Llingües sinítiques
| Llingües sinítiques | ||
|---|---|---|
| Distribución xeográfica | China oriental | |
| Países |
Minoríes en: | |
| Falantes | ~1200 millones | |
| Filiación xenética |
sinotibetano | |
| Subdivisiones |
Mǐn Guan-Jìn Wú-huī Gàn-hakka Xiāng Yuè-Píng Bai (revesosu)[1]chinu y Macro-Bai (en) | |
| Códigu Glottolog | sini1245 | |
|
| ||
| Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
| [editar datos en Wikidata] | ||
Les llingües sinítiques[2] formen una subfamilia dientro de les llingües sinotibetanes, la mayoría d'elles son descendientes de los grupos étnicos antiguos de Huaxia, sacante la llingua bai que'l so estatus dientro del sinotibetano ye revesosu.
Clasificación
[editar | editar la fonte]La clasificación interna de les llingües sino-tibetanes ye problemática, frecuentemente consideróse que les llingües sinítiques formen una caña independiente de les otres,[3][4] anque dellos autores argumentaron en favor de la esistencia d'una caña sinón-karénica.
Clasificación interna
[editar | editar la fonte]Tocantes a les llingües sinítiques puramente diches, el parentescu de toes elles ye claro, y esiste documentación histórica de muncha antigüedá en llingües sinítiques. L'únicu puntu revesosu ye la pertenencia o non del bai a les llingües sinítiques o si pela cueta esta llingua formaría una caña independiente dientro de les llingües han-tibetanes.[5] Sacante pol fechu del bai, el términu "llingües sinítiques" puede considerase casi sinónimu de "llingües chines", y úsase frecuentemente en contraposición a "dialeutos chinos" pa explicitar la idea de que son llingües distintes inintelixibles ente sigo más que dialeutos d'una mesma llingua.[6][7]
Asumiendo'l calter sinítico del bai, el proto-sinítico daría llugar per un sitiu al antiguu chinu, antecesor del restu de llingües chines, y per otru llau al bai. L'antiguu chinu estremaríase en dos rames; la principal sería'l chinu clásicu y per otru llau el proto-min, antecesor del grupu hokkien.[8] El restu de llingües chines modernes (mandarín, wu, kan-hakka y yue) seríen descendientes del chinu clásicu.
El progresu del trabayu comparativu llevó a atopar "dialeutos" adicionales mutuamente inintelixibles col so antecesor. Les últimes llingües en dixebrase del tueru común seríen el huizhou, el jin, el pinghua y el qiongwen, y les dos cañes restantes el wu y el yue, que tienen una intelixibilidá mutua bien acutada. Delles otres llingües sinítiques nun fueron afechiscamente clasificaes inda. El siguiente esquema amuesa un árbol filoxenéticu de les llingües sinítiques:
| Proto‑sinítico |
| ||||||||||||

Una llista daqué más estensa de les variedaes sinítiques ye la siguiente:
- Idioma bai, formáu por dellos dialeutos mutuamente inintelixibles.
- Llingües chines (puramente diches)
- Min (閩語 / 闽语), 70 millones de falantes.
- Min bei (Min septentrional)
- Min de Shaojiang, frecuentemente incluyíu col min bei.
- Min dong (min oriental; inclúi'l dialeutu de Fuzhou)
- Min zhong (min central)
- Puxian min
- Min nan (min meridional)
- Min bei (Min septentrional)
- Cañes descendientes del chinu clásicu:
- Guan (bĕifānghuà)
- Wu (吳語 / 吴语), 77 millones de falantes, inclúi'l shanghainés.
- Chinu Gan-Hakka
- Xiang (湘語 / 湘语), 36 millones.
- Yuè (cantonés)
- Idioma cantonés (Yuèhai, 粵語 / 粤语), 55 millones de falantes.
- Toisanés, nun ye mutuamente intelixible col cantonés de Cantón
- Pínghuà (平話 / 平话), 2 millones), dacuando consideráu como caña independiente del yuè.
- Min (閩語 / 闽语), 70 millones de falantes.
