Brassica oleracea italica

De Wikipedia
Brassica oleracea italica
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Fanerógama Magnoliophyta
Clas: Dicotiledónea Magnoliopsida
Orde: Brassicales
Familia: Brassicaceae
Xéneru: Brassica
L. 1753
Especie: B. oleracea
Subespecie: Brassica oleracea italica
Plenck 1794
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La Brassica oleracea italica, brócoli, del llatín brachium «brazu» (al traviés del italianu broccoli), ye una planta de la familia de les brasicáceas, antes llamaes crucíferas. Otres variedaes de la mesma especie son el repollu (B. o. viridis), la coliflor (B. o. botrytis), el colinabu (B. o. caulorapa) y la col de Bruxeles (B. o. gemmifera). El llamáu brócoli chinu (B. o. alboglabra) ye tamién una variedá de Brassica oleracea.

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Esta planta tien abondoses cabeces florales carnoses comestibles de color verde, puestes en forma d'árbol, sobre cañes que nacen d'un gruesu tarmu, que nun ye comestible. La gran masa de cabezuelas ta arrodiada de fueyes. Ye bien paecíu al so pariente cercanu, la coliflor, pero ye de color verde.

Ye un cultivu de climes frescos, polo qu'espolleta ruinamente mientres los branos calorosos. Davezu prepárase fervíu o al vapor, pero puede consumise crudu y convirtióse nuna verdura cruda bien popular como aperitivo. Un platu consiste en cocer brócoli con pataques cortaes en cachos y depués condimentarlo con pimentón, ayu en polvu y aceite d'oliva. Tien un altu conteníu de vitamina C (100 g contienen 89,2 mg de vitamina C; 107 % CDR), vitamina E y fibra alimentaria soluble.[ensin referencies]

Nutrición[editar | editar la fonte]

Brócoli cocción al vapor cocináu al vapor.
Brócoli, crudu (partes comestibles)
Tamañu de porción
Enerxía 34 kcal 141 kJ
Carbohidratos 6.64 g
 • Fibra alimentaria 2.6 g
Grases 0.37 g
Proteínes 2.82 g
Agua 89.3 g
Retinol (vit. A) 31 μg (3%)
 • β-carotenu 361 μg (3%)
Tiamina (vit. B1) 0.071 mg (5%)
Riboflavina (vit. B2) 0.117 mg (8%)
Niacina (vit. B3) 0.639 mg (4%)
Ácidu pantoténicu (vit. B5) 0.573 mg (11%)
Vitamina B6 0.175 mg (13%)
Ácidu fólicu (vit. B9) 63 μg (16%)
Vitamina C 89.2 mg (149%)
Vitamina E 0.78 mg (5%)
Vitamina K 101.6 μg (97%)
Calciu 47 mg (5%)
Fierro 0.73 mg (6%)
Magnesiu 21 mg (6%)
Manganesu 0.21 mg (11%)
Fósforu 66 mg (9%)
Potasiu 316 mg (7%)
Cinc 0.41 mg (4%)
% de la cantidá diaria encamentada p'adultos.
Fonte: Brócoli, crudu (partes comestibles) na base de datos de nutrientes del USDA.
[editar datos en Wikidata]

El brócoli tien un altu conteníu en vitamina C y fibra alimentaria; tamién contién múltiples nutrientes con potentes propiedaes anti-canceríxenes, como diindolilmetano y pequeñes cantidaes de seleniu.[1] Una sola ración apurre más de 30 mg de vitamina C y media-taza apurre 52 mg.[2] El diindolylmethane que s'atopa nel brócoli ye un potente modulador de la respuesta del sistema inmunitariu innatu con actividá anti-viral, anti-bacteriana y anti-canceríxena.[3][4] El brócoli tamién contién el compuestu glucorafanina, que puede ser convertíu nel compuestu anti-canceríxenu sulforaphane, anque los beneficios del brócoli amenórguense considerablemente si'l vexetal ye fervíu.[5] El brócoli tamién ye una escelente fonte d'indole-3-carbinol, un compuestu químicu qu'aguiya l'arreglu del ADN de les célules y paez bloquiar la crecedera de les célules canceríxenes.[6][7]

Ferver el brócoli amenorga los niveles de compuestos anti-canceríxenos, como'l sulforafano, con perdes del 20-30% dempués de cinco minutos, el 40-50% al cabu de diez minutos, y el 77% dempués de trenta minutos.[5] Sicasí, otros métodos de preparación, tales como la cocción al vapor,[8] el fornu de microondes, y el salteado en wok, nun tienen nengún efeutu significativu sobre los compuestos.[5] Demostróse que'l consumu de granaos de bróculi ameyora la hipertensión arterial, la dexeneración macular y puede prevenir el cáncer de próstata.

