Llingües sinítiques

De Wikipedia
Llingües sinítiques
Distribución xeográfica China oriental
Países Bandera de la República Popular China China
Bandera de Ḥong Kong Hong Kong
Bandera de Taiwán Taiwán
Minoríes en:
Bandera de Malasia Malasia
Bandera de Xapón Xapón
Bandera de Singapur Singapur
Bandera de Filipines Filipines
Bandera de Indonesia Indonesia
Bandera de Mauriciu Mauriciu
Bandera de Surinam Surinam
Bandera de Sudáfrica Sudáfrica
Bandera de India India
Falantes ~1200 millones
Filiación xenética

sinotibetano
  sinítico-bai

    L. siníticas
Subdivisiones Mǐn
Guan-Jìn
-huī
Gàn-hakka
Xiāng
Yuè-Píng
Bai (revesosu)[1]chinu y Lenguas bai (es) Traducir
Códigu Glottolog sini1245
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües siníticas[2] formen una subfamilia dientro de les llingües sinotibetanes, la mayoría d'elles son descendientes de los grupos étnicos antiguos de Huaxia, sacante la llingua bai que'l so estatus dientro del sinotibetano ye revesosu.

Clasificación[editar | editar la fonte]

La clasificación interna de les llingües sino-tibetanes ye problemática, frecuentemente consideróse que les llingües siníticas formen una caña independiente de les otres,[3][4] anque dellos autores argumentaron en favor de la esistencia d'una caña sinón-karénica.

Clasificación interna[editar | editar la fonte]

Tocantes a les llingües siníticas puramente felicidaes, el parentescu de toes elles ye claro, y esiste documentación histórica de muncha antigüedá en llingües siníticas. L'únicu puntu revesosu ye la pertenencia o non del bai a les llingües siníticas o si pela cueta esta llingua formaría una caña independiente dientro de les llingües han-tibetanes.[5] Sacante pol fechu del bai, el términu "llingües siníticas" puede considerase casi sinónimu de "llingües chines", y úsase frecuentemente en contraposición a "dialeutos chinos" pa explicitar la idea de que son llingües distintes inintelixibles ente sigo más que dialeutos d'una mesma llingua.[6][7]

Asumiendo'l calter sinítico del bai, el proto-sinítico daría llugar per un sitiu al antiguu chinu, antecesor del restu de llingües chines, y per otru llau al bai. L'antiguu chinu estremaríase en dos rames; la principal sería'l chinu clásicu y per otru llau el proto-min, antecesor del grupu hokkien.[8] El restu de llingües chines modernes (mandarín, wu, kan-hakka y yue) seríen descendientes del chinu clásicu.

El progresu del trabayu comparativu llevó a atopar "dialeutos" adicionales mutuamente inintelixibles col so antecesor. Les últimes llingües en dixebrase del tueru común seríen el huizhou, el jin, el pinghua y el qiongwen, y les dos cañes restantes el wu y el yue, que tienen una inteligibilidad mutua bien acutada. Delles otres llingües siníticas nun fueron afechiscamente clasificaes inda. El siguiente esquema amuesa un árbol filoxenéticu de les llingües siníticas:

Proto-sinítico 

 Antiguu chinu 

 Min 

 mǐn běi 


Min bei



Shaojiang min bei



Mindong



Minzhong



Puxian



 mǐn nán 

 Hokkien 


Amoy



Hoklo (taiwanés)




Teochew



Leizhou



Hainanés (Qiongwen)




 Chinu clásicu 

 guan 

 Mandarín 


Dōngběihuà



Běijīnghuà



Ji-Lu



Jiao-Liao



Zhongyuan



Lan-Yin



Jiang-huai



Huguang




Jin




Llingües wu


Gàn-kèjiā


Llingües gàn



Llingües kèjiā (hakka)




Llingües xiang



Llingües yue (cantonés)






? Idioma bai




Una llista daqué más estensa de les variedaes siníticas ye la siguiente:

  • Idioma bai, formáu por dellos dialeutos mutuamente inintelixibles.
  • Llingües chines (puramente felicidaes)
    • Min (閩語 / 闽语), 70 millones de falantes.
      • Min bei (Min septentrional)
        • Min de Shaojiang, frecuentemente incluyíu col min bei.
      • Min dong (min oriental; inclúi'l dialeutu de Fuzhou)
      • Min zhong (min central)
      • Puxian min
      • Min nan (min meridional)
    • Cañes descendientes del chinu clásicu:
      • Guan (bĕifānghuà)
        • Mandarín (北方話 / 北方话), 885 millones de falantes.
          • Dungan faláu polos hui d'Asia central, tien una lliteratura distintiva non representable en calteres chinos.
        • Jin (晉語 / 晋语), 45 millones.
      • Wu (吳語 / 吴语), 77 millones de falantes, inclúi'l shanghainés.
        • Wenzhou (frecuentemente incluyíu nel wu, pero mutuamente inintegible con él)
        • Huizhou (dacuando clasificáu como'l gan)
      • Chinu Gan-Hakka
        • Gàn (贛語 / 赣语), 31 millones de falantes.
        • Hakka o kèjiā (客家語 / 客家语), 34 millones de falantes.
      • Xiang (湘語 / 湘语), 36 millones.
      • Yuè (cantonés)
Variedaes ensin clasificar

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Los primeros intentos ambiciosos de reconstruyir el proto-chinu fueron fechos por Bernhard Karlgren a principios del sieglu XX. El retu nesta reconstrucción ye que, al ser la escritura non alfabético, la forma en que los logogramas yeren pronunciaos nel pasáu nun puede ser inferida direutamente y ye necesariu recurrir, por casu, a la poesía (Qièyùn) o a la evidencia de les llingües modernes pa deducir la fonoloxía del proto-chinu.

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

El sistema fonolóxicu de les llingües chines antigües nun se conoz direutamente debíu al calter de la escritura chino. Sicasí, una serie independiente d'evidencies xunto col métodu comparativu coles llingües chines modernes dexa reconstruyir el sistema fonolóxicu pa dómines antigües.

L'inventariu consonánticu del chinu clásicu pue ser interpretáu a partir de les rimas del Qièyùn con un altu grau de certidume. El siguiente cuadru resume los fonemes que podíen apaecer en posición inicial:[9]

Llabial Alveolar Retroflexa Palatal Velar Glotal
Oclusiva simple p, b t, d ʈ, ɖ k, g (ʔ)
Oclusiva aspirada ʈʰ
Africada simple ʦ, ʣ tʂ͡, dʐ͡ ʨ, dʑ͡
Africada aspirada ʦʰ tʂ͡ʰ ʨʰ
Fricativa s, z ʂ, ʐ ɕ, ʑ x h
Aproximante l
Nasal m n ɲź ŋ

Pal casu del chinu antiguu la reconstrucción ye más incierta y propúnxose el siguiente cuadru tentativo de consonantes iniciales:[10]

Llabial Alveolar Velar Labiovelar Glotal
Oclusiva simple *p, *b *t, *d *k, *g *kʷ, *gʷ *ʔ, *ʔʷ
Oclusiva aspirada *pʰ *tʰ *kʰ *kʷʰ
Africada simple *ʦ, *ʣ
Africada aspirada *ʦʰ
Fricativa *s *h, *hʷ
Aproximantes *l, *r
Nasal *m *n *ŋʷ

Dellos autores reconstrúin un sistema llixeramente distintu pal chinu antiguu[11] qu'amás reconstrúin nasales sordes.

Gramática[editar | editar la fonte]

El chinu clásicu ye una llingua altamente aislante, más inclusive que la mayoría de modernes llingües chines. El chinu clásicu ta perbién representáu nos testos y la so gramática ye bien conocida. Sicasí, la reconstrucción gramatical del proto-sinítico, que ye un estadiu más antiguu que'l chinu clásicu, ye más dudosa que la reconstrucción fonolóxica.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales en distintes variedaes siníticas son:[12][13]