- Variedaes ensin clasificar
- Tuhua (incluyi shaozhou tuhua)
- Danzhouhua
- Linghua
Descripción llingüística
[editar | editar la fonte]Los primeros intentos ambiciosos de reconstruyir el proto-chinu fueron fechos por Bernhard Karlgren a principios del sieglu XX. El retu nesta reconstrucción ye que, al ser la escritura non alfabético, la forma en que los logogramas yeren pronunciaos nel pasáu nun puede ser inferida direutamente y ye necesariu recurrir, por casu, a la poesía (Qièyùn) o a la evidencia de les llingües modernes pa deducir la fonoloxía del proto-chinu.
Fonoloxía
[editar | editar la fonte]El sistema fonolóxicu de les llingües chines antigües nun se conoz direutamente debíu al calter de la escritura china. Sicasí, una serie independiente d'evidencies xunto col métodu comparativu coles llingües chines modernes dexa reconstruyir el sistema fonolóxicu pa dómines antigües.
L'inventariu consonánticu del chinu clásicu pue ser interpretáu a partir de les rimas del Qièyùn con un altu grau de certidume. El siguiente cuadru resume los fonemes que podíen apaecer en posición inicial:[9]
| Llabial | Alveolar | Retroflexa | Palatal | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva simple | p, b | t, d | ʈ, ɖ | k, g | (ʔ) | |
| Oclusiva aspirada | pʰ | tʰ | ʈʰ | kʰ | ||
| Africada simple | ʦ, ʣ | tʂ͡, dʐ͡ | ʨ, dʑ͡ | |||
| Africada aspirada | ʦʰ | tʂ͡ʰ | ʨʰ | |||
| Fricativa | s, z | ʂ, ʐ | ɕ, ʑ | x | h | |
| Aproximante | l | |||||
| Nasal | m | n | ɲź | ŋ |
Pal casu del chinu antiguu la reconstrucción ye más incierta y propúnxose el siguiente cuadru tentativo de consonantes iniciales:[10]
| Llabial | Alveolar | Velar | Labiovelar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva simple | *p, *b | *t, *d | *k, *g | *kʷ, *gʷ | *ʔ, *ʔʷ |
| Oclusiva aspirada | *pʰ | *tʰ | *kʰ | *kʷʰ | |
| Africada simple | *ʦ, *ʣ | ||||
| Africada aspirada | *ʦʰ | ||||
| Fricativa | *s | *h, *hʷ | |||
| Aproximantes | *l, *r | ||||
| Nasal | *m | *n | *ŋ | *ŋʷ |
Dellos autores reconstrúin un sistema llixeramente distintu pal chinu antiguu[11] qu'amás reconstrúin nasales sordes.
Gramática
[editar | editar la fonte]El chinu clásicu ye una llingua altamente aislante, más inclusive que la mayoría de modernes llingües chines. El chinu clásicu ta perbién representáu nos testos y la so gramática ye bien conocida. Sicasí, la reconstrucción gramatical del proto-sinítico, que ye un estadiu más antiguu que'l chinu clásicu, ye más dudosa que la reconstrucción fonolóxica.
