425-X (inglés).
  • Keren, Mijael, Profesionales versus populismu: El gobiernu de Peres y la democracia, State University of New York Press, 1995. ISBN 0-7914-2564-9 (inglés).
  • Misgav, Jaim, El mar yá nun ye'l mesmu: Shimon Peres, Sifriat Po'alim, 2004. (hebréu).

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «חה"כ שמעון פרס». Knesset.
  2. Fichero digitalizado en Wikimedia Commons: Government%20of%20Palestine%27s%20naturalization%20dossier%20for%20Szymel%20Perski.pdf.
  3. «הנשיא וראש הממשלה לשעבר שמעון פרס הלך לעולמו בגיל 93» (hebréu). Ynet. Consultáu'l 28 setiembre 2016. «לפני שבועיים אושפז פרס בבית החולים שיבא לאחר שלקה באירוע מוחי קשה. הוא נלחם על חייו מאותו יום, ובין היתר ביקרו אותו הנשיא המכהן ריבלין וראש הממשלה נתניהו. אתמול חלה הידרדרות דרמטית במצבו, והלילה הלך לעולמו,»
  4. «Shimon Peres, former president and veteran Israeli statesman, dies at 93» (inglés). Jerusalem Post (28 setiembre 2016). Consultáu'l 28 setiembre 2016.
  5. URL de la referencia: https://www.geni.com/people/Wulf-Perske/6000000002251346778. Data de consulta: 26 ochobre 2020.
  6. 6,0 6,1 «חה"כ שמעון פרס». Knesset.
  7. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  8. Identificador CONOR.SI: 60406627. Afirmao en: CONOR.SI.
  9. «Honorary Doctorates» (inglés). Institutu Estatal de Relaciones Internacionales de Moscú. Archiváu dende l'orixinal, el 29 xunu 2019. Consultáu'l 29 xunu 2019.
  10. URL de la referencia: http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/peace/laureates/1994/.
  11. URL de la referencia: https://constitutioncenter.org/liberty-medal/recipients/king-hussein-shimon-peres.
  12. URL de la referencia: https://www.uah.es/es/conoce-la-uah/la-universidad/actos-academicos-e-institucionales/doctores-honoris-causa/SHIMON-PERES/.
  13. URL de la referencia: https://achievement.org/achiever/shimon-peres/.
  14. URL de la referencia: https://www.senate.gov/pagelayout/reference/two_column_table/Presidential_Medal_of_Freedom_Recipients.htm. Data de consulta: 12 xineru 2017.
  15. «Former Israeli leader Shimon Peres dies» (inglés) (27 de setiembre de 2016). Consultáu'l 27 de setiembre de 2016.
  16. Profile: Shimon Peres
  17. Axencia EFE (13 de xunu de 2007). «Simon Peres, escoyíu presidente d'Israel». Consultáu'l 30 de setiembre de 2009. «Peres aseguró que va ser 'presidente de tolos israelinos' ensin distinción»
  18. «Shimon Peres, celebráu cola so poesía.»
  19. 19,0 19,1 נאום ההשבעה של שמעון פרס כנשיא המדינה
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 Mitchell Bard y Moshe Schwartz (2005). 1001 Facts Everyone Should Know about Israel. Lanham, Md, Rowman & Littlefield, páx. página 50. ISBN 9780742543584. Consultáu'l 11 d'ochobre de 2014.
  21. «Peres: Not such a bad record after all.» The Jerusalem Post. Consultáu'l 22 de febreru de 2011.
  22. Jerusalem Post. «Empiora la condición de Peres». Consultáu'l 28 de setiembre de 2016.
  23. BBC. «Muerre Shimon Peres, el ex-presidente d'Israel que pensó que los palestinos podríen aportar a los sos "amigos más cercanos"». Consultáu'l 28 de setiembre de 2016.
  24. Biografía. Fundación CIDOB.
  25. The Nobel Peace Prize 1994.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesor:
Ezer Weizman
Ministru de Tresporte d'Israel
01/09/1970-10/03/1974
Socesor:
Aharon Yariv
Predecesor:
Isaac Shamir
Primer ministru d'Israel
1984-1986
Socesor:
Isaac Shamir
Predecesor:
Isaac Rabin
Primer ministru d'Israel
1995-1996
Socesor:
Benjamín Netanyahu
Predecesor:
Moshé Katsav
Presidente d'Israel
2007-2014
Socesor:
Reuvén Rivlin
Predecesor:
Nelson Mandela
Frederik de Klerk
Premiu Nobel de la Paz

1994
Socesor:
Joseph Rotblat