GLOSA Guan-Jin PROTO-
XIANG
Gan-Hakka Wu-Hui Yue-Ping PROTO-
MIN
Chinu medieval PROTO-
CHINU
PROTO-
MANDARÍN
PROTO-
JIN
PROTO-
GAN
PROTO-
HAKKA
PROTO-
HUI
PROTO-
WU
PROTO-
PING
PROTO-
YUE
Chinu
mediu
Sinón-
Xaponés
[14]
'1' *i̯i *i̯əʔ *i *il *i̯it *iʔ *ii̯ʔ *i̯ət *i̯it *tsit i̯it *it-i
itɕi
*i̯it
'2' *ər *ər *ŋi⁵ *n ~ *ẽ *nia *ŋi *ᵑgi *ŋi ńźi̯i- nin *ŋi̯i(ʑ)
'3' *san *sɑŋ *san *sam *sam *sã *sa *sam *sam *saŋ sam san *sam
'4' *si *si *sɿ *si *si *sɿ *si *si *sei *si *si
ɕi
*s(i̯)i
'5' *wu *wu *o *m~ŋ *wu *m~ŋ *ŋo ŋuo go *ŋwo
'6' *li̯o *li̯əo *ləo *li̯uk *li̯uk *ljoʔ *loʔ *li̯ɑo *li̯ok *li̯ok li̯uk ɾok-ɯ *li̯uk
'7' *tɕʰi *tsʰi̯əʔ *tsʰi *tsʰil *tsʰit *tsʰiʔ *tsʰii̯ʔ *tsʰət *tsʰii̯t *tsʰit tsʰit *sit-i
ɕitɕi
*tsʰii̯t
'8' *pa *paʔ *pa *pal *pat *paʔ *paʔ *pat *pat *paiʔ pat *pat-i
hɑtɕi
*pat
'9' *tɕi̯o *tɕi̯əo *tɕi̯əo *tɕi̯o *ki̯au
  • ki̯ou || *kjɑo || *ki̯au || *ki̯au || ki̯əo || *ki̯o
    kʲɯː || *ki̯əo
'10' *ʂi *ʂəʔ *ʂi *ʂip *ʂip *ɕiʔ *ʑii̯ʔ *ɕəp *sip *sip dʑii̯p *dʑipu
dʑɯː
*ʂip

Vocabulariu[editar | editar la fonte]

Nesta tabla haise trescritu utilizando l'Alfabetu Fonéticu Internacional. Les formes representen les diferencies morfolóxiques (escritura) amás de les diferencies fonolóxiques (soníu). Por casu, la pallabra mandarín pal pronome "él" ye 他 [tʰa˥], pero en cantonés (Yue) úsase una pallabra distinta, 佢 [kʰɵy˩˧]. [Wu, Xiang missing tone]