Comparanza léxica
[editar | editar la fonte]Los numberales en distintes variedaes sinítiques son:[12][13]
GLOSA Guan-Jin PROTO-
XIANGGan-Hakka Wu-Hui Yue-Ping PROTO-
MINChinu medieval PROTO-
CHINUPROTO-
MANDARÍNPROTO-
JINPROTO-
GANPROTO-
HAKKAPROTO-
HUIPROTO-
WUPROTO-
PINGPROTO-
YUEChinu
mediuSinón-
Xaponés[14]'1' *i̯i *i̯əʔ *i *il *i̯it *iʔ *ii̯ʔ *i̯ət *i̯it *tsit i̯it *it-i
itɕi*i̯it *ʔit '2' *ər *ər *ə *ə *ŋi5 *n ~ *ẽ *nia *ŋi *ᵑgi *ŋi ńźi̯i- ni *ŋi̯is *ŋij-s '3' *san *sɑŋ *san *sam *sam *sã *sa *sam *sam *saŋ sam san *sam *sum '4' *si *si *sɿ *si *si *sɿ *si *si *sei *si sî *si
ɕi*si(i̯)- *slij-s '5' *wu *wu *u *ŋ *m~ŋ *wu *ŋ *ŋ *m~ŋ *ŋu ŋuo go *ŋwo *Cŋˁaʔ '6' *li̯u *li̯əu *ləu *li̯uk *li̯uk *ljoʔ *loʔ *li̯ɑu *li̯ok *li̯ok li̯uk ɾok-ɯ *li̯uk *kruk '7' *tɕʰi *tsʰi̯əʔ *tsʰi *tsʰil *tsʰit *tsʰiʔ *tsʰii̯ʔ *tsʰət *tsʰii̯t *tsʰit tsʰit *sit-i
ɕitɕi*tsʰii̯t *tsʰit '8' *pa *paʔ *pa *pal *pat *paʔ *paʔ *pat *pat *paiʔ pat *pat-i
hɑtɕi*pat *pˁret '9' *tɕi̯u *tɕi̯əu *tɕi̯əu *tɕi̯u *ki̯au *tɕi̯o *ki̯ou *kjɑu *ki̯au *ki̯au ki̯əu *ki̯u
kʲɯː*ki̯əu *k(i̯)uʔ '10' *ʂi *ʂəʔ *ʂi *ʂip *ʂip *ɕiʔ *ʑii̯ʔ *ɕəp *sip *sip dʑii̯p *dʑipu
dʑɯː*ʂip *tgəp
Vocabulariu
[editar | editar la fonte]Nesta tabla haise trescritu utilizando l'Alfabetu Fonéticu Internacional. Les formes representen les diferencies morfolóxiques (escritura) amás de les diferencies fonolóxiques (soníu). Por casu, la pallabra mandarín pal pronome "él" ye 他 [tʰa˥], pero en cantonés (Yue) úsase una pallabra distinta, 佢 [kʰɵy˩˧]. [Wu, Xiang missing tone]
| GLOSA | Pekín (Mandarín) |
Shanghái (Wu) |
Changsha (Xiang) |
Nanchang (Gan) |
Meixian (Hakka) |
Hong Kong (Yue) |
Xiamen (Min) |
PROTO- SINÍTICO |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 'yo' | wɔ˨˩˦ | ŋu | ŋo | ŋo˨˩˧ | ŋai˩ | ŋɔː˩˧ | ɡua˥˩ | *ŋˁa |
| 'tu' | ni˨˩˦ | noŋ | n̩ | n̩˨˩˧ | n˩, nʲi˩ | nei˩˧, lei˩˧ | li˥˩ | *naʔ |
| 'él/ella' | tʰa˥ | ɦi | tʰo | kiɛ˨˩˧ | kʰi˩, ki˩ | kʰɵy˩˧ | i˥ | *gə, *tə |
| 'esti' | tʂɤ˥˩ | ɡəʔ | ko | ko˨˩˧ | e˧˩, nʲia˧˩ | niː˥, jiː˥ | tɕɪt˥ | *tsʰejʔ |
| 'esi, aquel' | na˥˩ | ɛ | lai | hɛ˨˦ | ke˥˧ | kɔː˧˥ | he˥ | *pajʔ |
| 'persona' | ɻən˧˥ | ɳin | zɛ̃ | ɳin˦˥ | nʲin˩ | jɐn˨˩ | laŋ˩˦ | *njin |
| 'home' | nan˧˥ | nø | lã | lan˦˥ | nam˩ | naːm˨˩, laːm˨˩ | lam˩˦ | *nˁəm |
| 'muyer' | ny˨˩˦ | ɳy | ɳy | ɳi˨˩˧ | ŋ˧˩, nʲi˧˩ | nɵy˩˧, lɵy˩˧ | li˥˩ | *nraʔ |
| 'padre' | pa˥˩ pa˩ | ɦia | io | ia˦˥ | a˦ pa˦ | paː˥ | lau˧ pe˧ | *-p(r)aʔ |
