Saltar al conteníu

Capital Iberoamericana de la Cultura

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia

Capital Iberoamericana de la Cultura ye un títulu conferíu pol comité sectorial de la Unión de Ciudaes Capitales Iberoamericanes a una ciudá iberoamericana, que mientres un añu tien la posibilidá d'amosar el so desenvolvimientu y vida cultura-yos.[1] Delles ciudaes iberoamericanes aprovecharon esta designación pa tresformar dafechu les sos estructures culturales y ser reconocíes nel ámbitu internacional. Cuando una ciudá ye nomada capital iberoamericana de la cultura, nella desenvuélvense tou tipu de manifestaciones artístiques.[2]

Nominación que da la UCCI (Unión de Ciudaes Capitales Iberoamericanes) cada añu, ente les distintes ciudaes postulantes d'Iberoamérica; el comité sectorial de la UCCI ye l'ente rector en faer les nominaciones cada añu. Embaxo se listan les ciudaes nomaes dende la so fundación. Les ciudaes que se faen acreedores d'esti méritu tienen de participar viviegamente nos procesos d'organización de les ciudaes iberoamericanes pa la Cultura, según nes redes y comités (como los formulaos na Axenda 21 de la cultura, que consiste nun marcu de política por que la diversidá cultural y l'exerciciu de los derechos culturales convertir nuna realidá continental). L'Institutu Distrital de Cultura y Turismu de Bogotá ye co-fundador de la Rede Interlocal pola Cultura qu'arrexunta cuasi 50 ciudaes iberoamericanes y participa viviegamente nel comité de cultura del grupu Ciudaes y Gobiernos Llocales Xuníos (CGLU) que formuló en 2004 l'Axenda 21 de la cultura. A lo llargo del tiempu esta distinción foi dada más d'una vegada a delles ciudaes. Esti privilexu ye común, una y bones delles capitales o ciudaes fueron reelixíes per segunda vegada, como por casu: Bogotá (Colombia), Lisboa (Portugal), Managua (Nicaragua), Montevideo (Uruguái), La Paz (Bolivia) o Ciudá de Panamá (Panamá).

Capitales Iberoamericanes de la Cultura

[editar | editar la fonte]

Hasta agora, fueron escoyíes como Capital Iberoamericana de la Cultura:

AñuSedeRef.
1991 Bogotá Colombia[1]
1992 Buenos AiresBandera d'Arxentina Arxentina[1]
1993 Santiago de Chile Chile[1]
1994 Lisboa Portugal[1]
1995 Managua Nicaragua[1]
1996 MontevidéuBandera de Uruguái Uruguái[1]
1997 L'Habana Cuba[1]
1998 Madrid España[1]
1999 La PazBandera de Bolivia Bolivia[1]
2000 Rio de JaneiroBandera de Brasil Brasil[1]
2001 AsunciónBandera de Paraguái Paraguái[1]
2002 Lima Perú[1]
2003 Ciudá de Panamá Panamá[1]
2004 Quitu Ecuador[1]
2005 SucreBandera de Bolivia Bolivia[2]
2006 San XoséCosta Rica Costa Rica[1]
2007 Bogotá Colombia[2]
2008 Managua Nicaragua[2]
2009 La PazBandera de Bolivia Bolivia[3]
2010 Ciudá de Méxicu Méxicu[1]
2011 San Salvador El Salvador[1]
2012 Cádiz España[1]
2013 MontevidéuBandera de Uruguái Uruguái[2]
2014 San XuanBandera de Puertu Ricu Puertu Ricu[1]
2015 Ciudá de Guatemala Guatemala[1]
2016 Andorra la VieyaBandera d'Andorra Andorra[1]
2017 Lisboa Portugal[2]
2018 La PazBandera de Bolivia Bolivia[4]
2019 Ciudá de Panamá Panamá[2]
2020 Tegucigalpa Hondures[1]
2021 Ciudá de Méxicu Méxicu[2]
2022 BrasiliaBandera de Brasil Brasil[2]
2023 Guadalajara Méxicu[1]
2024 Puertu EspañaBandera de Trinidá y Tobagu Trinidá y Tobagu[1]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. «cultura/ Capital Iberoamericana de la Cultura» (castellanu). Consultáu'l 9 de febreru de 2018.
  2. EFE (26 d'abril de 2017) (en castellanu). paz designada-capital-iberoamericana-de-la cultura-2018-5997545 La Paz designada Capital Iberoamericana de la Cultura 2018. elperiodico. http://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20170426/la paz designada-capital-iberoamericana-de-la cultura-2018-5997545. Consultáu'l 9 de febreru de 2018.