Español Beixín
(Mandarín)
Shanghai
(Wu)
Changsha
(Xiang)
Nanchang
(Gan)
Meixian
(Hakka)
Hong Kong
(Yue)
Xiamen
(Min)
style="background-color:
  1. ffeedd"|wɔ˨˩˦
ŋo ŋo ŋo˨˩˧ ŋai˩ ŋɔː˩˧ ɡua˥˩
style="background-color:
  1. ffeedd"|nin˨˩˦
nonŋ n̩˨˩˧ n˩, nʲi˩ nei˩˧, lei˩˧ li˥˩
style="background-color:
  1. ffeedd"|tʰa˥
ɦi tʰo kiɛ˨˩˧ kʰi˩, ki˩ kʰɵy˩˧
style="background-color:
  1. ffeedd"|tʂɤ˥˩
ɡəʔ ko ko˨˩˧ y˧˩, nʲia˧˩ ninː˥, jiː˥ tɕɪt˥
esi, aquel na˥˩ ɛ lai hɛ˨˦ ke˥˧ kɔː˧˥ he˥
style="background-color:
  1. ffeedd"|ɻən˧˥
ɳin zɛ̃ ɳin˦˥ nʲin˩ jɐn˨˩ {{IPA|l'home |style="background-color:
  1. ffeedd"|nan˧˥
lan˦˥ nam˩ naːm˨˩, laːm˨˩ lam˩˦
muyer ny˨˩˦ ɳy ɳy ɳi˨˩˧ ŋ˧˩, nʲi˧˩ nɵy˩˧, lɵy˩˧ li˥˩
style="background-color:
  1. ffeedd"|pa˥˩ pa˩
ɦia io ia˦˥ a˦ pa˦ paː˥ lau˧ pe˧
style="background-color:
  1. ffeedd"|ma˥ ma˨
ɳiã m mo ɳiɔŋ˦˥ a˦ me˦ maː˥ lau˧ bo˥˩
style="background-color:
  1. ffeedd"|ɕjɑʊ˩ χai˧˥
ɕiɔ ɳiŋ ɕi ŋa tsɨ ɕi˦˥ ŋa tsɨ se˥˧˥ nʲin˩ y˧ sɐi˧ lou˨ ɡɪn˥ a˥˩
style="background-color:
  1. ffeedd"|y˧˥
ɦŋ y ɳiɛ˦˥ ŋ˩ y˧ jyː˨˩ hi˩˦
style="background-color:
  1. ffeedd"|ʂɤ˧˥
zo sa˦˥ sa˩ sɛː˨˩ tsua˩˦
style="background-color:
  1. ffeedd"|ɻoʊ˥˩
ɳioʔ zəo ɳiuk˥ nʲiuk˩ jʊk˨ ba˧˨ʔ
güesu ku˨˩˦ kuəʔ kui kut˥ kut˩ kʷɐt˥ kut˥
güeyu jɛn˨˩˦ ŋɛ ŋã ŋan˨˩˧ muk˩, ŋan˧˩ ŋaːn˩˧ ba˦k
style="background-color:
  1. ffeedd"|ɑɻ˨˩˦
ɳi ə ɛ˨˩˧ nʲi˧˩ jiː˩˧ hĩ˧
ñariz pi˧˥ biɪʔ pi pʰit˨ pʰi˥˧ pei˨ pʰĩ˧
comer tʂʰɨ˥ tɕʰiɪʔ tɕʰio tɕʰiak˥ sɨt˥ sɪk˨ tɕia˦ʔ
beber χɤ˥ haiʔ tɕʰio tɕʰiak˥ sɨt˥, jim˧˩ jɐm˧˥ lɪm˥
dicir ʂwɔ˥ kɑ̃ ua˨˩ ʋa˥˧, ham˥˧, kɔŋ˧˩ kɔːŋ˧˥ kɔŋ˥˩
oyer tʰiŋ˥ tʰin tʰiɛ̃ tʰiaŋ˦˨ tʰaŋ˥˧ tʰɛːŋ˥ tʰiã˥
ver kʰan˥˩ kʰø ɕiɔŋ˦˥, mɔŋ˨˩ kʰon˥˧ tʰɐi˧˥ kʰoã˧˩
goler wən˧˥ mən oɛ̃ ɕiuŋ˦˥ ʋun˩, pʰi˥˧ mɐn˨˩ pʰĩ˧
style="background-color:
  1. ffeedd"|tswɔ˥˩
zu tsu tsʰo˨˩ tsʰɔ˦ tsʰɔː˩˧ tse˧
style="background-color:
  1. ffeedd"|tʰɑŋ˨˩˦
kʰoən tʰã kʰun˨˦ min˩, sɔi˥˧, tʰoŋ˧˩ fɐn˧ to˥˩
tar de pies tʂan˥ liɪʔ tsã tɕʰi˨˩ kʰi˦ kʰei˩˧ kʰia˧
sol tʰaɪ˥˩ jɑŋ˧˥ ɳiɪʔ dɤ ɳi tɛo ɳit˥ tʰɛo nʲit˩ tʰɛo˩ tʰaːi˧ jœːŋ˨˩ lɪt˧˩ tʰau˩˦
style="background-color:
  1. ffeedd"|ɥœ˥˩l jɑŋ˩
ɦyɪʔ liã y liã ɳiot˨ kuɔŋ nʲiet˥ kuɔŋ˦ jyuːt˨ kʷɔːŋ˥ ɡy˧˩ʔ niu˩˦
style="background-color:
  1. ffeedd"|ʂan˥
san˦˨ san˦ saːn˥ la soã˥
style="background-color:
  1. ffeedd"|ʂweɪ˨˩˦
ɕyei sui˨˩˧ sui˧˩ sɵy˧˥ tsui˥˩
style="background-color:
  1. ffeedd"|χʊŋ˧˥
ɦoŋ xɛ̃ fuŋ˦˥ fuŋ˩ hʊŋ˨˩ aŋ˩˦
style="background-color:
  1. ffeedd"|ly˥˩
loʔ ləo liuk˥ liuk˥, tsʰiaŋ˦ lʊk˨ lɪ˦k
style="background-color:
  1. ffeedd"|χwɑŋ˧˥
ɦoã õ oɔŋ˦˥ ʋoŋ˩ wɔːŋ˨˩ ŋ˩˦
style="background-color:
  1. ffeedd"|pai˧˥
bɐʔ pʰak˨ pʰak˥ paːk˨ pe˦ʔ
style="background-color:
  1. ffeedd"|χei˥
həʔ o˦˨ ʋo˦ haiːk˥ ɔ˥
style="background-color:
  1. ffeedd"|pai˧˥ tʰiɛn˥
ɳiɪʔ li ɕiã pə tʰiẽ ɳit˥ li nʲit˩ sɨn˩ tʰeu˩ jɐt˨ tʰɐo˧˥ dʒɪ˧˩t ɕi˩˦
style="background-color:
  1. ffeedd"|jɛ˥˩ wan˨˩˦
ɦia tɔ io ka tsi ia˨˩ li am˥˧ pu˦ tʰeu˩,
am˥˧ pu˦ sɨn˩
jɛː˨ maːn˩˧ am˥˩ ɕi˩˦