| 'madre' | ma˥ ma˨ | ɳiã | m mo | ɳiɔŋ˦˥ | a˦ me˦ | maː˥ | lau˧ bo˥˩ | *məʔ |
| 'neñu' | ɕjɑʊ˩ χai˧˥ | ɕiɔ ɳiŋ | ɕi ŋa tsɨ | ɕi˦˥ ŋa tsɨ | se˥˧˥ nʲin˩ e˧ | sɐi˧ lou˨ | ɡɪn˥ a˥˩ | |
| 'pexe' | y˧˥ | ɦŋ | y | ɳiɛ˦˥ | ŋ˩ e˧ | jyː˨˩ | hi˩˦ | *r-ŋa |
| 'culiebra' | ʂɤ˧˥ | zo | sə | sa˦˥ | sa˩ | sɛː˨˩ | tsua˩˦ | *Cə.lAj |
| 'carne' | ɻoʊ˥˩ | ɳioʔ | zəu | ɳiuk˥ | nʲiuk˩ | jʊk˨ | ba˧˨ʔ | *k.nuk |
| 'güesu' | ku˨˩˦ | kuəʔ | kui | kut˥ | kut˩ | kʷɐt˥ | kut˥ | *kˁut |
| 'güeyu' | jɛn˨˩˦ | ŋɛ | ŋã | ŋan˨˩˧ | muk˩, ŋan˧˩ | ŋaːn˩˧ | ba˦k | *C.m(r)uk |
| 'oreya' | ɑɻ˨˩˦ | ɳi | ə | ɛ˨˩˧ | nʲi˧˩ | jiː˩˧ | hĩ˧ | *C.nəʔ |
| 'ñariz' | pi˧˥ | biɪʔ | pi | pʰit˨ | pʰi˥˧ | pei˨ | pʰĩ˧ | *-bit-s |
| 'comer' | tʂʰɨ˥ | tɕʰiɪʔ | tɕʰio | tɕʰiak˥ | sɨt˥ | sɪk˨ | tɕia˦ʔ | * |
| 'beber' | χɤ˥ | haʔ | tɕʰio | tɕʰiak˥ | sɨt˥, jim˧˩ | jɐm˧˥ | lɪm˥ | *mə-lək |
| 'dicir' | ʂwɔ˥ | kɑ̃ | kã | ua˨˩ | ʋa˥˧, ham˥˧, kɔŋ˧˩ | kɔːŋ˧˥ | kɔŋ˥˩ | |
| 'oyer' | tʰiŋ˥ | tʰin | tʰiɛ̃ | tʰiaŋ˦˨ | tʰaŋ˥˧ | tʰɛːŋ˥ | tʰiã˥ | |
| 'ver' | kʰan˥˩ | kʰø | uã | ɕiɔŋ˦˥, mɔŋ˨˩ | kʰon˥˧ | tʰɐi˧˥ | kʰuã˧˩ | *kˁen-s |
| 'goler' | wən˧˥ | mən | uɛ̃ | ɕiuŋ˦˥ | ʋun˩, pʰi˥˧ | mɐn˨˩ | pʰĩ˧ | *qʰuʔ-s |
| 'sentase' | tswɔ˥˩ | zu | tsu | tsʰo˨˩ | tsʰɔ˦ | tsʰɔː˩˧ | tse˧ | |
| 'tar baltáu' | tʰɑŋ˨˩˦ | kʰuən | tʰã | kʰun˨˦ | min˩, sɔi˥˧, tʰoŋ˧˩ | fɐn˧ | to˥˩ | *ŋˁoj-s |
| 'tar de pies' | tʂan˥ | liɪʔ | tsã | tɕʰi˨˩ | kʰi˦ | kʰei˩˧ | kʰia˧ | *krəp |
| 'sol' | tʰaɪ˥˩ jɑŋ˧˥ | ɳiɪʔ dɤ | ɳi tɛu | ɳit˥ tʰɛu | nʲit˩ tʰɛu˩ | tʰaːi˧ jœːŋ˨˩ | lɪt˧˩ tʰau˩˦ | *C.nik |
| 'lluna' | ɥœ˥˩l jɑŋ˩ | ɦyɪʔ liã | y liã | ɳiot˨ kuɔŋ | nʲiet˥ kuɔŋ˦ | jyuːt˨ kʷɔːŋ˥ | ɡe˧˩ʔ niu˩˦ | *ŋʷat |
| 'monte' | ʂan˥ | sɛ | sã | san˦˨ | san˦ | saːn˥ | suã˥ | *sŋrar |
| 'agua' | ʂweɪ˨˩˦ | sɨ | ɕyei | sui˨˩˧ | sui˧˩ | sɵy˧˥ | tsui˥˩ | *sturʔ |
| 'coloráu' | χʊŋ˧˥ | ɦoŋ | xɛ̃ | fuŋ˦˥ | fuŋ˩ | hʊŋ˨˩ | aŋ˩˦ | *t-kʰreŋ N-rˁum |
| 'verde' | ly˥˩ | loʔ | ləu | liuk˥ | liuk˥, tsʰiaŋ˦ | lʊk˨ | lɪ˦k | *pə.rok *tsʰˁaŋ |
| 'mariellu' | χwɑŋ˧˥ | ɦuã | õ | uɔŋ˦˥ | ʋoŋ˩ | wɔːŋ˨˩ | ŋ˩˦ | *N-kʷˁaŋ |
| 'blancu' | pai˧˥ | bɐʔ | pə | pʰak˨ | pʰak˥ | paːk˨ | pe˦ʔ | *bˁrak |
| 'negru' | χei˥ | həʔ | xə | u˦˨ | ʋu˦ | haːk˥ | ɔ˥ | *m̥ˁək |
| 'día' | pai˧˥ tʰiɛn˥ | ɳiɪʔ li ɕiã | pə tʰiẽ | ɳit˥ li
ia˨˩ li |
am˥˧ pu˦ tʰeu˩, am˥˧ pu˦ sɨn˩ |
jɛː˨ maːn˩˧ | am˥˩ ɕi˩˦ |
Nota sobre los tonos usaos, los tonos de nivel son:
- ˥ tonu bien alto (forma alternativa por aciu númberu: 1)
- ˦ tonu altu (forma alternativa por aciu númberu: 2)
- ˧ tonu mediu (forma alternativa por aciu númberu: ³)