El brócoli tien los niveles más altos de carotenoides nel xéneru Brassica.[9] Ye particularmente ricu en luteína y tamién apurre una modesta cantidá de beta-carotenu.[9]

Hai estudios que revelen qu'un eleváu consumu de brócoli puede amenorgar el riesgu de cáncer de próstata agresivu.[10] El consumu de brócoli tamién puede ayudar a prevenir enfermedad cardiaques.[11]

Los biltos de brócoli de cutiu encamiéntense polos sos beneficios pa la salú.[ensin referencies]

Variedaes[editar | editar la fonte]

Esisten tres variedaes de brócoli cultivaes de normal. La más común ye'l brócoli de Calabria (de cutiu conocida a cencielles como “brócoli”), llamada asina pola rexón de Calabria, n'Italia. Tien grandes cabeces verdes (de 10 a 20 cm) y tarmos gruesos. Trátase d'un cultivu añal d'estación fría. Los biltos de brócoli tienen un mayor númberu de cabeces, con munchos tarmos delgaos. A lo último, la coliflor púrpura ye un tipu de brócoli vendíu nel sur d'Italia, n'España y nel Reinu Xuníu. Tien una cabeza con forma de coliflor, pero compuesta de diminutos brotos de flor. N'ocasiones presenta un tonu púrpura na punta de los brotos de les flores.

Otros grupos cultivables de Brassica oleracea inclúin la berza (Brassica oleracea var. viridis), la colifor (Brassica oleracea var. botrytis), el romanesco, la col rizada (Brassica oleracea convar. acephala var. sabellica), el repollu (Brassica oleracea var. capitata), la col de megollu (Brassica oleracea var. medullosa), el colirrábano (Brassica oleracea gongyloides) y les coles de Bruxeles (Brassica oleracea var. gemmifera). El bróccoli chinu tamién ye un grupu cultivable de Brassica oleracea.[12] El grelo, dacuando llamáu bróccoli rabe, ente otros nomes, forma cabeces similares, pero más pequeñes, y ye en realidá un tipu de nabu (Brassica campestris). El brocolini ye un encruz ente brócoli y brócoli chinu.

Producción[editar | editar la fonte]

Esportaciones de coliflor y brócoli en 2005.
Plantes de brócoli nun viveru.
Productores más importantes de coliflor y brócoli (11 de xunu de 2008)
País Producción (tonelaes) Nota
Bandera de la República Popular China China 8 585 000 F
Bandera de India India 5 014 500
Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos 1 240 710
 España 450 100
Bandera d'Italia Italia 433 252
Bandera de Francia Francia 370 000 F
Bandera de Méxicu Méxicu 305 000 F
Bandera de Polonia Polonia 277 200
Bandera de Paquistán Paquistán 209 000 F
Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu 186 400
Mundu !19

107 751

Ensin símbolu = dato oficial, F = estimación de la FAO

Fonte: FAO

Cultivo[editar | editar la fonte]

El brócoli ye un cultivu de clima frescu al que-y van mal los climes de branos calorosos. Crez meyor nuna temperatura medio mientres el día ente 18 y 23 °C.[13] El conxuntu de flores, tamién llamáu “cabeza” del brócoli, apaez de color verde nel centru de la planta. Pa cortar esta cabeza utilícense tisories de podar a una pulgada de la punta. El brócoli tien de ser collecháu primero que les flores de la cabeza vuélvanse marielles brilloses.[14]

Les variedaes de brócoli de cabeza ufierten resultaos probes en climes templaos, debíu principalmente a plagues d'inseutos, ente que la variedá de biltos ye más resistente, anque se debe poner atención a inseutos chupadores (como pulgones), guxanos y mosca blanca. Pulverizar con bacillus thuringiensis puede controlar los ataques de guxanos, ente que l'aceite de citronella puede evitar apaiciones de mosca blanca.[15]

Caltenimientu[editar | editar la fonte]

Depués de cortaes, les cabeces florales comestibles de color verde tienen como condición óptima de caltenimientu una temperatura de 0 °C. A esa temperatura, el brócoli puede permanecer de color verde mientres delles selmanes, ente que a 10°C empieza a amarillear en menos de diez díes, y a 20°C en dos díes.[16] El brócoli carauterizar pol so bien baxa producción d'etilenu, y la so sensibilidá al etilenu ye alzada:[17] la presencia d'etilenu nel ambiente, entá a bien baxes temperatures, produz amarillamiento de les cabeces florales.[18] Polo xeneral, considérase que la vida permediu en postcosecha del brócoli en condiciones apropiaes ye de 10-14 díes.[17]