Nota sobre los tonos usaos, los tonos de nivel son:

˥ tonu bien alto (forma alternativa por aciu númberu: 1)
˦ tonu altu (forma alternativa por aciu númberu: 2)
˧ tonu mediu (forma alternativa por aciu númberu: ³)
˨ tonu baxu (forma alternativa por aciu númberu: 4)
˩ tonu bien baxu (forma alternativa por aciu númberu: 5)

Los tonos de contorna (con cambéu de nivel):

˥˧ alto-mediu (forma alternativa: 13), ˥˩ (forma alternativa: 15)
˨˩ mediu-baxu (forma alternativa: 31), ˧˥ mediu-altu (forma alternativa: 31)
˩˦ bien so-bien alto (forma alternativa: 51), ˩˧ bien altu-mediu/baxu (forma alternativa: 53)

Referencies[editar | editar la fonte]

Notes[editar | editar la fonte]

  1. Merritt Ruhlen (1991) A Guide to the World's Languages, p. 145: "According to Benedict (1983), new material on the Bai language(s) indicates that Greenberg was correct, and that Sinitic consists of two branches, Chinese and Bai."
  2. "Sinítico", esta pallabra creada, ta rellacionáu con China. El términu deriva de la forma llatinizada Sīnai 'los chinos', seique al traviés del árebe Sīn "China", que de la mesma provién del nome de la Qín.
  3. Anatole Lyovin (1997) An Introduction to the Languages of the World, Oxford University Press
  4. George van Driem (2001) Languages of the Himalayas: An Ethnolinguistic Handbook of the Greater Himalayan Region. Brill. páxs. 329 ff.
  5. Van Driem 2001:380 "Ba'i ... may form a constituent of Sinitic, albeit one heavily influenced by Lolo-Burmese."
  6. N. J. Enfield (2003:69) Linguistics Epidemiology, Routledge.
  7. See also, for example, W. Hannas (1997) Asia's Orthographic Dilemma, University of Hawaii Press.
  8. Mei Tsu-lin (1970) "Tones and Prosody in Middle Chinese and The Origin of The Rising Tone," Harvard Journal of Asiatic Studies 30:86–110
  9. Jerry Norman, 1988, p. 36
  10. Jerry Norman, 1988, p. 46
  11. Baxter, 1992, p.27
  12. Les reconstrucciones de cada grupu basar en 31 variedaes siníticas, que les sos llistes individuales recoyer en Sinitic Numerals (Eugene Chan) Archiváu el 5 de marzu de 2012 na Wayback Machine.
  13. Numerals in Sinón-Tibetan and Sinón-influenced Languages
  14. Vocabulariu xaponés procedente de préstamos de llingües chines

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esteriores[editar | editar la fonte]