- ˨ tonu baxu (forma alternativa por aciu númberu: 4)
- ˩ tonu bien baxu (forma alternativa por aciu númberu: 5)
Los tonos de contorna (con cambéu de nivel):
- ˥˧ alto-mediu (forma alternativa: 13), ˥˩ (forma alternativa: 15)
- ˨˩ mediu-baxu (forma alternativa: 31), ˧˥ mediu-altu (forma alternativa: 31)
- ˩˦ bien so-bien alto (forma alternativa: 51), ˩˧ bien altu-mediu/baxu (forma alternativa: 53)
Referencies
[editar | editar la fonte]Notes
[editar | editar la fonte]- ↑ Merritt Ruhlen (1991) A Guide to the World's Languages, p. 145: "According to Benedict (1983), new material on the Bai language(s) indicates that Greenberg was correct, and that Sinitic consists of two branches, Chinese and Bai."
- ↑ "Sinítico", esta pallabra creada, ta rellacionáu con China. El términu deriva de la forma llatinizada Sīnai 'los chinos', seique al traviés del árebe Sīn "China", que de la mesma provién del nome de la Qín.
- ↑ Anatole Lyovin (1997) An Introduction to the Languages of the World, Oxford University Press
- ↑ George van Driem (2001) Languages of the Himalayas: An Ethnolinguistic Handbook of the Greater Himalayan Region. Brill. páxs. 329 ff.
- ↑ Van Driem 2001:380 "Ba'i ... may form a constituent of Sinitic, albeit one heavily influenced by Lolo-Burmese."
- ↑ N. J. Enfield (2003:69) Linguistics Epidemiology, Routledge.
- ↑ See also, for example, W. Hannas (1997) Asia's Orthographic Dilemma, University of Hawaii Press.
- ↑ Mei Tsu-lin (1970) "Tones and Prosody in Middle Chinese and The Origin of The Rising Tone," Harvard Journal of Asiatic Studies 30:86–110
- ↑ Jerry Norman, 1988, p. 36
- ↑ Jerry Norman, 1988, p. 46
- ↑ Baxter, 1992, p.27
- ↑ Les reconstrucciones de cada grupu basar en 31 variedaes sinítiques, que les sos llistes individuales recoyer en Sinitic Numerals (Eugene Chan) Archiváu 2012-03-05 en Wayback Machine
- ↑ Numerals in Sinón-Tibetan and Sinón-influenced Languages
- ↑ Vocabulariu xaponés procedente de préstamos de llingües chines
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- Norman, Jerry (1988). Chinese, Cambridge Language Surveys. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-29653-6.
- Ramsey, S. Roberts (1987). The Languages of China. Princeton: Princeton University Press. ISBN 0-691-01468-X.
- Karlgren, Bernhard (1954). «Compendium of Phonetics in Ancient and Archaic Chinese». Bulletin of the Museum of Far Eastern Antiquities (26). páxs. 211-367.
Enllaces esteriores
[editar | editar la fonte]