L'aplicación al brócoli cortáu de 1-metilciclopropeno, inhibidor de l'acción del etilenu, estiende la so vida en postcosecha al retrasar l'entamu del amarillamiento.[19]

Galería[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «WHFoods: Broccoli». George Mateljan Foundation. Consultáu'l 11 de mayu de 2009.
  2. Understanding Nutrition, Eleanor N. Whitney and Eva M. N. Hamilton, Table H, supplement, page 373 Table 1, ISBN 0-8299-0419-0
  3. «Diindolylmethane Information Resource Center at the University of California, Berkeley». Consultáu'l 10 de xunu de 2007.
  4. «Diindolylmethane Immune Activation Data Center». Consultáu'l 10 de xunu de 2007.
  5. 5,0 5,1 5,2 Warwick Medical School, University of Warwick (15 de mayu de 2007). Research Says Boiling Broccoli Ruins Its Anti Cancer Properties.. http://www2.warwick.ac.uk/newsandevents/pressreleases/research_says_boiling/. 
  6. Broccoli chemical's cancer check. BBC News. 7 de febreru de 2006. http://news.bbc.co.uk/2/hi/health/4688854.stm. Consultáu'l 5 de setiembre de 2010. 
  7. «How Dietary Supplement May Block Cancer Cells». Science Daily (30 de xunu de 2010). Consultáu'l 5 de setiembre de 2010.
  8. «Maximizing The Anti-Cancer Power of Broccoli». Science Daily. 5 d'abril de 2005. http://www.sciencedaily.com/releases/2005/03/050326114810.htm. 
  9. 9,0 9,1 «[http://www.sciencedaily.com/releases/2009/11/091104132824.htm Breeding Better Broccoli: Research Points To Pumped Up Lutein Levels In Broccoli]». Science Daily (8 de payares de 2009). Consultáu'l 5 de setiembre de 2010.
  10. Kirsh, VA; Peters O; Mayne ST; Subar AF; Chatterjee N; Johnson CC; Hayes RB; Prostate (2007). «Prospective study of fruit and vegetable intake and risk of prostate cancer». Journal of the National Cancer Institute 99 (15):  páxs. 1200–9. doi:10.1093/jnci/djm065. PMID 17652276. 
  11. Clout, Laura (5 de setiembre de 2009). «Broccoli beats heart disease». Daily Express. http://www.express.co.uk/posts/view/125136/Broccoli-beats-heart-disease. Consultáu'l 5 de setiembre de 2009. 
  12. Dixon, G.R. (2007) Vegetable brassicas and related crucifers. Wallingford: CABI. ISBN 978-0-85199-395-9.
  13. Smith, Powell (June 1999). «HGIC 1301 Broccoli». Clemson University. Consultáu'l 25 d'agostu de 2009.
  14. Liptay, Albert, «Broccoli», Broccoli, World Book, Inc. 
  15. Takeguma, Massahiro (26 de mayu de 2013). «Cultivo da Couve Brócolis (Growing Sprouting Broccoli)».
  16. Cantwell, Marita I.; Kasmire, R. F. (2002). «Postharvest Handling Systems: Flower, Leafy, and Stem Vegetables», Kader, A. A.: Postharvest Technology of Horticultural Crops, 3ª (n'inglés), Oakland, California: University of California, Agriculture and Natural Resources, Publication 3311, páx. 423-433. ISBN 1-879906-51-1.
  17. 17,0 17,1 Cantwell, Marita I. (2002). «Appendix: Summary Table of Optimal Handling Conditions for Fresh Produz», Kader, A. A.: Postharvest Technology of Horticultural Crops, 3ª (n'inglés), Oakland, California: University of California, Agriculture and Natural Resources, Publication 3311, páx. 512. ISBN 1-879906-51-1.
  18. Reid, Michael S. (2002). «Ethylene in Postharvest Technology», Kader, A. A.: Postharvest Technology of Horticultural Crops, 3ª (n'inglés), Oakland, California: University of California, Agriculture and Natural Resources, Publication 3311, páx. 157. ISBN 1-879906-51-1.
  19. Ku, V.V.V.; Wills, R.B.H. (1999). «Effect of 1-methylcyclopropene on the storage life of broccoli». Postharvest Biology and Technology 17 (2):  páxs. 127–132. doi:10.1016/S0925-5214(99)00042-3. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]