Ḷḷ

De Wikipedia
Ficha de grafemaḶḷ
Tipu digrafu del alfabetu llatín
Cambiar los datos en Wikidata

(minúscula: ) ye una lletra del alfabetu llatín derivada de la L con una marca diacrítica en forma de puntu inferior. Úsase en delles llingües pa representar varios soníos.

  • N'asturllionés, úsense dos (el dígrafu Ḷḷ; minúscula: ḷḷ) pa representar los soníos dialeutales occidentales y centrosureños equivalentes a la ll estándar que representa'l fonema llateral palatal (AFI) /ʎ/), cuasi toos con caráuter africáu, que constitúin soníos únicos nel conxuntu de llingües de la Península ibérica. Ente esti grupu de pronunciaciones dialeutales alcuéntrense, según l'estudiu del catedráticu de Dialeutoloxía Xosé Lluis García Arias,[1] les siguientes:
  1. [ɖ]: oclusiva retroflexa sonora. Carauterística de la zona d'A Estierna nel conceyu d'Ibias
  2. []: africada retroflexa sonora. Propia de la fala de La Bordinga y del Altu Ayer
  3. []: africada retroflexa sorda. Conceyos d'Ayer, Quirós y otros
  4. [t͡s]: africada alveolar sorda. Conceyos de Ḷḷena, sur de Mieres y otros.

Antiguamente, esti grupu de soníos yera representáu por lh (el sistema d'escritura propuestu por Fernán Coronas), ts o ŝ. Esti grafema emplégase namái en testos dialeutales y na toponimia. Poles dificultaes d'usar esti grafema en testos dixitales úsase'l símbolu non-diacríticu l.l (mayúscula: L.l).

Orixe[editar | editar la fonte]

Diacrónicamente toos estos soníos provienen de l- y -ll- llatines y, en delles ocasiones, de pl-, kl- y fl-. Asina:

  • lupu > ḷḷobu
  • molle > mueḷḷe
  • clamare > ḷḷamar
  • plantare > ḷḷantar
  • (Villa) Flaccidiana > Ḷḷaciana

Distribución[editar | editar la fonte]

Toes estes realizaciones del fonema /ʎ/ son carauterístiques de les fasteres dialeutales occidentales de la llingua asturiana, que Diego Catalán nomó B, C y D, esto ye, los conceyos de Valdés, Tinéu, Cangas del Narcea, Degaña, Somiedo, Teberga, Quirós; l'este de los conceyos de Navia, Villayón, Allande y Ibias, y l'oeste de los conceyos de Cuideiru, Salas y Miranda.

Na fastera del asturianu central, la "che vaqueira" ye propia de los conceyos de Ḷḷena, Riosa y Ayer, y tamién del sur de los conceyos de Mieres y Morcín.

Na provincia de Lleón alcuéntrase esti fechu nes comarques de Babia, Ḷḷaciana, Ḷḷuna, Los Argüeyos, Rivas del Sil y al norte d'Oumaña.

Otros usos[editar | editar la fonte]

En fonética representa l'alófonu llateral interdental y apaez cuando'l fonema /l/ ta en posición silábica postnuclear y precede a /θ/.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Archivu oral del asturianu, con dellos testimonios orales de "che vaqueira"

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • BORREGO NIETO, Julio. Leonés en Manual de dialectología hispánica tomu 1 Barcelona, Ariel, 1996.
  • GARCÍA ARIAS, Xosé Lluis. Gramática histórica de la llingua asturiana Uviéu, Academia de la Llingua Asturiana, 2003.
  • VIEJO, Xulio. La formación histórica de la llingua asturiana Uviéu, Trabe, 2003.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]